Extractes del document "Marc general per a la integració europea" elaborat per la Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (Juny, 2003)

Document elaborat per la comissió de treball formada por:
M. Lluïsa Hernanz (coordinadora, UAB), Gaspar Rosselló (coordinador, UB), Joan Carbonell (UAB), Pilar Estelrich (UPF), Josep Grifoll (AQU Catalunya), Urbando Lorenzo (URV), Arun R. Naik (UPC), i Esmeralda Úbeda (UdG).

2.1.3. El concepte d'ocupabilitat (employability)

Aquest concepte, que ha estat interpretat de maneres diverses i equivoques, emana de la recomanació de la Declaració en què es diu que un títol de grau "ha de habilitar per al mercat de treball europeu". Cal remarcar, però, que en cap moment no s'hi diu que aquesta "habilitació" s'hagi de referir exclusivament a l'adquisisció d'unes "destreses professionals concretes". Per tant:

• L'ocupabilitat s'ha d'entendre com la rellevància d'uns estudis respecte del món del treball, la qual s'assenta en l'adquisició d'unes determinades competències que ha de proporcionar un programa d'estudis i que van més enllà dels coneixements específics que s'hi associen.

• L'ocupabilitat no equival a formació "especialitzada" stricto sensu, sinó que més aviat indica l'assoliment de la capacitat d'"aprendre a aprendre" al llarg de la vida i d'adaptar-se a noves situacions socials.

• L'ocupabilitat no és una idea associada per definició exclusivament a les titulacions "professionalitzadores". Formar graduats ocupables no rau només a definir les habilitats professionals concretes que s'hauran d'adquirir, sinó a definir competències i objectius de gamma àmplia.

• El requeriment de l'ocupabilitat no s'ha d'interpretar com una submissió indefugible a les exigències contingents del món laboral. El mercat laboral canvia més ràpidament que no pas els ritmes que imposa la planificació adequada dels estudis superiors; per tant, cal trobar l'equilibri entre les demandes laborals a curt termini, continuament canviants, i la planificació d'estudis amb perspectives a llarg termini exigibles a una oferta acadèmica solvent.

• Les demandes socials i les demandes del món empresarial no són conceptes sinonims. Tal com ha estat observat, l'orientació de l'ensenyament vers l'ocupació "needs to run parallel with education for citizenship, the need to develop personally and to be able to take social responsabilities".
  

5. EL NOU ENTORN EUROPEU I LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT

És evident que l'educació superior ha de ser un element decisiu que contribueixi a omplir de sentit la idea de món globalitzat; un sentit que vagi més enllá dels aspectes purament econòmics i tecnològics. Tal com s'ha afirmat en el primer capítol, està en joc la construcció d'una Europa (i, per tant, d'un món) del coneixement sobre la base de l'enfortiment dels lligams intel·lectuals, culturals, socials, científics i tecnològics. Ès precisament la voluntat de construir aquesta Europa del coneixement la que comporta els canvis de plantejament i estructurals que hem definit prèviament, els quals tenen com a objectiu flexibilitzar els sistemes de formació dels ciutadans.

5.1. La formació al llarg de la vida

En aquest marc apareix amb força una nova concepció del procés d'aprenentatge: la formació al llarg de la vida (lifelong). Segons la Unió Europea, aquest concepte inclou "totes aquelles activitats d'aprenentatge, formal o informal, desenvolupades amb el propòsit d'aprendre i realitzades de manera continuada, amb l'objectiu de millorar els coneixements, les habilitats i les competències". Cal subratllar-ne el caràcter universal (en tant que afecta tots els individus), el caràcter continu (en tant que els afecta en tots els períodes de la vida) i el caràcter global (en tant que no es defineix exclusivament en relació amb el mercat laboral).

