Quan la despesa pública era un dret essencial

L’any 1979, l’aleshores ministre d’Educació i Ciència, Iñigo Cavero, va declarar en un col·loqui sobre les polítiques educatives a Europa i a Espanya que aquesta última “està lluny del percentatge de recursos econòmics que els països de la Comunitat Europea dedica a l’educació. Tots estan per sobre del 6 per cent del PIB. Espanya arriba escassament a la meitat.” Aquesta realitat no ha canviat tant en 35 anys. En l’actualitat, el President del Govern, en Mariano Rajoy, ha promès a Brussel·les, reduir la despesa en educació del 4’9 al 3’9%  del PIB.

El que ara s’entén com una despesa, a la notícia se l’anomena reiteradament com a “bé suprem”, “dret essencial” o “instrument de benestar”. Es parla de la “plena escolarització” i la “plena gratuïtat”, de la” millora de la qualitat” o del “servei d’orientació a l’estudiant”.  Sembla que ara, aquestes preocupacions han quedat arraconades per l’obsessió a retallar i reduir la inversió pública.

noticia

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.