Neix el Centre Internacional d’Estudis de Memòria i Drets Humans, amb la participació de la professora d’Història Queralt Solé

Juristes, antropòlegs, metges forenses, historiadors i politòlegs són alguns dels experts que composen el nou Centre Internacional d’Estudis de Memòria i Drets Humans (CIEMEDH). Constituït per la UNED, el centre compta amb la participació del CSIC, la Societat de Ciències Aranzadi, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Minnesota (EUA) i que neix com a entitat internacional d’investigació i intervenció sobre el terreny en casos de desaparicions forçoses, catàstrofes naturals, actes de violència massiva i vulneració dels drets humans. La presentació, que va tenir lloc el passat dijous 10 d’abril a la seu de la UNED a Barcelona, va córrer a càrrec de  María García Alonso i Julián López García, professors del Departament d’Antropologia Social i Cultural de la UNED, i Queralt Solé i Barjau, professora d’Història Contemporània de la Facultat.

L’acte s’emmarcà en les commemoracions del 75è aniversari de l’exili republicà. Francisco Ferrándiz (CSIC), Alejandro Baer (Center for Holocaust and Genocide Studies, de la Universitat de Minessota) i Francisco Etxeberria (Societat de Ciències Aranzadi), conformen el grup de docents i investigadors promotor del centre, amb més d’una dècada de dedicació a la investigació sobre processos de vulneració de drets humans i transformacions de la memòria col·lectiva en processos de violència. A aquest treball cal sumar la realització tècnica d’exhumacions relacionades amb conflictes i desaparicions forçoses, tant a Espanya com en l’àmbit internacional.

Partint del registre de dades tant a peu de fossa com en els laboratoris forenses, el CIEMEDH impulsarà la creació d’un banc de documentació unificat incloent fotografies, vídeos, entrevistes i altres materials derivats de les exhumacions. Aquest banc d’informació comptarà amb els fons de la Societat de Ciències Aranzadi que, a l’actualitat, alberga més de 40.000 fotografies, 467 informes tècnics, desenes d’hores de vídeo de més de 50 exhumacions i més de 250 entrevistes.

En els últims anys , en el marc de l’anomenada justícia transicional,  els processos d’exhumació s’han convertit en un procediment fonamental per a l’aclariment de crims perseguits per la justícia internacional en nombroses parts del món i representen una tasca ineludible en escenaris de catàstrofe .

Per a més informació :

– Web ‘Les Polítiques de la Memòria’

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.