Formació integral i conjunta

El 5 de juliol de 1990 es publicava a La Vanguardia una reflexió sobre el paper de la formació universitària i la dinàmica de l’entorn econòmic. L’article escrit pel Dr. Fernando Casado, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona, evidenciava l’enorme i creixent competitivitat en el mercat de treball i la necessitat que la universitat formés professionals “amb els suficients coneixements teòrics i pràctics per poder desenvolupar una tasca eficient” des de la seva inserció al món laboral.

Aquesta tasca de formació ha de tenir en compte el context en què posteriorment s’integraran els alumnes. Més concretament el degà remarcava “La universitat ha de ser conscient que el seu principal objectiu és el de formar de la millor manera possible als estudiants perquè puguin contribuir amb la seva personalitat i capacitació tècnica i humana a un millor desenvolupament de la societat”.

Aquest objectiu “ha de realitzar-se de forma integrada entre tots els agents socials”. Les pràctiques externes en institucions i empreses, que realitzen els nostres estudiants contribueix a “una millor i més integral formació”; “s’ha pogut comprovar que els alumnes assimilen molt millor els conceptes teòrics un cop han passat pel període de pràctiques”. Per altra banda, les institucions es beneficien “d’una major professionalitat quan incorporin definitivament als nous col·laboradors”.

uni_practiques