 |
|
|
|
|||
 |
 |
|||||
|
|
|||||
| Àrea de Finances - Pressupost 2009 | |
| |
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||
|
|
|
|||||||||||||||||||||||
| Bases d'Execució del Pressupost 2009
TÍTOL I. NORMES GENERALSART. 1 DEFINICIÓEl Pressupost de la Universitat de Barcelona per al 2009 constitueix l'expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, podrà reconèixer la Universitat i els drets que està previst liquidar durant l'exercici que compren des de l'1 de gener fins el 31 de dese mbre de l'any corresponent. . La gestió del Pressupost s'ha de dur a terme de conformitat amb aquestes Bases d'execució, d'acord amb el que disposa el títol X de l'Estatut de la Universitat de Barcelona i la normativa vigent. ART. 3 VIGÈNCIA DE LES BASES D'EXECUCIÓLa vigència d'aquestes Bases és la mateixa que està establerta per al pressupost. TÍTOL II. ELS CRÈDITS I LES SEVES MODIFICACIONSCAPÍTOL I. CRÈDITS INICIALSART. 4 FINANÇAMENT DELS CRÈDITS INICIALSEls crèdits de l'estat de despeses es financen de manera global pel total d'ingressos, exceptuant-ne els que, per la seva naturalesa o per un acord de l'òrgan competent, tinguin un finançament finalista o específic. ART. 5 CLASSIFICACIÓ DELS CRÈDITSEls crèdits inclosos en l'estat de les despeses es classifiquen d'acord amb els criteris següents: 1. Econòmic. Classifica la despesa d'acord amb la seva naturalesa econòmica i atenent la codificació de capítol, article, concepte i subconcepte. 2. Orgànic. Classifica la despesa d'acord amb l'òrgan que les duu a terme. Les unitats de despesa es denominen sectors pressupostaris , els quals s'agrupen en àrees pressupostàries. 3. Funcional o de programa. Classifica la despesa d'acord amb la seva destinació final. Els programes es divideixen en genèrics i específics.
ART. 6 LIMITACIÓ I VINCULACIÓ DELS CRÈDITS1. Els crèdits de despeses s'han de destinar exclusivament a la finalitat per a la qual han estat dotats, ja sigui en el pressupost inicial o en posteriors modificacions pressupostàries aprovades d'acord amb aquestes Bases. 2. No es poden adquirir compromisos de despesa ni contreure obligacions per una quantia superior a l'import dels crèdits autoritzats, i són nuls de ple dret els actes i les disposicions que infringeixin aquesta norma. 3. Els drets liquidats i les obligacions reconegudes s'han d'aplicar al pressupost pel seu import íntegre. No és possible atendre obligacions mitjançant la minoració de la liquidació de drets. 4. Per als crèdits de despeses la dotació dels quals estigui directament vinculada, íntegrament o en part, a l'obtenció d'uns ingressos, la realització de les despeses corresponents ha de restar condicionada a l'obtenció efectiva d'aquests ingressos, sense perjudici d'allò que estableixen els articles 10 i 19 d'aquestes Bases. 5. Els crèdits consignats a l'estat de despeses tenen caràcter vinculant a nivell d'article . CAPÍTOL II. MODIFICACIONS DE CRÈDITSART. 7 DEFINICIÓ I TIPUS
ART. 8 CRÈDITS AMPLIABLESTots els crèdits són ampliables, llevat dels casos següents:
ART. 9 TRANSFERÈNCIES DE CRÈDIT
5 Aprovació de transferències de crèdit. Competències
ART. 10 CRÈDITS GENERATS PER INGRESSOSCal distingir els ingressos de caràcter finalista o vinculats al finançament de la despesa, dels genèrics, que són de lliure disposició. a) Finalistes. Quan s'obtinguin ingressos destinats a una finalitat específica no previstos en el pressupost inicial (extraordinaris), o previstos en un import inferior (majors ingressos), generaran el crèdit corresponent en el pressupost de despeses. Com a norma general, s'ha d'habilitar el crèdit en el moment de l'efectiva recaptació de l'ingrés, exceptuant-ne els que procedeixen d'una altra Administració, en els quals s'habilitarà el crèdit a partir del document comptable que acrediti el reconeixement de l'obligació de la institució atorgant. En cas que es tracti de projectes de recerca, amb les autoritzacions prèvies del rector i del gerent, es podrà habilitar el crèdit corresponent amb la resolució d'adjudicació de la subvenció. Cal informar periòdicament d'aquests ingressos als òrgans de govern de la UB. b) Genèrics. Quan en els conceptes d'ingressos de caràcter genèric es