Text publicat en el llibre:
"La Recerca a la Facultat de Farmàcia de Barcelona",
ISBN:84-477-0564-1, PPU ©Universitat de Barcelona.
Barcelona, 10 de juliol de 1985

 

ANTECEDENTS, SITUACIÓ ACTUAL I PERSPECTIVES
DE LA UNITAT DE FARMÀCIA CLÍNICA I FARMACOTERÀPIA
EN EL 150 ANIVERSARI DE LA FACULTAT
DE FARMÀCIA DE BARCELONA.

Fernández Lastra, C., Modamio, P., Montejo, O., Mariño, E.L.

 

Introducció.

L´homenatge guanyat per una Institució com la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona en el seu 150 aniversari (1845-1995), mereix l´esforç que suposa intentar resumir en un text amb un espai limitat, com és aquest cas, els aspectes docents, de recerca i de gestió acadèmica de qualsevol grup de docència i/o recerca de la Facultat.

Sense dubte en grups de gran renom i molta antiguitat, àdhuc en grups considerats ja oficialment com d’una investigació excel.lent, aquest esforç deu d'ésser molt considerable, encara que no per això s´ha d´oblidar el que suposa inclús per a grups més recents, tal i com és el nostre cas, en que la seva creació va tenir lloc l´any 1988 amb l´arribada del Professor Eduardo L. Mariño per ocupar la Càtedra de Farmàcia Galènica que va aconseguir per concurs-oposició, després d´haver quedat vacant per jubilació del Professor Alfonso del Pozo Ojeda. Encara que d´alguna manera pot considerar-se l´anterior subunitat de Farmacoteràpia com precedent de l´actual Unitat de Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia, aquesta no va ser oficialment establerta fins a començaments de l´any 1995, quan va ser aprovada pel Ple del Departament de Farmàcia, coincidint doncs amb el 150 aniversari de la creació de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona.

 

Antecedents de la Unitat de Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia.

Com ja s’ha esmentat, es pot dir que l´actual Unitat de Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia té els seus antecedents més llunyans en l´anterior subunitat de Farmacoteràpia, dins de la Unitat de Farmàcia Galènica, que juntament amb Història de la Farmàcia i Legislació Farmacèutica i la Físico-Química constituien el Departament de Farmàcia de la Universitat de Barcelona segons el reglament del Departament aprovat el 20 de gener de 1987 pel Consell de la Divisió IV de Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona. L´arribada del Prof. Mariño l´any 1988, la seva incorporació a l´esmentada subunitat i posterior coordinació, pot ésser considerat, almenys en la nostra opinió, com un moment d´inici de canvi que va portar a l´aprovació el 13 de febrer de 1995 pel Ple del Departament de Farmàcia de la Unitat Funcional de Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia.

Aquest “breu” període de temps d´aproximadament 8 anys ha estat, diguem que de molt alta densitat d´aconteixements, dels que només farem esment a aquells d´interés positiu acadèmic. En l´àmbit general s´ha realitzat un canvi del Pla d´Estudis de la llicenciatura de Farmàcia i s´han iniciat les anomenades Pràctiques Tutelades, per cumplimentar les exigències comunitàries, per esmentar dos dels aconteixements de més gran i general relevància.

En el pla concret del grup de Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia ha hagut una considerable diversificació d´esforços almenys als aspectes de la docència, recerca, gestió acadèmica i consecució de recursos, tal i com d´una manera universal, tots els aspirants a places de Professor d´Universitat proclamen públicament als exercicis de les seves respectives oposicions, encara que també amb més freqüència de la que seria desitjable obliden poc després d´haver assolit els seus objectius.
 

Unitat de Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia: Docència i Gestió acadèmica.

La situació al 1988 referida a la docència i dins de l´àmbit de la “Farmàcia Galènica” mostrava una clara inclinació cap els aspectes més industrials, lògic d´altra banda si considerem els objectius formatius del farmacèutic a l´era industrial i que el més gran percentatge de la indústria farmacèutica es troba a Catalunya. Amb l’objectiu d´adequar en la mesura del possible la formació del farmacèutic com a agent de salut, es van realitzar diverses accions, com:
 

  1. Modificacions en el programa de classes teòriques de l´assignatura Farmàcia Galènica Especial, i recomanacions sobre l´orientació dels diferents temes als professors implicats en la docència. Així per exemple en el programa de l´assignatura es va substituir la frase “El farmacèutic, essent el tècnic responsable del medicament...” per “El farmacèutic, essent el responsable del medicament...”.
  2. Canvis en les pràctiques de Farmàcia Galènica Especial, que varen començar a incloure pràctiques amb ordinador per a, per exemple, proposar una nutrició parenteral a un malalt hipotètic i altres com la recerca d´interaccions farmacocinètiques o la de determinar la dosi adequada de neutralitzants per malalts amb patologies digestives. D´igual forma dins dels canvis realitzats podem assenyalar que els alumnes van poder disposar per primer cop d´un quadern de pràctiques en versió catalana i en versió castellana, per facilitar la realització i seguiment de les esmentades pràctiques.
  3. Posada en marxa del curs de postgrau titulat “Biofarmàcia i Farmacocinètica Experimental i Clínica” que va començar el seu camí, fins ara ininterromput, el mateix curs 1988-89, amb la direcció del Prof. Mariño i del Prof. Domènech.

 

Aquestes i altres mesures es van implatar amb l´objectiu d’intentar cobrir possibles carències, que almenys subjectivament podien trobar-se en la formació dels estudiants de Farmàcia de Catalunya, on curiosament encara que era el lloc on es donava la més gran proporció i molt probablement millor qualitat general de nivell hospitalari i d´existir una única Facultat de Farmàcia, no existien relacions Institucionals estables que facilitessin, com a mínim, els aspectes docents, de recerca i assistencials.

La situació general ens va induir a publicar un treball de divulgació (Mariño, 1989) amb el títol de “FARMACIA CLíNICA Y UNIVERSIDAD” en el que, entre d´altres qüestions, assenyalàvem ja en aquells moments les següents:

 

“Parece lógico pensar que la farmacia clínica es, o al menos debe ser, una parte de las ciencias farmacéuticas, estrechamente relacionada, según el calificativo que incluye con la clínica. Quizás éste sea uno de los principales motivos que inducen a error, ya que podría llegar a identificarse la farmacia clínica con la farmacia hospitalaria”.

