Fins al 21 de febrer es pot visitar a la Carl A. Kroch Library de la Cornell University (Ithaca, New York) l'exposició Latitude: Persuasive Cartography.

Es tracta d'una recopilació de mapes "persuasius", és a dir, de mapes pensats, principalment, per influir en opinions i creences en lloc de comunicar informació geogràfica. Utilitzen diverses eines i estratègies (projeccions i gamma de colors inusuals, seleccions parcials d'informació, il·lustracions imaginatives, al·legories, sàtires i fins i tot enganys intencionats) per afavorir una determinada causa o punt de vista.

S'exposa cartografia des del segle XVII fins a l’actualitat. Moltes de les obres es centren en perspectives històriques sobre temes que encara ressonen avui dia, com la política d’immigració i les estratègies de gerrymandering. Altres busquen fomentar el canvi social, promoure productes i llocs o enviar avisos sobre futurs imaginaris.

Ho podeu apreciar donant un tomb per l'exposició virtual.

Fins al 8 de març de 2020 es pot visitar a les Bodleian Libraries (University of Oxford) l'exposició Talking Maps.

A partir dels fons de la institució, aquesta exposició reuneix una selecció de mapes antics, pre-moderns i contemporanis de diverses cultures i en diversos formats, a més de fascinants mapes de guerra, mapes ficticis i, fins i tot, d'imaginaris.

S'explora com els mapes no són uns mers objectes científics de comunicació transparent i objectiva, ni són instruments posats al servei de plantejaments ideològics, sinó propostes sobre el món que ajuden a la gent a comprendre qui són tot descrivint on es troben.

Més informació al blog de la Weston Library.

Every map tells a story. The exhibition shows how maps are creative objects that establish conversations between the people who made them and the individuals and communities that use them.

(Jerry Brotton, co-comissari de l'exposició)

L'any 2019 es compleix el cinquè centenari de l'inici de l'expedició naval capitanejada inicialment pel navegant portuguès al servei de la Corona espanyola, Fernando de Magallanes, amb el propòsit d'obrir una nova ruta a les illes de les Espècies. El viatge va acabar tres anys més tard, el 6 de setembre de 1522, sota el comandament de Juan Sebastián de Elcano, marí natural de Guetaria (Guipúscoa).

Per a la commemoració, que té la consideració d'esdeveniment d'especial interès públic, s'ha creat la Comisión Nacional para la conmemoración del V Centenario de la expedición de la primera vuelta al mundo de Fernando de Magallanes y Juan Sebastián Elcano i s'ha posat en marxa un ambiciós programa d'activitats que es pot consultar a la pàgina web del V centenari.

La cartografia hi te un paper central en la major part de les activitats, d'entre les que es poden destacar les exposicions:

  • «El viaje más largo» al Archivo General de Indias (Sevilla)
  • «Fuimos los Primeros. Magallanes, Elcano y la Vuelta al Mundo» al Museo Naval (Madrid)
  • Exposició «Una vuelta al mundo en la BNE» a la Biblioteca Nacional de España (Madrid)

El Centro Interuniversitário de História das Ciências e da Tecnologia (CIUHCT), Universitat de Lisboa, anuncia la celebració de les terceres jornades sobre història de la cartografia nàutica On the origin and evolution of the nautical chart, que es farà al Instituto Hidrográfico de Lisboa els dies 4 i 5 de juny de 2020.

En aquesta ocasió s'ha obert la temàtica i, a més de tractar la gènesi i evolució de les cartes portolanes medievals, també es tractarà sobre les cartes nàutiques en general. Més informació sobre la temàtica aquí.

Fins al 31 de desembre de 2019 s'admeten propostes de treballs, que han de ser exclusivament en anglès. Més instruccions aquí.

A la 3a sessió del 1r cicle Diàlegs entre literatura i ciència: la mesura i la representació del món es debatrà sobre la figura del cartògraf i navegant Juan de la Cosa (Santoña, entre 1450 i 1460-Turbaco, 1510), conegut per haver participat en set dels primers viatges a Amèrica i per haver dibuixat el mapa més antic de el continent americà que es conserva.

