Antoni Conejo, nou cap d’Estudis d’Història de l’Art: “És important saber fins a quin punt la carrera ha satisfet les expectatives dels graduats”

  1. 1. Tot i que ja portes cinc mesos com a cap d’estudis, des de l’InfoGiH et donem la benvinguda. Durant aquest temps, imaginem que has pogut familiaritzar-te amb les tasques del teu càrrec…doncs, ens podries explicar en què consisteix ser cap d’estudis?

Les tasques d’un cap d’estudis són moltes i diverses, però totes tenen a veure amb el desenvolupament acadèmic del grau. Ens ocupem des de les qüestions més pràctiques, com seria fixar horaris d’assignatures o de pràctiques, fins a qüestions més bàsiques, com resoldre els problemes sobre el desenvolupament del grau. Per exemple, fem d’enllaç o mediador si és que s’ha donat algun tipus de conflicte o desavinença entre l’alumnat i el professor.

A més a més, fem una tasca molt important: els reconeixements de crèdits per activitats externes i les convalidacions d’assignatures dels alumnes que fan un trasllat d’expedient des d’altres universitats. També validem les sol·licituds de sortida, mobilitat Erasmus o Sicue, dels que marxen per complementar la formació.

  1. 2. I en el teu parer, quina és la situació actual de l’ensenyament i quines són les principals prioritats a treballar, en els anys que es presenten?

Jo crec que l’ensenyament, en aquest moment gaudeix d’una bona salut. Si mirem les xifres de matriculació d’aquest any, sobretot si les comparem amb el que està succeint en altres universitats, podem “treure pit”. Ara bé, cal que anem més enllà dels números i ens fixem en el moment en què els alumnes marxen. És important saber fins a quin punt la carrera ha satisfet les seves expectatives. Així, cal analitzar amb calma i perspectiva les enquestes de satisfacció de l’alumnat: conèixer el parer dels graduats i valorar les possibilitats en l’àmbit del desenvolupament personal i professional, és a dir, fins a quin punt el grau d’Història de l’Art els serveix.

Per millorar, insistim en la formació del PDI, facilitar el tracte entre professor i alumne i garantir que el professorat, des de la facultat i des del departament, tingui totes les eines al seu abast per fer gaudir a l’alumnat i que aquest pugui amortitzar tots els coneixements i metodologies que ha anat assimilant al llarg del grau, aplicant-ho en el seu futur professional.

  1. 3. Pel que tenim entès, has impartit docència en assignatures sobre l’art de Roma i de l’antiguitat tardana, l’art medieval i, també, d’història de les arts escèniques. És a dir, que l’ensenyament d’Història de l’Art és molt polièdric. Podries explicar-nos quins són els seus diferents àmbits?

Dins del grau d’Història de l’art, efectivament, s’imparteixen assignatures de quatre grans perfils absolutament complementaris i que formen un tot.

El primer perfil és més historicista o d’evolució sincrònica de la Història: art antic, medieval, modern, contemporani, etc., però també la teoria i l’estètica.

La resta van més enllà del que seria la mera anàlisi estilística, iconogràfica i cronològica d’una obra d’art-objecte que hom pot tocar. Per exemple, les assignatures d’Història de la Música s’inscriuen en una disciplina absolutament fonamental i que gaudeix d’un índex de popularitat important entre l’alumnat.

Després hi ha assignatures d’altres perfils com pot ser Història del cinema, que obliga a l’alumnat a diversificar el seu llenguatge, la seva mirada, posar l’atenció en altres aspectes.

I a l’últim, el perfil d’Arts Escèniques, en el que hi ha molt d’efímer. Aquí, l’alumne ha d’aprendre a valorar l’expressió teatral i l’expressió artística molt vinculada al cos i al moviment. També, hi trobem l’assignatura de Fonaments de les Arts Escèniques, on s’expliquen els orígens del teatre, amb autors claus de la tragèdia grega: Èsquil, Sòfocles, Eurípides, etc. que són la base de la nostra cultura i t’aporten una sèrie de temes, llegendes i mites que després tenen el seu ressò en la pròpia creació artística.

  1. 4. Llavors, de quina manera prepara a l’alumnat l’ensenyament d’Història de l’Art a la UB?