“Evidentemente, esto no es sino el resultado del cambio experimentado por la actividad farmacéutica en los últimos 25 años, con una mayor orientación hacia el paciente, último destinatario del medicamento. Así, esto podría ser considerado como el elemento que más claramente evidencia y distingue a la farmacia clínica”.

“Mi primera experiencia europea en farmacia clínica tuvo lugar durante el -Eight European Symposium on Clinical Pharmacy- celebrado en octubre de 1979 en Lyon. En esta reunión, en la que por cierto la representación española no era precisamente muy abundante, ni por asistentes (Barcelona, Pamplona, Salamanca y Valencia), ni por el número de comunicaciones (7 de un total de 33), el Prof. Osino incluía como funciones importantes de farmacia clínica en la práctica hospitalaria, las siguientes (cita textual):
 

  1. Drug distribution (Unit dose).
  2. I.V.parenteral admixture.
  3. Total and enteral nutrition procedures.
  4. Drug manufacturing and control.
  5. Drug information.
  6. Therapeutic hospital formulary management.
  7. Medication history and therapeutic profile.
  8. In- and out-patients counseling.
  9. Clinical pharmacokinetic service.
  10. Drug utilisation reviews programs.”

 

“Espero y deseo particularmente y en general por la profesión farmacéutica, que durante el proceso de establecimiento del plan de estudios, entre todos, dejando aparte los intereses y/o de ciertos colectivos, consigamos como objetivo final el profesional que la farmacia necesita y que la sociedad nos demanda de acuerdo a los tiempos actuales. De esta forma, si conseguimos superar la crisis de identidad que ha experimentado nuestra profesión, existen unas expectativas de proyección muy interesantes, que solo podrán materializarse si contamos con una preparación suficiente, iniciativas para llevarlas a cabo y capacidad e intención de aceptación de las responsabilidades inherentes al ejercicio de la farmacia como actividad clínica independientemente de la actuación a nivel de oficinas de farmacia, hospitales, laboratorios farmacéuticos, universidades o centros de asistencia primaria, por citar algunos de los ámbitos más claramente implicados aunque sin excluir a otros no reseñados”.

 

 

Tot això era escrit i publicat, pràcticament 1 any abans que aparegués el 20 de novembre de 1990, el Reial Decret 1464/1990 en el que s´incloien les directrius generals pròpies per la elaboració dels plans d´estudi de farmàcia i comencés a contabilitzar el període de 3 anys inicialment previst per a la elaboració dels esmentats plans.

Entre la publicació del treball anterior i la normativa del B.O.E., el Prof. Mariño es va presentar a les eleccions de Cap d´Estudis de l´Ensenyament de Farmàcia, càrrec pel que va ser votat per majoria en la primera volta, i del que va prendre possessió el 6 d´abril de 1990. Aquesta tasca clarament de gestió acadèmica, va suposar una quasi absoluta dedicació, ja que en els tres anys preceptius de mandat entre d´altres qüestions es van presentar dos temes principals:

 

  1. Elaboració del pla d´estudis reformat per la seva homologació.
  2. Posada en marxa i desenvolupament de l´assignatura “Pràctiques Tutelades”.

 

El primer d´aquests dos temes, és a dir, la reforma del pla d´estudis, encara que va ser una tasca dura, per imperatiu legal i pròpia voluntat de la Universitat de Barcelona de compliment d´aquest imperatiu, es va realitzar dins dels terminis previstos. D´aquesta manera, en Junta de Govern de 4 de maig de 1992 i reunió del Consell Social de 20 de maig del mateix any, el pla d´estudis de farmàcia va ser aprovat per la Universitat de Barcelona. El 25 de maig de 1992 va ser enviat pel Rector al Consell d´Universitats per la seva homologació, la qual va ser realitzada per acord de la Comissió Acadèmica en data de 28 de setembre de 1992. La publciació en el B.O.E. del pla d´estudis homologat va ser realitzada el 22 de gener de 1993 al número 19 de l´esmentada publicació. D´aquesta manera , al curs acadèmic 1992-93 es va iniciar el pla d´estudis homologat, implantant-se any per any en la mateixa cadència amb la que desapareixia la docència del pla anterior.

 

La descripció d´aquests quasi tres anys no és evidentment l´objecte de la present publicació, per això només farem dos apunts al respecte:
 

  1. La Facultat de Farmàcia de Barcelona va ser la primera de l´Estat espanyol en reformar el seu pla d´estudis per obtenir un d´homologat i també la primera en implantar-lo.
  2. El pla d´estudis de la llicenciatura de Farmàcia va ser el primer en incloure com assignatura troncal i per tant per a ser cursada per tots els alumnes, la denominada “Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia”. En aquest tema en concret vàrem posar un especial empenyorament personal, en concordància amb les nostres conviccions, tal i com havien estat exposades en el treball publicat l´any 1989 amb el títol de “Farmacia Clínica y Universidad”.

 

Ambdós aconteixements van ser comunicats, mitjançant diferents mitjans, a la societat científica, acadèmica i professional (Mariño i cols., 1992; Fernández-Lastra i cols., 1993; Mariño, 1993), encara que sembla que no sempre van arribar les notícies tal i com hagués estat desitjable.

 

Referent al segon gran tema docent indicat, és a dir, la posada en marxa i desenvolupament de l´assignatura “Pràctiques Tutelades”, podem dir que en el curs acadèmic 1991-92, després d´una gestió intensa i de vegades inclús repetitiva, vàrem aconseguir que s´iniciessin les activitats corresponents a aquesta assignatura. Els resultats inicials dels dos primers cursos varen quedar recollits en una publicació al respecte (Navarro i cols., 1993) i els globals fins el present curs 1994-95 es mostren a la figura 1.

 

 


Figura 1.- Alumnes de Pràctiques Tutelades en Farmàcia Comunitària
i Farmàcia Hospitalària fins el curs 1994-95, inclós.

