Jaume Noguera: “Tenim prou evidències per afirmar que a sota de Valls hi ha l’assentament ibèric de Cissis, on Hanníbal es va enfrontar amb les tropes romanes”

IMG_7910

Jaume Noguera, professor del Grau d’Arqueologia de la Facultat, dirigeix el projecte en el marc del qual s’ha realitzat la descoberta, en què han partcipat investigadors i alumnes.

Un equip format per professors i alumnes del Grau d’Arqueologia han descobert un fossar de més de 2.200 anys d’antiguitat que defensava l’assentament ibèric del Vilar de Valls, sota l’actual municipi i a l’extrem est; que segons les hipòtesis amb què treballen els investigadors podria haver estat destruït  al voltant del 218 aC. en el context de la Segona Guerra Púnica, que va enfrontar a Roma i Cartago, les dues potències que controlaven el Mediterrani Occidental.

La descoberta, que degut a la seva importància ha tingut una àmplia difusió mediàtica, va tenir lloc en el context de les Pràctiques de Camp de l’assignatura “Metodologia Arqueològica”, on s’incentiva la participació dels alumnes en projectes en marxa al  Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB, com “Guerra i conflicte en el Nord-est peninsular en època republicana”, dirigit pel professor Jaume Noguera i  centrat a estudiar zones de conflicte bèl·lic amb presència tropes romanes entre els segles III i I aC. en el marc del qual ha tingut lloc la troballa.

Les evidències arqueològiques confirmen les hipòtesis històriques

“Varem decidir prospectar la zona de Valls perquè diverses fonts històriques ja havien apuntat a un enfrontament entre romans i cartaginesos a l’indret, malgrat encara no s’havia excavat mai la zona i per tant no existien evidències arqueològiques”, ha explicat Noguera. Aquestes fonts relaten que les tropes romans sortiren de Tarragona, dirigint-se cap a l’interior i assaltant un campament cartaginès situat a les afores d’una població ibèrica anomenada Cissis o Kissa, i posteriorment la ciutat. Les evidències arqueològiques coincidirien amb aquesta descripció. Als indicis de presència cartaginesa a l’exterior del canal excavat per protegir la cuitat fortificada -monedes i projectils, donat que els campaments cartaginesos eren estructures efímeres- s’hi sumen les descobertes fetes arrel de les excavacions d’urgència que s’han anat fent per la construcció d’edificis, a la zona. “Sempre s’ha trobat un nivell homogeni de destrucció: parets caigudes i materials molts sencers, indicadors de que la ciutat va patir una destrucció ràpida”, manté Noguera, pròpia d’una situació bèl·lica. Així, tot pareix indicar que l’assentament que hi ha sota l’actual ciutat de Valls pugui ser Cissis, escenari d’aquesta batalla històrica entre les tropes d’ Hanníbal Barca i el general romà Gneu Corneli Escipió (oncle de l’Africà).

fossar

Mitjançant tècnqiues de prospecció geofísica, els alumnes varen delimitar l’extrem nord de l’assentament ibèric.

Detectar la presència cartaginesa és complicat perquè al tractar-se de tropes en moviment, no es troben estructures vinculades a la seva presència. Les fonts històriques parlen de que Hanníbal va creuar l’Ebre a la primavera del 218 aC., i que només s’hi varen estar 4 mesos abans de continuar la seva ruta cap Itàlia, travessant els Pirineus i els Alps. “El que trobem -explica Noguera- és el que han perdut o abandonat, com monedes o projectils”, objectes que l’equip format per professors i alumnes varen detectar mitjançant prospecció visual i amb detector de metalls, després del qual es varen disposar a buscar el límit Nord de l’antic assentament de la Vila de Valls. Amb fotografia aèria, es va identificar una circumferència -que contrastava amb la quadrícula que dibuixaven la resta de parcel·les- que els investigadors identificaren com “el límit fossilitzat de l’antiga població ibèrica”, que es va dibuixar mitjançant tècniques de prospecció geofísica. Les tomografies posteriors – una tècnica o destructiva que diferencia els materials dels subsòl en funció del seu comportament elèctric que es va realitzar amb el suport del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la UB – varen detectar una anomalia en el subsòl, que no s’explicava per la existència de cap accident geogràfic a la zona. Va ser aquest el moment en què es va demanar permís a l’Ajuntament de Valls per perforar, i va aparèixer el fossar i la ceràmica ibèrica, relata Noguera. De la construcció defensiva se n’han documentat 100 metres lineals fins al moment, “però la lògica de la construcció apunta a que si el fossat protegia el Nord des d’un barranc fins a l’altre, aquest tindria uns 500 metres”, pel que es tractaria d’un jaciment de gran envergadura, que si es museïtzés podria convertir-se en “una petita Empúries”. Tot dependrà de l’estat de conservació i del recolzament que obtinguin pel projecte.

En busca de la muralla

IMG_7892

Els alumnes Ferran Mayayo i Òscar Calders varen participar a les pràctiques de camp en Valls, on varen poder conèixer de primera mà  les rutines i tècniques a les excavacions arqueològiques que com aquesta, ha tingut importants resultats científics.

En aquests moments i vistos els resultats, el pla de treball seria acabar de tomografiar el fossat, per després buscar “la muralla que de ben segur hi ha a prop, a uns 10 metres”, segons pronostica Noguera, ja que no es coneix a cap assentament ibèric que només tingui fossat. Un cop documentada la muralla, i segurament algun edifici a l’interior, el projecte entrarà en la següent fase, consistent en relacionar històricament “el que passa a l’exterior” -l’assentament militar cartaginès- amb “el que passa a l’interior”, és a dir, verificar la hipòtesi de la destrucció de la ciutat de Cissis -que s’estima que pot extendre’s al llarg d’unes 8 hectàrees- per part de les tropes d’Hanníbal l’estiu del 218 aC. “Això per a nosaltres és d’enorme importància, perquè és tenir una data segura que ens permet dir que tot el que trobem estava en funcionament en un moment concret de la història”, una foto fixa d’un segon que mostra com era la vida fa milers d’anys, com passa a Pompeia.

Al mateix temps, “si definim molt bé com és un assentament ibèric de la segona guerra púnica, quins materials hi havia, quin tipus de monedes apareixen, etc., això ens  permet diferenciar després els altres assentaments”, esdevenint la descoberta un terminus post quem, una eina amb la que treballar des de l’Arqueologia que contribueix a completar el trencaclosques històric.

R. Frasquet