Crec que és difícil passar de la teoria a la pràctica. Una cosa són les competències, objectius, etc., que cada professor posa per escrit en el Pla Docent, i l’altra, és el dia a dia. Però s’intenta donar uns continguts, unes eines instrumentals, vocabulari -això és essencial- i després eines de caràcter pràctic. A classe, s’implementen una sèrie de coneixements, però també són importants les sortides, l’anàlisi directa de l’obra d’art: quan arriba el moment de tocar-la i enfrontar-se a la peça en un inventariat…és a dir, trencar la quarta paret.

La idea fonamental és proporcionar les eines perquè després l’alumne pugui exercir d’historiador de l’art.

  1. 5. I quines sortides professionals tenen els seus estudiants?

Aquesta és la pregunta del milió. Les sortides professionals que pot tenir un historiador de l’art són més àmplies i diverses del que hom podria pensar en un primer moment. Una altra cosa és que l’alumne pugui reeixir, és a dir, triomfar i acabar vivint d’això.

Està molt clar a què es dedica un arquitecte però, en el cas de l’historiador de l’art, què pot fer? Doncs, des de l’alta recerca o alta docència vinculada a la universitat, a conservador en un museu com a tècnic qualificat. Emperò, l’oferta en aquest camp no és excessivament àmplia. Pot treballar en una galeria d’Art, però també en la gestió del patrimoni i de la defensa d’aquest patrimoni, en l’àmbit municipal, territorial o estatal. Després, òbviament, hi ha l’ensenyança mitjana en un institut, on hi ha extraordinaris professionals de la Història de l’Art que es dediquen a la recerca.

  1. 6. En aquest sentit, quins consells donaries als estudiants que es preocupen pel seu futur?

El què dic a tots els que estan cursant història de l’art és que treballin molt. Des del primer dia. Les sortides professionals són limitades, però ens agradi o no, tal com està muntada la societat, o tens molt bon expedient o les teves possibilitats per reeixir són menors. Evidentment, algú que té un expedient més justet, pot fer un màster, si té les possibilitats econòmiques per anar-ho afrontant. Però si vols tenir l’opció, que no la seguretat, de guanyar-te la vida com a historiador de l’art, necessites tenir un bon expedient que et pugui obrir les portes a una beca que ho financi i a formar part d’un equip de recerca.

El segon consell és que es tracta d’una cursa de fons, llarga i plena d’obstacles. Si al primer obstacle abandones, potser faràs molt bé de no seguir però també hi ha el risc de perdre’t uns camins meravellosos al davant. Per tant, cal ser constants i conscients que l’èxit no arriba de manera immediata, sinó que s’ha de persistir i recórrer un llarg camí.

I finalment, que aprenguin a estimar la Història de l’Art, que se la facin seva. Aquest any, en les jornades de benvinguda als alumnes de Primer, els vaig dir: Quan acabeu el grau d’història de l’art, més enllà de què us dediqueu, no oblideu mai la història de l’art que porteu a dintre. Al cap i a la fi, estem en una societat molt tecnificada en què, sobretot, es valoren qüestions tècniques, però si nosaltres, que ens dediquem a les Humanitats, no som els primers que les defensem, les Humanitats estan mortes. I per tant, som els responsables de reivindicar la importància de la Història de l’Art, i ho hem de fer de paraula i amb fets.

  1. 7. En l’àmbit personal, com decideixes estudiar Història de l’Art?

Sóc un cas molt atípic. Jo volia ser professor d’Història, no d’Història de l’Art, això em va venir després, des de cinquè d’EGB. Quan a classe preguntaven, què voleu ser de grans? Jo responia: professor d’Història. De petit la trobava apassionant, com si fos un contes de fades: els cavallers de l’edat mitjana, els romans amb les seves espases… Els esdeveniments bèl·lics i les circumstàncies històriques són temes que sempre m’han interessat.

I després, en particular en la Història de l’art? Doncs, perquè m’agrada conèixer el què hi ha darrere d’una obra. No em convencia que em posessin davant la Gioconda i em diguessin: Aquesta obra te l’has de mirar perquè és molt important! D’acord, però per què és tan important? I per què és més important la Gioconda que el quadre que hi ha al costat? Què és el que fa que tu vagis al Louvre i aquella sala estigui plena de gent i la del costat, on hi ha un quadre que a mi, personalment m’agrada més, no hi hagi ningú?