produeixen uns drets liquidats superiors als inicialment previstos (majors ingressos), constituiran un recurs propi de lliure disposició, que podrà generar crèdit en el pressupost de despeses del mateix exercici, o donarà lloc a un romanent genèric. Es procedirà a l'habilitació de crèdit tal com s'especifica a l'apartat a . La destinació d'aquests ingressos més elevats i del romanent genèric ha de ser aprovada pel Consell Social, a proposta del Consell de Govern. ART. 11 INCORPORACIÓ DE ROMANENTS1. Els crèdits de despeses que el darrer dia de l'exercici pressupostari no estiguin vinculats al compliment d'obligacions ja reconegudes, restaran nuls de ple dret. 2. No obstant això, es podran incorporar als crèdits del pressupost de l'exercici següent:
3. Els romanents incorporats segons el que preveu l'apartat anterior únicament es poden aplicar en l'exercici pressupostari en el qual se n'acordi la incorporació. TÍTOL III. EXECUCIÓ DEL PRESSUPOSTCAPÍTOL I GESTIÓ DELS INGRESSOSART. 12 FASES DE GESTIÓ DELS INGRESSOSLes fases de gestió dels ingressos són les vigents actualment per a l'àmbit de l'Administració pública.
ART. 13 TIPUS D'INGRÉSAtenent la seva destinació, els ingressos es classifiquen de la manera següent:
ART. 14 ELS INGRESSOS PER MATRÍCULES I ALTRES TAXES I PREUS PÚBLICS1. Liquidació. Es farà d'acord amb les dades subministrades pel GIGA. 2. Recaptació.
ART. 15 INGRESSOS PER A PROJECTES DE RECERCA I INFRAESTRUCTURA1. Comptabilitat ha d'assignar a cada projecte un codi de programa diferent. Aquest codi ha de figurar a la documentació comptable com a programa de l'aplicació pressupostària corresponent. ART. 16 INGRESSOS PER SERVEIS EXTERNS PRESTATS PELS ÒRGANS1. Distribució dels ingressos:
2. Els preus públics per la prestació d'aquests serveis han de ser els que estableixin les tarifes per al 200 9 . No es poden efectuar altres descomptes ni exempcions de tarifes que els previstos en aquest pressupost. 3. L'autorització per a la prestació del servei és competència del titular del sector pressupostari que genera el servei. 4. Els complements que pugui rebre el personal de la Universitat per la prestació dels serveis han d'estar subjectes a les limitacions que preveu la legislació vigent i, en tot cas, s'han d'integrar específicament en el concepte del capítol 1 que correspongui i han de ser abonats a través de la nòmina ordinària. 5. Els investigadors o el professorat de la UB en general que sol·licitin treballs als Serveis Cientificotècnics es beneficiaran d'una subvenció de la Universitat , fins a un màxim del 75 % del cost del servei i, en conseqüència, abonaran, com a mínim, el 25 % de l'import de les tarifes del tipus A aprovades per al 200 9 . Si escau, s'hi ha de carregar també el cost de personal. ART. 17 AJUTS O SUBVENCIONS ESPECÍFIQUES ALS ÒRGANS• Si un òrgan rep un ajut específic o una subvenció d'alguna institució o d'un particular, haurà de revertir directament en el funcionament de l'òrgan, el responsable del qual gestionarà la disposició de la despesa corresponent en les condicions que s'acordin amb el gerent, d'acord amb aquestes Bases d'execució. • Si l'ajut o la subvenció té com a objectiu algun tipus de remuneració de personal o nova contractació de la Universitat de Barcelona, l'import s'ha d'incorporar al capítol 1 del seu pressupost i s'ha d'abonar a través de la nòmina ordinària. ART. 18 GESTIÓ DELS CONTRACTES PER SERVEIS PRESTATS A L'EXTERIOR
ART. 19 INGRESSOS PER ESTUDIS QUE NO COMPORTIN L'OBTENCIÓ D'UN TÍTOL OFICIAL1. Els preus públics pels estudis previstos a l'article 34 de la Llei orgànica d'universitats els estableix el Consell Social a proposta de la Comissió Econòmica del Consell de Govern (per delegació de la Junta de Govern, d'1 de febrer de 1988). Tenen la condició de preus per serveis acadèmics universitaris i estan directament afectats al finançament de les despeses dels estudis que els hagin generat. El Consell Social podrà aprovar per a determinats col·lectius (col·legis professionals, associacions, exalumnes de màster, etc.) diferents preus de matrícula per una mateixa activitat. 2. Cal aplicar les retencions següents als ingressos generats pels estudis esmentats anteriorment:
3 De manera anàloga, s'aplicarà la retenció del 24% a aquelles subvencions rebudes de qualsevol entitat o institució.
4. El finançament aportat per la pròpia Universitat a programes de formació dirigits a personal de la UB resten exempts del pagament de cap retenció. A la resta de finançament obtingut per a aquests programes se li aplicarà allò establert anteriorment. 5. Els ingressos per a cursos a l'empara d'un conveni interuniversitari, amb centres adscrits o altres entitats, se li aplicarà la retenció general del 24%. En el cas que el conveni fixi una retenció diferent, aquesta haurà de ser explícitament aprovada pel Consell Social, garantint en tot cas un percentatge en concepte de marca UB i un altre per les despeses provocades per la gestió del curs sempre que la UB n'assumeixi les tasques. 6. Els cursos, les jornades, les conferències i els seminaris organitzats per unitats de la Universitat de Barcelona estaran subjectes, com a mínim, a la retenció en concepte d'utilització de la marca UB. Es consideraran com a tal aquells cursos, jornades, conferències i seminaris amb una durada inferior a 15 hores lectives o tres dies. 7. Gestió econòmica dels cursos de postgrau.
ART. 20 RECURS A L'ENDEUTAMENT
CAPÍTOL II. GESTIÓ DE LES DESPESESART. 21 EXISTÈNCIA DE CONSIGNACIÓ1. Només es poden autoritzar despeses dins del límit d'existència de consignació pressupostària adequada i suficient per atendre les obligacions que en derivin. 2. Correspon al gerent i als responsables administratius de les àrees i dels sectors pressupostaris comprovar que no s'ultrapassen els límits dels crèdits disponibles en cada partida del pressupost, i l'adequació de l'aplicació pressupostària d'acord amb el contingut i l'objecte de l'expedient de despesa. 3. Són nuls de ple dret els acords, les resolucions o els actes administratius en general que s'adoptin sense que hi hagi el crèdit pressupostari adequat i suficient per a la despesa de què es tracti, sense perjudici de les responsabilitats administratives, civils o penals que en puguin derivar, d'acord amb l'article 60 d'aquestes Bases. ART. 22 RESERVA DE CRÈDIT1. Definició. És l'acte pel qual s'afecta totalment o parcialment el crèdit disponible d'una partida pressupostària. És un instrument preventiu previ a la proposta i l'execució de la despesa. 2. Òrgans competents:
ART. 23 FASES DE LA GESTIÓ DE LA DESPESA1. L'execució del pressupost de despeses s'ha de fer mitjançant les fases que estableix la legislació vigent: autorització, disposició, reconeixement de l'obligació, ordenació del pagament i pagament efectiu de la despesa. 2. Amb l'objectiu de simplificar la gestió, es poden dur a terme diverses fases en un mateix document. ART. 24 PROPOSTA DE DESPESAQualsevol persona responsable d'un programa, projecte, òrgan, sector o àrea pressupostària pot signar la proposta de despesa. ART. 25 AUTORITZACIÓL'autorització (fase A) de la despesa és l'acte pel qual s'acorda la realització d'una despesa a càrrec d'un crèdit pressupostari determinat, sense ultrapassar-ne l'import pendent d'aplicació, calculada de manera certa o aproximada per excés. Per a aquesta finalitat es reserva la totalitat o una part del crèdit pressupostari disponible. Aquest acte encara no implica la relació amb tercers, però comporta l'inici del procés administratiu. ART. 26 DISPOSICIÓLa disposició (fase D) o compromís de despesa és l'acte pel qual s'acorda o es concerta, segons el casos, després dels tràmits legals que siguin procedents, la realització d'una despesa i representa el compromís amb un tercer en una quantia determinada exactament. Quan la disposició té per objecte l'encàrrec i la realització d'obres i instal·lacions o la compra de béns o serveis i no està lligada a un contracte específic, es comunica i formalitza davant el proveïdor mitjançant una comanda. ART. 27 COMANDES. GESTIÓ DE PROVEÏDORSCorrespon a la unitat de compres, i a altres unitats especialitzades en determinats subministraments, l'homologació dels proveïdors de béns i serveis com ara material d'oficina, consumibles d'informàtica, paper, viatges i altres d'utilització comuna, que puguin ser objecte d'homologació o contractació. L'homologació de proveïdors es vinculant per a totes les unitats de la UB , les quals