 

 

Com pot comprovar-se la major part dels alumnes han realitzat i realitzaran aquesta assignatura en Farmàcia Comunitària i Farmàcia Hospitalària. Aquest fet que en aquests moments no és modificable, anteriorment no necessariament havia d´ésser així, ja que durant un temps era possible fer-ho a la indústria farmacèutica. En el nostre cas, a la Universitat de Barcelona, l´oportunitat de fer-ho en l´esmentada indústria no va ser massa aprofitada, de manera que només va ser possible per un total de 14 estudiants que només van poder fer 1 dels 6 mesos de Pràctiques Tutelades, just a l´últim mes que era possible la seva realització a la indústria farmacèutica i que va correspondre al mes de desembre de 1992. Del total de laboratoris farmacèutics potencialment disponibles, només van participar, tal i com consta a l´annex a l´acta de Consell d´Estudis de l´Ensenyament de Farmàcia de 14 d´abril de 1994, aprovat a la reunió ordinària del Consell de 28 d´abril, els 9 Laboratoris farmacèutics següents, als que volem fer reconeixement exprés del nostre agraïment per la seva col.laboració:

 

  • - Laboratorios Almirall.
  • - Ciba-Geigy.
  • - Laboratorios Dr. Esteve S.A.
  • - Ferrer Internacional S.A.
  • - Laboratorios Lacer S.A.
  • - Merck Farma y Química, S.A.
  • - Laboratorios Prodes S.A.
  • - Sandoz Nutrition.
  • - Zyma Farmacéutica S.A.

 

El tema de “Pràctiques Tutelades” és, pensem nosaltres, la gran assignatura pendent, de la que encara que existeix com a conseqüència d’una normativa de l´actual Unió Europea, les diferents administracions s´han desentés “olímpicament” del tema, i no hi ha hagut un mínim de previsió, i s´ha funcionat i se segueix treballant en base al “voluntarisme” de diferents estaments i persones implicades. Per tot això, com lamentablement sembla que va succeint cada vegada més al nostre país, dóna la sensació de que fins que no es produeixi un problema seriós amb transcendència pública, no es posaran solucions als diferents problemes que comporta. La situació és de tal magnitud, que ens va portar a publicar en el seu moment la nostra opinió personal al respecte, en una revista d´àmplia difusió professional farmacèutica (Mariño, 1991).

 

En qualsevol cas es pot constatar el fet, per nosaltres molt important, que, malgrat les dificultats intrínseques en la iniciació i desenvolupament d’aquesta nova activitat docent, fins el curs 1994-95 no hi ha hagut cap estudiant de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona que havent sol.licitat fer les Pràctiques Tutelades, s’hagi quedat sense centre receptor on poder-les realitzar. Així doncs, és de justícia manifestar aquí el nostre agraïment als farmacèutics de Farmàcia Comunitària i Hospitalària, així com al Consell de Col.legis de Farmacèutics de Catalunya i als Col.legis de Farmacèutics participants.

 

Per acabar l´apartat de docència i gestió acadèmica, només voldríem assenyalar que aprovat el pla d´estudis de farmàcia homologat, començades les activitats de l´assignatura “Pràctiques Tutelades” i transcorregut el període estatutari de tres anys en el càrrec de Cap d´Estudis de l´Enseyament de Farmàcia, el Prof. Mariño no es va presentar a la reelecció en l´esmentat càrrec, si be va romandre com a membre del Consell d´Estudis de l´Ensenyament.

 

Dins del mateix apartat només queda per indicar que, si be amb anterioritat els programes europeus d´intercanvi (Erasmus, ...) eren molt limitats a la Facultat de Farmàcia i inexistents en l´àrea de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica, en aquests moments els programes Erasmus associats a la Unitat de Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia, són:

 

 

Programes Erasmus de Pregrau:

Número d´aplicació: PIC-1075

Universitats participants: Universiteit Gent, University of Bradford, Università degli studi di Pavia. Universidade de Coimbra, Universidad del País Vasco.University of London. Uppsala University. Universitat de Barcelona. 
àmbits: Farmàcia Galènica General, Farmàcia Galènica Especial, Farmàcia Galènica I, Farmàcia Galènica II, Farmàcia Galènica III, Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia, Biofarmàcia i Farmacocinètica, Tecnologia Farmacèutica Industrial. 
Data d´inici: Curs acadèmic 1993-94. Coordinador en la UB: Prof. Eduardo L. Mariño. 

 

Número d´aplicació: PIC-5023

Universitats participants: Universieit Gent, Università degli studi di Pavia, University of Kuopio. Université d’Aix Marseille II. University of Iceland. Rober Gordon University. Universitat de Barcelona. 
àmbits: Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia, Pràctiques Tutelades Hospitalàries i Comunitàries. 
Data d´inici: Curs acadèmic 1995-96. Coordinador UE: Prof. Eduardo L. Mariño.

 

Programes Erasmus de Postgrau:

Número d´aplicació: PIC-G-3008

Universitats participants: Ethniko kai Kapodistriako Panepistimio Athinon, Athine. Université Libre de Bruxelles. Université de Clermont-Ferrand I. Université d’Aix-Marseille II. Panepistimio patron, Patra. Università degli studi di Pavia. Rijksuniversiteit Utrecht. University of Nottingham. Universitat de Barcelona.
àmbits: Matemàtiques, Estadística, Anàlisi Químics, Biofarmàcia i Farmacocinètica.
Data d´inici: Curs acadèmic 1992-93. Coordinador UE: Prof. Eduardo L. Mariño.

 

Aquest últim programa participa d´una doble condició. D´una banda és programa ERASMUS de mobilitat d´alumnes i també de professors de tota Europa i a més té el reconeixement oficial de MÀSTER ERASMUS DE BIOFARMÀCIA I FARMACOCINÈTICA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA.

 

Per finalitzar dins de l’àmbit de relacions internacionals i ja entrant, almenys parcialment al tema d’investigació, podem assenyalar les relacions iniciades amb països llatinoamericans a l’any 1985, principalment amb la Universitat de La Plata i la Universitat de Buenos Aires a Argentina i la Universitat de Montevideo a Uruguay, que han seguit mantenint-se i que a l’ actualitat es concentra en la participació bijectiva al programa INTERCAMPUS, així com en una petició recent amb altres Universitats europees i llatinoamericanes dins del programa ALFA.
 

Unitat de Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia. Recerca i consecució de recursos.

El tema de la investigació es troba clarament relacionat amb els recursos disponibles per a la realització de treballs d’investigació en base a les metodologies actuals i al conegut com a mètode científic i utillatge en general, al nostre cas ens ha estat possible dotar-nos d’un instrumental que encara que limitat resulta altament operatiu i ens permet realitzar treballs formals d’investigació.

