Joan Albert López-Bustins, nou cap d’estudi de Geografia: “Estem arribant a una geografia més aplicada, que ens permeti tenir o utilitzar eines per resoldre els problemes actuals”

  1. El cap d’estudis en el seu despatx.

    1. Comencem parlant de la disciplina. En què es caracteritza la Geografia? I què pot aportar a l’hora de fer front als problemes del món actual?

La Geografia és l’estudi de la superfície terrestre on interactuen tant aspectes del medi natural, com aspectes socioeconòmics. A l’ensenyament de Geografia podem trobar assignatures que estudien només el medi natural i d’altres el medi humà, però després hi ha unes altres que relacionen la interacció ésser humà-medi. La Geografia intenta explicar què passa en el món, tenint en compte tot el ventall que ofereix la superfície terrestre.

Aquest és l’avantatge que té un geògraf! A vegades pot tenir la sensació que sap de moltes coses, però cap en concret, fins que se n’adona que té una visió molt àmplia que li permet afrontar reptes per gestionar el territori. Per exemple quan s’ha de fer un estudi d’impacte ambiental o una avaluació prèvia a la construcció d’una carretera, pot avaluar com aquestes infraestructures impactaran en aquell medi. També pot estudiar com algunes societats estan condicionades pel medi: Per què hi ha hagut una crisi en aquest país? Pot haver-hi factors humans, però també físics.

  1. 2. L’anterior cap d’estudis, el Dr. Jaume Font, ens va explicar que “la Geografia és una disciplina molt antiga”. Què s’està fent des del món acadèmic per adaptar-la a la realitat actual?

Sempre s’ha pensat que la Geografia és aprendre’s tots els rius o les capitals, però aquesta no és la Geografia que s’imparteix ara a la universitat, perquè no és una Geografia útil per a la societat actual. No em serveix de res saber-me tots els rius i totes les capitals si avui dia tinc la Wikipedia.

És veritat que venim d’una Geografia clàssica, més descriptiva, més memorística i estem arribant a una geografia més aplicada, que ens permeti tenir o utilitzar eines per resoldre els problemes actuals. Una Geografia més quantificada, més digital, aplicant les noves tecnologies per donar solucions als problemes de la societat: Com gestionar més ràpidament les incidències d’un centre d’emergències? O la recollida d’escombraries d’una ciutat? O l’optimització d’aigües? Tots aquests problemes els pot afrontar la Geografia.

Però aquesta és una Geografia emergent en els darrers anys, que potser no es coneix encara en els instituts. Ens ha passat que moltes vegades quan venen els estudiants de l’institut ens diuen: “Ah! Jo no em pensava que la Geografia era així…”

  1. 3. En el vessant docent… Explica’ns de quina manera prepara l’ensenyament de Geografia als seus estudiants. Quines sortides professionals tenen?

A la Facultat, el grau en Geografia és, potser, el que té un perfil d’estudiant més heterogeni; podem trobar-nos dos geògrafs que siguin molt diferents. Això fa que, en el món laboral, ens podem trobar sortides molt diverses.

Tenim geògrafs del vessant de les ciències naturals, que poden estar, per exemple, en el Servei Meteorològic de Catalunya, en l’àrea de climatologia. O en els mitjans de comunicació fent d’homes i dones del temps, com el Francesc Mauri o el difunt Toni Nadal. També a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. O en l’àrea de Polítiques territorials i Obres Públiques, on es necessiten geògrafs i geògrafes per la seva visió integrada. Hi ha, també, moltes consultores i empreses que treballen amb sistemes d’informació geogràfica (SIG). I geògrafs que es dediquen al Turisme rural, creant rutes de senderisme, per exemple. Però en un vessant més de Geografia Humana, podem trobar també, geògrafs en el Centre d’Estudis Demogràfics o en l’Àrea Metropolitana de Barcelona i en consultores ambientals. L’ensenyament és també una de les sortides en què volem incidir, perquè ens trobem que molts del professorat que imparteixen l’assignatura de Geografia són historiadors o d’altres titulacions.

  1. 4. Què acostuma a atreure més a l’alumnat de la Geografia?

El que més els atreu és veure que el que estan estudiant és útil. Quan veuen que poden agafar eines d’informació geogràfica, posar-hi una capa d’usos del sòl, una capa d’elevacions del terreny, una capa de densitat de població i les poden creuar i poden deduir,… “La densitat de població a més de 1000 metres és de X i es comença a incrementar quan baixa a 500 metres”, i comencen a veure que poden relacionar informació per poder resoldre un encàrrec que els fan.

Per exemple quan surten al camp, sobretot els alumnes de quart curs, veuen el paisatge molt diferent de com el veien abans d’entrar, el veuen amb una visió àmplia. En una vall veuen l’assentament humà i es pregunten: Perquè les cases estan on estan? Doncs perquè hi toca més el sol, allà és més pla o hi passa un riu. De tot això no te n’adones fins que no has fet tot aquest treball en assignatures i has sortit molt al camp.

  1. 5. Amb quines perspectives accedeixes al càrrec de cap d’estudis? Quins objectius t’agradaria aconseguir?

M’agradaria animar bastant al personal, jajaja! És que el grau en Geografia va tocar fons, i vam arribar a un mínim d’alumnes, no només el nostre grau sinó a tot l’Estat Espanyol.

Aquí hi ha diferents factors: un és el desprestigi general de la Geografia, que no sabem perquè ha passat, i l’altre que cada vegada la distància d’edat entre el professorat i els alumnes és més gran. És un tema delicat, però cal més gent jove, que pugui entrar en plantilla i fer una geografia més aplicada, que és el que demanen els estudiants. Hi ha jubilacions, però que no estan sent reemplaçades, les generacions joves estan quedant molt primes i podrien ser aquests geògrafs els que podrien donar-li una volta i fer la geografia més amena, més atractiva.

