Jo tenia el mocador blanc
dels calats del tedi
i una pissarra nova per contar els dies

L'imprescindible canemàs de quadrícula exacte
per brodar les inicials de la primavera
I una gota de sang
vindría a revelar-se com auguri al llenç
Potser a predir les banderes vermelles
i els desorientats estandarts de la guerra
que precedeixen a la mort

Així caigué aquell germà en plena adolescència
Aní brodant la proclama lletra a lletra al lli
Brodí primer el nom
Després una creu de neu
i finalment la flor de nomoblidis.

I un sumari precís com un plor
que de vegades creix com creix un riu
pels morts de la guerra
que no donaren els parts ni figuren als censos.

Així fou qui portava una rosa a la boca
de sang febre i plor
com un llaç tricolor rebut en herència
ja emmusteït i perdut
I era un soldat ras molt jovenet
vençut del costat de la victòria.

Per a citar la traducció:
Pozo Garza, Luz. "[Jo tenia el mocador blanc]". Taller de traducció del gallec i del portuguès. Traducció de M. Concepción Fernández Martín i Rosalía Otero García. Barcelona: Estudis Gallecs i Portuguesos – Universitat de Barcelona, 2008. <url>

Creat per UB Estudis Gallecs i Portuguesos sota llicència Creative Commons Reconeixement no comercial

Traducció del gallec al català de M. Concepción Fernández Martín i Rosalía Otero García — 2008
Revisada per Helena González