Español

Què en sabem dels rius temporals?

  

Els rius temporals són ecosistemes fluvials en els que l’aigua deixa de córrer o que s’assequen totalment en algun moment de l’any i/o l'espai. Ocupen més del 50% de la xarxa fluvial mundial i les projeccions futures incideixen en que la seva freqüència augmentarà de manera significativa a conseqüència del canvi climàtic. Malgrat la seva rellevància a nivell mundial i els nombrosos serveis ecosistèmics que proporcionen, els rius temporals han estat oblidats històricament pels investigadors, els gestors i la societat en general. En els últims anys, però, hi hagut avenços significatius que han permès entendre una mica millor la seva hidrologia i ecologia i disposar d’informació per poder desenvolupar eines de conservació, gestió i restauració específiques.

Els rius temporals de les regions de clima mediterrani, com ara els de Catalunya, es caracteritzen per presentar règims hidrològics estacionals. En general, la intermitència del flux es dóna durant els mesos d’estiu, mentre que els cabals més elevats els trobem després de les pluges de primavera i tardor. Així doncs, les condicions hidrològiques canvien en el temps, el que permet identificar 6 estats aquàtics diferents que descriuen les agrupacions de mesohàbitats disponibles per a les comunitats que hi viuen. La durada de cada un d’aquests estats, així com el moment en què es canvia d’estat, depèn de cada riu temporal (e.g. tipus de substrat, més o menys permeable) i del règim de precipitacions anual. A la pràctica, els 6 estats aquàtics se simplifiquen sovint en tres fases aquàtiques: flux, basses desconnectades i llera seca.

 

Figura 1. Estats aquàtics definits per rius temporals segons Gallart et al. (2012). Entenem per estats aquàtics, les agrupacions de mesohàbitats que es donen en
un moment i un tram fluvial determinats, condicionats per les condicions hidrològiques.

 

A mesura que els estats aquàtics canvien, les comunitats biològiques també ho fan, especialment en les transicions que impliquen pèrdua del flux superficial, la pèrdua de l’aigua superficial i la restauració del flux superficial. Els efectes del canvi dels estats aquàtics són tan importants que la intermitència del flux en aquests ecosistemes es considera una pertorbació natural que afecta tant a la diversitat d’espècies com a la composició de les comunitats. No obstant això, a la pertorbació natural que suposa la intermitència del flux, s’hi han d’afegir les nombroses pertorbacions antròpiques a les quals estan sotmesos els rius temporals i que n’alteren tant el règim hidrològic com l’estat ecològic. Això és especialment rellevant als rius de la conca mediterrània on l’activitat humana hi ha tingut lloc des de fa mil·lennis, modificant significativament tant la quantitat com la qualitat de l’aigua.

 

Com afecta la desconnexió i reconnexió del flux superficial en els rius temporals?

La pèrdua del flux superficial implica la desaparició d’espècies adaptades als hàbitats ràpids, però també l’aparició d’espècies que es troben exclusivament en hàbitats lenítics, com els de les basses. A mesura que passa el temps, les condicions abiòtiques de les basses canvien i, amb elles, les comunitats biològiques de manera que, cada bassa, en funció del temps que fa que s’ha desconnectat i de les característiques locals, alberga unes espècies o unes altres.

El temps de desconnexió d’aquestes basses és també variable i depèn de diversos factors, com la mida, el grau d’insolació o el tipus de substrat. Eventualment, la pèrdua de l’aigua superficial, amb l’assecament de les basses, desencadena respostes molt variades. Alguns organismes no són capaços de fer front a la falta d’aigua i, simplement, moren; d’altres opten per emergir i completar el seu cicle en l’ecosistema terrestre, migrar cap a altres basses o cap a l’hiporreos; i uns altres activen formes de resistència que quedaran latents en el llit del riu fins a la restauració del flux.

Després de l’assecament de les basses, el moment de la reconnexió del flux amb la pluja és un altre moment clau per les comunitats biològiques. Les espècies tornen a colonitzar aquest nou ecosistema fluvial i les comunitats es tornen a reorganitzar seguint processos de successió secundària.

 

Canvis en les comunitats aquàtiques a mesura que es perd el flux superficial, es forma la bassa desconnectada o es perd l’aigua superficial. Les fletxes contínues indiquen organismes que arriben o marxen a través de la via aquàtica, les discontínues amb punts indiquen organismes que arriben o marxen aèriament, mentre que les discontínues amb ratlles indiquen organismes que recolonitzen a partir de formes de resistència de la zona hiporreica o que bé entren a la zona hiporreica.

 

Així doncs, els rius temporals es caracteritzen per ser ecosistemes altament dinàmics que combinen característiques aquàtiques amb terrestres, el que requereix una conservació i gestió integrada pròpia i ben diferenciada de la dels ecosistemes aquàtics permanents.

