AQU CATALUNYA

REFLEXIÓ I DEBAT ENTORN L'ACREDITACIÓ DE MÀSTERS

Josette-Nicole Mahy Géhenne
Departament de Ciències Fisiològiques I, Facultat de Medicina, UB

El taller de reflexió i debat sobre l'acreditació de màsters va reunir, el 14 i 15 de novembre de 2006, experts nacionals i internacionals i responsables acadèmics i d'administració de les universitats catalanes, a més de membres d'AQU Catalunya, a l'Escola Universitària de Turisme i Oci de la Universitat Rovira i Virgili. Inicialment vam analitzar els models d'avaluació dels màsters existents a Europa, per després treballar i reflexionar en grups reduïts sobre el model d'autorització i acreditació dels màsters segons AQU Catalunya, tenint en compte la coordinació necessària entre les agències autonòmiques d'avaluació.
Aquesta vuitena edició de tallers d'AQU Catalunya va verificar l'interès de reunir els principals responsables universitaris de Catalunya amb experts, per tal d'aprofundir i aportar opinions sobre qüestions centrals en la política universitària. En aquest cas, el taller sobre l'acreditació de màsters va incitar nombrosos intercanvis d'opinions i anàlisis profundes i detallades entre els 120 participants. La complexitat institucional del procés d'acreditació, reforçada per la seva novetat, va quedar delimitada per l'exposició de les decisions preses a Europa. Així, l'acreditació, necessàriament centrada sobre l'aprenentatge adquirit valorat per experts acadèmics o professionals, podria obtenir-se com a acreditació nacional pública, acreditació nacional professional o acreditació europea. La nova metodologia europea d'avaluació interna dels màsters (EMNEM) presentada va mostrar-se com una eina força interessant i adaptable a programes molt diferents.
Una conclusió important d'aquestes dues ponències va ser la necessitat de crear un registre europeu d'agències acreditades que asseguri uns estàndards similars d'exigència i un reconeixement mutu de tots els implicats a escala europea. Un altre aspecte significatiu del debat va ser que, mitjançant les agències nacionals, els estats podien reforçar el seu control sobre l'actuació de les universitats, i les universitats perdre autonomia, alhora que es limitaria la integració europea.
En relació amb la situació a casa nostra, els canvis presentats per AQU Catalunya en el procés d'avaluació de les pròximes propostes d'autorització de màsters recullen moltes de les propostes fetes arran de les primeres avaluacions: a més d'assegurar una millor informació pública i la inclusió d'experts externs al sistema universitari català, s'organitzaran comitès d'experts que actuaran de manera col·legiada. De forma destacada, tots els membres presents de les agències espanyoles van insistir en la necessitat de col·laboració entre agències en tots els àmbits d'actuació, però guardant la singularitat de cadascuna.
La complexitat legal dels màsters interuniversitaris va ser objecte d'una intervenció aclaridora i inquietant per mostrar la necessitat d'aconseguir, com més aviat millor, un acord marc entre totes les universitats implicades i de disposar d'un model de conveni que consideri aspectes essencials com ara la responsabilitat de l'admissió dels estudiants, de la gestió dels seus expedients o del registre i l'expedició del títol. Actualment, en algunes comunitats autònomes són majoritaris els màsters iniciats sense cap avaluació, cosa que crea una situació més complexa si alguns d'aquests màsters són interuniversitaris.
Les sessions en grups reduïts amb presentació conjunta de les conclusions sobre els mecanismes d'assegurament de la qualitat dels màsters de les universitats catalanes i la selecció d'evidències i indicadors en l'informe d'acreditació van mostrar aspectes concrets comuns i diferenciadors entre màsters professionalitzadors i mixtos i de recerca. A més de les evidències i dels indicadors directes, també s'haurien d'incloure els lligats a l'evolució temporal. De tota manera, a causa de la seva gran diversitat, es va creure necessari acompanyar l'ús d'indicadors comuns de l'ús d'indicadors més específics de cada màster. Una qüestió a part seria la dels màsters amb molt pocs estudiants però considerats necessaris per raons de política universitària. Finalment, l'oferta actual d'estudis de postgrau a Catalunya obliga a reflexionar sobre la necessitat de limitar-ne el creixement durant els pròxims anys, per la probable saturació del mercat.
Cal destacar que, al costat dels resultats del debat i la reflexió del taller, l'ambient de cordialitat i d'amistat que va dominar els dos dies d'estada, gràcies a una organització satisfactòria i eficaç, va facilitar les relacions entre participants, fet també important per trobar solucions consensuades sobre els punts més complexos, a fi d'assegurar la qualitat i el bon funcionament dels màsters. Els espais de l'Escola Universitària de Turisme i Oci van resultar molt agradables i aptes per a les diverses reunions, i crec que tothom recordarà especialment els esmorzars assolellats organitzats al pati.