MATERIALS CURRICULARS PELS ECTS (CRÈDITS EUROPEUS)TEXT INICIAL:
El sistema de crèdits europeus (ECTS) focalitza l'atenció en l'aprenentatge de l'estudiant. Amb aquest nou sistema caldrà planificar les sessions de classe presencial però també caldrà preveure que els i les estudiants hauran de fer feina no presencial. Un dels recursos bàsics per orientar i ajudar l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge són els materials curriculars. Això ha fet que des de diversos nuclis de la UB s'hagi generat un interès per conèixer millor com elaborar materials pensats des de la filosofia dels ECTS (i especialment per ajudar al treball autònom de l'alumnat) i que, a la vegada, professorat divers estigui elaborant material pensat des d'aquesta perspectiva. Conèixer experiències, pautes i suggeriments per elaborar materials pels ECTS, pot resultar molt interessant. Us convidem a participar en aquest Fòrum aportant els nostres punts de vista i les vostres experiències al voltant de qüestions com les següents: · Quin és el paper que poden complir els materials en la filosofia ECTS? APORTACIONS:
A la vista de la nueva realidad de los procesos de enseñanza y aprendizaje en el contexto de los créditos europeos, y de las cuestiones que se plantean, comento: · Quin és el paper que poden complir els materials en la filosofia ECTS? · Quins tipus de materials es poden elaborar? · Què s'ha de tenir en compte per dissenyar materials que ajudin a l'aprenentatge autònom de l'alumnat? Dejo estas reflexiones, en caliente. Nos queda pensar más, y trabajar en el diseño de estos materiales y más adelante la evaluación tanto de su pertinencia, como de su impacto. Nosotros en la UAB estamos avanzando en una propuesta que cuando esté más consolidada (a inicios de octubre) la comentaré o informaré. Saludos a tod@s, Dimarts, 04 de maig de 2004
From: "Correa Arias, Cesar" <cesarcs@CUSUR.UDG.MX> Con respecto al papel de los materiales curriculares en el ECTS, considero importante recordar el gran impulso a la Didáctica, mètodos y metodologías que desde los años 80 cada dìa se acrecenta más en el campo del aprendizaje. Razón por la cual, observamos en el mercado un universo variotìpico de mètodos que en muchas ocasiones, no poseen pedagogìa alguna. No debemos perder de vista que los materiales curriculares difieren de los materiales didácticos, en que los primeros poseen un contenido formal filosófico, epistemológico, por lo tanto representan mucho màs que simples herramientas. Considero que en los materiales curriculares deben reconocerse cuatro componentes esenciales para ser considerados ùtiles en el proceso de aprendizaje: La finalidad de construir los los materiales conjuntamente con los estudiantes es la de contextualizar necesidades propias y especìficas de los usuarios de los mismos y la proyección a situaciones reales. Gracias. Mtro. Cèsar Correa Arias Dimecres, 05 de maig de 2004
From: Victor Rimbau <rimbau@ub.edu> Tantmateix, abans d'introduir una innovació en el PDA, i especialment si aquesta incorpora les noves tecnologies, cal disposar d'una estratègia que: Partint de la necessitat de respondre a aquestes necessitats, i amb l'objectiu de poder incorporar els avantatges que les TIC proporcionen al PDA, el GIDOF (Grup d'Innovació Docent en Farmacologia, fundat l'any 2000) ha produit materials i efectuat estudis encaminats a dissenyar, sobre bases ben fonamentades, una metodologia per a la introducció de les TIC que sigui productiva, ben acceptada i compatible amb el propi marc docent de la UB. Aquests estudis, alhora, també estan aportant informació útil per a la implementació dels ECTS. El GIDOF està abordant tota aquesta problemàtica des de la perspectiva i necessitats pròpies de l'àmbit científic i, més concretament, del relacionat amb la formació sanitària. Sembla raonable que, a la UB, existeixin moltes altres opcions per afrontar l'exigent procés innovador que tenim davant. Tot això em porta a pensar que, per optimitzar els recursos disponibles, tal vegada convindria iniciar i/o potenciar activitats que: VICTOR RIMBAU
Dijous, 06 de maig de 2004
