Bases d'Execució del Pressupost 2006

	Títol I. Normes Generals
	Títol II. Els Crèdits i les seves modificacions
	Títol III. Execució del Pressupost
	Títol IV. Tramitació de despeses
	Títol V. Contractació
	Títol VI. Liquidació i Tancament de l'exercici
	Títol VII. Seguiment, control Pressupostari i Responsabilitats
	Títol VIII. Disposicions Finals

Imprimir en pdf

TÍTOL I. NORMES GENERALS

ART. 1   DEFINICIÓ

El pressupost de la Universitat de Barcelona per al 2006 constitueix l’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, podrà reconèixer la Universitat i els drets que es preveuen liquidar durant l’exercici.

ART. 2   RÈGIM JURÍDIC

La gestió del pressupost s’ha de dur a terme de conformitat amb aquestes Bases d’execució, d’acord amb el que disposen el títol X dels Estatuts de la Universitat de Barcelona i la normativa vigent.

ART. 3   VIGÈNCIA DE LES BASES D’EXECUCIÓ

La vigència d’aquestes Bases és la mateixa establerta per al pressupost.

TÍTOL II. ELS CRÈDITS I LES SEVES MODIFICACIONS

CAPÍTOL I. CRÈDITS INICIALS

ART. 4   FINANÇAMENT DELS CRÈDITS INICIALS

Els crèdits de l’estat de despeses estan finançats de forma global pel total d’ingressos, excepte aquells que, per la seva naturalesa o per acord de l’òrgan competent, tinguin finançament finalista o específic.

ART. 5   CLASSIFICACIÓ DELS CRÈDITS

Els crèdits inclosos en l’estat de les despeses es classifiquen d’acord amb els següents criteris:

1.   Econòmic. Classifica la despesa d’acord amb la seva naturalesa econòmica i atenent a la codificació de capítol, article, concepte i subconcepte

2.   Orgànic. Classifica les despeses d’acord amb l’òrgan que les duu a terme. Les unitats de despesa es denominen sectors pressupostaris, els quals s’agrupen en àrees pressupostàries.

3.   Funcional o de programa. Classifica la despesa d’acord amb la seva destinació final. Els programes es divideixen en genèrics i específics.

-     Específics. Són els vinculats a un finançament propi o finalista, com els cursos per a postgraduats, projectes de recerca i les inversions reals.

-     Genèrics. Són els corresponents a activitats universitàries de caràcter general, com la docència. La seva execució no està vinculada a l’obtenció d’ingressos específics.

ART. 6   LIMITACIÓ I VINCULACIÓ DELS CRÈDITS

1.   Els crèdits de despeses s’han de destinar exclusivament a la finalitat per a la qual han estat dotats,  ja sigui en el pressupost inicial o en posteriors modificacions pressupostàries aprovades d’acord amb aquestes bases.

2.   No es poden adquirir compromisos de despesa ni contreure obligacions per una quantia superior a l’import dels crèdits autoritzats, i són nuls de ple dret els actes i les disposicions que infringeixin aquesta norma.

3.   Els drets liquidats i les obligacions reconegudes s’han d’aplicar al pressupost pel seu import íntegre. No és possible atendre obligacions mitjançant la disminució de la liquidació de drets.

4.   Per als crèdits de despeses la dotació dels quals estigui directament vinculada, en la seva totalitat o en part, a l’obtenció d’uns ingressos, la realització de les despeses corresponents ha de restar condicionada a l’obtenció efectiva d’aquests ingressos, sense perjudici d’allò que estableixen els art. 10 i 19 d’aquestes Bases.

5.   Els crèdits consignats a l’estat de despeses tenen caràcter vinculant  a nivell d’article.

CAPÍTOL II. MODIFICACIONS DE CRÈDITS

ART. 7   DEFINICIÓ I TIPUS

1.       Les modificacions dels crèdits són alteracions d'’aquests respecte als aprovats inicialment.

2.       Els tipus de modificacions que es podran realitzar són els següents:

a)       Transferències de crèdit

b)       Generacions de crèdit

c)       Incorporacions de romanent

ART. 8   CRÈDITS AMPLIABLES

Tots els crèdits són ampliables, llevat dels següents casos:

a)    Els corresponents a la plantilla de funcionaris docents, excepte els conceptes retributius als que fa referència l’art. 72 de la Llei d’Universitats de Catalunya.

b)    Els corresponents a la plantilla de funcionaris no docents. 

ART. 9   TRANSFERÈNCIES DE CRÈDIT

1.       Consisteixen en el trasllat de l'’import total o parcial d'’un crèdit pressupostari a un altre diferent.

2.       Quan es proposi la disminució d’un crèdit, ha de quedar garantit que restarà una consignació suficient per atendre les despeses previstes fins al final de l’exercici.

3.       Les transferències de crèdit estan sotmeses a les limitacions següents:

a)       El resultat no pot disminuir els crèdits per a despeses de personal

b)       No han de reduir crèdits per a despeses destinats a subvencions nominatives

c)       No han d’augmentar crèdits disminuïts per altres transferències, ni al contrari.

d)       No poden fer-se a càrrec d’operacions de capital per tal de finançar operacions corrents, llevat els supòsits dels crèdits per dotar el funcionament de noves instal·lacions procedents d’inversions executades durant l’exercici pressupostari.

e)       La minoració o l’augment dels programes generals d’accions docents i de recerca propis de la UB, haurà de ser aprovada prèviament per la Gerència.

4.       Proposta de transferències de crèdit. Competències

A.      La proposta de transferència de crèdit és competència del responsable del crèdit cedent.

B.      Totes les propostes de transferència de crèdit entre sectors pressupostaris o entre capítols han de tenir l’informe del responsable administratiu de l’àrea pressupostària cedent.

5.       Aprovació de transferències de crèdit. competències

A.      Transferències de crèdit entre articles del mateix capítol. La competència correspon al Consell de Govern, i per delegació a la Comissió Econòmica del Consell de Govern.

B.      Transferències de crèdit entre capítols corrents, transferències de crèdit entre capítols de capital i transferències de crèdit corrent a capital. La competència correspon al Consell de Govern, o en que aquest delegui.