 

D’altra banda també convindria recordar, que encara que el grup d’investigació de Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia de la Universitat de Barcelona, és de relativament recent formació, alguns dels seus membres porten ja uns 20 anys ocupats en aquestes tasques en camps tan concrets com la Biofarmàcia i la Farmacocinètica Experimental i Clínica, amb inclusions de línies com l’estabilitat de medicaments que va ser una de les primeres en reprendre’s. A títol il.lustratiu podem assenyalar que la primera comunicació científica del director del nostre grup d’investigació, va tenir lloc a l’any 1978 (Mariño i cols., 1978) i curiosament portava per títol:

 

Incidencia de algunos estados patológicos en la farmacocinética de la Sulfacloropiridacina

 

Corresponia aquesta temàtica a un seguit d’estudis iniciats a mitjans de la dècada dels 70 en la qual es van realitzar diferents estudis entre ells els farmacocinètics d’aquesta sulfamida en votuntaris sans i en pacients amb diferents patologies i que posteriorment van donar lloc a diferents treballs en revistes científiques (Mariño i cols., 1979a, 1980), juntament a la primera publicació sobre estudis d’unió de fàrmacs a proteines plasmàtiques (Mariño i cols., 1979b).

 

Per abordar els estudis farmacocinètics, amb certes garanties d’éxit, és precís disposar d’unes adequades eines analítiques i informàtiques i en alguns casos a més haver d’estudiar certes propietats químico-físiques i/o biofarmacèutiques dels principis actius dels quals es pretén conèixer les seves caraterístiques farmacocinètiques.

 

D’aquesta manera, ens fou precís aprofundir en el coneixement de tècniques analítiques per la quantificació dels nivells de fluids corporals dels fàrmacs estudiats, en la determinació de propietats químico-físiques dels principis actius, així com el tractament matemàtic-estadístic i farmacocinètic dels resultats obtinguts.

 

A l´apartat de tècniques analítiques, només volem fer una referència a un treball publicat l’any 1984, en la tristement desapareguda revista de Ciencia y Industria Farmacéutica (Mariño i cols., 1984) que portava per títol:

 

Preparación de columnas de fase reversa para H.P.L.C. con un método de relleno por vía húmeda”.

 

Actualment, quan les tècniques de cromatografia líquida d’alta eficàcia, poden ser considerades quasi com a rutinàries, és necessari indicar que ja a mitjans-finals de la dècada dels 70 a un laboratori universitari ens preparàvem les nostres columnes d’H.P.L.C., però sense arribar al nombre de plats teòrics dels que existien comercialment (en aquells temps no era assegurat el subministre de columnes senzilles del tipus RP-8), satisfeien plenament les nostres necessitats analítiques a un cost més baix i amb total autonomia, tal i com es va reflectir en la publicació anteriorment esmentada.

 

Els estudis de propietats químico-físiques dels fàrmacs, també inclouen una considerablement llarga llista de publicacions. D’aquestes la primera va ser sobre la determinació de les macro i microconstants d’ionizatció d’una cefalosporina dipolar i zwitterionica (Mariño i Domínguez-Gil, 1981) i a l’any 1982 el primer estudi d’estabilitat accelerada d’aquesta mateixa cefalosporina (Mariño i Dominguez-Gil, 1982).

 

Els desenvolupaments corresponents als anàlisi metamàtic-estadístics en farmacocinètica, ens va portar inclús a la publicació d’un programa en BASIC per la dosificació de difenilhidantoina (Mariño o cols. 1986a) i també només dos anys després a la publicació d’un altre programa, ara d’Ensenyament Assistit per Ordinador (EAO) de biofarmàcia, farmacocinètica i monitorització de medicaments (Mariño y Sánchez, 1988) que, tenin en compte els avenços informàtics en l´actualitat, quasi podrien considerar-se un error de jovenesa.

 

A l’any 1986, vàrem publicar testimonialment en castellà, amb objecte d’una possible major difusió a nivell de tot l’ Estat Espanyol, un treball sobre les més actuals metòdiques d’estimació paramètrica farmacocinètica, tals com Regressió no lineal, Estimació Bayesiana i control adaptat (Mariño i cols. 1986b), i sembla ser que no va aconseguir els objectius que es van preveure donat els resultats de les publicacions de diferents investigadors.

 

Tampoc va córrer millor sort la publicació també en castellà que vam fer sobre metodologia estadística (Mariño, 1988) a la qual, ja en aquells temps entre d´altres qüestions vam explicitar la necessitat de recórrer a tests no paramètrics ( en lloc dels paramètrics, com la clàssica “t” de Student o l’ ANOVA ), en situacions d’absència de normalitat en les variables constrastades. Aquest aspecte encara segueix inèdit per a molts investigadors, encara que alguns ja el tenen en compte, referenciant a altres autors que en alguns camps de la biomedicina van publicar el mateix després de nosaltres.

 

Una altra línia important, que encara no ha estat completament reiniciada, la costitueixen els estudis farmacocinètics en animals d’experimentació als que prèviament els hi hem produït experimentalment alguna patologia. D’aquesta forma es pretén, conèixer el possible comportament dels fàrmacs en pacients amb el mateix tipus de patologia. Dins dels quadres patològics o alteracions fisiològiques estudiades en conills i/o rates s’inclouen l’insufuciència renal (Mariño i cols., 1981), colestasi (Alonso i cols., 1984),fluid tissular experimental (Fernández Lastra i cols., 1986 i 1987) hidatidosis (Rodriguez, J.M. i cols., 1987) i diferents tipus d’hepatopaties (González i cols., 1987; Esteller i cols., 1990).

 

Probablement la línia de més desenvolupament ha estat la Farmacocinètica Clínica que ha inclós estudis amb diferents grups terapèutics, entre els quals cal esmentar els antibiòtics, tal i com el realitzat per estudiar la linialitat o no linialitat de la farmacocinètica del cefadroxil en voluntaris sans que van rebre diferents dosis d’aquesta cefalosporina oral i que per a nosaltres té una especial significació al haver estat publicat en una important revista biomèdica ja a l’any 1980, (Mariño i Dominguez-Gil, 1980), i alguns dels seus resultats es mostren a la figura 2.

 


Figura 2.- Nivells sèrics mitjans de cefadroxil en voluntaris sans després
de l’administració a diferents dosis de l’antibiòtic.

 

Dins de la Farmacocinètica Clínica s’han realitzat estudis tant en voluntaris sans com en pacients amb diferents patologies, i lògicament amb diferents fàrmacs. D’aquests cal destacar els realitzats amb Fosfomicina, dels quals les seves publicacions es van iniciar a l’any 1981 amb un treball sobre l’accesibilitat al fluid intersticial en pacients amb insuficiència renal (Tabernero i cols., 1981; Fernández Lastra i cols., 1983), posteriorment es va estudiar l’efecte de tècniques de depuració extracorpòrea, tals com l’hemofiltració, sobre aquest antibiòtic (Fernández Lastra i cols., 1984a) i per no perllongar excessivament aquest apartat, podem finalitzar assenyalant l´estudi de la disposició de l´esmentat antibiòtic en pacients amb escolament pleural que va ser objecte de publicació a una important revista americana a la qual anteriorment no havíem publicat cap treball (Fernández Lastra i cols., 1984b).

