Resultats - Qualitat Ecològica

Per valorar en quin estat es troben els rius de la Província de Barcelona d'una forma visual i senzilla, es presenta el següent mapa on s'hi representa la qualitat biològica (índex IBMWP) dels trams estudiats aquest 2014 fent servir els mateixos rangs de sempre i que són els establerts per la Directiva Marc de l'Aigua. Per defecte es visualitzen les dades de la primavera, però també poden representar-se les de l'estiu, activant la capa des de la casella "Visible Layers" que hi ha a la part superior dreta del mapa.

Els indicadors d'altres aspectes de l'ecosistema fluvial (QBR o Bosc de Ribera, IHF o Hàbitat Fluvial i ECOSTRIMED o Estat Ecològic) podeu consultar-los fent clic al punt que us interessi.

 

Interpretació de les dades

Després de calcular la puntuació de l'índex IBMWP i determinar el rang de la qualitat de l'aigua que varia segons la tipologia de tram d'estudi, podem observar una bona i molt bona qualitat en la tots els punts situats als Parcs Naturals de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, del Montseny, a Les Guilleries-Savassona i també al Montnegre-El Corredor. A Sant Llorenç veiem que aquest passat estiu, a causa de que la escassetat de precipitació, va haver-hi una baixada de la qualitat biològica i és que quan els rius tenen una situació de basses desconnectades, tal com va passar a la Riera de Castelló (R13), acaben per perdre una part de la diversitat d'organismes aquàtics i que són els associats a les zones d'aigua corrent.


Els punts de la serra de Collserola, que es el primer cop que s'estudien dintre d'aquest conveni, hi observem una qualitat mediocre. A la riera de Vallvidrera (VV6) una part ve donada per la qualitat de l'aigua que hi circula ja que si observem els indicadors fisicoquímics, tal com hem anat comentant, hi ha certs compostos que poden evitar la presència de moltes famílies poc tolerant a les sals o els nutrients. A la riera de la Salamandra (SC19), creiem que la qualitat mediocre ve donada pel fort estrès hídric que aquest any presentava aquest tram. A la primavera hi circulava molt poca aigua (0,1 l/s) i a l'estiu estava seca. En propers anys haurem de veure si aquest tram sempre presenta aquestes característiques o es tracta només d'un fet puntual d'aquest 2014.


 

Pel que fa a la qualitat biològica de resta de punts estudiats amb el mètode simplificat i que es situen en zones mitges i baixes de les conques del Besòs, Foix i Llobregat, s'observa com el color groc de la qualitat moderada és la que predomina a la conca Besòs, amb les excepcions del riu Sec a Cerdanyola (B34) que té una qualitat pèssima. Trobem una qualitat dolenta al Besòs a Santa Coloma de Gramenet (B01) o al riu Congost tant aigua avall de la EDAR de Granollers (B15a) com a la seva part alta, a Tagamanent (B33). Per altra banda, s'ha arribat a una bona qualitat al riu Congost aigua amunt de la EDAR de Granollers (B15) i al riu Ripoll a Sabadell (B20).

A la conca del Llobregat hi veiem força punts d'estudi amb qualitat dolenta i fins i tot un de pèssima, al riu Anoia al seu pas per Martorell (L92). El riu Anoia, aigua amunt presenta una qualitat mediocre, tant a el Badorc, (L86) com a Igualada (L77). Si ens fixem en l'eix del Llobregat, es pot observar força irregularitat en la qualitat biològica, des de la bon qualitat que trobem a la Puda (L95) fins la dolenta que trobem a Abrera (L94) o Molins de Rei (L90). Aquestes variacions de la qualitat sembla que estan molt relacionades amb la quantitat d'aigua que passa pel riu. Així, al punt d'Abrera, que queda just en un tram del riu per on quasi no hi passa aigua a causa de que es derivada a una minicentral hidroelèctrica, hi hem trobat molt poca diversitat d'organismes mentre que uns pocs kilòmetres amunt, a la Puda (L95), on el Llobregat porta tot el seu cabal, la diversitat és molt més elevada i la qualitat de l'aigua calculada amb el IBWMP, l'índex biològic oficial que es fa servir a tota Catalunya i també a Espanya, arriba a ser de bona qualitat.

Finalment, al Foix, veiem que en aquesta part mitja i baixa té greus problemes de contaminació, fet que ja semblaven indicar tots els paràmetres fisicoquímics mesurats i que possiblement es veu agreujada per les condicions d'escassetat de pluges de la primera meitat de 2014.

 

 

Go to top