UB 2015 sense fons petit                 

Narcís Prat com a divulgador

LA TASCA DE DIVULGACIÓ CIENTÍFICA DEL PROFESSOR NARCÍS PRAT.

NPrat-microscEl professor Narcís Prat és catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona a la Facultat de Biologia. Dirigeix el grup de recerca F.E.M. que compta amb una desena de membres entre professors, post-doc, estudiants de doctorat, estudiants de grau que fan el seu TFG i tècnics. El grup de recerca està reconegut per la Generalitat de Catalunya des de l'any 2005. Les seves publicacions en revistes del SCI superen les 200 i en total ja són mes de 300 comptant llibres i capítols de llibre.

El professor Prat a més de la seva carrera científica ha desenvolupat un treball de divulgació de la ciència i de defensa del treball dels científics en la gestió que va començar a final dels anys setanta. De forma sintètica direm que en temes de contaminació i gestió de l'aigua el professor Prat ha:

  • liderat 76 projectes de recerca sobre el tema, des de projectes de durada curta, fins a projectes del Pla Nacional.
  • Com resultat d'aquesta feina ha publicat 63 articles científics en revistes d'àmbit nacional i internacional,
  • Dirigit 3 Tesis doctorals (d'un total de 21) i 16 Tesines, Treballs de fi de carrera i màster sobre el tema
  • Publicat 102 treballs de difusió de la seva recerca tant a nivell de servei (generació de dades per prendre decisions) com d'articles de divulgació per a un públic més general. Entre aquests, 52 tenen com a tema la qualitat de les aigües i 29 tenien com a tema la gestió de l'aigua, la resta tenen una temàtica més general o no es pot classificar en cap d'aquestes dues temàtiques.
  • Pronunciat 176 conferències, algunes a nivell internacional i moltes en ateneus, ONG's o públic en general.
  • escrit molts articles a la premsa o l'han entrevistat en molts medis (radio, televisió). A l'apartat de vídeos de la web del grup de recerca F.E.M. s'hi poden veure molts d'aquests vídeos o àudios (http://www.ub.edu/fem/index.php/public/media).
  • i, entre altres coses, va actuar com a perit del fiscal de Medi Ambient durant 10 anys (60 judicis) y va ser membre del "Consejo Nacional del Agua", en la sessió que es va aprovar el PHN del 2000 a la qual 4 dels 5 científics van votar en contra (l'altra es va abstenir).

El detall de totes aquestes entrades es pot consultar al CV de divulgació del professor Prat que està disponible en PDF a: http://www.ub.edu/fem/docs/CV_NPrat_divulgacio_30_10_2015.pdf

Per recollir de manera ordenada el seu treball en aquest àmbit ho farem dividint-la en dos apartats i recordant els fets més característics en cada una d'elles.

1 - La tasca realitzada per tal que la ciutadania coneixi què són els rius i com es pot valorar la seva qualitat mitjançant l'estudi dels invertebrats que hi viuen.

2 - La feina feta per la defensa dels rius i de la millora de la gestió de l'aigua.


1 - LA PASSIÓ PELS RIUS I LA MESURA DEL ESTAT ECOLÒGIC. DEL PAPER A L'APP.

El professor Prat mentre estudiava la carrera, va començar a col·laborar amb el Departament d'Ecologia. Els dissabtes dels anys 1970 i 1971 anava a ajudar a dos doctorandes del Dr. Margalef que feien la tesi a Banyoles. Però la seva passió eren els rius des de que de petit anava a pescar amb el seu pare al Brugent (a Amer, la Selva). Mentre el seu pare pescava ell jugava amb els peixos a la vora del riu fen-los basses i corriols per on passar d'una a l'altra. Les primeres recol·leccions quan encara era estudiant foren a prop de casa seva (Anglès, Girona). Un cop ja feia la tesi (sobre embassaments), va rebre una beca FPI per estudiar precisament el Ter al seu pas per Anglès entre 1974 i 1977. El seu doctorat fou el 1978 amb una tesi sobre el bentos dels embassaments espanyols, dirigida per Ramón Margalef. Va ser professor interí de 1980 a 1983, quan guanyà l aplaça de titular i és catedràtic des de 1987.