C.      La competència per aprovar les transferències de crèdit de capital a corrent és del Consell Social, a proposta del Consell  de Govern.  Si aquestes transferències comporten minoració de crèdits de capital, finançat amb càrrec a subvenció de la Generalitat de Catalunya, o altre organisme públic, caldrà prèviament la seva autorització

D.       No tindran la consideració de transferències de crèdit, i per tant, no estaran sotmeses a les seves limitacions, les meres reassignacions de crèdits produïdes, en un sector o  entre diferents sectors pressupostaris, en els següents casos:

a)       Traspàs de crèdits per compensar dèficits en partides que recullen despeses de tracte successiu (subministraments, neteja, seguretat, manteniments, etc.)

b)       Traspàs de crèdits que apareixen assignats de manera centralitzada en el pressupost inicial, i que es realitzen en virtut d’acords per concedir borses de viatge, assistències a tribunals de tesis, i despeses similars.

c)       Traspàs de crèdit entre sectors pressupostaris per fer front a despeses comunes, com les de subministraments.

d)       Traspàs derivat dels càrrecs interns emesos per la prestació de serveis entre diferents unitats de la UB.

e)       Quan afectin a retribucions de capítol 1, finançades amb ingressos finalistes (ensenyaments propis, cursos de postgraus, etc.).

Aquestes reassignacions es realitzaran tècnicament com a transferències de crèdit, corresponent al responsable del sector cedent la seva aprovació. Pel que fa al pagament de notes de càrrec interns, es realitzaran mitjançant el document MC de transferències de crèdit tipus despeses.

ART. 10   CRÈDITS GENERATS PER INGRESSOS

S’ha de distingir els ingressos de caràcter finalista, o vinculats al finançament de la despesa, dels genèrics, de lliure disposició.

a)       Finalistes: Quan s’obtinguin ingressos destinats a una finalitat específica no previstos en el pressupost inicial (extraordinaris), o previstos en un import inferior (majors ingressos), generaran el crèdit corresponent en el pressupost de despeses.

Com a norma general, s’habilitarà el crèdit en el moment de l’efectiva recaptació de l’ingrés, a excepció dels que procedeixen d’una altra administració, en els quals s’habilitarà el crèdit en base al document comptable que acrediti el reconeixement de l’obligació de la institució atorgant.
En el cas de tractar-se de projectes de recerca i amb prèvia autorització del rector i del gerent, es podrà habilitar el crèdit corresponent amb la resolució d’adjudicació de la subvenció. D’aquests ingressos s’informarà periòdicament als òrgans de govern de la UB.

b)   Genèrics. Quan en els conceptes d’ingressos de caràcter genèric es produeixen uns drets liquidats superiors als inicialment previstos (majors ingressos), constituiran un recurs propi de lliure disposició, que podrà generar crèdit en el pressupost de despeses del mateix exercici, o donarà lloc a romanent genèric.

      Es procedirà a l’habilitació de crèdit tal i com s’especifica en l’apartat a).

La destinació d’aquests ingressos més elevats i del romanent genèric haurà de ser aprovada pel Consell Social, a proposta del Consell de Govern.

ART. 11   INCORPORACIÓ DE ROMANENTS

1.   Els crèdits de despeses que en el darrer dia de l’exercici pressupostari no estiguin vinculats al compliment d’obligacions ja reconegudes, restaran anul·lats de ple dret.

2.   No obstant això, podran incorporar-se als corresponents crèdits del pressupost de l’exercici següent:

a)   Els crèdits d’operacions de capital. L’autorització d’aquesta incorporació correspon al gerent.

b)   Els crèdits que emparin compromisos de despesa disposats abans de l’acabament de l’exercici pressupostari i que, per causes justificades, no s’hagin pogut executar durant l’exercici. L’autorització d’aquesta incorporació correspon al gerent.

c)   Els crèdits generats per la recaptació efectiva d’ingressos finalistes. No és necessària autorització prèvia

3.   Els romanents incorporats segons el que preveu l’apartat anterior només poden ser aplicats dins de l’exercici pressupostari en el qual se n’acordi la incorporació.

TÍTOL III. EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST

CAPÍTOL I GESTIÓ DELS INGRESSOS

ART. 12   FASES DE GESTIÓ DELS INGRESSOS

Les fases de gestió dels ingressos són les vigents actualment per a l’àmbit de l’Administració pública

1.   Contreta prèvia (C). Previsió d’un ingrés acreditat davant d’un tercer

2.   Liquidació (L). Reconeixent del dret de cobrament d’aquest ingrés.

3.   Recaptació (R). Cobrament efectiu.

ART. 13   TIPUS D’INGRÉS

Atenent a la seva destinació, es classifiquen en:

Finalistes. Són els destinats a finançar una despesa específica.

Genèrics. Destinats al finançament global de les despeses de la UB.

ART. 14   ELS INGRESSOS PER MATRÍCULES I ALTRES TAXES I PREUS PÚBLICS

1.   Liquidació. Es realitzarà d’acord amb les dades subministrades pel GIGA.

2.   Recaptació.

a)   Mitjançant Entitats Col·laboradores.  Sobre la base de les cintes magnètiques subministrades per les entitats bancàries col·laboradores, tant pel que fa als rebuts domiciliats com a cobraments en efectiu.

b)   Cobraments efectuats a les secretaries de centre o a Tresoreria.  Han de ser lliurats i comptabilitzats periòdicament.

ART. 15   INGRESSOS PER A PROJECTES DE RECERCA I INFRAESTRUCTURA

1.       Comptabilitat ha d’assignar a cada projecte un codi  de programa diferent. Aquest codi ha de figurar a la documentació comptable com a programa de l’aplicació pressupostària corresponent.

ART. 16   INGRESSOS PER SERVEIS EXTERNS PRESTATS PELS ÒRGANS

1.       Distribució dels ingressos

a)       El 20 % reverteix en el pressupost general de la UB, a excepció d’aquells serveis prestats a entitats del grup UB, els quals no tindran cap tipus de retenció. Les excepcions de la normativa les ha d'autoritzar el gerent. En cap cas no es poden autoritzar retencions inferiors al 8 %.

b)       El 80% restant revertirà al pressupost de l’òrgan que els hagi prestat i incrementaran l’assignació establerta per al capítol 2 per atendre, de manera prioritària, les despeses originades per la prestació dels serveis.

