Les investigacions versen, essencialment, sobre l’origen i les vicissituds relatives a les principals idees que van conduir al naixement de la mecànica ondulatòria, tal i com fou formulada per E. Schrödinger el 1926. En particular, es presta atenció molt especial al paper jugat per la mecànica estadística de l’equilibri en l’aparició i en el desenvolupament de les primeres idees quàntiques. Les anàlisis realitzades fins ara mostren àmpliament que la influència va ser mútua: també la incipient teoria quàntica –the old quantum theory– va contribuir a plantejar problemes, l’anàlisi dels quals col·laborà decisivament, no només a l’establiment definitiu de la mecànica estadística, sinó al desenvolupament de nous mètodes estadístics i fins i tot a l’aparició d’estadístiques alternatives a la clàssica de Boltzmann, que resultava ser una aproximació –de primer ordre– de les noves.

En l’actualitat dos temes concrets estan sent objecte prioritari d’estudi. D’una banda es tracta d’examinar amb deteniment els nombrosos esforços i resultats que, d’ençà 1906, van aparèixer tocant a un tema capital: dilucidar si la discontinuïtat que apareixia associada a tota deducció de la fórmula de Planck per a la radiació tèrmica, era una simple hipòtesi prescindible –és a dir, una condició suficient– o si, per contra, era una propietat essencial per a l’explicació del comportament de la radiació electromagnètica –és a dir, una condició necessària–.

D’altra banda s’investiga un altre tema diferent, tot i que estretament relacionat en els seus orígens amb l’anterior: el paper, pràcticament ignorat, que el principi adiabàtic –com a guia en la determinació dels estats quàntics– i P. Ehrenfest –com el seu introductor i també com a màxim exponent pel que a les seves aplicacions es refereix– van jugar des de 1911 fins a l’aparició de la mecànica ondulatòria.