Fruit dels seus treballs en l'estudi dels rius, es va adonar ràpidament de la degradació de la qualitat de les seves aigües, especialment entre 1979 i 1981 quan va estudiar el Llobregat, però també el 1977 quan va estudiar els rius d'Andorra. De manera que el 1978 va publicar el seu primer article sobre la gestió de les aigües on sobretot es parlava de la contaminació dels rius i l'eutrofització dels embassaments. L'any 1981 va elaborar els materials que servien per mesurar la qualitat de les aigües en el joc de rol "El Joc de l'Aigua", que es van publicar posteriorment en un llibret que es deia "El riu pam a pam". A partir de total la informació generada amb els estudis fets per la Diputació (1979-1981) es va elaborar un índex de qualitat de les aigües per el Besòs i el Llobregat (BILL) que se segueix aplicant ara en aquests rius. Entre els anys vuitanta publica nombrosos articles en diferents revistes sobre la degradació dels rius Besòs i Llobregat i més tard sobre altre rius i també dels rius espanyols i comença a aplicar i dissenyar altres índexs biològics, destacant una i altra vegada els problemes de contaminació que pateixen els rius, sobretot el Besòs. La seva feina de recerca i divulgació fa que el convidin a presentar treballs a diferents institucions i revistes. Era també el moment on es discutia el PHN de Borrell a on va tenir una participació significativa en la seva critica i recerca d'un model alternatiu.

L'any 1994-95 comença una sèrie de publicacions sobre els rius Besòs i Llobregat finançats per la Diputació de Barcelona, que són una continuació (limitada en el nombre de punts de mostreig) dels que havia fet el 1979-81. La Diputació de Barcelona va crear una col·lecció especial per la publicació dels resultats d'aquests informes. El 1997 s'incorpora a aquests estudis la conca del riu Foix. El 1998 dissenyen (amb M. Rieradevall i A. Munné) un mètode per incorporar a l'avaluació l'estat del Bosc de Ribera, el QBR, que actualment s'usa en diversos països del món per la seva senzillesa i efectivitat i s'incorpora al estudi la conca de la Tordera i una part del Ter. Tot aquest treball es sintetitza en el protocol ECOBILL, publicat a la sèrie "Estudis de la qualitat ecològica dels rius" de la Diputació de Barcelona l'any 2000. Protocol que ha anat evolucionat i es pot descarregar avui en dia de la nostra pàgina web. A partir d'aquest any comencem a parlat del "Estat ecològic" per apropar a la gent a la mesura de la qualitat de l'aigua que la UE proposa a la seva Directiva Marc de l'Aigua (DMA). Són els anys de la generació del concepte Nueva Cultura del Agua que te un èxit rotund. El professor Prat és un dels patrons fundadors de la mateixa. L'any 2003 publica de títol inequívoc: "La gestió de l'aigua a Catalunya. 25 anys i pocs canvis".

L'any 2005, i per celebrar els 10 anys de treball ininterromput a les conques fluvials de la província de Barcelona finançat per la Diputació, a més de publicar un treball de síntesi, es passa a publicar el treball en un CD-ROM per poder incloure l'extensa base de dades que ja es té en aquell moment. Cada any es publiquen entre 2 i 4 treballs sobre els temes de l'estat ecològic dels rius. L'any 2008 es publica (també gràcies a la Diputació) un manual de com fer la diagnosi ambiental dels rius, manual que s'esgota ràpidament. L'any 2008 es passa del CD-ROM a la pàgina web, de manera que l'accés a la informació i les dades es fa molt més ràpidament, pàgina web que primer hostatja la Diputació i ara el grup F.E.M. que la manté viva, incorporant un informe cada any i augmentat les dades de la base de dades. La metodologia s'exporta a Sud-Amèrica i es publica el 2011 un manual per els rius dels Andes al final d'un projecte de recerca de 4 anys, el "Protocolo CERA", que es pot descarregar d'un a la pàgina web que tenim sobre Ríos Altonadinos: http://www.ub.edu/riosandes/index.php/protocolo-cera-s.html