2.       Els preus públics per la prestació d’aquests serveis han de ser els que estableixin les tarifes per a 2006. No es poden efectuar altres descomptes ni exempcions de tarifes que els previstos en aquest pressupost.

3.       L’autorització per a la prestació del servei ha de ser competència del titular del sector pressupostari que genera el servei.

4.       Els complements que pugui rebre el personal de la Universitat per la prestació dels serveis han d’estar subjectes a les limitacions que preveu la legislació vigent i, en tot cas, s’han d‘integrar específicament en el concepte del capítol 1 que correspongui i han de ser abonats a través de la nòmina ordinària.

5.       Els investigadors o professorat en general de la UB que sol·liciti treballs als SCT, es veuran beneficiats per una subvenció de la Universitat, fins un màxim del 75% del cost del servei, i en conseqüència, abonaran, com a mínim, el 25% de l’import de les tarifes tipus A aprovades per al 2006, carregant-se també el cost de personal si s’escau.

ART. 17   AJUTS O SUBVENCIONS ESPECÍFIQUES ALS ÒRGANS

1.       Si un òrgan rep un ajut específic o una subvenció d’alguna institució o d’un particular, haurà de revertir directament en el funcionament de l’òrgan, el responsable del qual gestionarà la disposició de la despesa corresponent en les condicions que s’acordin amb el gerent, d’acord amb aquestes Bases d’execució.

2.       Si l’ajut o subvenció té com a objectiu algun tipus de remuneració de personal o nova contractació de la Universitat de Barcelona, l’import s’incorporarà al capítol 1 del seu pressupost i serà abonat a través de la nòmina ordinària.

ART. 18   GESTIÓ DELS CONTRACTES PER SERVEIS PRESTATS A L’EXTERIOR

1.       Els ingressos que s’obtinguin com a contraprestació de projectes i serveis de recerca i d’assistència tècnica, gestionats per la Universitat de Barcelona, han de quedar afectats directament als departaments o les unitats on s’hagin contractat i dut a terme. Aquests ingressos han d’estar gravats amb la retenció d’un 15% en concepte d’overhead mínim, que es destinarà a cobrir les despeses indirectes que genera el projecte o servei.

2.       Els actius que siguin adquirits amb recursos gestionats per la Universitat de Barcelona o el Grup UB s’han d’incorporar al patrimoni de la Universitat de Barcelona i han de quedar adscrits al departament o servei que hagi generat els recursos corresponents.

ART. 19  PREUS PÚBLICS PER A ESTUDIS QUE NO COMPORTIN L’OBTENCIÓ D’UN TÍTOL OFICIAL

1.       Els preus públics per als estudis previstos a l’article 34 de la Llei Orgànica d'Universitats, s’estableixen pel  Consell Social a proposta de la Comissió Econòmica del Consell de Govern (per delegació de la Junta de Govern de l '1 de febrer de 1988). Tenen la condició de preus per serveis acadèmics universitaris i estan directament afectats al finançament de les despeses dels estudis que els hagin generat.

2.       Als ingressos generats per aquests estudis se’ls aplicaran les següents retencions:

a)       Ensenyaments propis de graduat o graduat superior

-         Implantats a partir del curs acadèmic 1999-2000. La retenció serà igual a l’import de la matricula oficial. Aquesta deducció s’aplicarà al compte d’ingressos generals de la Universitat, la resta de l’import s’assignarà a l’ensenyament corresponent.

-         Implantats abans del curs acadèmic 1999-2000. Normativa anterior: retenció entre el 8% i el 31%. El 8% de la deducció s’assignarà a la Universitat i la resta al Centre corresponent.

b)       Cursos de postgrau i similars.

Retenció de 24% segons el següent desglossament:

8% Per certificació de marca UB

8% Per despeses indirectes

8% Per despeses directes

Podran quedar exempts de retenció, aquells cursos orientats a cobrir necessitats bàsiques a països amb nivells de desenvolupament i renda molt baixes, sempre que el personal de la UB renunciï a rebre remuneracions.

3.       Gestió econòmica dels cursos de postgrau.

a)       Codificació. Comptabilitat ha d’assignar a cada curs un codi diferent, el qual figurarà com a programa a l’aplicació pressupostària del curs.

b)       Crèdit provisional. Un cop aprovades les memòries econòmiques dels cursos, Comptabilitat habilitarà un crèdit provisional a capítol 2 no superior al 40% dels ingressos previstos disponibles després de restar les retencions i les despeses de personal de la Universitat de Barcelona que participi en el curs.

c)       Retribucions de personal propi. S’han d’abonar mitjançant el capítol 1 del pressupost, a instància del director del curs i a través de la nòmina ordinària. El cost total del personal propi,  incloent-hi el cost de la Seguretat Social del personal acollit al règim general, anirà a càrrec del crèdit del curs.

d)       Liquidació. Quan l’Àrea encarregada de la recaptació comuniqui a Comptabilitat la recaptació final de cada curs, s’haurà d’ampliar el seu crèdit provisional fins a un import igual al recaptat, descomptades les retencions i les retribucions de personal. Gestió dels ingressos. Els ingressos s’han de realitzar per la matricula efectiva, i la recaptació obtinguda s’ha de liquidar a la Tresoreria.

ART. 20   RECURS A L’ENDEUTAMENT

1.       La Universitat pot concertar operacions de crèdit per finançar les inversions. Tota operació d’endeutament financer ha de ser aprovada pel Consell Social a petició del Consell de Govern i tenir l’autorització de la Generalitat de Catalunya.

2.       Es podrà recórrer eventualment a l’endeutament per atendre necessitats transitòries de tresoreria. Ha de ser autoritzat pel Consell de Govern i el Consell Social. El crèdit haurà de ser cancel·lat a final de l’exercici.

