Historiadors i arqueòlegs de la Facultat participen en el projecte que ha permès localitzar les restes de Santiago del Príncipe, el primer assentament fundat per esclaus alliberats

IMG_5235

Javier Laviña i Ricardo Piqueras han participat en el projecte que ha permès localitzar les restes de Santiago de Príncipe, el primer assentament fundat per esclaus lliures, al segle XVI a Panamà.

En el marc del projecte “Arqueología Afrocolonial en Panamá. Investigación e intervención arqueológica en sitios de memoria de la Ruta del Esclavo de la UNESCO asociados en el Camino Real Español intercontinental”, un equip format per historiadors i arqueòlegs de la Universitat de Barcelona i del Patronat Panamá Viejo han aconsegui situar en el mapa Santiago del Príncipe, el primer assentament fundat per negres lliures -antics esclaus fugits- al segle XVI, amb un alt valor històric. Segons explica Javier Laviña, investigador principal -juntament amb Jordi Tresserras- i membre del Grup d’Investigació sobre Cultures Indígenes i Afroamericanes (CINAF) es tracta d’un lloc de memòria amb una especial rellevància simbòlica ja que va ser “la primera vegada que la Corona espanyola va negociar la pau amb els esclaus: llibertat a canvi de lleialtat”, donat que les aliances estratègiques entre els cimarrons i Francis Drake posaven en perill la seguretat del Camí Reial, important ruta comercial fonamental entre el nou i el vell món.

Símbol de resistència, aquest assentament fundat al 1579 no apareix al les cartografies del segle XVI ni tampoc a les del XVII, ja que només va durar 20 anys, fins a la seva desaparició al mateix temps que Nombre de Dios. “De la costa atlàntica de Panamà només hi han dos mapes d’aquesta època i en cap d’ells s’especifica la situació de Santiago de Príncipe”, explica Ricardo Piqueras, historiador i també membre del CINAF de la UB que juntament amb el Dr. Laviña i la investigadora Marta Hidalgo s’ha encarregat de l’anàlisi de la documentació històrica, realitzat al llarg d’un any i mig per proposar una hipòtesi sobre la localització de l’enclavament històric. Només un mapa donava testimoni de la seva existència: l’elaborat per Francis Drake, que situava a l’est de Nombre de Dios la marca d’una església, una evidència que cap investigador/a havia relacionat amb Santiago del Príncipe, “ja que la major part dels historiadors havien donat per suposat que era el Palenque actual perquè és nom que reben els pobles de negres fugits i perquè està a prop de Nombre de Dios”, justifica Laviña.

IMG_5241

Mapa que va elaborar Francis Drake on apareix la marca d’una església -que assenyala la existència d’una vila-, i que els investigadors varen relacionar per primera vegada amb Santiago de Príncipe.

IMG_5236

El poema èpic “Dragontea” de Lope de Vega els va confirmar que l’assentament es trobava a l’est de Nombre de Dios.

Després de revisar les publicacions relacionades amb les rutes dels esclaus i els documents històrics i cartogràfics presents a l’Arxiu de les Índies de Sevilla, va ser a dintre d’un poema de Lope de Vega on varen trobar les descripcions més precises sobre la seva localització. Es tracta de la Dragontea,  obra que parla de la pirateria i que es publica al 1958, poc després de la mort de Drake:

“Está de la ciudad el lugar fuerte

Media legua en un cerro levantado

Pegado al río del Factor, de suerte

Que está de monte alrededor cercado.

Claro el camino, a la ciudad se advierte,

Mas tiene un puentecillo atravesado

En el río que llaman de Meceta,

Que puede resistir quien le acometa”

 

Aquest paràgraf els va acabar de confirmar la hipòtesi de la proximitat i la ubicació, ja que s’expressava que l’assentament es trobava “molt a prop de Nombre de Dios, en direcció Est, a una loma a mitjana altura”, narra Piqueras. A partir d’aquestes coordenades varen proposar 30 punts per a la prospecció arqueològica. El segon dia de prospeccions, l’equip d’arqueòlegs panamenys liderats per Tomàs Mendizábal varen localitzar una gran quantitat de restes de ceràmica criolla del segle XVI i de les anomenades “peruleras” a un dels punts proposats pels historiadors, que no va haver dubte que pertanyien a Santiago del Príncipe. La part de l’equip a Barcelona – Tresserras, Laviña, Piqueras, Meritxell Tous i Marta Hidalgo- va rebre la notícia a través de les xarxes socials, emocionats per la rapidesa de la descoberta que significava la culminació de la feina feta sobre els documents històrics i posteriorment sobre el terreny.

La troballa, que es va presentar en roda de premsa el passat divendres 19 de setembre a Panamà, s’ha produït en el marc del projecte de la UNESCO d’Arqueologia Afrocolonial “Llocs de Memòria de la Ruta de l’Esclau. Resistència, Llibertat i Patrimoni”, impulsat per IBERTUR – Xarxa de Patrimoni, Turisme i Desenvolupament Sostenible, la Universitat de Barcelona —a través del Grup d’Estudis sobre Cultures Indígenes i Afroamericanes (CINAF) i el Laboratori de Patrimoni i Turisme Cultural (LAB-PATC)— i el Patronat Panamá Viejo. El projecte té el suport i el finançament de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya (IPCE) en el marc de la convocatòria d’ajuts a projectes arqueològics a l’exterior, a més de la col·laboració de l’Institut Nacional de Cultura (INAC) de Panamà, la UNESCO, l’Organització d’Estats Iberoamericans (OEI) i la Secretaria General Iberoamericana.

Ara, els investigadors confien en poder continuar amb el projecte un any més, per proseguir amb les tasques d’excavació arqueològica.