RiuNEt imatge promoL'any 1997 neix el Projecte Rius, una xarxa de voluntaris que realitzen una tasca de vigilància ambiental dels rius valorant el seu estat. La creació dels materials que s'utilitzen per tal que els ciutadans facin servir els invertebrats i el bosc de ribera per avaluar el estat dels rius es obra de de Maria Rieradevall i Narcís Prat, materials que (amb alguns canvis) encara s'usen pel projecte. La metodologia ha estat exportada a diversos grups de voluntaris de tot Espanya. L'evolució d'aquests materials (fruit també de la recerca feta pel grup) ha donat lloc a l'app Riu.net, que es pot descarregar gratuïtament des de mòbils Android o IOS . L'app es llença el Novembre de 2014 i fins al moment porta un miler de descàrregues, més de 5000 intents de ús, tot i que només hem rebut 326 dades validades (les dades només es publiquen a la web un cop els tècnics del grup FEM les validen), el que ha permès elaborar un mapa de qualitat de diversos rius catalans i espanyols fet pels ciutadans (vegeu www.RiuNet.net). L'aplicació ha estat millorada en aquest any i el Novembre de 2015 es penjarà a la xarxa una nova versió que es podrà utilitzar també en tauletes i que permetrà al que la faci servir rebre un informe amb tots els detalls del que ha fet.

2 – L'AIGUA COM A RECURS, PROPOSTA D'UNA NOVA MANERA DE GESTIONAR L'AIGUA.

Mentre que els treballs dels anys vuitanta, tant de recerca com de divulgació, del professor Prat i del seu equip (sobretot amb la col·laboració intensa de la professora Maria Rieradevall) estaven dedicats al tema de la contaminació, poc a poc el tema de la gestió dels recursos va entrant també en la tasca de defensa del medi i de divulgació del Dr. Prat. L'any 1984 publica un primer article sobre la gestió de l'aigua a la Mediterrània, i l'any 1990 una amb un títol ben significatiu: "La gestió de l'aigua, la crisi dels noranta". fncaA l'any 1998 neix la "Fundación Nueva Cultura del Agua", creada per un grup de professors universitaris (sobretot de Saragossa, on és la seu) que en aquests anys s'han dedicat a donar suport a diferents col·lectius que lluiten per la preservació dels seus rius, com la gent del Biscarrués que no volen que el seu poble desapareixi sota les aigües d'un embassament que s'ha de construir en el riu Gállego. Cada any s'organitzen unes jornades per informar a les persones que s'enfronten a l'administració per alguna problemàtica derivada de com es vol gestionar l'aigua, que ha de assecar un riu, els pous o contaminar-los, o bé fer-los desaparèixer sota un embassament. Es creen també uns congressos per difondre la idea de que la Nova Cultura de l'Aigua (NCA) es una peça clau per anar cap a la sostenibilitat i que aplicar-la es possible i fins i tot rentable econòmicament. Són anys d'intensa col·laboració amb els professors Pedro Arrojo i Javier Martínez-Gil. El professor Prat és l'"expert" en temes de contaminació que ara troben un context molt més general en el marc de la Nueva Cultura del Agua. L'any 2000 quan arriba la Directiva Marc de l'Aigua (DMA), queda clar que la política europea de l'aigua es quasi coincident a la de la NCA, i l'esforç fet de tants anys troba la seva recompensa. Els anys noranta son temps de moltes publicacions, de nombroses intervencions a la ràdio i a la televisió, de publicació d'informes contra els transvasaments promoguts ens els Plans Hidrològics Nacionals (PHN), el de l'any 1993 pel ministre Borrell i l'any 2000 pel govern del sr. Aznar. prat a ampostaLa lluita es veu recompensada el 2004 per l'anul·lació que es fa del transvasament de l'Ebre per part del govern Zapatero (gràcies a la ministra Narbona i al Conseller Milà que estaven convençuts que la sostenibilitat era el que li convenia al país). La dedicació al tema del Dr. Prat aquests anys fou molt intensa, gairebé sempre coordinant equips de treball (conjuntament amb el Dr. Carles Ibáñez, actualment a l'IRTA de Sant Carles de la Ràpita). La millor recompensa fou un debat a Brussel·les a on va quedar clar que el projecte oficial era molt defectuós i que existia una alternativa al PHN. Aquesta alternativa, tot i el ridícul del Sr. Baltasar amb algunes, va funcionar en la sequera 2007-2008 de Catalunya. Entre 2004 i 2010, el professor Prat va ser assessor del conseller Milà, primer, i el director de l'ACA, desprès, sobre Nova Cultura de l'aigua. En gran part doncs, ha estat responsable, conjuntament amb Gabriel Borràs i Antoni Munné de l'ACA, de l'elaboració del Pla de Gestió de Catalunya del 2010, pla que dissortadament no ha estat posat en pràctica pel govern actual. El Pla de Gestió que l'ACA ha elaborat el 2015 segueix els mateixos principis. La tasca de difusió del que pretén la Nova Cultura de l'Aigua i de formació de molta gent en aquest tema (inclosos els tècnics de l'ACA), és una de les que més satisfacció ha produït al Dr. Prat.