CAPÍTOL II. GESTIÓ DE LES DESPESES

ART. 21   EXISTÈNCIA DE CONSIGNACIÓ

1.   Només poden autoritzar-se despeses dins del límit d’existència de consignació pressupostària adequada i suficient per atendre les obligacions que en derivin.

2.   Correspon al gerent i als responsables administratius de les àrees i dels sectors pressupostaris comprovar que no s’ultrapassen els límits dels crèdits disponibles en cada partida del pressupost, i l’adequació de l’aplicació pressupostària d’acord amb el contingut i l’objecte de l’expedient de despesa.

3.   Són nuls de ple dret els acords, les resolucions o els actes administratius en general que s’adoptin sense que hi hagi el crèdit pressupostari adequat i suficient per a la despesa de què es tracti, sense perjudici de les responsabilitats administratives, civils o penals que en puguin derivar, d’acord amb l’art. 59 d’aquestes bases.

ART. 22   RESERVA DE CRÈDIT

1.   Definició. És l’acte pel qual s’afecta total o parcialment el crèdit disponible d’una partida pressupostària. És un instrument preventiu previ a la proposta i execució de la despesa.

2.   Òrgans competents:

a)   El rector i, per delegació el gerent, pot efectuar la reserva de crèdit que afecti a qualsevol partida, informant al responsable del sector i de l’àrea pressupostària afectada.

b)   El responsable d’un sector pressupostari pot efectuar la reserva de crèdit que afecti  a qualsevol partida del seu sector.

ART. 23   FASES DE LA GESTIÓ DE LA DESPESA

1.       L’execució del pressupost de despeses s’haurà de realitzar mitjançant les fases que estableix la legislació vigent: Autorització, Disposició, Reconeixement de l’Obligació, Ordenació del pagament i Pagament efectiu de la despesa.

2.       Amb l’objectiu de simplificar la gestió, poden dur-se a terme diverses fases en un mateix document.

ART 24   LA COMANDA

La comanda oficial de la Universitat de Barcelona es la realitzada mitjançant l’aplicació corporativa corresponent, que genera un document normalitzat amb numeració correlativa única. La comanda es fa a mans dels proveïdors des de la pròpia aplicació o per qualsevol altre mitja.

Correspon a la unitat de Compres –juntament amb d’altres unitats especialitzades en determinats subministraments- l’homologació dels proveïdors de bens i serveis com ara material d’oficina, consumibles d’informàtica, paper, viatges i altres d’utilització comuna que pugin ser objecte d’homologació o contractació.

 L’homologació de proveïdors es vinculant per a totes les unitats de la UB, les quals hauran d’adreçar obligatòriament les seves comandes a algú dels proveïdors homologats.

ART. 25   PROPOSTA DE DESPESA

La proposta de despesa pot ser signada per qualsevol persona responsable d’un programa, projecte, òrgan, sector o àrea pressupostària.

ART. 26   AUTORITZACIÓ

L’autorització (fase A) de la despesa és l’acte pel qual s’acorda la realització d’una despesa a càrrec d’un crèdit pressupostari determinat, sense ultrapassar-ne l’import pendent d’aplicació, calculada de manera certa o aproximada per excés, i es reserva per a aquesta finalitat la totalitat o una part del crèdit pressupostari disponible. Aquest acte no implica encara la relació amb tercers, però comporta l’inici del procés administratiu.

ART. 27   DISPOSICIÓ

La disposició (fase D) o compromís de despesa és l’acte pel qual s’acorda o es concerta, segons els casos, després dels tràmits legals que siguin procedents, la realització concreta d’obres, prestació de serveis o subministraments. Suposa el compromís amb un tercer per la realització d’una despesa en una quantia exactament determinada.

ART. 28   RECONEIXEMENT DE L’OBLIGACIÓ

1.       El reconeixement de l’obligació (fase O) és l’operació de contreure en comptes els crèdits exigibles contra la Universitat, perquè hagi estat acreditada satisfactòriament la prestació objecte de la disposició.

2.       El reconeixement de l’obligació s’efectua un cop rebuda la factura corresponent i un cop el responsable de la comanda l’ha conformada.

ART. 29   ORDENACIÓ DEL PAGAMENT

L’ordenació del pagament (fase K) és l’operació per la qual l’ordenant expedeix, en relació amb una obligació concreta, el manament de pagament contra la tresoreria de la Universitat.

ART. 30   PAGAMENT EFECTIU 

El pagament efectiu (fase P) es l’acte pel qual es produeix la sortida material, o per qualsevol forma de pagament legalment prevista, del fons de tresoreria de la Universitat, que dóna lloc a la cancel·lació del deute produït per les obligacions reconegudes davant de terceres persones.

ART. 31   ÒRGANS COMPETENTS PER L’APROVACIÓ DE L’EXECUCIÓ DE LA DESPESA

A.   AUTORITZACIÓ I DISPOSICIÓ

1.       La competència correspon al rector, i per delegació a:

a)       Capítol 1. El gerent, excepte en les despeses de cursos de postgrau, que es delega en el responsable del curs corresponent.

b)       Beques i ajuts el responsable de l'àrea corresponent.

A l’inici de l’exercici s’efectuarà l’autorització de les quanties que s’han d’abonar per aquest concepte. La disposició es realitzarà mensualment.

Les modificacions que es produeixin i que impliquin una disminució sobre l’import inicial de l’autorització es formalitzaran en un document A(-). 

c)       Despeses de funcionament, millora d’edificis, reparacions d’equipaments:

Fins a 12.020,24 euros, el rector i per delegació el responsable del sector pressupostari

Entre 12.020,25  i 300.506,05 euros, el rector i per delegació el responsable de l’àrea pressupostaria

Des de 300.506,06 euros el rector amb l’acord positiu del Consell Social

d)       Crèdits per a postgraus i ensenyaments propis

Fins a 12.020,24 euros, el rector i per delegació el director del curs/ ensenyament

Entre 12.020,25 i 300.506,05 el rector i per delegació el degà

Des de 300.506,06 euros el rector amb l’acord positiu del Consell Social.

e)       -Crèdits de recerca

Fins a 300.506,05 euros, el rector, i per delegació director del projecte

Des de 300.506,06 euros el rector amb l’acord positiu del Consell Social.

