En el camp de l'Economia de la Política Social, un dels objectius principals ha estat l’estudi de la sostenibilitat a llarg termini de la política fiscal espanyola en general –i de l'estat del benestar en particular– en el present context d'envelliment demogràfic.

El grup ha realitzat les primeres aplicacions de la Comptabilitat Generacional al cas espanyol, i s'han introduït millores en la metodologia estàndard d’aquesta tècnica amb l’objectiu d’obtenir estimadors de la sostenibilitat de la política pública que considerin alteracions cícliques en les condicions del mercat de treball.

S'ha realitzat recerca sobre els diferents programes que integren la política social, centrant l’anàlisi en el sistema de pensions i el sistema sanitari. Quant al primer, s'han analitzat els efectes de diferents reformes del sistema de pensions. D'altra banda, i donada la manifesta interacció entre polítiques públiques i demografia, s'ha analitzat també, des d'un punt de vista teòric, l’optimalitat de la política pública en el context dels models de generacions superposades amb fecunditat endògena.

Quant al segon (Economia de la Salut), s’han estudiat els següents aspectes. En primer lloc, els efectes de l’envelliment de la població sobre la despesa en atenció de llarga durada i l’assegurament de dependència, així com les possibles reformes aplicables a Espanya. En segon lloc, un altre grup de treballs examinen  l'impacte de les millores en la qualitat de les prestacions del sistema nacional de salut en la demanda d'assegurament sanitari tant a Espanya com a altres països Europeus. En tercer lloc, una de les principals àrees de recerca fa referència als nous aspectes d’economia regional aplicables a l’àmbit dels serveis sanitaris, i en particular els efectes del procés de descentralització de la política sanitària del sistema espanyol. En quart lloc, s’han realitzat estudis sobre els determinants de les desigualtats en salut i la obesitat, així com sobre la despesa sanitària internacional. En cinquè lloc, s’han analitzat els canvis de regulació de la política farmacèutica a Espanya en diverses vessants com ara la qualitat dels productes i l’impacte dels genèrics i del comerç paral·lel de medicaments. Finalment, un darrer tema d’interès sobre el que s’han realitzat aportacions ha estat l’estudi de noves eines de revelació de preferències sobre programes sanitaris.

En la línia de recerca en Economia Internacional i Integració Econòmica, l’activitat del grup s’ha centrat en l’anàlisi dels efectes dels processos d’integració econòmica. En aquest sentit, l’objectiu d’atenció preferent ha estat l’anàlisi de la incidència dels processos d’integració, especialment l’europeu, sobre la cohesió territorial. Un dels possibles efectes de la integració pot ser la relocalització d’indústries i l’accentuació de la concentració industrial en determinades àrees. Existeix la possibilitat d’una accentuació de les disparitats regionals.

El grup ha estudiat aquesta problemàtica des de dos punts de vista: el teòric, dins del marc de la “nova geografia econòmica”, i l’empíric, efectuant una anàlisi de l’evolució i els determinants de les desigualtats territorials en la localització de la indústria durant el procés històric de formació del mercat interior espanyol.

En l'àmbit de l'Economia Catalana, el grup compta amb la Càtedra Ramon Trias Fargas d'Economia Catalana, creada per la Universitat de Barcelona sota el patrocini de la Fundació Ramon Trias Fargas. Aquesta càtedra està dirigida pel Dr. Ramon Tremosa i té com a objectius l’impuls de l’anàlisi, de la investigació i de la docència referida a l’economia catalana, amb especial èmfasi en els àmbits següents: estructura econòmica de Catalunya i reptes de futur de l’economia catalana; estructura productiva i dimensió de l’empresa catalana; impacte econòmic dels fluxos fiscals de Catalunya amb l’Estat espanyol i la Unió Europea; procés d’integració econòmica i Euroregions econòmiques; i la història del pensament econòmic català.

En el camp de la Predicció Econòmica i Anàlisi de la Conjuntura, l'activitat del grup s'ha centrat en l'anàlisi de les previsions econòmiques en l'àmbit català, espanyol i internacional, posant un èmfasi especial en l'estudi del comportament individual dels analistes i/o institucions que formulen prediccions econòmiques.

Per últim, en l'àrea de l'Economia de la Conducta i el Risc, s’ha estudiat la reacció del l’individu davant de nous riscos en els àmbits de la biotecnologia i  la salut (conducta fumadora). En particular, el temes d’interès fan referència ala demanda d’informació sobre nous riscos individuals i socials així com els canvis en les actituds de la població en contextos de reduïda informació.