La UB investeix doctor honoris causa el president de l’Equador, Rafael Correa

correaEl passat 23 d’abril, la UB va conferir el grau de doctor honoris causa a Rafael Correa, president de l’Equador. El nomenament, a proposta de la Facultat d’Economia i Empresa, va estar defensat pel Dr. Joan Tugores, catedràtic de Teoria Econòmica i exrector de la UB, i el Dr. Joaquim Prats, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials, padrins de l’acte, que han destacat l’aposta de Correa pel disseny de programes educatius ambiciosos que permetin elevar la qualitat en l’educació bàsica, la secundària i els estudis superiors a l’Equador, amb l’objectiu de lluitar contra les desigualtats socials.

Rafael Correa (Guayaquil, 1963) és president de la República de l’Equador des del gener del 2007. Llicenciat en Economia per la Universitat Catòlica de Santiago de Guayaquil, Correa també té un màster d’arts en Economia per la Universitat Catòlica de Lovaina i un doctorat en Economia per la Universitat d’Illinois. El president equatorià ha desenvolupat una notable carrera acadèmica. Ha exercit docència, entre d’altres, a la Universitat Catòlica de Santiago de Guayaquil i a la Universitat San Francisco de Quito. En aquesta darrera, va ser professor principal i director del Departament d’Economia, del 2001 al 2005. Va iniciar la seva carrera política l’abril del 2005, quan va ser nomenat ministre d’Economia i Finances. El 2006, es va postular a la presidència de la República liderant el grup polític Alianza País, i va guanyar les eleccions d’aquell any. El 2009 i el 2013, va repetir la victòria en els comicis celebrats a l’Equador.

El Dr. Tugores va subratllar que «en les seves publicacions científiques hi figura, en un lloc privilegiat, la creació de llocs de treball i la reducció de la pobresa i les desigualtats, així com el concepte de deute social, com el més rellevant de les responsabilitats d’una societat en àmbits com la salut, l’educació i la protecció social», i que el programa polític del president de l’Equador posa de manifest que «hi ha maneres constructives i de progrés d’entendre i canviar el món que mereixen ser explorades». Per la seva banda, el Dr. Prats va repassar la trajectòria del president com a docent a la Universitat Catòlica de Guayaquil, on va dirigir el Departament d’Economia, posant l’èmfasi en l’afany de Correa per millorar l’educació com a element fonamental de la profunda transformació que està experimentant l’Equador.

El rector de la UB, Dídac Ramírez, ha remarcat que, «en l’acte d’avui, allò que es premia és una aposta sòlida i sense fissures per l’educació». Ramírez també ha destacat que, gràcies a una educació pública de qualitat i a programes de formació per a adults, l’Equador ha fet un salt qualitatiu enorme cap a un estat del benestar desitjable. Ramírez ha acabat el seu parlament sentenciant que «no hi ha millor camí per garantir el progrés d’una nació que l’educació».

En el seu discurs d’investidura, «El desarrollo como proceso político: el caso del Ecuador», Correa s’ha mostrat profundament agraït i honrat de rebre la distinció del grau de doctor honoris causa, i ha confessat que tornar a «l’acadèmia» li renova l’ànima «perquè en la vida acadèmica impera la senzillesa i a ningú se li acudiria dir cap falsedat, mentre que en política, sovint, el que més parla és el que menys en sap». Així mateix, ha expressat la seva admiració per la resistència que la Universitat de Barcelona —i el poble català en general— ha fet en el decurs de la història per preservar la seva cultura. «Perquè les idees sempre superen les armes», ha afirmat.

El president equatorià ha dedicat  l’honoris als «germans migrants i a l’hospitalitat i obertura que ha tingut Catalunya amb ells». Ha assegurat que la principal causa de la crisi econòmica que va sacsejar el seu país va ser la liberalització financera realitzada el 1994, «en ple auge del fonamentalisme liberal». Així mateix, i referint-se a la crisi europea, ha criticat durament el que ell anomena una «teoria econòmica teoclàssica», que legitima sense límits tots els excessos del capital. Ha mostrat el seu rebuig cap a «les clàusules absolutament abusives dels contractes hipotecaris que han ocasionat que tot el risc repercuteixi sobre el ciutadà, sobre les famílies». Correa assegura que «la inflexibilitat dels bancs ens ha portat a un despropòsit ètic: persones sense llar i cases sense persones».

A parer del president, la sortida de la crisi passava necessàriament per recuperar el control de la societat sobre els mercats, i ha explicat quina ha estat la seva política de govern durant el seu mandat: «Vèncer la pobresa extrema és l’imperatiu moral de la humanitat, no només perquè és l’atemptat més gran contra els drets i les llibertats humanes, sinó perquè per primera vegada en la història no és fruit de l’escassetat de recursos sinó de sistemes excloents».

Ha destacat, entre les principals fites assolides, la compra del deute extern, la forta negociació de nous i millors contractes petroliers i la creació de l’anomenat salari digne. Des que es va implementar, l’any 2011, van començar a pujar els salaris i fins i tot el salari mínim ha igualat el salari digne.