Quant la despesa estigui destinada a una adquisició que comporti afectació d’espai físic, o es tracte d’instal·lacions, o comporti compromisos de despeses de tracte successiu (ex. manteniments, consums, etc.) s'haurà d'informar prèviament al responsable administratiu.

Quan es tracti d’una despesa que impliqui la contractació administrativa per a la prestació de serveis de personal de qualsevol tipus, amb càrrec a capítol 2, serà necessari un informe favorable previ del gerent.

Quan es tracti de despeses de tracte successiu (subministraments, neteja, seguretat, manteniment, etc.), l’autorització es realitzarà a l’inici de l’exercici, i la disposició periòdicament per la quantitat exacta compromesa a abonar al proveïdor.

B.   RECONEIXEMENT DE L’OBLIGACIÓ I ORDENACIÓ DEL PAGAMENT

La competència correspon al rector, i per delegació, en despeses prèviament autoritzades i disposades: el responsable del sector.

ART. 32   PAGAMENTS A JUSTIFICAR

1.       Excepcionalment, els responsables administratius de les àrees pressupostàries poden en els següents supòsits, sol·licitar el lliurament de determinades quantitats que s’han de justificar posteriorment:

a)       Quan s’hagi de fer un pagament urgent, d’import no previsible amb exactitud.

b)       Per afrontar pagaments al comptat, fora de l’àmbit territorial habitual, i només en casos absolutament excepcionals (expedicions científiques i similars), de difícil quantificació exacta prèvia.

c)       Quan s’hagin de fer pagaments en metàl·lic, perquè així ho exigeix el caràcter públic d’entitats creditores  -correus, BOE, DOGC i similars -. 

En cap cas, aquestes quantitats en metàl·lic podran utilitzar-se per pagar dietes, hotels, bitllets d’avió, tren, etc.

Per pagar els bitllets de transport i els hotels en el cas de viatges realitzats a càrrec del pressupost de la Universitat de Barcelona, s’haurà de reservar obligatòriament per mitjà de les agències de viatges homologades.

El pagament de les dietes de manutenció es farà mitjançant transferències bancàries.

2.  La justificació de pagaments s’ha de fer de manera immediata a l’acabament de l’actuació per a la qual ha estat lliurat l’import efectiu. Ha d’anar acompanyada dels documents cobratoris justificatius de la realització del pagament a nom de la Universitat de Barcelona o, quan això no sigui possible, dels corresponents justificants de pagament.

3.       El termini màxim de justificació no pot excedir els 90 dies des de la data de lliurament i, per als lliurats durant el mes de desembre, abans del 15 de gener de l’any següent. Excepcionalment, en els casos en què desplaçaments de llarga durada impedeixin la justificació en els terminis establerts, aquest termini podrà ser prorrogat pel director/a de finances.

4.       L’autorització d’un lliurament de quantitats que s’han de justificar correspon al director/a de finances. En cas d’acumulació d’expedients lliurats pendents de justificar i cancel·lar, el director/a de finances podrà retenir la proposta.

ART. 33   EL DOCUMENT ADOK-J

1.       Per afrontar pagaments urgents d’un import previsible a un tercer prèviament conegut es pot sol·licitar el lliurament d’un xec.

2.       La justificació cal fer-la en les condicions i els terminis que s’especifiquen a l’article anterior.

CAPÍTOL III. CRÈDITS QUE SUPEREN L’EXERCICI

ART. 34   DESPESES PLURIENNALS

1.       Poden adquirir-se compromisos de despesa que s’estenguin a exercicis posteriors a aquell en el que s’autoritzen, en els següents casos:

a)       Inversions

b)       Eventualment, els contractes de subministrament, d’assistència tècnica o científica, d’arrendament d’equips i de serveis, o altres serveis externs que no es puguin dur a terme en el termini d’un any o que aquest no resulti avantatjosos per a la Universitat.

c)       Arrendaments de béns immobles utilitzats per la Universitat.

2.       El nombre d’exercicis als quals es poden imputar les despeses esmentades a l’apartat a) i b) no pot ser superior a quatre.

3.       Els pressupostos dels exercicis que financin les anualitats successives han de consignar obligatòriament les dotacions pressupostàries corresponents, per tal de poder atendre els compromisos adquirits en l’autorització inicial de la despesa pluriennal.

4.       Correspon l’aprovació d’aquest tipus de despesa, així com la part de despesa corresponent als exercicis futurs i l’ampliació, quan s’escaigui, del nombre d’anualitats, al Consell Social, a proposta del Consell de Govern.

5.       Al tancament de cada exercici econòmic, es farà una relació detallada de les despeses de caràcter pluriennal compromeses per a exercicis futurs i s’especificarà, per a cada una, l’import que correspon a cada exercici. Aquesta relació es trametrà a la Comissió Econòmica del Consell de Govern, la qual l’elevarà al Consell de Govern i al Consell Social perquè en tinguin coneixement.

CAPÍTOL IV GESTIÓ DE TRESORERIA

ART. 35   LA TRESORERIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

1.       Constitueixen la tresoreria de la Universitat tots els recursos financers, tant per a operacions pressupostàries com per a les extrapressupostàries, ja siguin diners, valors, crèdits o productes de l’endeutament de la Universitat.

2.       Tresoreria compleix les funcions següents:

a)       Recaptar els ingressos i pagar les obligacions de la Universitat.

b)       Servir el principi d’unitat de tresoreria, mitjançant la centralització de tots els cabals i valors generats per operacions pressupostàries i extrapressupostàries.

c)       Distribuir en el temps les disponibilitats dineràries per a la satisfacció puntual de les obligacions de la Universitat.

3.       Tresoreria ha de situar els cabals de la Universitat en entitats de crèdit i d’estalvi que operin a Catalunya.

ART. 36   LA GESTIÓ DE COBRAMENTS

Els òrgans gestors han de liquidar periòdicament a Tresoreria, dins del mes natural en què s’hagi produït la recaptació, els cobraments duts a terme als diversos òrgans descentralitzats de la Universitat de Barcelona.