han d'adreçar obligatòriament les seves comandes a algun dels proveïdors homologats. La comanda oficial de la Universitat de Barcelona és la realitzada mitjançant l'aplicació Comanda-Web , i també la generada pel Catàleg de compres UB . Ambdues aplicacions corporatives emeten comandes normalitzades, amb sengles numeracions correlatives úniques i amb la garantia d'identificació del comprador per part del proveïdor. No cal fer servir la comanda en els processos de compra que tenen els seus propis procediments, com ara el de viatges, o d'altres en què, pel fet d'haver de fer-la a posteriori, esdevé innecessària; és el cas de la facturació de les fotocòpies realitzades per una màquina departamental o les anomenades despeses de funcionament . La unitat de compres podrà requerir directament de les diferents unitats de la UB una còpia de factures i altres documents per poder verificar el compliment dels acords i compromisos dels proveïdors, i també per poder fer anàlisis, una planificació i el seguiment dels diferents subministraments. ART. 28 RECONEIXEMENT DE L'OBLIGACIÓ1. El reconeixement de l'obligació (fase O) és l'operació de contreure en comptes els crèdits exigibles contra la Universitat , com a conseqüència que hagi estat acreditada satisfactòriament la prestació objecte de la disposició. 2. El reconeixement de l'obligació s'efectua un cop s'ha rebut la factura corresponent i un cop el responsable de la comanda hi ha donat la conformitat. ART. 29 ORDENACIÓ DEL PAGAMENTL'ordenació del pagament (fase K) és l'operació per la qual l'ordenant expedeix, en relació amb una obligació concreta, el manament de pagament contra la Tresoreria de la Universitat. ART. 30 PAGAMENT EFECTIUEl pagament efectiu (fase P) és l'acte pel qual es produeix la sortida material, o per qualsevol via de pagament legalment prevista, del fons de tresoreria de la Universitat , que dóna lloc a la cancel·lació del deute produït per les obligacions reconegudes davant de terceres persones. ART. 31 ÒRGANS COMPETENTS PER A L'APROVACIÓ DE L'EXECUCIÓ DE LA DESPESAA. AUTORITZACIÓ I DISPOSICIÓ La competència correspon al rector i, per delegació:
Quan la despesa estigui destinada a una adquisició que comporti afectació d'espai físic, o es tracti d'instal·lacions, o comporti compromisos de despeses recurrents (per exemple: manteniments, consums, etc.), se n'ha d'informar prèviament el responsable administratiu. Quan es tracti d'una despesa que impliqui la contractació administrativa per a la prestació de serveis de personal extern de qualsevol tipus, amb càrrec al capítol 2, cal un informe favorable previ del gerent. Quan es tracti de despeses de tracte successiu (subministraments, neteja, seguretat, manteniment, etc.), l'autorització s'ha de fer a l'inici de l'exercici, i la disposició periòdicament per la quantitat exacta compromesa que s'hagi d'abonar al proveïdor. B. RECONEIXEMENT DE L'OBLIGACIÓ I ORDENACIÓ DEL PAGAMENT La competència correspon al rector i, per delegació, en despeses prèviament autoritzades i disposades, al responsable del sector. ART. 32 PAGAMENTS PER JUSTIFICAR1. Excepcionalment, els responsables administratius de les àrees pressupostàries poden sol·licitar el lliurament de determinades quantitats, que caldrà justificar posteriorment, en els supòsits següents:
2. La justificació de pagaments s'ha de fer de manera immediata en acabar l'actuació per a la qual ha estat lliurat l'import efectiu. Ha d'anar acompanyada dels documents cobratoris justificatius de la realització del pagament a nom de la Universitat de Barcelona o, quan això no sigui possible, dels corresponents justificants de pagament. 3. El termini màxim de justificació no pot excedir els 90 dies des de la data de lliurament i, per als lliurats durant el mes de desembre, abans del 15 de gener de l'any següent. Excepcionalment, en els casos en què els desplaçaments de llarga durada impedeixin la justificació en els terminis establerts, aquest termini podrà ser prorrogat pel director o la directora de finances. 4. L'autorització d'un lliurament de quantitats que s'han de justificar correspon a la direcció de finances. En cas d'acumulació d'expedients lliurats pendents de justificar i cancel·lar, el gerent podrà retenir la proposta. ART. 33 EL DOCUMENT ‘ADOK-J'1. Per afrontar pagaments urgents d'un import previsible a un tercer prèviament conegut es pot sol·licitar el lliurament d'un xec. 2. Cal fer la justificació d'aquests pagaments en les condicions i els terminis que s'especifiquen a l'article anterior. CAPÍTOL III. CRÈDITS QUE SUPEREN L'EXERCICIART. 34 DESPESES PLURIENNALS1. Poden adquirir-se compromisos de despesa que s'estenguin a exercicis posteriors a aquell en el qual s'autoritzen en els casos següents:
2 El nombre d'exercicis als quals es poden imputar les despeses esmentades als apartats a i b no pot ser superior a quatre. 3 Els pressupostos dels exercicis que financin les anualitats successives han de consignar obligatòriament les dotacions pressupostàries corresponents per poder atendre els compromisos adquirits en l'autorització inicial de la despesa pluriennal. 4 Correspon al Consell Social, a proposta del Consell de Govern, l'aprovació d'aquest tipus de despesa, així com la part de despesa corresponent als exercicis futurs i l'ampliació, quan s'escaigui, del nombre d'anualitats. 5 Al tancament de cada exercici econòmic s'ha de fer una relació detallada de les despeses de caràcter pluriennal compromeses per a exercicis futurs i s'ha d'especificar, per a cada una, l'import que correspon a cada exercici. Aquesta relació s'ha de trametre a la Comissió Econòmica del Consell de Govern, la qual l'elevarà al Consell de Govern i al Consell Social perquè en tinguin coneixement.
CAPÍTOL IV. GESTIÓ DE TRESORERIAART. 35 LA TRESORERIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA1. Constitueixen la Tresoreria de la Universitat tots els recursos financers, tant per a les operacions pressupostàries com per a les extrapressupostàries, ja siguin diners, valors, crèdits o productes de l'endeutament de la Universitat. 2. La Tresoreria compleix les funcions següents:
3. La Tresoreria ha de situar els cabals de la Universitat en entitats de crèdit i d'estalvi que operin a Catalunya. ART. 36 LA GESTIÓ DE COBRAMENTSEls òrgans gestors han de liquidar periòdicament a la Tresoreria , dins del mes natural en què s'hagi produït la recaptació, els cobraments duts a terme en els diversos òrgans descentralitzats de la Universitat de Barcelona. En cap cas, a finalitzar el 31 de desembre de l'exercici es mantindran saldos en comptes de la Universitat de Barcelona sense l'autorització expressa de la Direcció de Finances. ART. 37 LA GESTIÓ DE PAGAMENTS1. El termini de pagament ordinari és de 90 dies. 2. El gerent, d'acord amb la situació de la tresoreria de la Universitat de Barcelona o amb les particularitats de cada tercer, pot modificar el termini de pagament ordinari. Els responsables administratius de les àrees o dels sectors pressupostaris poden sol·licitar la modificació del termini de pagament, mitjançant un escrit adreçat al gerent, i justificant-ne els motius. El gerent podrà acordar l'excepció de la norma sempre que en derivin beneficis per a la hisenda de la Universitat. ART. 38 LES MODALITATS DE PAGAMENT1. S'estableixen les modalitats de pagament següents:
2. Els responsables administratius de les àrees o dels sectors pressupostaris han de sol·licitar al gerent, per escrit, la modificació de la modalitat de pagament i n'han de justificar els motius. El gerent podrà acordar l'excepció de la norma sempre que en derivin beneficis per a la hisenda de la Universitat. ART. 39 EL FONS DE FUNCIONAMENT1. A l'inici de l'exercici s'ha de lliurar als administradors de centres, als caps de serveis tècnics, als caps de les unitats administratives i a les secretaries d'òrgans centrals que ho sol·licitin, un import de tresoreria fins a un màxim de l'equivalent al 7 % del capítol 2 que orgànicament els correspon. 2. Excepcionalment, amb la sol·licitud prèvia de l'administrador de centre, quan la gestió de projectes de recerca ho faci necessari, el gerent podrà autoritzar el lliurament d'un nou import de tresoreria de fins a un 3 % addicional. 3. Amb càrrec a aquest fons de tresoreria només es poden fer pagaments de depeses que, per la seva naturalesa o per l'escassa entitat de l'import, l'obligació ja quedi justificada. En cap cas, aquestes quantitats en metàl·lic no es podran utilitzar per pagar hotels, bitllets d'avió, tren, etc.