 

També voldríem assenyalar dins d’aquest apartat, els treballs realitzats amb un antiga col.laboradora nostra que ja fa temps, va intentar integrar-se al nostre grup de treball a Barcelona encara que no li va ser possible fer-ho. Ens referim als estudis de farmacocinètica clínica realitzats amb la llavors nova cefamicina, coneguda com cefmetazol, i concretament al camp de la profilaxi quirúrgica (Rodríguez Barbero i cols., 1984, 1985 a i b ; Lozano i cols., 1987).

Especial interés té per a nosaltres els estudis de Monitorització farmacocinètica, i més encara, quan sembla que és una línia de gran interés per alguns grups que semblen haver-la descobert recentment. La nostra primera publicació en aquest tema, va tenir lloc a l’any 1981 i lògicament es referia a estudis amb anterioritat que concretament van començar al voltant de finals de la dècada dels 70, és a dir, fa aproximadament uns 15 anys. Aquest treball (Barrueco i cols., 1981), portava per títol:

 

Programación de pautas posológicas de teofilina en pacientes con asma bronquial. Monitorización de niveles séricos”.

 

Degut a l’interés assistencial, científic i social entre d´altres, que llavors ja presentava l’ampliació de règims posologics individualitzats, segurs i eficaços, en base a criteris científics i racionals, els estudis de monitorització farmacocinètica han estat molt nombrosos, especialment amb teofilina (Mariño i cols., 1983; Otero i cols., 1983, 1984, 1985, 1986 i 1987).

 

Tal i com ja s’ha indicat, l´actual grup de Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia de la Universitat de Barcelona, ha aconseguit reiniciar algunes de les línies en les quals havien adquirit un cert grau d’experiència i de les quals a continuació citarem alguns exemples recents:

 

Així, al tema d’estabilitat de fàrmacs s’han realitzat estudis amb un grup de beta-bloquejadors (Modamio i cols. 1994 a i b), així com d’altres en col.laboració amb el Servei de Farmàcia de l’Hospital Clínic i Provicial de Barcelona (Soy i cols. 1994).

 

A l´àmbit dels anàlisis numèrics a nivell tant de farmacocinètica experimental com clínica, s’ha seguit avançant en models i/o situacions complexes com el Control de Sistemes (Colino i cols., 1991), Control Adaptat en geriatria (Hernández Rivas i cols. 1991), Cronofarmacocinètica (Mariño, 1992), Anàlisi bivariable farmacocinètic (López i cols., 1993) i inclús en monitorització farmacocinètica, com passa amb els estudis que s’estan realitzant amb vancomicina en col.laboració amb el Servei de Farmàcia de L’Hospital Clínic i Pronvicial de Barcelona (Soy i cols. 1995).

 

Com pot observar-se, s’han fet progressos importants per acostar la institució Universitària a l’Hospitalària a l’àmbit de Farmàcia, que com es va dir no van poder trobar-se fa ara quasi 8 anys i ja comencen a donar els primers resultats, que esperem siguin altament satisfactoris. Aquesta esperança també es troba fonamentada en el fet d’haver estat l’únic grup d’investigadors farmacèutics a qui els hi van aprovar un Programa Europeu BIOMED I a l’any 1993, titulat:

 

“The assessment of drug related problems in the elderly and the evaluation
and harmonisation of preventative strategies on a European basis”.

 

Aquest projecte es realitza en col.labortació amb les següents institucions:

  • - The School of Pharmacy. The Robert Gordon University. Aberdeen. Scotland.
  • - Welsh School of Pharmacy. University of Wales. Cardiff. Wales.
  • - Faculty of Pharmacy. Utrecht University. The Netherlands.
  • - Department of Social Pharmacy. University of Kuopio. Kuopio. Findland.
  • - School of Pharmacy. The Queen’s University of Belfast. Belfast. Northern Ireland.

 

Amb elles, també col.labora la Universitat de Barcelona amb la coordinació del Prof. Eduardo L. Mariño i la col.laboració del Servei de Farmàcia de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona que dirigeix el Dr. Josep Ribas i els Serveis de Farmàcia del Institut Municipal d’Assistència Sanitària que dirigeix el Dr. Josep Monterde.
Per a nosaltres el estar inclosos en aquest projecte de recerca amb un reconeixement a nivell europeu, suposa una autèntica satisfacció i més encara quan això es produeix malgrat la nostra recent constitució i tota la problemàtica que ens afecta, i:

 

1.- Perquè tal i com ens va indicar el Coordinador general del Projecte, va ser l’únic aprovat per una sol.licitud només d’investigadors farmacèutics.
2.- Per la informació que es pot obtenir en una recent publicació titulada “European Union. Biomedical and health Research. The Biomed I Programme” (Baert i cols., 1995), sobre el programa Biomed I:

 

a) D’un total de 1635 programes de recerca sol.licitats, es van concedir 400.

b) Dels 400 programes concedits, en 144 hi havia participació d’investigadors espanyols.

c) Dels 400 programes concedits, en 61 hi havia participació d’investigadors de Catalunya.

d) Dels 400 programes concedits, en 19 els investigadors podien ser considerats de la Universitat de Barcelona (4.75%).

e) Dels 400 programes concedits, en 7 els investigadors explicitaven la seva pertinença a la Universitat de Barcelona (1.75%).

 

Tot això suposa per a nosaltres estar dins de menys del 2% d’investigadors amb un programa Biomed I aprovat i que expliciten la seva pertinença a la Universitat de Barcelona. Si aquesta informació la referim no als 400 programes aprovats, sinó als 1635 sol.licitats, resultaria que ens trobaríem dins de menys del 0.5% del total dels qui ho van sol.licitar. Encara que tot això ha d’ésser interpretat d’una forma global, ja que l’esmentada informació deuria d’ésser tractada més exhastivament, no creiem que res trobaren grans diferències d’apreciació amb l’exposat.

 

Unitat de Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia:

Perspectives de futur.