ART. 37   LA GESTIÓ DE PAGAMENTS

1.       El termini de pagament ordinari serà de 90 dies.

2.       El gerent, d’acord amb la situació de la tresoreria de la Universitat de Barcelona o amb les particularitats de cada tercer, podrà modificar el termini de pagament ordinari. Els responsables administratius de les àrees o dels sectors pressupostaris podran sol·licitar la modificació del termini de pagament, mitjançant escrit al gerent, i justificant els motius. El gerent podrà acordar l’excepció de la norma sempre que en derivin beneficis per a la hisenda de la Universitat.

ART. 38   LES MODALITATS DE PAGAMENT

1.       S’estableixen les modalitats de pagament següents:

Transferència bancària: és la modalitat ordinària de pagament.

Xec bancari: és una modalitat de pagament excepcional.

Metàl·lic: és una modalitat de pagament excepcional.

Divisa xec: és la modalitat habitual per al pagament d’operacions exteriors.

Moneda estrangera: és una modalitat excepcional per a operacions exteriors.

2.       Els responsables administratius de les àrees o dels sectors pressupostaris han de sol·licitar la modificació de la modalitat de pagament per escrit al gerent, i han de justificar els motius. El gerent podrà acordar l’excepció de la norma sempre que en derivin beneficis per a la hisenda de la Universitat.

ART. 39   EL FONS DE FUNCIONAMENT

1.       A l’inici de l’exercici s’ha de lliurar als administradors de centres, als caps de serveis tècnics, als caps de les unitats administratives i a les secretaries d’òrgans centrals que ho sol·licitin, un import de tresoreria fins a un màxim de l’equivalent al 7 % del capítol 2 que orgànicament els correspon.

2.       Excepcionalment, amb la sol·licitud prèvia de l'administrador de centre, quan la gestió de projectes de recerca ho faci necessari, el gerent podrà autoritzar el lliurament d’un nou import de tresoreria de fins a un 3 %.

3.       Amb càrrec a aquest fons de tresoreria només es poden fer pagaments de depeses que, per la seva naturalesa o per l’escassa entitat de l’import, justifiquin l’obligació. 

En cap cas, aquestes quantitats en metàl·lic podran utilitzar-se per pagar hotels, bitllets d’avió, tren, etc.

TÍTOL IV. TRAMITACIÓ DE DESPESES

CAPÍTOL I. DESPESES DE PERSONAL

ART. 40  RETRIBUCIONS DEL PERSONAL DOCENT  

1.       Les retribucions del professorat  funcionari, i contractat,  tant les bàsiques com els complements, són les que estableix, per a cada cas, la legislació vigent. 

2.       Les retribucions del professorat visitant han de ser aprovades pel Consell Social, a proposta del Consell de Govern, dins dels límits que assenyala la legislació vigent. 

3.       Les retribucions del professorat emèrit han de ser aprovades pel Consell de Govern, dintre dels límits establerts per la legislació vigent. 

ART. 41  RETRIBUCIONS DEL PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS  

1.       Les retribucions del personal d’administració i serveis funcionari, tant les bàsiques com els complements, són les que estableix la legislació vigent. 

2.       Les retribucions del personal d’administració i serveis laboral, tant les bàsiques com els complements,  són les que s’estableixen en el conveni del personal laboral de les universitats públiques catalanes. 

ART. 42   LIMITACIONS EN ELS CONCEPTES RETRIBUTIUS

1.       El personal de la Universitat de Barcelona no pot percebre retribucions per conceptes i quantitats diferents dels que estableix per a aquest exercici la normativa vigent, sense perjudici del que preveuen:

-         L’art. 69.j dels Estatuts de la Universitat de Barcelona, sobre l’assignació singular i individual de retribucions addicionals al personal docent i investigador.

-         L’art. 83 de la Llei Orgànica d’universitats per la participació en projectes científics, tècnics i artístics.

-         L’art. 112 dels Estatuts de la Universitat de Barcelona, per la participació en convenis i contractes de recerca o de prestació de serveis i assessorament.

-         Les retribucions o pagaments esporàdics que es derivin de la participació del personal de la Universitat de Barcelona en activitats organitzades per la pròpia Universitat  (accions de formació del CFP Sants, EIM, ICE, proves d’accés a la UB, etc.), per la quantia que la pròpia Universitat estableixi a les seves tarifes o per les establertes a les normatives corresponents.

2.       Únicament el Consell Social, a proposta del Consell de Govern i amb l’informe previ de la Comissió Econòmica del Consell de Govern, pot autoritzar quantitats o conceptes retributius diferents dels que figuren en aquestes Bases, d’acord amb l’article 69 de la Llei Orgànica. La tramitació d’una retribució personal lligada a l’activitat acadèmica ordinària (incloent en tot cas 1r, 2n i 3r cicle homologat i oficial) inclosa a les retribucions ordinàries podrà derivar en les responsabilitats previstes a l’article 59 d’aquestes bases. Qualsevol retribució a personal de la UB, sigui pel concepte que sigui dels establerts als articles precedents, s’ha de fer efectiva mitjançant la nòmina ordinària.

ART. 43   PLANTILLES DE PERSONAL

1.       Amb el pressupost s’ha d’aprovar la plantilla que s’autoritza per a l’exercici de totes i cadascuna de les categories de personal. Només es pot nomenar o contractar personal dins dels límits fixats en les plantilles vigents.

2.       Extraordinàriament, en cas  d’urgència,  es pot augmentar el nombre de personal fix mitjançant un expedient d’ampliació o de transformació que ha de ser aprovat, pel que fa a la modificació de plantilla, pel Consell de Govern i, a causa de l’alteració pressupostària que això comporta, pel Consell de Govern i el Consell Social.

3.       Previ a la convocatòria de concursos i/o a la contractació de personal caldrà que existeixi la consignació pressupostaria suficient per fer front a la despesa.

ART. 44   DIETES I DESPLAÇAMENTS

1.       El personal de la Universitat de Barcelona que hagi d’efectuar un desplaçament al servei d’aquesta ha de percebre les dietes i despeses de viatge.