TÍTOL IV. TRAMITACIÓ DE DESPESESCAPÍTOL I. DESPESES DE PERSONALART. 40 RETRIBUCIONS DEL PERSONAL DOCENT1. Les retribucions del professorat funcionari i contractat, tant les bàsiques com les corresponents a complements, són les que estableix, per a cada cas, la legislació vigent. 2. El Consell Social, a proposta del Consell de Govern, aprova les retribucions del professorat visitant, dins dels límits que assenyala la legislació vigent. 3. El Consell de Govern aprova les retribucions del professorat emèrit dins dels límits que estableix la legislació vigent. ART. 41 RETRIBUCIONS DEL PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS 1. Les retribucions del personal funcionari d'administració i serveis, tant les bàsiques com les que corresponguin a complements, són les que estableix la legislació vigent.
ART. 42 LIMITACIONS EN ELS CONCEPTES RETRIBUTIUS1. El personal de la Universitat de Barcelona no pot percebre retribucions per conceptes i quantitats diferents dels que estableix per a aquest exercici la normativa vigent, sense perjudici del que preveuen:
2.Únicament el Consell Social, a proposta del Consell de Govern i amb l'informe previ de la Comissió Econòmica del Consell de Govern, pot autoritzar quantitats o conceptes retributius diferents dels que figuren en aquestes Bases, d'acord amb l'article 69 de la Llei orgànica. La tramitació d'una retribució personal lligada a l'activitat acadèmica ordinària (incloent-hi, en tot cas, el primer, segon i tercer cicles homologats i oficials) inclosa en les retribucions ordinàries podrà derivar en les responsabilitats previstes a l'article 60 d'aquestes Bases. Qualsevol retribució al personal de la UB , sigui pel concepte que sigui dels establerts en els articles precedents, s'ha de fer efectiva mitjançant la nòmina ordinària. ART. 43 PLANTILLES DE PERSONAL1. Amb el pressupost s'ha d'aprovar la plantilla que s'autoritza per a l'exercici de totes i cadascuna de les categories de personal. Només es pot nomenar o contractar personal dins dels límits fixats en les plantilles vigents. 2. Extraordinàriament, en cas d'urgència, es pot augmentar el nombre de personal fix mitjançant un expedient d'ampliació o de transformació que ha d'aprovar, pel que fa a la modificació de plantilla, el Consell de Govern i, a causa de l'alteració pressupostària que això comporta, el mateix Consell de Govern i el Consell Social. 3. Prèviament a la convocatòria de concursos i a la contractació de personal, cal que hi hagi la consignació pressupostària suficient per afrontar la despesa. ART. 44 DIETES I DESPLAÇAMENTS1. El personal de la Universitat de Barcelona que hagi d'efectuar un desplaçament per raó de servei té dret a percebre les dietes i despeses de viatge. 2. Aquestes despeses s'han d'acreditar segons la legislació vigent. CAPÍTOL II. SUBVENCIONS, BEQUES I AJUTSART. 45 PUBLICITAT, CONCURRÈNCIA I OBJECTIVITAT1. Les subvencions, beques i ajudes amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que no tinguin assignació nominativa, s'han de concedir d'acord amb criteris de publicitat, de concurrència i d'objectivitat. 2. Els òrgans convocants han d'establir les bases reguladores de la concessió, les quals han de ser sotmeses a un informe jurídic. 3. Excepcionalment, poden ser concedides directament, per resolució del president del Consell Social, del rector, dels vicerectors, del secretari general, dels delegats del Rectorat o dels degans, les subvencions genèriques per a l'organització d'actes relacionats amb la Universitat de Barcelona, quan, per les seves característiques, no sigui possible la concurrència pública. 4. Amb la convocatòria caldrà fer una autorització pressupostària de la despesa (document A) per l'import màxim que es vol concedir, i s'hi haurà d'adjuntar un certificat d'existència de crèdit. ART. 46 JUSTIFICACIÓ1. Totes les subvencions s'han de justificar davant de l'òrgan concedent, d'acord amb el que estableixin les bases reguladores, i han de contenir com a mínim:
2. L'òrgan concedent pot demanar tots els documents justificatius que consideri necessaris per comprovar l'aplicació de la subvenció. 3. Les subvencions concedides abans de la realització de l'activitat s'han de justificar en un termini màxim de tres mesos. ART. 47 INCOMPLIMENT1. Si els beneficiaris no compleixen les seves obligacions dins dels terminis acordats, per causes que els siguin directament imputables, la subvenció s'ha de reduir en proporció a l'incompliment, sense perjudici que l'òrgan concedent en disposi la revocació total, en el supòsit que no es puguin assolir els objectius de la subvenció. En qualsevol cas, cal notificar i donar audiència prèvia a la persona beneficiària, la qual en podrà justificar les causes. 2. Si es comprova que la subvenció s'ha destinat a una finalitat diferent de l'establerta, s'ha de reintegrar amb l'interès de demora fixat per la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya vigent per al 200 9 des de la data de pagament. En cas que s'hagin concedit bestretes sobre la subvenció i que s'hagués d'executar la garantia fixada, l'interès de demora s'ha de computar des de la data de justificació de la subvenció.
