GRUPS D'INVESTIGACIÓ

  • Seminario María Zambrano

    Des de 1996 el “Seminari María Zambrano”, dirigit per Carmen Revilla Guzmán, desenvolupa la seva activitat, com a centre de recerca de caràcter internacional, en el marc del Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura.
    Entre els seus objectius cal destacar especialment: a) El desenvolupament de la recerca històric-filosòfica sobre l’obra de María Zambrano; b) la promoció, en l’àmbit nacional i internacional, de la comunicació entre investigadors; c) facilitar la discussió, amb caràcter interdisciplinari, entorn de l’obra zambraniana.
    Amb aquests objectius, les activitats que el Seminari duu a terme s’articulen en:
    1.- Celebració de jornades internacionals (amb caràcter bianual i centrades, en les últimes edicions, en la relació de Zambrano amb la filosofia contemporània), així com seminaris, conferències etc.
    2.- Publicació de la revista, amb periodicitat anual, Aurora. “Papers del Seminari María Zambrano” (en premsa: nº 14).
    Per a més informació: http://www.ub.edu/smzambrano

  • Grup Internacional de Recerca "Cultura, Història i Estat" (GIRCHE)

    Vinculat la Universitat de Barcelona (Espanya) i la Universitat Federal de Minas Gerais (Brasil). Està format per la unió dels equips internacionals dels dos investigadors principals i codirectors: els Doctors Gonçal Mayos Solsona (UB) i José Luiz Borges Horta (UFMG).

    GIRCHE s’inscriu en l’actual “culturalisme” filosòfic, social, jurídic i polític, realitzant investigacions amb un enfocament multi- i postdisciplinar, transversal, comparatiu i macrofilosòfic dins de la intersecció entre cultura, història i la política.Des de la intersecció de les Filosofies de la Cultura, de la Història i de l’Estat, GIRCHEdialoga amb els estudis culturals i postcolonials, els nous moviments socials i la postmodernitat, el gir cultural i l’enfocament civilitzatori, les emergències de subjectivitats i identitats…

    Les publicacions de GIRCHE s’inicien amb la recopilació d’articles del Dr. Mayos concebuda pel Dr. Horta, Macrofilosofía de la modernidad (2012, Ronda: dLibro; traducció al portuguès a São Paulo: Alameda, en premsa), amb l’edició dels dos col.loquis (a Barcelona i a Belo Horizonte) que realitza cada any i amb la preparació d’un llibre conjunt sobre El gir cultural.

    http://www.ub.edu/girche/
    http://goncalmayossolsona.blogspot.com.br/
    http://girchenews.blogspot.com.br/2012/08/el-grup-internacional-de-recerca.html
    https://www.facebook.com/pages/Girche/178473538996883?fref=ts

  • Cátedra de Filosofía Contemporánea

    Cátedra de Filosofía Contemporánea

    Investigador Principal: Manuel Cruz

    Constituït a principis dels anys 90, l’equip que forma la Cátedra de Filosofía Contemporánea ha centrat la seva activitat no només en la reconstrucció d’aquelles problemàtiques més influents en època, sinó també en la intervenció activa en els debats més rellevants del present. Bona prova de la sostinguda activitat investigadora i crítica duta a terme per la Càtedra la constitueixen els diversos volums col·lectius que ha vingut publicant, editats tots ells per l’Investigador principal: Individuo, modernidad, historia (Madrid, Tecnos, 1992), En torno a Hannah Arendt (Madrid, Centro de Estudios Constitucionales, 1994, en col·laboració amb Fina Birulés), Tiempo de subjetividad (Barcelona, Paidós, 1996), El reparto de la acción (Madrid, Trotta, 1999, en col·laboració amb Roberto R. Aramayo), Hacia dónde va el pasado (Barcelona, Paidós, 2002), La comprensió del pasado (Barcelona, Herder, 2005, en col·laboració amb Daniel Brauer), El siglo de Hannah Arendt (Barcelona, Paidós, 2006), Odio, violencia, emancipación (Barcelona, Gedisa, 2006), Las personas del verbo (filosófico), (Barcelona, Herder, 2011).