 

Per finalitzar no voldríem assenyalar unes perspectives de futur a mitjà o llarg termini, que poguessin ésser enteses com a objectius a assolir de forma ineludible. La principal raó d´això es troba en l´alta velocitat de canvi que actualment experimenta la societat en general, que previsiblement inclús augmentarà, i que de qualsevol inferència en aquest sentit és més que compromesa.

 

En tot cas, sí creiem que el desenvolupament dels aspectes conceptuals de la Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia, aplicats a la formació del farmacèutic com a professional de la salut i fonamentalment com a expert en el medicament, però entenent això no com el producte final d’un procés, sinó amb la consideració de a qui va dirigit i en quin contexte es troba el destinatari tant en l´àmbit social, laboral, econòmic, etc, presenta en el nostre entorn una perspectiva de futur d’indubtable interés, inclús pel desenvolupament professional.

 

Quan a l´any 1989, tal i com es va indicar anteriorment, retiràvem del programa de l´assignatura de Farmàcia Galènica Especial l´adjectiu de tècnic per a el farmacèutic, ja estàvem en aquesta mateixa línia.

 

Encara que habitualment la norma legal va per darrera de la realitat social, han aparegut recentment diferents “Tècnics farmacèutics”, com:
 

  1. Tècnic superior en fabricació de productes farmacèutics i afins. RD 810/1993 (BOE 179).
  2. Tècnic superior en Dietètica. RD 536/95 (BOE 131).
  3. Tècnic superior en Laboratori de Diagnòstic Clínic. RD 539/95 (BOE 132).
  4. Tècnic en Farmàcia (Oficina de farmàcia, Magatzem de medicaments, Farmàcia hospitalària i Establiments de parafarmàcia). RD 547/95 (BOE 133).

 

La seva existència i funcionalitats, evidencien que el farmacèutic no pot ni deu ser cap tècnic, sinó que la seva formació deu capacitar-lo per assumir altres funcions diferents a les ja previstes pels esmentats tècnics.

 

D´acord amb el ja comentat i amb la nostra pròpia forma d´entendre la professió farmacèutica i conseqüentment la formació per a la seva capacitació, incluirem a continuació el text d´una diapositiva presentada pel Prof. Charles Hepler ( Department and Heath Care Administration. College of Pharmacy. University of Florida. Gainesville) el dia 27 de maig de 1995 en la conferència titulada “Pharmaceutical Care”, que va impartir amb motiu de la Primera Sessió Científica dels actes de commemoració del 150 aniversari de la Facultat de Farmàcia de Barcelona.
 

 

CHANGING PURPOSE OF PHARMACEUTICAL PRACTICE
ECONOMIC AREA EDUCATION PRACTICE
AGRICULTURAL EMPIRICALS
(GALENICALS)
TRADITIONAL
(APOTHECARY)
INDUSTRIAL SCIENTIFIC
(CHEM, P’CEUT,
P’COL, P’KINETIC 
MARKET BEHAVIOR)
DISTRIBUTIVE
TRANSITIONAL
(EARLY CLIN)
INFORMATIONAL PATIENT CARE
(PATHOL. THERAPEUT.
PATIENT BEHAVIOR)
PHARM. CARE
(MATURE CLINICAL)

Prof. Hepler. University of Florida. (Barcelona, maig 1995).

 

En la nostra opinió, les perspectives de futur queden prou clares a partir del que en aquesta diapositiva, que es va exposar a l´Aula Magna de la nostra Facultat. En tot cas, també creiem convenient que qualsevol que llegeixi aquestes línees tregui les seves pròpies conclusions al respecte i encara que per nosaltres són evidents, tan sols aspirem a que se’ns facilitin els mitjans físics, econòmics i humans que permetin el desenvolupament de totes les activitats que comporta el que creiem que deu ser l´àmbit fonamental en la formació actual del farmacèutic.

 

Per concloure volem només assenyalar el noms dels actuals integrants de la Unitat Funcional de Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona:

 

Professorat general:

MARIÑO HERNÀNDEZ, Eduardo L. Catedràtic Universitat i Cap de l’Unitat Funcional
FERNÀNDEZ de la LASTRA, Cecilia Prof. Titular Universitat.
MODAMIO CHARLES, Pilar Ajudant L.R.U.
MONTEJO ARCUSA, Oscar Becari col. docent.
BRAZA REYES, ANTONIO Becari CIRIT.

 

Professorat de Pràctiques tutelades:
Farmacia Hospitalària:

MÀS COMAS, Anna Associat mèdic. Hospital Sant Joan de Deu. Barcelona
MONTERDE JUNYET, Josep Associat A. Institut Municipal d’Assistència Sanitària.
ROCA MASSA , Mercè Associat medic. Hospital Clínic i Provincial. Barcelona.
TORRES PONS, Dolors Associat A. Quinta de Salut l’Aliança. Barcelona.
VELÀQUEZ PRIETO, Manuela Associat A. Hospital de la Creu Roja. L’Hospitalet de Ll.

 

Farmàcia Comunitària:
AMADÓ CERCOS, Pere Antoni Associat A
BLANCHART CAPDET, Miquel Associat A
MARCH PUJOL, Mariam Associat A
MIRÓ ASPA, Antoni. Associat A
TRAVÉ MERCADÉ, Pere Associat A

 

Altres membres:
CODINA JANÉ, Carles Col.laborador
GRAU CERRATO, Santiago Col.laborador
JANSAT RUFACH, Josep Mª Doctorand
LLADÓ OLLÉ, Angels Doctorand
MARTIN ORTIZ, Santiago Doctorand
MUÑOZ RIBERA, Francesc Josep Doctorand
OMS ARIAS, Miriam Alumne de 3r. cicle
ORTIZ SACRISTA. Pere Doctorand
POVEDA MARTIN, Raquel Alumne de 3r. cicle
RAMOS LOZANO, Teresa Alumne de 3r. cicle
RIBAS SALA, Josep Col.laborador
RUIZ LÓPEZ, Antonio Doctorand
SALAS SANCHEZ, Esther Doctorand
SEBARROJA BANÚS, Joan Alumne de 3r. cicle
SOY MUNNÉ, Dolors Doctorand

 

Barcelona, 10 de juliol de 1995.
 

 

Bibliografía:
 

Alonso, I.G., Mariño, E.L. i Dominguez-Gil, A.
Influence of experimentally induced cholestasis on the pharmacokinetics of cefotiam.
International Journal of Pharmaceutics. 19: 345-348. 1984.

