EL PUNT, 15.04.08

QUE N'ESTEM, D'EQUIVOCATS
Diuen que la mala formació del professorat és una de les causes del baix nivell educatiu del nostre alumnat. He de dir que sóc part integrant d'aquest col•lectiu mal format, que no dec haver assimilat com calia la legislació educativa.

RAMON ROIG

Una de les causes del baix nivell educatiu del nostre alumnat, segons les bases de la nova llei d'educació de Catalunya, és la mala formació del professorat. És evident que la formació es pot millorar, però si és així caldria preguntar què ha estat fent l'administració durant aquests anys. D'entrada, he de dir que sóc part integrant d'aquest col·lectiu mal format, que no dec aplicar correctament els mètodes pedagògics i didàctics, i que no dec haver assimilat com calia la legislació educativa.

Jo creia que estava ben preparat; de fet, sóc arquitecte tècnic, llicenciat en geografia, mestre de català, tinc estudis d'història de l'art, tinc una infinitat de reciclatges i, a més, vaig obtenir el certificat d'aptitud pedagògica... A més a més, em van fer creure que per impartir classes calia passar el filtre de les oposicions –suposadament la millor garantia per demostrar els coneixements de la matèria i la capacitat per impartir la docència– i que, per tant, seria un bon professor... però es veu que em van enganyar.

Durant força temps vaig creure que els polítics que teníem al capdavant de la conselleria feien el que podien tenint en compte el raquític pressupost de què disposaven i que els havíem d'ajudar a tirar endavant l'educació del país.

No entenia, però, que amb els problemes existents als centres es dediquessin a canviar lleis, normes, etc., i alhora s'entretinguessin a negociar-les a la baixa i, encara pitjor, a incomplir-les o complir-les parcialment. Que n'estava, d'equivocat. Deu ser culpa, una altra vegada, de la mala formació. Ens queixem per tot. Amb la comoditat que teníem quan, en èpoques passades, no havíem de pensar! A més, quina necessitat tenim de fer-nos mala sang sent autocrítics amb la nostra feina (sempre amb el dubte de si ho fem prou bé). No cal que ens preocupem per tots els problemes. Si ens preocupem és que no hem entès res. Sembla estrany, que no entenguem que amb una llei es pot canviar tot i que s'hauran acabat els problemes, i que el nostre alumnat, tot el nostre alumnat, passarà la mà per la cara al de Finlàndia i a més amb menys de la meitat dels diners.

Sort que vivim en un país que disposa d'intel·lectuals de qualitat que ens han recordat, amb la seva presència a les tertúlies radiofòniques, televisives o, fins i tot, amb les seves col·laboracions escrites, que n'estem, d'equivocats, i que en som, de desagraïts, perquè, com ja deia abans, ells i elles ja pensen per nosaltres i ens aconsellen, i finalment, és clar, s'enfaden perquè nosaltres no entenem que no ens hem de queixar. De fet, la nostra mala formació ens ha impedit, fins i tot, llegir correctament les bases de la llei. No entenc, però, que aquestes persones, tertulians i polítics, amb un nivell formatiu superior al nostre, que ens diuen si estem preparats o no per a la docència, o que potser caldria apartar de l'aula el professorat ineficient..., no hagin proposat ser contractats pel Departament d'Educació per cobrir les vacants i assegurar, d'aquesta manera, que el nivell educatiu del nostre alumnat en surti beneficiat.

És més, crec que haurien de tenir prioritat per ocupar aquelles places amb més dificultats, on podem trobar més alumnat amb necessitats educatives especials, amb entorns socials més desafavorits, amb un tant per cent més alt de nouvinguts, etc. Segur que ho farien millor que nosaltres.