Així, doncs, ja ara, però més en el futur, els estudis superiors no poden ser considerats com un cicle vital que es tanca quan la persona abandona els centres on s'imparteixen. L'evolució constant del coneixement (tant el teòric com l'aplicat) fa que sigui necessària l'actualització i l'ampliació de la formació inicial de l'individu, ja sigui per raons laborals o per la necessitat d'adaptar-se a nous perfils professionals que canvien constantment. Les estructures productives ja fa temps que han fet obsoleta la idea que allò que no s'aprèn mentre duren els estudis ja no s'aprèn mai més, i així han hagut d'establir mecanismes propis per posar remei als desajustos que es produeixen entre els coneixements adquirits pels titulats i els que es requereixen, en termes de coneixements i competències, en els llocs de treball. No és tan important el volum absolut de coneixements que s'adquireixen a la universitat com la capacitat d'adaptar-se fàcilment als nous reptes professionals.

Es dibuixa, doncs, un horitzó en què un estudiant entrarà i sortirà del sistema d'ensenyament superior diverses vegades al llarg de la seva vida, per diversos motius i en diversos àmbits territorials; fins i tot, s'hauran de considerar cada vegada més itineraris canviants, és a dir, metamorfosis graduals en la formació d'origen. En una paraula, la formació inicial no ha de ser un estigma que impedeixi progressar en altres camps del coneixement, afins o no.

Juntament amb aquesta dimensió diacrònica, n'apareix una de sincrònica: la formació a l'ample de la vida (lifewide). Ens referim a la necessitat de les persones d'adquirir una formació global en tots els àmbits i rols que desenvolupa en la seva quotidianitat, no solament en l'àmbit professional. Cada vegade hi ha més interès a augmentar el propi cabal cultural i intel·lectual pel pur plaer del creixement personal, moltes vegades aprofitant les estones d'oci que ens proporciona la societat del benestar. Només així s'aconseguirà promoure una ciutadania activa i la seva participació integral en la vida social, cultural, política i econòmica.

5.2. Cap a una nova concepció de l'educació superior

Aquest nou escenari implica un replantejament del que s'entén per educació superior i una posada al dia de mecanismes que facilitin el canvi de cultura.

A l'Estat espanyol ha existit fins ara una voluntat clara d'assimilar educació superior a educació universitària i, per tant, s'han mantingut estancs dos àmbits que en altres països europeus són dues cares de la mateixa moneda - la formació professional qualificada (és a dir, els CFGS, cursos de formació de grau superior) i els estudis univesitaris-, tot donant més importancia al caràcter professional o universitari dels uns o dels altres que no pas al caràcter de formació superior de tots dos.

La permeabilitat entre aquestes dues formes d'ensenyament superior s'ha reduït a mantenir un accés directe (però molt restringit) des de determinats estudis professionals a determinades diplomatures, llicenciatures o enginyeries; en cap cas, però, no s'ha previst la convalidació d'estudis entre un nivell i l'altre. Aquesta situació es revela incoherent quan es tracta d'estudis professionals estretament lligats a titulacions de primer cicle (o, fins i tot, de primer i de segon cicle).

Si, tal com dèiem abans, dibuixem un futur en què l'estudiant podrà -i haurà de- fer diferents incursions en el món acadèmic des del món laboral, el sistema haurà de permetre la convalidació de totes aquelles matèries en què l'estudiant acrediti tenir els coneixements suficients a partir del seu expedient, per tal d'evitar duplicacions innecessàries de continguts, cosa que a hores d'ara pot arriba a dissuadir-lo de prosseguir la seva formació.

Tanmateix, la connexió no tal sols s'esdevé amb els nivells inferiors o paral·lels de l'ensenyament reglat. Una vegada assolida la graduació, una persona podrà continuar formant-se en institucions tant d'ensenyament com empresarials, tant públiques com privades, que depassin els límits del món universitari. Per tant, la universitat s'haurà de planteja seriosament com incidir de ple en el món de la formació continuada considerant múltiples possibilitats, que van des de l'especialització professional més genuïna fins a la formació d'investigadors, passant per l'augment de la formació dels ciutadans des que abandonen els estudis secundaris fins que acaben la vida. Això l'obligarà a millorar els sistemes de detecció de necessitats i, en conseqüència, a fer una oferta competitiva de qualitat.

Finalment, per tal que aquesta nova concepció reïxi, serà necessari simplificar al màxim els processos de reconeixement de formació prèvia, que actualment són més dissuasius que no pas engrescadors.