Blanes, 1964. Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (2002); la seva tesi La fonètica dels parlars baleàrics segons les notes de Manuel Milà i Fontanals va rebre el Premi Lluís Nicolau d’Olwer 2004 de l’Institut d’Estudis Catalans al millor treball d’investigació en Filologia Catalana. És professor associat a la Secció de Lingüística on sempre ha impartit assignatures de llengua catalana i història externa i interna del català. Ha estat professor associat a la UAB i actualment també és professor consultor a la UOC i tutor de la UNED. Els seus camps de recerca i d’interès són la lingüística diacrònica catalana, tant pel que fa als aspectes més externs (història general catalana i europea, història social de la llengua catalana i les llengües romàniques, etc.) com interns (variació històrica del català i les llengües romàniques, dialectologia, teoria del canvi lingüístic, etc.); en definitiva, tot allò que relacioni història, llengua i societat. Ha publicat articles a revistes especialitzades i obres col·lectives sobre dialectologia, onomàstica, lexicografia, historiografia i història de la llengua catalana al segle XIX, a banda de participar en diversos congressos nacionals i internacionals. Com a obra divulgativa, va publicar amb Jaume Torres Mapes per a l’estudi de la llengua catalana (1990).