PEDRA DE MONTJUÏC

    Gres quarsític del Miocè superior explotat a diverses pedreres de Montjuïc (Barcelona) des de l’època romana fins a la meitat del segle XX. Es tracta d’un gres heteromètric en què predominen els grans de quars (> 60 %), subrodats o angulosos, amb quantitats menors de feldspats, moscovita, fragments de roques (micacites, quarsites, esquists, etc.) i minerals pesants (zircó, turmalina i magnetita). El ciment és silícic. Es tracta d’una roca molt dura, de color entre gris i gris groguenc, sovint amb bandes i taques ferruginoses de color vinós.

    Les capes de gres alternen amb estrats de conglomerats i de lutites que contenen abundants fòssils marins. Són freqüents les acumulacions de jaspis. Les antigues pedreres de Montjuïc, restaurades a les darreres dècades, són ben visibles al Morrot, la Fuixarda, el Sot del Migdia, el Teatre Grec, etc. La pedra de Montjuïc ha estat la pedra natural més emprada en la construcció a Barcelona i rodalia. Entre la gran quantitat d’edificis construïts amb pedra de Montjuïc destaquen la Sagrada Família, el Palau de la Virreina, el Parlament de Catalunya, el Palau Nacional, etc.

Barcelona

    pedra montjuic
  • Roca sedimentària detrítica arenita
  • Miocè
  • S. d a 3