  1. 8. Quina ha estat la teva trajectòria en l’àmbit de la recerca universitària?

Tinc una trajectòria bastant lineal, he de reconèixer que les coses no m’han anat malament. Em vaig formar en una universitat petita, la Universitat de Lleida, i tot just en acabar la llicenciatura, al cap de sis mesos vaig guanyar una beca en recerca per començar la meva tesi doctoral: “L’arquitectura dels Hospitals a l’edat mitjana a Catalunya”, un dels epicentres de la meva recerca.

Un cop llegida la tesi, amb alguns moments en mig de dubtes i de ganes de llençar-ho tot, vaig entrar a la Universitat de Barcelona com a professor associat. A partir d’aquí, per fortuna, em vaig anar consolidant: primer com a professor lector, i després com a titular. I ja fa 22 anys que em dedico, d’una manera o altra, a la recerca i la docència universitàries.

  1. 9. En concret, formes part dels grups de recerca “Magna Ars”, i de la seva unió amb un grup de recerca d’Història Medieval, del Grup d’investigació “MAHPA”. Ens pots explicar quines són les seves línies d’investigació?

El grup de recerca és Magna Ars que està integrat en el grup de recerca consolidat MAHPA, que engloba diversos grups de recerca. És com un paraigua que ens aixopluga. I MAHPA, a la vegada, està relacionat amb l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), del que en sóc sotsdirector.

MAHPA té un horitzó d’interessos molt ampli, que van des de l’espiritualitat, passant per l’arqueologia i la història de l’art.

I després, Magna Ars, dirigit pel Dr. Joan Domenge, es dedica a l’arquitectura Gòtica en la Corona d’Aragó. I dins de l’arquitectura, ens ocupem també de la decoració: quan entres en una catedral o qualsevol altre edifici, tens dues opcions: dir “¡Ui! ¡Qué bonito!”, perquè ho has sentit a tots els 28.000 turistes que tens al costat, o intentar entendre aquell edifici. No només fixar-se en si té un pilar, una columna, un capitell, sinó per què té aquell capitell, escultura o pintura en concret i intentar entendre’n la utilitat, el perquè es van fer…

Ens ocupem de tota aquesta decoració arquitectònica, que pot ser escultòrica, pictòrica, però també dels objectes. Per exemple un calze, una creu, etc. Entenem l’arquitectura com un tot, no només l’edifici físic, l’embolcall, sinó també el seu interior.

  1. 10. Ets també coordinador científic dels “Abrils de l’Hospital”. En què consisteixen aquestes trobades?

Això és una iniciativa que va sortir d’una manera un xic espontània. L’Institut de Recerca en Cultures Medievals l’integrem professors de diferents facultats i departaments de la UB que ens dediquem a l’edat mitjana, però des de punts de vista diferents. En aquest context vaig conèixer la Dra. Teresa Vinyoles i vam veure que teníem infinitat d’elements en comú. I vam dir: Perquè no muntem una Jornada que tingui certa regularitat? La primera edició va ser molt senzilla, una taula rodona que va durar només un dia. Vam decidir fer-la un 17 d’abril (2012), perquè l’antic hospital de la Santa Creu de Barcelona, que és l’actual seu de la Biblioteca de Catalunya, s’havia inaugurat un 17 d’abril, de 1401. I igual que els Juliols de la UB, vam decidir anomenar les trobades, una mica de broma, com “Abrils de l’Hospital”.

La veritat és que ja portem set edicions. A més a més hem anat canviant les seus: s’han fet a Barcelona, però també a l’Hospitalet de l’Infant, a Tarragona, a Reus, a Saragossa i Palamós. Aquest any vinent, serà la vuitena edició, i ho farem entre el 24 i el 26 d’abril a Barcelona, però conjuntament amb la International Network for the History of Hospitals, que és una associació internacional europea dedicada a l’estudi dels Hospitals, que de manera bianual organitzen un congrés. Per ells serà el 12è congrés.

Els Abrils han esdevingut un referent entre tots els que ens dediquem a l’estudi de l’assistència i dels Hospitals sense límit cronològic. I el fet que puguem incorporar aquesta altra entitat amb aquesta vocació internacional, doncs és per estar satisfets.

Li desitgem doncs, molts èxits més!

Moltes gràcies.