Campos (Mallorca), 1932. Estudis superiors a la Universitat de Barcelona (1949-1954), Lovaina (1955) i Poitiers (1959). Llicenciat i Doctor en Filosofia i Lletres (1954 i 1956). Ajudant, professor adjunt i catedràtic (successivament) de la Universitat de Barcelona (des de 1954). Catedràtic d’Institut (1960-1973, en situació d’excedència). Membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (des de 1978). President de l’Associació de Llengua i Literatura Catalanes (1994-2000). Ha publicat dotze llibres, entre els quals: Estudis de geolingüística catalana (1978; 2ª ed., 1984). Els parlars (1978; 12ª ed., 1998). Introducció a la dialectologia catalana (2ª ed. 1986). Mots d’ahir i mots d’avui (1991). Onomàstica i dialectologia (1993). Aproximació al dialecte eivissenc (1999). Llengua i entorn natural (2001). Llengua històrica i llengua estàndard (2001). Ha publicat dues-centes cinquanta contribucions diverses sobre dialectologia, geolingüística, etimologia (especialment ictionímica), història de la llengua, contacte de llengües, onomàstica, cultura popular, etc. Ha dirigit catorze tesis doctorals. Projectes d’investigació: Atles Lingüístic del Domini Català (Universitat de Barcelona — Institut d’Estudis Catalans). Atlas Lingusitique Roman (Universitat Stendhal de Grenoble). Atlas Linguistique de Côtes de l’Arc Nord-occidental de la Méditerranée (Mómaco). Variació i canvi lingüístic. Scripta i projecció dialectal (Programa sectorial de Promoció General del Coneixement).