CAPÍTOL III. ALTRES DESPESESART. 48 PROJECTES D'INVERSIÓ EN OBRES1. Durant l'exercici de 200 9 es poden executar despeses d'inversions en obres d'acord amb la distribució aprovada inicialment en el pressupost i amb les posteriors modificacions que es puguin efectuar. 2. Quan la realització d'alguna obra no prevista exigeixi l'autorització d'una despesa, cal presentar el finançament corresponent, ja sigui amb l'afectació de nous recursos o amb la substitució d'alguna inversió prevista de la qual es pugui prescindir o que es pugui endarrerir. 3. Els projectes d'inversió en obres han de ser dirigits per l'Àrea de Projectes Territorials o bé per l'Oficina del Pla Pluriennal, segons el que correspongui, que han d'assumir les funcions atribuïdes a l'Oficina de Supervisió de Projectes a què es refereix l'article 109 de la Llei de contractes del sector públic (LCSP) 4. No es pot iniciar cap obra si no s'ha resolt l'expedient de contractació corresponent i si no se n'ha formalitzat el contracte, llevat dels supòsits de contractació urgent o d'emergència, en els termes establerts en els articles 96 i 97 de la LCSP. 5. Els expedients de nous projectes d'inversió requereixen un informe adjunt que estimi els costos de manteniment que es generaran en la posada en marxa de la inversió. ART. 49 DESPESES AMB CARÀCTER INVENTARIABLETindran la consideració de despeses inventariables aquells drets i béns adquirits per la Universitat de Barcelona amb una vida útil superior a l'any i per un import a partir de 300 euros amb excepció del mobiliari que s'inventaria tot. No es considera mobiliari els llums, les cortines i altres elements accessoris. L'adquisició d'aquestes despeses s'han de comptabilitzar en el capítol 6 del pressupost. TÍTOL V. CONTRACTACIÓART. 50 NORMATIVA APLICABLE1. La UB, en l'exercici de les seves capacitats derivades de la personalitat jurídica que té, pot formalitzar els contractes que siguin necessaris per a l'acompliment dels seus fins. 2. Els contractes de la UB es regiran p er la Llei 30/2007 de 30 d'octubre de contractes del sector públic i per la normativa que la desplega. ART. 51 COMPETÈNCIES1. Són competències del rector:
2.Per delegació, la competència per a la contractació administrativa de subministraments, i de serveis de fins a 300.000 euros, correspon:
3. Per delegació, la competència per a la contractació administrativa d'obres i instal·lacions fins a 300.000 euros, correspon:
ART. 52 PROCEDIMENT NEGOCIATEl rector, o l'òrgan de contractació que per delegació correspongui en cada cas, pot autoritzar el procediment negociat per a la contractació en els supòsits previstos en l'LCPS (articles 153 i 154) i concretament per a obres (article 155) per a subministraments (article 157) i per a serveis (article 158). ART. 53 REQUISITS DE L'EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓL'expedient de contractació ha de contenir els documents següents. 1. Despeses d'import inferior a 50.000 euros, IVA no inclòs, per a la contractació d'obres:
2. Despeses a partir de 50.000 euros, IVA no inclòs, per a la contractació d'obres:
3. Despeses d'import inferior a 18.000 euros, IVA no inclòs, per a contractes de subministraments i de serveis
4. Despeses a partir de 18.000 euros, IVA no inclòs, per a contractes de subministraments i de serveis
5. L'expedient de contractació que impliqui una autorització de la despesa superior a 300.000 euros també ha d'incloure l'acord del Consell Social, a proposta del Consell de Govern (article 172.3 de l'Estatut de la UB). 6. Els expedients de contractació que tinguin caràcter pluriennal també han d'incloure un informe del Consell Social, independentment de la quantia establerta. TÍTOL VI. LIQUIDACIÓ I TANCAMENT DE L'EXERCICIART. 54 TANCAMENT DE L'EXERCICI
