| |
| Conceptes acadèmics del pla d'estudis |
| |
| Càrrega lectiva |
| Per obtenir una llicenciatura en Filologia caldrà cursar un total de 300 crèdits acadèmics (CA), organitzats en dos cicles de 150 crèdits cada un; en el cas de les llicenciatures només de segon cicle, el nombre de crèdits que cal obtenir és de 150 per a Lingüística, Filologia Gallega i Filologia Portuguesa i de 120 per a Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. |
| |
| Crèdits |
| Els CA són unitats de mesura de l'activitat acadèmica, l'equivalència dels quals s'estableix amb una referència de deu hores lectives. Segons la seva naturalesa poden ser: |
a. Crèdits obligatoris (CO): són crèdits que cal cursar obligatòriament en el nombre exacte que exigeix cada pla d'estudis
b. Crèdits optatius (COp): són crèdits optatius els corresponents a les assignatures optatives específiques de cada titulació (crèdits optatius específics), com també a les assignatures optatives i les obligatòries de les altres titulacions de Filologia, Lingüística i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (crèdits optatius de Filologia I i Filologia II).
c. Crèdits de lliure elecció (LLE): són crèdits que l'alumnat obté entre l'oferta de la mateixa UB o entre l'oferta d'altres institucions amb les quals la UB ha establert un conveni. També són de lliure elecció els crèdits obtinguts pel reconeixement d'activitats acadèmiques que no formen part dels plans d'estudis de la UB, sempre d'acord amb la normativa reguladora d'aquest reconeixement. |
| |
| Matèries i assignatures |
Els ensenyaments apleguen els CA en unitats de contingut temàtic: les matèries. Aquestes es desglossen en assignatures, que són les unitats d'ensenyament en què s'organitzen les matèries. Tant les assignatures com les matèries es mesuren en crèdits.
Les assignatures (de 12 o 6 CA) poden tenir una durada:
anual (A). quadrimestral (Q1/Q2). bimestral (B1/B2/B3/B4). |
|
| |
 |
| |
Altres definicions vinculades als nous plans |
| |
| Adaptació |
| Les assignatures s'adapten quan es passa del pla vell al pla nou o quan s'accedeix des d'una altra universitat des del mateix ensenyament. Es respecta la qualificació d'origen a l'hora d'establir qualificacions mitjanes. No comporta despesa. Vegeu l'apartat Adaptacions al Pla 2001. |
| |
| Assignatures optatives que passen a lliure elecció |
| En el moment de sol·licitar el títol, l'alumnat ha de distribuir el conjunt d'assignatures que ha cursat durant la carrera d'acord amb el que marca el Pla d'estudis, mitjançant el pas d'assignatures optatives a lliure elecció, tenint en compte que sempre cal passar assignatures senceres (no es pot fraccionar el total de crèdits d'una assignatura). Així, una assignatura de sis crèdits no es pot aplicar al mateix temps a lliure elecció i a optatives (tres crèdits a cadascuna de les categories). Com a conseqüència, a la pràctica es poden necessitar més de 300 crèdits per obtenir la llicenciatura, ja que cal completar de manera exacta el total de crèdits obligatoris, optatius i de lliure elecció amb les assignatures cursades. |
| |
| Convalidació |
| Les assignatures es convaliden quan l'ensenyament de procedència és diferent del de destinació. Això inclou, ara per ara, fins i tot les diferents filologies. Cal fer efectiu un 25 % de l'import de les assignatures en el moment de matricular-se'n, i als efectes de qualificació el seu valor és el que correspongui a la qualificació de l'assignatura d'origen , d'acord amb la nova normativa (RD 1044/2003, d'1 d'agost), d'aplicació a les sol·licituds de convalidació presentades a partir del 12 de setembre de 2003. Vegeu la normativa i els procediments i sol·licitus de convalidació d'estudis. |
| |
Itinerari |
| És la distribució temporal que la Facultat fa de l'oferta d'assignatures del Pla d'estudis per tal que puguin ser cursades en un nombre determinat d'anys. Es tracta d'una recomanació per a l'alumnat. |
| |
| Oferta complementària |
| Amb la reforma dels plans d'estudis es pot donar el cas que, accedint a un segon cicle de 120 CA des d'un primer cicle de 150 CA, calgui completar els 30 CA que falten fins als 300 amb un conjunt nou d'assignatures. Aquest conjunt s'anomena oferta complementària. A més, aquest conjunt d'assignatures també serveix per substituir les assignatures obligatòries de la titulació de segon cicle cursades prèviament. Aquest funcionament s'aplica a Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. |
|
| Passarel.les i complements de formació |
| Per accedir als ensenyaments de segon cicle o per accedir directament al segon cicle d'un ensenyament de primer i segon cicles des d'un primer cicle diferent, cal cursar o haver superar una sèrie de matèries de contingut bàsic que es concreten en assignatures (complements de formació). Es poden cursar simultàniament assignatures del segon cicle i els complements de formació; únicament es condiciona la simultaneïtat a l'obligació de matricular-se de la totalitat de les assignatures pendents que constitueixen aquests complements. |
| |
| Prerequisit |
| Les assignatures que tenen prerequisit són assignatures que, pel seu contingut, no es poden incloure en la matrícula fins que se n'hagi superat una altra de continguts bàsics, que constitueix el prerequisit. Els prerequisits s'apliquen únicament a l'alumnat de l'ensenyament que els té definits. |
| |