2.       Aquestes despeses s’han d’acreditar segons la legislació vigent.
 

CAPÍTOL II. SUBVENCIONS, BEQUES I AJUTS

ART. 45   PUBLICITAT, CONCURRÈNCIA I OBJECTIVITAT

1.       Les subvencions, beques i ajudes amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que no tinguin assignació nominativa, s’han de concedir d’acord amb criteris de publicitat, concurrència i d’objectivitat.

2.       Els òrgans convocants han d'establir les bases reguladores de la concessió, les quals han de ser sotmeses a informe jurídic.  

3.       Excepcionalment, poden ser concedides directament, per resolució del president del Consell Social, del rector, dels vicerectors, del secretari general, dels delegats del Rectorat o dels degans, les subvencions genèriques per a l’organització d’actes relacionats amb la Universitat de Barcelona, quan, per les seves característiques, no sigui possible la concurrència pública.

4.       Amb la convocatòria caldrà realitzar l’autorització pressupostària de la despesa (document A) per l’import màxim a concedir, adjuntant certificat d’existència de crèdit.

ART. 46   JUSTIFICACIÓ

1.       Totes les subvencions s’han de justificar davant de l’òrgan concedent, d’acord amb el que estableixin les bases reguladores, i hauran de contenir com a mínim:

-         Memòria explicativa de les activitats realitzades i finançades

-         Relació de justificants i factures originals o fotocòpies compulsades

-         Rebut acreditatiu del cobrament o resguard de la transferència realitzada

2.       L’òrgan concedent pot demanar tots els documents justificatius que consideri necessaris per comprovar l’aplicació de la subvenció.

3.       Les subvencions concedides abans de la realització de l’activitat es justificaran en un termini màxim de tres mesos.

ART. 47   INCOMPLIMENT

1.       Si els beneficiaris no acompleixen les seves obligacions dins dels terminis acordats, per causes que els siguin directament imputables, la subvenció s’ha de reduir en proporció a l’incompliment, sense perjudici que l’òrgan concedent en disposi la revocació total, en el supòsit de no es puguin assolir els objectius de la subvenció. En qualsevol cas, caldrà la notificació i l’audiència prèvia de  la persona beneficiària, la qual en podrà justificar les causes.

2.       Si es comprova que la subvenció s’ha destinat a una finalitat diferent a l’establerta, s’ha de reintegrar amb l’interès de demora fixat per la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya vigent per a 2006 des de la data de pagament. En cas que s’hagin concedit bestretes sobre la subvenció i s’hagués d’executar la garantia fixada, l’interès de demora s’ha de computar des de la data de justificació la subvenció.

CAPÍTOL III ALTRES DESPESES

ART. 48   PROJECTES D’INVERSIÓ EN OBRES

1.       Durant l’exercici de 2006 es poden executar despeses d’inversions en obres d’acord amb la distribució aprovada inicialment a pressupost i amb les posteriors modificacions que es puguin efectuar.

2.       Quan la realització d’alguna obra no prevista exigeix l’autorització d’una despesa, caldrà presentar el finançament corresponent, ja sigui amb l’afectació de nous recursos o amb la substitució d’alguna inversió prevista de la qual es pugui prescindir o que es pugui endarrerir.

3.       Els projectes d’inversió en obres han d’estar dirigits per la Vicegerència d’Obres i Manteniments, que ha d’assumir les funcions atribuïdes a l’Oficina de Supervisió de Projectes a què es refereix l’article 128 de la Llei de contractes de les administracions públiques.

4.       No es pot iniciar cap obra si no s’ha resolt l’expedient de contractació corresponent i si no se n’ha formalitzat el contracte, llevat dels supòsits de contractació urgent o d’emergència, en els termes establerts en els articles 72 i 73 de l’LCAP.

5.   Els expedients de nous projectes d’inversió requereixen de l’existència d’un informe adjunt, que estimi els costos de manteniment que es generaran a la posada en marxa de la inversió.

ART. 49   ESTUDIS I DICTÀMENS 

1.       La contractació d’estudis i de dictàmens es farà amb l’autorització dels següents òrgans:

-          Despesa superior a 12.020,24 euros. Rector, a proposta d’un vicerector, d’un degà o del gerent.

-          Despesa inferior a 12.020,24 euros. els responsables d’àrea, en els àmbits de la seva competència.

2.  La Universitat de Barcelona ha d’encarregar l’elaboració dels estudis i dels dictàmens als seus departaments, instituts, serveis o altres ens i, si no és possible, als de les universitats públiques de Catalunya, si el caràcter del tema ho aconsella.

TÍTOL V. CONTRACTACIÓ

ART. 50   NORMATIVA APLICABLE

1.       La UB, en l’exercici de les seves capacitats derivades de la seva personalitat jurídica, podrà formalitzar els contractes que siguin necessaris per a l’acompliment dels seus fins.

2.       Els contractes de la UB es regiran pel Text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques (Llei 2/2000, de 16 de juny) i la normativa que la desplega.

ART. 51   COMPETÈNCIES

1.       Són competència del rector:

a)       La incoació de l’expedient de contractació

b)       L’aprovació del projecte en la contractació d’obres i instal·lacions

c)       L’aprovació dels plecs de clàusules administratives particulars

d)       L’aprovació del plec de prescripcions Tècniques, si s’escau

e)       L’aprovació de la despesa i de l’expedient

f)         El nomenament dels membres de la mesa de contractació, si escau

g)       L’adjudicació del contracte

h)       La signatura del contracte

i)         La interpretació, modificació, suspensió i resolució del contracte

2.       Per delegació, la competència per a la contractació administrativa d’obres i instal·lacions, de subministraments i de consultoria i assistència, i de serveis de fins a 300.506,05 euros, correspon:

-          Degans

-          Administradors de Centre

-          Gerent.

ART. 52   PROCEDIMENT NEGOCIAT

El rector, o l’òrgan de contractació que per delegació correspongui en cada cas, pot autoritzar el procediment negociat per a la contractació en els supòsits previstos en l’LCAP, articles 140 i 141 per a obres, 181 i 182 per als subministraments, 209 i 210 de consultoria i assistència, de serveis i dels de treballs específics i no habituals de l’Administració.