A mode de resum...

Al llarg de 35 anys, des de el moment de publicació del seu primer treball de divulgació de la feina que feia de diagnosi de la qualitat ecològica dels rius, el professor Prat ha fet una tasca important no només per la difusió del que feia sinó també de conscienciació i de col·laboració activa amb diferents col·lectius que creien en la sostenibilitat ambiental i que volen una altra manera de gestionar l'aigua. Més enllà dels resultats quantitatius (publicacions, presència als medis de comunicació, etc.), el que valora especialment el Dr. Prat és la quantitat de gent que ara pensa que un riu és més que un lloc per banyar-se, pescar o anar a passejar el gos. Les pedres d'un riu es veuen per sempre més d'una altra manera quan t'enganxa conèixer que hi viu en elles i quina informació et donen sobre la seva qualitat. Quan la gent contempla el bosc de ribera no com un esbarzer empipador que s'hauria de desbrossar, sinó com una part integral d'un ecosistema al que cal preservar per les funcions que fa i els serveis ecosistèmics que ens proveeix. Aquest cuc està present amb tots aquells que han passat per la Facultat de Biologia, amb molts professors d'instituts i escoles que fan servir la seva metodologia, en els que participen de voluntaris en el Projecte Rius. Proper a la jubilació pensa, encara, en el que no ha pogut fer i sobretot en com la seva feina ha estat fecundada per els nombrosos col·laboradors que ha tingut, especialment la professora (i esposa seva) Maria Rieradevall, amb qui han compartir i gaudint els diferents passos que han anar fent. Poder fer recerca i desprès adaptar els resultats d'aquesta per tal que tots els ciutadans puguin fer ciència (ciència ciutadana en diuen ara) i conscienciar-se de la importància de preservar els nostres rius, ha estat un plaer increïble, una feina apassionant i gratificant que no es pot pagar.


i un darrer punt amb la col·laboració del professor Narcís Prat amb els mitjans de comunicació:

articlesPremsaGeneral

El professor Prat ha estat cridat aproximadament 50 vegades com a expert a diferents programes de ràdio i televisió per temes relacionats amb l'aigua, la seva gestió i al contaminació des de l'any 1990. Entre els programes amb els que ha col·laborat destaquen els '30 minuts' de TV3 dedicats a la gestió de l'aigua o el programa especial de 'Millenium' del Canal 33 sobre Doñana però són moltes les seves intervencions als 'Telenotícies' de TV3, las Noticias de la 2' de TVE, el programa de debat de l'actualitat '8 al dia' de 8TV o en espais de temàtica científica com 'Einstein a la platja' de BTV o el 'Quèquicom' del Canal 33. A la ràdio, també ha estat present en nombrosos programes dedicats o que parlaven de l'aigua, en emissores com Catalunya Radio, RAC1 o Radio 4.

Pel que fa a les seves col·laboracions amb la premsa escrita, remarcar els diversos articles d'opinió que ha escrit a El Periódico de Catalunya o les nombroses entrevistes en altres diaris o revistes. El nombre de vegades que ha estat present als medis de comunicació escrits està molt relacionat amb l'actualitat dels temes relacionats amb l'aigua, com es pot veure al gràfic següent:

Go to top