    Des de la seva constitució, tant l’investigador principal com els diversos membres del grup han organitzat bon nombre de trobades i activitats, sent dignes de destacar, com a esdeveniment organitzat pel grup, les I Jornadas de Filosofía Contemporánea. Las personas del verbo (filosófico), celebrades el 17 i el 18 d’octubre en la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, esdeveniment en el qual es va comptar amb la presència de filòsofs de renom internacional com Rem Bodei, Roberto Esposito, Alessandro Dal Llac i Claudia Hilb entre uns altres.

    Quant a la seva composició, la Cátedra de Filosofía Contemporánea reuneix a professors i investigadors del Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona (Fina Birulés, Manuel Cruz, Ester Jordana, Laura Llevadot, Santiago López Petit), així com d’altres universitats (Marina Garcés, de la Universitat de Saragossa, Alicia García Ruiz, de la Johns Hopkins University, Rodrigo Laera, de la Universitat Argentina de l’Empresa) i centres de recerca, tant nacionals com a estrangers (José Luis Delgado, del SUM de Nàpols, Matías Sirczuk, de l’Institut Guido Germani, adscrit a la Universitat de Buenos Aires), dedicats a la docència i l’estudi del pensament del segle XX i XXI.

    www.ub.edu/catedrafilosofiacontemporanea

  • Cosmologia, teologia i antropologia a la primera fase de la Revolució Científica (1543-1633)

    Investigador principal: Miguel A. Granada

    Membres del grup: Dario Tessicini, Sènior Reader, University of Durham, United Kingdom; Patrick J. Boner, Postdoctoral Fellow, Department of the History of Science and Technology, Johns Hopkins University, Baltimore (USA) Jordi Bayod Grau, Doctor en Filosofia, Barcelona

    Presentació i línies de recerca

    El projecte de recerca, que es ve desenvolupant des de 1994, persegueix estudiar alguns capítols importants en el procés de revolució cosmològica comprès entre la publicació de l’obra de Copèrnic (1543) i la mort de Kepler (1630) o la condemna de Galileu (1633), atenent les connexions teològiques i religioses de les noves propostes cosmològiques i de les rèpliques conservadores, alhora que es para atenció en l’impacte de la revolució cosmològica sobre la concepció del subjecte humà. Objectes preferents d’estudi són els següents:

    1) La literatura sobre les noves de 1572 i 1604 i els estels compresos entre 1577 i 1618.

    2) Cosmologia i astronomia entre Copèrnic i Kepler, amb especial atenció a l’obra de Christoph Rothmann, Michael Maestlin, Helisaeus Roslin i Johannes Kepler en connexió amb l’edició d’alguns dels seus escrits i les polèmiques en què es van veure embolicats.

    3) L’obra de Giordano Bruno en els seus aspectes cosmològics, metafísico-teològics i antropològics.

    4) Problemes antropològics i teològics en el Renaixement i primera edat moderna.

  • Seminari Filosofia i Gènere

    Filosofia i Gènere és un seminari d’estudis creat per Fina Birulés al novembre de 1990. Des dels seus inicis, ha treballat amb l’objectiu de recuperar, analitzar i difondre els textos on es manifesta la producció filosòfica de les dones des de l’Antiguitat fins als nostres dies. En els últims anys, sense abandonar la investigació de segles anteriors, ha concentrat particularment el seu treball en filòsofes del segle XX com Hannah Arendt, Simone Weil, María Zambrano, Rachel Bespaloff i Jeanne Hersch, entre d’altres, i en pensadores contemporànies com Judith Butler i Martha Nussbaum.

    Des de 2005 organitza l’experiència d’innovació docent Laboratori de Tesi i des de 2011 els Cicles Internacionals de Conferències “Primaveres arendtianes”. Col•labora des de 1997 amb el Seminari María Zambrano de la UB, així com en l’edició de la revista Aurora. Papers del “Seminari María Zambrano” (n º 1: 1999 …), dirigida per Carmen Revilla. Fina Birulés i Rosa Rius formen part del consell de redacció de Lectora. Revista de dones i textualitat, i són així mateix investigadores de la Càtedra UNESCO Dones, desenvolupament i cultures des de la seva fundació al gener de 2004.

    Pel que fa als intercanvis de recerca d’àmbit internacional, ha establert i desenvolupat relacions amb nombrosos centres europeus i americans (Fondation Maison des Sciences de l’Homme, Hannah Arendt Center de Bard College, Università del Salento, etc.).

    Investigadors: 15

    http://www.ub.edu/filosofiagenere/