ART. 53   REQUISITS DE  L’EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ

L’expedient de contractació ha de constar de:

1.       Despeses fins a 30.050,61 euros per a contractació d’obres

-          Projecte, quan les circumstàncies de l’obra que cal realitzar ho requereixin

-          Aprovació de la despesa

-          Factura

2.       Despeses superiors a 30.050,61 euros per a contractació d’obres

-          Proposta d’incoació de l’expedient

-          Certificat d’existència de crèdit

-          Acord d’incoació de l’expedient

-          Projecte

-          Plec de clàusules administratives particulars, informat per el lletrat corresponent, si no s’adapta al Plec tipus aprovat pel rector.

-          El plec de prescripcions tècniques, si escau

-          Aprovació de la despesa i de l’expedient.

3.       Despeses fins a 12.020,24 euros per a contractes de subministraments, i consultoria i assistència i de serveis

-          Aprovació de la despesa

-          Factura

4.       Despeses superiors a 12.020,24 euros per a contractes de subministraments i de consultoria i assistència i de serveis

-          Proposta d’incoació de l’expedient

-          Certificat d’existència de crèdit

-          Acord d’incoació de l’expedient

-          El plec de clàusules administratives particulars, informat per el lletrat corresponent, si no s’adapta al plec tipus aprovat per rector

-          El plec de prescripcions tècniques, si escau

-          Autorització de la despesa i de l’expedient

5.       L’expedient de contractació que impliqui una autorització de la despesa superior a 300.506,05 euros ha d’incloure també l’acord del Consell Social, a proposta del Consell de Govern (art. 172.3 Estatuts UB).

6.       Els expedients de contractació que tinguin caràcter pluriennal, han d’incloure també un informe del Consell Social, sigui quina sigui la seva quantia.

TÍTOL VI. LIQUIDACIÓ I TANCAMENT DE L’EXERCICI

ART. 54   TANCAMENT DE L’EXERCICI

1.       A l’exercici econòmic del 2006 s’han d’imputar tots els ingressos liquidats i les obligacions reconegudes corresponents a aquest període.

2.       Abans del 15 de novembre, Comptabilitat ha d’elaborar la normativa per al tancament de l’exercici 2006. Aquesta haurà de vetllar, perquè s’apliquin a pressupost les despeses pendents abans de 31 de desembre.

3.       La Universitat de Barcelona, mitjançant el Consell Social, ha de trametre, abans del 30 d’abril de l’exercici següent, a la Generalitat de Catalunya, la liquidació del pressupost, els comptes anuals i la memòria de gestió de l’exercici, acompanyats del dictamen d’auditoria.

TÍTOL VII. SEGUIMENT, CONTROL PRESSUPOSTARI I RESPONSABILITATS

ART. 55   EL SEGUIMENT PRESSUPOSTARI  

Periòdicament el gerent ha de presentar un resum de l’estat d’execució del pressupost.

ART. 56   OBERTURA DE COMPTES CORRENTS

1.       L’autorització per l’obertura de comptes corrents a nom de la Universitat de Barcelona correspon conjuntament al rector i al gerent.

2.       Per disposar dels fons dipositats al compte corrent calen dues signatures autoritzades, una del grup de responsables acadèmics, i l’altra de l’àmbit de l’Administració.

ART. 57   ARQUEIG

1.       Ordinàriament, l’últim dia hàbil de cada mes, i de manera extraordinària quan el Consell Social, el Consell de Govern, el rector, o el gerent ho sol·licitin, s’ha de dur a terme l’arqueig de caixa, que consisteix en la comprovació de l’existència en metàl·lic i en valors.

2.       Aquesta verificació engloba dos aspectes:

a) Comptable. Es confronten els saldos acumulats de cobraments i pagaments dels comptes de Comptabilitat, amb el que reflecteixen els llibres de Tresoreria.

b) Real: en el qual es comprova el saldo comptable amb l’existència efectiva a la caixa i als bancs, motiu pel qual a l’acta d’arqueig s’annexen obligatòriament els extractes de bancs en la data d’arqueig.

3.       Les caixes auxiliars d'administracions de centre i serveis, que s’hagin constituït fins el 31 de desembre del 2006 queden igualment sotmeses a l’arqueig.

ART. 58   CONCILIACIÓ

1.       Consisteix en la justificació de les diferències que presenten els saldos, comptable i real.

2.       Les anotacions de conciliació s’han de fer de manera que quedin reflectides individualment totes i cadascuna de les diferències.

ART. 59   RESPONSABILITATS

1.       Sense perjudici de la competència i responsabilitat que els Estatuts de la Universitat de Barcelona atorguen als diferents òrgans, els responsables administratius de les diferents àrees o les persones que deleguin han de posar en coneixement del gerent els actes administratius o les resolucions que poguessin ser contraris a l’ordenament jurídic i als procediments de gestió pressupostària previstos en aquestes Bases. De l’omissió d’aquesta comunicació, en podran derivar les responsabilitats previstes en el punt següent.

2.       Les persones que dolosament o negligentment intervinguin en accions o omissions que ocasionin perjudici a la hisenda de la Universitat, han de quedar sotmeses a la responsabilitat civil, penal o disciplinària que escaigui, d’acord amb les lleis. La responsabilitat penal i la disciplinària han de ser compatibles entre elles i amb la civil (capítol VIII del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya; Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre).

TÍTOL VIII. DISPOSICIONS FINALS

ART. 60   DESENVOLUPAMENT DE LES BASES D’EXECUCIÓ

El desenvolupament d’aquestes Bases d’execució, en els aspectes en què sigui necessari, s’ha de recollir en circulars operatives o notes de servei.

ART. 61   DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Totes les normes de rang igual o inferior que s’oposin a aquestes Bases queden sense efecte, excepte els reglaments aprovats pel Consell de Govern. Resta vigent, obert i operatiu, mentre no s’oposi a la Llei de contractes de les administracions públiques (RDL 2/2000, de 16 de juny) o a aquestes Bases, el Catàleg de mesures d’estalvi econòmic aprovat per la Comissió Econòmica de la Junta de Govern el 20 de juliol de 1993.