| |
| Conceptes acadèmics del pla d'estudis |
| |
| Càrrega lectiva |
| Per obtenir una llicenciatura en Filologia caldrà cursar un total de 300 crèdits acadèmics (CA), organitzats en dos cicles de 150 crèdits cada un; en el cas de les llicenciatures només de segon cicle, el nombre de crèdits que cal obtenir és de 150 per a Lingüística, Filologia Gallega i Filologia Portuguesa i de 120 per a Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. |
| |
| Crèdits |
| Els CA són unitats de mesura de l'activitat acadèmica, l'equivalència dels quals s'estableix amb una referència de deu hores lectives. Segons la seva naturalesa poden ser: |
a. Crèdits obligatoris (CO): són crèdits que cal cursar obligatòriament en el nombre exacte que exigeix cada pla d'estudis
b. Crèdits optatius (COp): són crèdits optatius els corresponents a les assignatures optatives específiques de cada titulació (crèdits optatius específics), com també a les assignatures optatives i les obligatòries de les altres titulacions de Filologia, Lingüística i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (crèdits optatius de Filologia I i Filologia II).
c. Crèdits de lliure elecció (LLE): són crèdits que l'alumnat obté entre l'oferta de la mateixa UB o entre l'oferta d'altres institucions amb les quals la UB ha establert un conveni. També són de lliure elecció els crèdits obtinguts pel reconeixement d'activitats acadèmiques que no formen part dels plans d'estudis de la UB, sempre d'acord amb la normativa reguladora d'aquest reconeixement. |
| |
| Matèries i assignatures |
Els ensenyaments apleguen els CA en unitats de contingut temàtic: les matèries. Aquestes es desglossen en assignatures, que són les unitats d'ensenyament en què s'organitzen les matèries. Tant les assignatures com les matèries es mesuren en crèdits.
Les assignatures (de 12 o 6 CA) poden tenir una durada:
anual (A). quadrimestral (Q1/Q2). bimestral (B1/B2/B3/B4). |
|
| |
 |
| |
Altres definicions vinculades als nous plans |
| |
| Assignatures optatives que passen a lliure elecció |
| En el moment de sol·licitar el títol, l'alumnat ha de distribuir el conjunt d'assignatures que ha cursat durant la carrera d'acord amb el que marca el Pla d'estudis, mitjançant el pas d'assignatures optatives a lliure elecció, tenint en compte que sempre cal passar assignatures senceres (no es pot fraccionar el total de crèdits d'una assignatura). Així, una assignatura de sis crèdits no es pot aplicar al mateix temps a lliure elecció i a optatives (tres crèdits a cadascuna de les categories). Com a conseqüència, a la pràctica es poden necessitar més de 300 crèdits per obtenir la llicenciatura, ja que cal completar de manera exacta el total de crèdits obligatoris, optatius i de lliure elecció amb les assignatures cursades. |
| |
Itinerari |
| És la distribució temporal que la Facultat fa de l'oferta d'assignatures del Pla d'estudis per tal que puguin ser cursades en un nombre determinat d'anys. Es tracta d'una recomanació per a l'alumnat. |
| |
Oferta complementària |
| Amb la reforma dels plans d'estudis es pot donar el cas que, accedint a un segon cicle de 120 CA des d'un primer cicle de 150 CA, calgui completar els 30 CA que falten fins als 300 amb un conjunt nou d'assignatures. Aquest conjunt s'anomena oferta complementària. A més, aquest conjunt d'assignatures també serveix per substituir les assignatures obligatòries de la titulació de segon cicle cursades prèviament. Aquest funcionament s'aplica a Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. |
| |
| Prerequisit |
| Les assignatures que tenen prerequisit són assignatures que, pel seu contingut, no es poden incloure en la matrícula fins que se n'hagi superat una altra de continguts bàsics, que constitueix el prerequisit. Els prerequisits s'apliquen únicament a l'alumnat de l'ensenyament que els té definits. |
| |