From: Xavier M Triado <xtriado@ub.edu> Bona tarda a tots/es, Aprofito que el debat es va engrescant per explicar-vos una experiència (i que pot ser d'us pels crècits ECTS) que hem iniciat a econòmiques, per intentar que l'alumne aprengui milllor. El punt de sortida és pensar que "Una imatge val més que mil paraules, i una bona teoria més que mil experiències" i sota aquesta creença hem volgut el·laborar uns casos que entrin pels ulls, i que portin al alumnes a llegir, pensar i opinar. Sota aquest contexte, el projecte, que hem denominat DVOE (Desenvolupament de casos visuals per a l’Aprenentatge en Organització d’Empreses”) hem tractar de recollir en forma de casos visuals (programes de TV, pel·lícules, fragments de pel·lícules o filmacions pròpies efectuades pel grup) on es situin, i es puguin destacar conceptes, idees, situacions comentades a classe, dins dels diferents programes de les assignatures. Els conceptes que composen els contiguts de les assignatures de “Economia de l’Empresa” són, amb freqüència, d’una certa evidència i cotidianietat, importants per a realitzar les tasques d’un directiu, alhora que es fan difícils de comprendre i contextualitzar per alumnes que encara no han tingut experiències laborals o directives. La utilitat didáctica i els recursos pedagògics, que permet el projecte, han esdevinguts els següents: 1. Presentar uns conceptes teòrics, de forma ordenada i clara. 2. Exposar un cas en el que s’han d’aplicar els conceptes teorics, ja sigui de forma directa per explicar o de forma indirecta per analitzar-lo o trobar-hi una solució. 3. Entendre la problemática que vol explicar la teoria presentada i fer-se càrrec de les solucions que proposen els diferents autors. 4. Escollir la solució més adient i esposar els motius (raonar) que la justifiquen. D'aquesta manera els alumnes aprenen més per ells mateixos i entenen el contexte en el que expliquem la teoria. Les eines visuals són una manera d’atreure l’atenció de l’alumne i de posar-lo en situació de decidir en un cas concret. Té el punt integrador de què tots els membres de l’aula “veuen” el mateix. Alhora els elements escrits ens serviran com un instrument de recolçament i la seva importància i utilitat vindrà donada per la necessitat que descubreixi l’alumne. Sobre aquests punts podrem basar una anàlisi posterior i discusió en grup. La nostra experiència ha estat molt positiva i la presentarem en el proper congres del Internacional "Docència Universitària i Innovació". Ademés ens ha ajudat a unir l'àrea de coneixement i els professors/es joves per veure en la docència un repte junt amb la recerca. Hens ha permés treballar junts en docència, que és molt interessant i gratificant. Ens agradaria poder seguir treballant amb altres eines per fer participar als alumnes i fer-los apendre, despertant el seu interés per la matèria i ajudant-los a ubicar els coneixements. Gràcies per la vostra atenció i agrairé qualsevol comentari que ens volgueu fer arribar.
Tel: +34 93 4021963 Dilluns, 17 de maig de 2004
From: "UB - MCFI" <gordillo@riscd2.eco.ub.es> Buenos Días! Al igual que el profesor Triado estoy realizando una experiencia de docencia de cara a los créditos ECTS en Económicas. La comento a continuación, por si fuera de interés. Divendres, 21 de maig de 2004
En referencia al comentario de la Dra. Gordillo, se me planten algunas preguntas Dilluns, 24 de maig de 2004
From: "UB - MCFI" <gordillo@riscd2.eco.ub.es> Hola! Cordialmente, Susana Gordillo CONTRIBUCIÓ DEL MODERADOR:
Dilluns, 24 de maig de 2004 L’INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES ENS AJUDA A AVANÇAR... Fa uns dies que en el Fòrum (en el telemàtic de docència perquè aquests dies quan es parla de fòrum s’ha d’especificar a quin ens estem referint) s’estan reben contribucions al voltant de la temàtica dels materials curriculars (materials docents o per a l’aprenentatge, en un llenguatge més planer) en el marc del nou sistema de crèdits europeus. Totes les aportacions resulten interessants però a mi em semblen especialment profitoses aquelles en les quals s’explica una experiència de disseny i d’ús de materials. L’intercanvi d’experiències ens aporta exemples que potser no són directament aprofitables a les assignatures que nosaltres impartim però que ens donen pistes, idees i suggeriments que ens ajuden a avançar en la reflexió sobre com podem dissenyar materials que afavoreixin l’aprenentatge autònom de l’alumnat i sobre com compaginar el treball no presencial amb el presencial. En aquest sentit, crec que s’han rebut propostes interessants. De totes maneres, em consta que hi ha moltes altres experiències que valdria la pena conèixer. De vegades costa una mica dedicar temps a explicar el que hom està fent però aquestes aportacions ajuden a anar construint, poc a poc, una cultura de col·laboració i d’intercanvi que ens facilita analitzar la pròpia pràctica i pensar com