TÍTOL VII. SEGUIMENT, CONTROL PRESSUPOSTARI I RESPONSABILITATSART. 55 EL SEGUIMENT PRESSUPOSTARIPeriòdicament el gerent ha de presentar un resum de l'estat d'execució del pressupost. ART. 56 LIQUIDACIÓ DELS CURSOS DE POSTGRAUEl període de liquidació econòmica , tant d'ingressos com de despeses, dels cursos de postgrau i extensió universitària serà de:
Excepcionalment i amb causa justificada per aquells cursos, la docència dels quals és entre l'1 de gener i l'1 abril s'estableix com a termini màxim el 31 de desembre de l'any en curs. Per aquells altres, la docència dels quals és entre el 2 abril i el 31 de desembre, s'estableix com a termini màxim el 30 de setembre de l'exercici següent. ART. 57 OBERTURA DE COMPTES CORRENTS1. L'autorització per obrir comptes corrents a nom de la Universitat de Barcelona correspon conjuntament al rector i al gerent. 2. Per disposar dels fons dipositats en el compte corrent calen dues signatures autoritzades, l'una, del grup de responsables acadèmics, i l'altra, de l'àmbit de l'Administració. ART. 58 ARQUEIG1. Ordinàriament, l'últim dia hàbil de cada mes, i de manera extraordinària quan el Consell Social, el Consell de Govern, el rector o el gerent ho sol·licitin, s'ha de dur a terme l'arqueig de caixa, que consisteix en la comprovació de l'existència en metàl·lic i en valors. 2. Aquesta verificació engloba dos aspectes:
3. Les caixes auxiliars d'administracions de centre i serveis que s'hagin constituït fins al 31 de desembre de 200 9 queden igualment sotmeses a l'arqueig. ART. 59 CONCILIACIÓ1. Consisteix en la justificació de les diferències que presenten els saldos, comptable i real. 2. Les anotacions de conciliació s'han de fer de manera que quedin reflectides individualment totes i cadascuna de les diferències. ART. 60 RESPONSABILITATS1. Sense perjudici de la competència i responsabilitat que l'Estatut de la Universitat de Barcelona atorga als diferents òrgans, els responsables administratius de les diferents àrees o les persones en què deleguin han d'informar el gerent dels actes administratius o de les resolucions que poguessin ser contraris a l'ordenament jurídic i als procediments de gestió pressupostària previstos en aquestes Bases. De l'omissió d'aquesta comunicació, en podran derivar les responsabilitats previstes en el punt següent. 2. Les persones que dolosament o negligentment intervinguin en accions o omissions que ocasionin un perjudici a la hisenda de la Universitat queden sotmeses a la responsabilitat civil, penal o disciplinària que escaigui, d'acord amb les lleis. La responsabilitat penal i la disciplinària han de ser compatibles entre elles i amb la civil (capítol VIII del Text refós de la llei de finances públiques de Catalunya; Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre).
TÍTOL VIII. DISPOSICIONS FINALSART. 61 DESENVOLUPAMENT DE LES BASES D'EXECUCIÓEl desenvolupament d'aquestes Bases d'execució, en els aspectes en què sigui necessari, s'ha de recollir en circulars operatives o notes de servei. ART. 62 DISPOSICIÓ DEROGATÒRIATotes les normes de rang igual o inferior que s'oposin a aquestes Bases queden sense efecte, llevat dels reglaments aprovats pel Consell de Govern. Resta vigent, obert i operatiu, mentre no s'oposi a la Llei de contractes del sector públic (Llei 30/2007, de 30 d'octubre) o a aquestes Bases, el Catàleg de mesures d'estalvi econòmic aprovat per la Comissió Econòmica de la Junta de Govern el 20 de juliol de 1993.
|
|||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||
| |
|
|
|
| © Universitat de Barcelona | Edició: Àrea de Finances Última actualització o validació:19.06.2009 |