Baert, A.E., Baig, S.S., Bardoux, C., Fracchia, G.N., Hallen, M., Le Dour, O., Razquin,
M.C., Thévenin, V., Vanvossel, A. i Vidal, M. (Ed.).
European Union. Biomedical and Health Research. The Biomed I Programme.
IOS Press. Ohmsha. Amsterdam. 1995.

Barrueco, M., Alonso, M.R., Mariño, E.L., Dominguez-Gil, A., Gómez, F. Benito-Sendin, F.
Programación de pautas posológicas de teofilina en pacientes con asma bronquial.
Monitorización de niveles séricos. II Reunión de la Sociedad Española de Patología Respiratoria.
Santander. 1981.

Colino, C.I., Fernández Lastra, C., López, F.G., Ledesma, A. i Mariño, E.L.
Open-loop feedback control of serum bentazepam concentrations and bayesian estimation in
multiple dosage regimens in patients.
International Journal of Clinical Pharmacology, Therapy and Toxicology. 29: 457-462. 1991.

Esteller, A., Gómez, M., Mariño, E.L., Fernández Lastra, C. i Jiménez, R.
Pharmacokinetics, hepatic biotransformation and biliary and urinary excretion of
Bromosulfophtalein (BSP) in an experimental liver disease mimicking biliary cirrhosis.
European Journal of Drug Metabolism and Pharmacokinetics. 15: 7-14. 1990.

Fernández Lastra, C.,  Mariño, E.L., Dominguez-Gil, A., Tabernero, J.M., González, A. i  Yuste, M.
The influence of uremia on the accesibility of phosphomycin into interstitial tissue fluid.
European Journal of Clinical Pharmacology. 25: 333-338. 1983.

Fernández Lastra, C., Mariño, E.L., Dominguez-Gil, A., Tabernero, J.M. i Grande, J.
Pharmacokinetics of phosphomycin during haemofiltration.
British Journal of Clinical Pharmacology. 17: 477-480. 1984 a.

Fernández Lastra, C.F.,  Mariño,  E.L.,  Barrueco, M.,  Santiago, M. i Dominguez-Gil, A.
Disposition of phosphomycin in patients with pleural effusion.
Antimicrobial Agents and Chemotherapy. 25: 458-462. 1984 b.

Fernández Lastra, C.,  Mariño, E.L. i Dominguez-Gil, A.
Linearity  of  the pharmacokinetics of phosphomycin in serum and interstitial tissue fluid
in rabbits.
Arzneimittel Forschung 36: 1518-1520. 1986.

Fernández Lastra, C., Mariño, E.L. i Dominguez-Gil, A.
Phosphomycin levels in serum and interstitial fluid tissue fluid in a multiple dosage
regimen in rabbits.
Arzneimittel Forschung. 37: 927-929. 1987.

Fernández Lastra, C., García Celma, M.J., Modamio, P. i Mariño, E.L.
First experience of clinical pharmacy education  in the Spanish official undergraduate
program.
Workshop of “Education in patient oriented pharmacy”.
European Society of Clinical Pharmacy. Hradec Králové. 1993.

Gonzalez, J., Aza, M.J., Mariño, E.L. i Esteller, A.
Pharmacokinetic aspects of sulfobromophtalein transport after diethyl maleate pretreatment
in rats.
European Journal of Drug Metabolism and Pharmacokinetics. 12: 5-9. 1987.

Hernández Rivas, P., Fernández Lastra, C., López, F.G., González, J.A., Domenech, J. i  Mariño, E.L.
Adaptative and bayesian control of digoxin in geriatric patients.
European Journal of Drug Metabolism and Pharmacokinetics. 3 (special): 332-337. 1991.

López, F.G., Fernández Lastra, C., Kuemmerle, H.P. i Mariño, E.L.
Pharmacokinetic study of salicylic acid after oral and intramuscular administration of
imidazole 2-hydroxybenzoate in man.
International Journal of Experimental and Clinical Chemotherapy. 6: 51-58. 1993.

Lozano, F., Rodriguez Barbero, J., García J., Mariño, E.L., Rodriguez, J.M., Dominguez-Gil, A. i Gómez, A.
New guidelines for antibiotic prevention of infection in aortic prosthesis.
Cefmetazole levels in blood, abdominal wall and aorta.
Angeiologie. 39: 181-184. 1987.

Mariño, E.L.
Metódica general en la evaluación estadística de resultados experimentales.
Farmacia Clínica. 5: 266-274. 1988.

Mariño, E.L.
Farmacia Clínica y Universidad.
El Farmacéutico. 72: 39-57. 1989.

Mariño, E.L.
Prácticas Tuteladas en la licenciatura de Farmacia: una cuestión opinable.
Offarm. 1: 60-62. 1991.

Mariño, E.L.
Cronofarmacocinética.
Revista Española de Anestesia y Reanimación. 39 (suppl.2): 52-53. 1992.

Mariño, E.L.
Farmacia Clínica y Farmacoterapia: nueva asignatura de pregrado obligatoria en Farmacia.
Farmacia Clínica. 10, 7: 615-622. 1993.

Mariño, E.L. i Dominguez-Gil, A.
Influence of dose on the pharmacokinetics of cefadroxil.
European Journal of Clinical Pharmacology. 18: 505-509. 1980.

Mariño, E.L. i Dominguez-Gil, A.
Determination of the macro and micro-ionization constants of a dipolar zwitterionic
cephalosporin: cefadroxil.
International Journal of Pharmaceutics. 8: 25-33. 1981.

Mariño, E.L. i Dominguez-Gil, A.
Study of accelerated inactivation of cefadroxil.
International Journal of Pharmaceutics.12: 209-217. 1982.

Mariño, E.L. i Sanchez, J.J.
Diseño y puesta a punto de un programa de enseñanza asistida por ordenador (E.A.O.) de
 biofarmacia, farmacocinética y monitorización de medicamentos.
Farmacia Clínica. 5: 25-30. 1988.

Mariño, E.L., Tabernero, J.M., Macías, J.G. i Dominguez-Gil, A.
Incidencia de algunos estados patológicos en la farmacocinética de la sulfacloropiridacina.
I Mediterranean Congress of Chemotherapy. Madrid. 1978.

Mariño, E.L., Tabernero, J.M., Macías, J.G., Dominguez-Gil, A. i Castro, S.
Farmacocinética de la sulfacloropiridacina.
Archivos de Farmacología y Toxicología. 5: 57-71. 1979a.