 

 

Trivers P logo web

 

Estat ecològic dels rius temporals: mètodes d’avaluació de les basses desconnectades

 

 

Els rius temporals ocupen més del 50% de la xarxa fluvial mundial i les projeccions futures incideixen en què la seva freqüència augmentarà de manera significativa a conseqüència del canvi global. Malgrat això, la Directiva Europea Marc de l’Aigua no desenvolupa estratègies de gestió explícites pels rius temporals i, en el context de l’estat espanyol, la Instrucción de Planificación Hidrológica tampoc fa incidència en la gestió d'aquesta tipologia de rius.

La necessitat d’una metodologia per poder avaluar l’estat ecològic dels rius temporals seguint la Directiva va donar lloc al projecte LIFE+ TRivers que, entre d'altres, va desenvolupar el programari TREHS per a classificar aquests rius en diferents tipologies tot obtenint informació sobre l’alteració del règim hidrològic.

 Tipologies RT ok

Exemples de com canvien diferents tipologies de rius temporals al llarg del temps, on (a) és un riu intermitent amb basses desconnectades,
(b) un riu intermitent-sec i (c) un riu efímer. Categorització realitzada amb el programari TREHS.

 

Una vegada determinada la tipologia del riu temporal, el següent pas consisteix a avaluar l'estat ecològic d'aquest riu mitjançant l'anàlisi de la seva qualitat fisicoquímica, hidromorfològica i biològica. No obstant això, l'avaluació de la qualitat biològica dels rius temporals presenta també una sèrie de limitacions que, principalment, es deuen al fet que aquests mètodes estan desenvolupats per a rius permanents. Això és especialment rellevant en el moment que els rius temporals es troben en basses desconnectades, ja que durant aquest període les comunitats d'organismes variaran en funció del temps de desconnexió i dels possibles canvis fisicoquímics i d'interaccions tròfiques que s'hi poden donar.

 

Així doncs, el projecte TRivers-P, finançat per l'Agència Catalana de l'Aigua, pretén ser una continuació del projecte LIFE+ TRivers i té com a finalitat desenvolupar un mètode per avaluar l’estat ecològic de les basses desconnectades dels rius temporals. Això es farà mitjançant el desenvolupament d’un model predictiu que permetrà obtenir els valors de les mètriques en condicions de referència depenent del temps de desconnexió de la bassa i d’altres variables clau.

Per a saber-ne més, no dubteu en xafardejar els apartats sobre els punts de mostreig, la metodologia emprada o els resultats obtinguts!

 

 

Talamanca

 

Daro

 

Vallcebre

Exemples de 3 rius o rieres temporals mostrejades en el projecte TRivers-P: riera de Talamanca (esquerre), riu Daró (centre) i riera de Vallcebre (dreta).

 

Principals resultats obtinguts 

 

 

secció en construcció

Pròximament us presentarem les principals característiques de cadascun dels punts de mostreig

 

Punts de mostreig 2020-2021 

 

Durnat els mesos de Juny-Setembre del 2021 s'han visitat 90 rius i rieres de les conques dels rius Besòs, Ebre, Francolí, Fluvià, Foix, Gaià, Llobregat, Muga, Ter, Tordera i alguns torrents litorals. D'aquests, s'han mostrejat un total de 56 punts que s'han quedat amb basses desconnectades, i és d'on obtindrem les dades per a desenvolupar un mètode per avaluar l’estat ecològic dels rius temporals quan aquests es troben en aquest estat aquàtic. 

 Aquí teniu un mapa interactiu amb tots els punts de mostreig realitzats a través de la plataforma InstaMaps de l'ICGC. Cliqueu damunt de cada punt de mostreig per a saber-ne més!

 

Metodologia emprada

 

 

Per tal de proposar un mètode d’avaluació de l’estat ecològic adaptat a les basses desconnectades que integri la qualitat biològica dels diferents grups taxonòmics o elements biològics (diatomees, macròfits, macroinvertebrats i peixos) determinats per la Directiva Europea Marc de l'Aigua, es duran a terme els següents passos:

 

1. Determinar el temps de desconnexió de les basses amb el desenvolupament d’un model isotòpic de l’aigua basat en la comparació entre les concentracions dels isòtops 18O i 2H.

 

2. Modelitzar un conjunt de mètriques taxonòmiques a nivell d’espècie, fet que podria ser clau en aquestes basses desconnectades atès que permetrà avaluar petits canvis no detectables a nivell de família. 

 

3. Modelitzar un conjunt de mètriques funcionals basades en els trets biològics, ja que han mostrat ser menys sensibles a la intermitència del flux i, per tant, responen millor als impactes dels rius temporals.

 

4. Analitzar els diferents elements biològics identificats a nivell d’espècie utilitzant eines moleculars de metabarcoding.

 

5. Analitzar els índexs geomorfològics actuals per adaptar-los a la fase de basses desconnectades dels rius temporals i així poder determinar la qualitat hidromorfològica.

 

6. Analitzar la qualitat fisicoquímica d'aquestes basses. 

 

objectiu TRiversP

Please publish modules in offcanvas position.

Back To Top