Intervenció en la visita del estudiants alemanys.

Encara que no estic en una posició d’intentar demanar places, sí que intentaré fer la Geografia més atractiva, fer moltes activitats de difusió i d’intercanvi (com la visita dels alumnes alemanys de la Universitat de Giessen, el passat 23 de març), intentar promocionar la mobilitat internacional perquè els alumnes vegin que la geografia és molt apreciada en altres llocs. Intentar recuperar les Olimpíades de Geografia… Fer activitats en els instituts i animar els estudiants de tercer i quart que hi participin, perquè expliquin que la Geografia universitària és diferent de la que es fa en el batxillerat.

  1. 6. Explica’ns una mica com va ser que vas decidir ser geògraf. Quan i per què t’hi vas començar a interessar?

Això bé molt de lluny… Jo era de ciències pures, Física, Matemàtiques,… però de sempre la Geografia era l’assignatura que més m’agradava, no em feia gens de mandra anar a classe a l’Institut i, pràcticament sense estudiar, treia excel·lents… M’agradava molt entendre-ho tot des d’una perspectiva global, i això és la Geografia: Entendre el perquè de moltes coses que passen en el món.

I també m’agradava molt la meteorologia i la climatologia i, de fet, anava a fer Física. Però després, vaig veure que aquí a la UB hi havia una Geografia Física molt desenvolupada, on es treballava molt la geomorfologia i vaig veure que hi havia persones referents en aquests camps. I a l’últim moment vaig canviar Física per Geografia, tot i que els meus professors em van dir que m’estava equivocant, que jo tenia més carrera en un àmbit de ciències i no de lletres, però jo els deia que Geografia no es ven bé de lletres,… La Geografia és molt àmplia!

Vaig acabar Geografia, em va agradar moltíssim! No només la part de Geografia Física, També la Geografia Regional i Humana. Vaig fer la tesi de Geografia Física, amb el professor que jo tenia de referència, el professor Martín-Vide de climatologia, i després he intentat continuar amb geografia, fent recerca.

  1. 7. Formes part del grup de recerca de Climatologia. Ens pots explicar quines són les línies d’investigació? Quins projectes teniu entre mans?

En el Grup de recerca, som dos IP, el Dr. Martín-Vide i jo mateix i ara tenim dos projectes.

Un el WEMOTOR, que s’està acabant i que coordinem amb la Universitat de les Illes Balears, on estudiem els patrons de teleconnexió WeMo (Western Mediterranian Occidental), uns indicadors que ens permeten detectar dies de risc de pluges torrencials a Espanya. Hi estudiem com plou, no quan plou. Si mires climatològicament, plou més a Barcelona que a Londres, però plou diferent. Aquí plou pocs dies i molta quantitat, això no ho podem aprofitar, és aigua que fa danys i se’n va; en canvi, a Londres plou més dies i menys quantitat, de manera que aquella aigua, es va filtrant i es pot aprofitar per a l’agricultura o per a l’abastiment humà.

I l’altre projecte es diu CLICES, amb el CSIC i la Universidad de Zaragoza, on estudiem els índexs pluviomètrics i volem fer una reconstrucció des de 1900, fins a l’actualitat, perquè sovint la precipitació s’estudia des de 1950 cap endavant -ja que es té molta informació digitalitzada- però hi ha encara molta altra informació per rescatar de 1950 cap enrere. Per això volem fer una climatologia completa des de 1900 cap endavant, i estudiar tots aquests índexs pluviomètrics i relacionar-ho amb els patrons de teleconnexió WeMO.

Visita a l’Estació Meteorològica UB

Però no només treballem precipitació, altres membres del grup com la professora Mª Carmen Moreno, han treballat l’illa de calor urbana, que és quan al centre de les ciutats puja la temperatura per l’activitat socioeconòmica, que està molt relacionat amb Geografia Humana. També hem treballat relacionant salut i variables climatològiques, hem portat tesis sobre patrons de circulació atmosfèrica que afavoreixen més o menys els incendis i hem tingut una doctoranda, refugiada de Síria, que ha estudiat la vessant oriental del Mediterrani, i ens ha servit per complementar els nostres estudis del vesant occidental i poder estudiar tota la conca.

  1. 8. També ets membre del Grup d’experts en canvi climàtic: recentment s’ha publicat la notícia que ens aboquem a viure 6 mesos d’estiu i 2 d’hivern. Perquè això és més perillós del que sembla?

Els extrems de temperatura sempre afavoreixen la mortalitat d’origen meteorològic. Un és en el moment més fred de l’any, que seria del desembre al febrer, i l’altre és quan fa molta calor, a l’estiu. En concret, en les nits tropicals, que és quan se sobrepassen els 21 graus de mínima, el cos no descansa prou bé, i si vas acumulant vàries nits de no descansar bé, el cos es desgasta, i les persones amb risc poden patir alguna crisi. Quan són pocs dies se supera bé, però quan això s’allarga més de 4 mesos, pot ser un risc per a la salut de la població.

I en aquest cas l’estació càlida es faria més ampla, i aniria de maig a octubre, i els períodes crítics, podrien omplir tot el juliol i tot l’agost, quan ara, potser només tenim períodes crítics de 10 o 15 dies a finals de juliol, principis d’agost.

Moltes gràcies per respondre la nostra entrevista! Li desitgem molts èxits en aquesta nova etapa!