millorar-la. És per això que crec que ens hem d’encoratjar mútuament a fer aportacions, a compartir experiències sobre el disseny i l’ús de materials i a, en definitiva, a obrir més vies de diàleg... si més no, de diàleg telemàtic. Al voltant dels materials es poden plantejar moltes qüestions ja que els materials no són més que un recurs, un instrument al servei del projecte docent. Per tant, quan es pensa en com ha de ser aquest recurs sorgeixen moltes qüestions que van més enllà de l’estricte tema dels materials: per exemple, qüestions sobre com presentar un tema a l’alumnat perquè aquest faci seus els objectius i pugui autocontrolar el propi procés d’aprenentatge; sobre com dissenyar activitats d’autoregulació que ajudin l’estudiant a poder comprovar si està avançant adequadament i a fer modificacions per millorar el seu sistema d’aprenentatge; sobre com plantejar activitats de síntesi que serveixin per a l’avaluació final d’un procés però també per interrelacionar els continguts que s’han anat treballant al llarg d’una seqüència de formació i per adquirir consciència de què s’ha après i de com orientar futures seqüències de formació, etc. Quan parlem d’elaborar materials en sintonia amb la filosofia dels nous crèdits ECTS necessàriament ens caldrà plantejar qüestions com les anteriors i preguntar-nos com les tindrem en compte en el disseny. En aquest sentit, crec que quan pensem en elaborar, seleccionar o en com utilitzar els materials és adequat analitzar la qüestió des de diferents perspectives: a) Des de com han de ser els materials en relació a les nostres intencions formatives (als objectius que pretenem, als continguts d’aprenentatge). Els materials han d’incloure informació i proposar activitats o tasques a realitzar per l’alumnat que tinguin una relació directa amb els objectius. b) Des de com plantejar-nos els materials per tal que ajudin al procés d’aprenentatge (aquesta és una qüestió central en la filosofia dels crèdits europeus); com s’ha de presentar la informació i quin tipus d’activitats (d’avaluació, de motivació, de plantejament d’interrogants, d’aplicació, etc.) cal preveure per tal que es donin elements que facilitin l’aprenentatge. c) Des de com podem ajudar a que els materials (que sovint són molt homogenis) permetin una atenció a la diversitat (d’interessos, coneixements, capacitats, històries personals, estils d’aprenentatge, etc.) de l’alumnat. d) Des de la consideració dels aspectes estrictament formals del material. Departament de Didàctica i Organització Educativa. Universitat de Barcelona TANCAMENT DEL MODERADOR: Només quatre ratlles per donar formalment per tancat el Debat sobre com han de ser els materials pensats des de la perspectiva dels crèdits europeus? Durant els dies que el Debat s’ha mantingut obert s’han rebut aportacions interessants respecte del paper i de les característiques dels materials en la filosofia del nou concepte de crèdit europeu (ECTS). Tal com deia en un text anterior “de vegades costa una mica dedicar temps a explicar el que hom està fent però aquestes aportacions ajuden a anar construint, poc a poc, una cultura de col·laboració i d’intercanvi que ens facilita analitzar la pròpia pràctica i pensar com millorar-la”. Aquesta cultura –en gran part una nova cultura per a la Universitat- és necessària per millorar. Els reptes del nou Espai Europeu d’Educació Superior són molts, entre ells l’elaboració de materials que afavoreixin el procés d’aprenentatge autònom, però els materials no són més que un recurs, un recurs molt important però recurs a la fi. Que els recursos siguin d’un tipus o d’un altre dependrà, en gran part, de la cultura docent a la que responguin. Per això és tan important anar avançant en una nova cultura de la docència universitària, focalitzada en el procés d’aprenentatge, però també consistent en un treball en comú, compartit. És per això que és d’agrair l’esforç dels qui han fet aportacions perquè és a partir d’aquests gestos que es pot anar configurant la cultura de treball en comú, trencant poc a poc amb la imatge de l’illa amb que s’ha caracteritzat l’activitat docent, una imatge que pot ser d’autosuficiència però també de naufragi. Gràcies de nou. Artur Parcerisa Aran
P.S. Respecte del tema dels materials per la docència universitària, l’ICE de la UB té previst editar properament un llibre, que he tingut el gust de coordinar, on es recullen pautes i orientacions per elaborar, seleccionar i usar aquests materials.
Comentaris: forum@ariadna.d5.ub.es |