Andreu García

Metge i Màster en Bioètica i Dret de la UB.

En els darrers anys les ciencies biomédiques han experimentat avenços importants que han comportat una millora cualitativa y cuantitativa de lŽassistencia sanitaria. Actualment tenim un millor coneixement de les diferentes patologies y més disponibilitat de medis técnics adeqüats, la qual cosa es tradueix en una millora en el tractament. Per arrivar a aquest punt han calgut anys de recerca en els diferents ámbits de la biomedicina. Aixó no ha estat fácil ja que en ocasions els investigadors han topat amb les creences i ideologies propies del seu temps, peró, malgrat tot, sŽha anat avançant.

Fins fa poc, aquests canvis tenien lloc en el context de societats que, generalment, es regien per un codi unic de valors, que marcava les pautes dŽactuació tant en lŽambit social com religiós i en funció del qual les diferents actuacions eren qualificades de correctes o no correctes.

A lŽactualitat no hi haun codi unic, i la pluralitat y el respecte a lŽindividualitat son vistos com una cosa bona. Aixó implica que, dins dŽ una mateixa comunitat, hi poden haver diverses comunitats morals amb esquemes de valors diferents.

Aquesta diversitat és resultat dŽuna liberalització de les creences dels individus dŽun mateix pais,i dŽuna major mobilitat de les poblacions amb lŽarribada de persones dŽaltres paisos amb cultures i creences diferents. Una progresiva sensibilització i una actitut tolerant envers els altres dins dŽun minim étic comú, el respecte als Drets Humans, sŽha apuntat com a base de la convivencia.

En el camp de les ciencies biomédiques, aquest nou model de societat pot influir, si més no, en dos ámbits diferents que en ocasions poden estar imbricats: la recerca i la utilització de noves tecnologies, dŽuna banda,i el respecte a lŽautonomia de les persones, dŽaltra.

En lŽámbit de la recerca y les noves tecnologies, entre dŽaltres operacions,sŽhan dut a termetransplantaments o la fecundació in vitro, que en el seu moment van comportar un trencament. Els transplantaments, dels quals el nostre pais es capdevanter en nombre de donants per milió de persones, han comportat un canvi en el concepte de la mort, i la generositat i solidaritat dels ciutadans en aquest camp ha permés que altres persones millorin la seva expectativa i qualitat de vida.

Amb lŽarribada de la fecundació in vitro, la procreació ja no quedaba tan sols limitada a una relació intima i privada que en ocasions no donaba fruit, amb la carrega emocional que aixó podia comportar, sino que es traslladava als centres sanitaris. Aquesta técnica ha portat noves il.lusions a parelles que avans esdevenien infertils.

Aquets fets son majorment acceptats com a positius per la població, peró les posibilitats técniques progresen i les demandes augmenten i es diversifiquen, al mateix temps que els problemes que cal resoldre.

La fecundació in vitro comporta lŽexistencia dŽembrions congelats i aixó planteja la qüestió de que cal fer-ne si les parelles aui pertanyen no els demanen per acconseguir noves gestacions. El manteniment dŽaquest embrions per temps indefinit no sembla gaire lógic, i donar-los a altres parelleso bé destruir-los o utilitzar-los per a la investigació suscita postures confrontades. Altres fets també controvertits son lŽelecció de sexe, la manipulació genéticaica (que permetria, per exemple, desdŽactuacions per guarir malalties a elegir el color del ulls dels nadons), el clonatge, els transplantaments dŽorgans procedents dŽanimals (a banda del problemes tècnics algunes persones consideren una violació dels drets dels animals utilitzarlos com a font dŽòrgans),...

LŽaltre punt que he esmentat es el respecte a lŽautonomia dels individus. El nou model de societat va portant canvis en la relació entre sanitaris i pacients. Qüestions com la participació dels pacients en la presa de decisions, lŽexistencia del document de consentiment informat per tirar endevant certs procediments diagnòstics o terapèutics, i una major sensibilitazació envers el respecte a la confidencialitat i intimitat dels pacients son cada cop més presents en els nostres hospitals i centres dŽassistencia sanitaria.

Aquest nou model també comporta situacions com arael rebuig a un tractament encara que aixó comporti la mort;la demanda del dret a una mort digna;o Žacceptació de la validesa dŽun document amb directirus anticipades. Aquets fets son reclamats o rebutjats per diferents colectius que manifesten el seu dret a viure segons la seva escala de valors. Aixi podem trobar, per exemple, que mentre per a algunes persones la vida es el bé més preuat per a dŽaltres el fet de viure la dŽacord amb alló que dona sentit a la vida por ser més valuós que la pròpia vida.

Mai com ara els canvis socials y els avenços técnicshan ofert tantes oportunitats per al desenvolupament de una societat plural i respectuosa amb tots els individus. Potser totes les accions no son correctes i potser tampoc no han de ser rebutjades totes.

Certament que no tot allò que tècnicament es pot fer és correcte de fer-ho, però tampoc hem de rebutjar totes les posibilitats que ens ofereixen els avenços biomédics unicament per que comporten noves situacions. Si alguna cosa és pròpia dels éssers humans és el seu desig de llibertat i la curiositat per conèixer,plantejar-se nous reptes i lluitar per assolir-los. Si volem limitar aquesta capacitat, calen raons argumentades sorgides del debat entre les parts interesades.

Aixó implica que els individus han dŽenfrortar-se a aquests temes i els han de debatre desde una postura racional, que sigui respectuosa amb la dignitat i els drets de totes les persones. El debat ha de ser public i cal que hi participi tota la societat,tal com diu lŽarticle 28 del Conveni relatiu als Drets Humans i la Biomedicina del Consell dŽEuropa: "les parts signants del convenisŽencarregaran que les questions funamentals plantejades pels avenços de la biologia i la medicina siguin objecte dŽun debat public apropiat, a la llum, en particular, de les implicacions médiques, socials, économiques, étiques i juridiques, pertinents i de que les seves aplicacions siguin objecte de les consultes apropiades". Es tracta de temes massa importants per deixar-los només en mans de politics o acadèmics.