Mariño, E.L., Tabernero, J.M., Macías, J.G., Dominguez-Gil, A. i Castro, S.
Fijación de la sulfacloropiridacina a las proteínas plasmáticas.
Archivos de Farmacología y Toxicología. 5: 107-116. 1979b.

Mariño, E.L., Dominguez-Gil, A., Tabernero, J.M. i Macías, J.G.
Influence of hepatic and renal disorders on the pharmacokinetics of sulfachloropyridacine.
International Journal of Clinical Pharmacology, Therapy and Toxicology. 18:  10-14. 1980.

Mariño, E.L., Dominguez-Gil, A.A., Cepeda, M. i  Dominguez-Gil, A.
Effect of experimentally induced renal impairment on the pharmacokinetics of cefadroxil
in rabbits.
Arzneimittel Forschung. 31: 1459-1461. 1981.

Mariño, E.L.,  Otero, M.J., Gómez, F., Barrueco, M. i Dominguez-Gil, A.
Monitorización de niveles séricos de teofilina en pacientes ambulatorios con asma bronquial.
Archivos de Bronconeumología. 13: 106-108. 1983.

Mariño, E.L., González, F., Rodriguez, J., González, A. i Dominguez-Gil, A.
Preparación de columnas de fase reversa para H.P.L.C. con un método de relleno por vía humeda.
Ciencia Y Industria Farmacéutica.3: 269-272. 1984.

Mariño, E.L., Alonso, A.C. i Dominguez-Gil, A.
Aplicación de un programa en lenguaje Basic para la dosificación racional de
difenilhidantoina en la práctica clínica.
Revista de la Asociación Española de Farmacia Hospitalaria. 10: 178-180. 1986a.

Mariño, E.L., Dominguez-Gil, A. i Jelliffe, R.W.
Control Adaptado de Netilmicina: regresion lineal, no lineal  y estimación bayesiana de
parámetros farmacocinéticos.
Revista de Farmacología Clínica Experimental y Terapéutica. 3: 87-92. 1986b.

Mariño, E.L., Fernández Lastra C. i García Celma, M.J.
The new syllabus of the faculty of pharmacy in the University of Barcelona.
1ère. Rencontre Européenne des Facultés, Ecoles et Instituts de Pharmacie avec l’Industrie
Pharmaceutique. Chatenay-Malabrry. 1992.

Modamio, P., Lastra, C.F. i Mariño, E.L.
Determination of celiprolol by high performance liquid chromatography and stability in
solution.
International Journal of Pharmaceutics. 107: 243-245. 1994 a.

Modamio, P., Montejo, O., Lastra, C.F. i Mariño, E.L.
A valid high-performance liquid chromatography method for oxprenolol stability studies.
International Journal of Pharmaceutics. 112: 93-96. 1994 b.

Navarro, M., Roca, M. i Mariño, E.L.
Participaciò dels serveis de farmàcia hospitalària en els programes de Pràctiques Tutelades
a Catalunya.
Ilerfarm. 8: 4-6. 1993.

Otero, M.J.,  Gómez, F.,  Mariño, E.L.,  Barrueco, M. i Dominguez-Gil, A.
Individualización de la dosis de teofilina en enfermos asmáticos ambulatorios.
Medicina Clínica (Barcelona). 81: 415-417. 1983.

Otero, M.J.,  Barrueco, M., Mariño, E.L., Gómez, F.  i Dominguez-Gil, A.
Niveles séricos, dosis y respuesta en tratamientos prolongados con teofilina.
Medicina Clínica (Barcelona). 83: 447-449. 1984.

Otero, M.J.,  Barrueco, M., Mariño, E.L., Gómez, F., Portugal, J.   i Dominguez - Gil, A.
Niveles séricos y respuesta espirométrica con una teofilina de liberación sostenida.
Medicina Clínica (Barcelona). 84: 51-54. 1985.

Otero, M.J.,  Barrueco, M., Mariño, E.L., Gómez, F.  i Dominguez-Gil, A.
Individualization of theophylline dosage in adults with bronchial asthma.
Drug Inteligence and Clinical Pharmacy. 20: 704-707. 1986.

Otero, M.J.,  Barrueco, M., Mariño, E.L., Gómez, F.  i Dominguez-Gil, A.
Efficacy of maintenance therapeutic serum concentrations of theophylline in chronic asthma.
International Journal of Clinical Pharmacology, Therapy and Toxicology. 25: 157-162. 1987.

Rodriguez Barbero, J., Mariño, E.L., Otero, M.J., Commes, J.R., García, J., Rodriguez, J.M.,
 Lozano, F., Dominguez-Gil, A. i Gómez, A.
Concentrations of cefmetazole in plasma and tissue resulting from peri-incisional
 administration before appendectomy.
Antimicrobial Agents and Chemotherapy. 26: 787-788. 1984.

Rodriguez Barbero, J., Mariño, E.L. i Dominguez-Gil, A.
Pharmacokinetics of cefmetazole administered intramuscularly and intravenously to healthy
adults.
Antimicrobial Agents and Chemotherapy. 28: 544-547. 1985 a.

Rodriguez  Barbero, J., Mariño,  E.L., Dominguez-Gil,  A., García, J.,
Rodriguez, J.M. i Gómez, A.
Cefmetazole plasma levels after intraincisional administration.
Drug Intelligence and Clinical Pharmacy. 19: 394-395. 1985 b.

Rodriguez, J.M., García, J., Lozano, F., Martín, F., Martín, A.M., Mariño, E.L. i Gómez, A.
Uso del mebendazol en la hidatidosis experimental.
Revista de la Asociación Castellana del Aparato Digestivo. 3: 24-28. 1987.

Soy, D. López, L, Parra, L., Roca, M., Chabas, E., Codina, C., Modamio, P., Mariño, E.L. i Ribas, J.
Stability of and oral midazolam solution for premedication in pediatric patients.
Pharmacy World and Science. 16: 260-264. 1994.

Soy, D., Muro, N., Tuset, M, Mariño, E.L. i Ribas J.
Control  Adaptado farmacocinético de Vancomicina.
XL Congreso de la Sociedad Española de Farmacia Hospitalaria. Toledo. 1995.

Tabernero, J.M., Mariño, E.L., Dominguez-Gil, A., Fernández Lastra, C., González, A. i Yuste, M.
Accesibilidad de la fosfomicina a fluido intersticial en pacientes con insuficiencia renal.
Nefrología. 1: 127-132. 1981.

Última actualización Lun, 02/17/2014 - 23:01