Va tenir un paper destacat en el primer i el segon viatge de Cristòfor Colom a les Antilles i el 1499 va participar com a pilot major en l'expedició d'Alonso de Ojeda a les costes de el continent sud-americà. Al seu retorn a Andalusia va dibuixar el seu famós mapamundi i poc després va tornar a embarcar-se cap a les Índies, aquest cop amb Rodrigo de Bastidas. En els anys següents va alternar viatges a Amèrica sota el seu propi comandament amb encàrrecs especials de la Corona, incloent una missió com a espia a Lisboa i la participació a la Junta de Pilotos de Burgos de 1508. Al 1509 va emprendre la seva última expedició, de nou al costat d'Ojeda, per prendre possessió de les costes de l'actual Colòmbia. La Cosa va morir en un enfrontament armat amb indígenes abans de poder arribar a exercir el seu càrrec d'agutzil major d'Urabá (extracte de la Wikipedia).

María Antonia Colomar és historiadora i facultativa jubilada del Archivo General de Indias, d'on va ser sotsdirectora. Premi nacional 2017 de la Sociedad Geográfica Española per les seves contribucions a la història de la cartografia. Entre altres temes s'ha interessat en la relació entre Juan de la Cosa i la Casa de Contratación.

Javier Tazón és novel·lista i autor d'una tetralogia sobre el marí i cartògraf de Santoña, Juan de la Cosa: El cartógrafo de la reina (Memorias de Juan de la Cosa) (2010), Las rutas del Norte (2011), El mapa perdido (2014) i La estela del cartógrafo (2017).

El diàleg serà moderat per la membre del GEHC Carme Montaner.

La sessió tindrà lloc el proper dimecres, 20 de novembre, a les 19:00, a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (Palau del Lloctinent; Carrer dels Comtes, 2; Barcelona).

L'entrada és lliure amb inscripció prèvia a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

A la 2a sessió del 1er cicle Diàlegs entre literatura i ciència: la mesura i la representació del món, es debatrà sobre l'expedició que l'Acadèmia de Ciències de París va dur a terme a l'Equador per a la mesura d'un grau de latitud durant la primera meitat de el segle XVIII. Sobre la taula hi havia la polèmica entre els seguidors de Newton, que consideraven la terra aplanada pels pols, i els defensors de la postura francesa, que assegurava que l'aplanament ho era a l'equador. La nova teoria de la gravetat s'enfrontava a les mesures geodèsiques i als raonaments cartesians defensats a París.

L'expedició va ser encapçalada per l'astrònom francès Louis Godin juntament amb Charles-Marie de la Condamine, Pierre Bouguer i Joseph de Jussieu. Els van acompanyar, en representació de la corona espanyola, els oficials de la marina Jorge Juan i Antonio d'Ulloa. Entre 1736 i 1739 van establir la xarxa geodèsica necessària per a la mesura d'un tram de meridià. Entre 1739 i 1743 van dur a terme les mesures astronòmiques en els extrems. Durant tot el projecte els expedicionaris es van haver d'enfrontar a la duresa de l'entorn i de la feina, moltes vegades de forma incompresa per la gent de l'indret. Tampoc van ajudar les importants dissensions entre els integrants de l'expedició, que van aparèixer des del seu inici i que van culminar amb el retorn per separat de bona part d'ells. Altres es van quedar en terres americanes per haver fundat família, per trobar un lloc de treball, per no disposar de recursos per tornar o per morir, de forma natural o violenta.

Antonio Lafuente és investigador del CSIC i autor de l'assaig Los caballeros del punto fijo: ciencia, política y aventura en la expedición geodésica hispanofrancesa al virreinato del Perú en el siglo XVIII (1987), pioner en l'anàlisi de l'expedició citada i, en general, del desenvolupament científic institucionalitzat a partir del segle de les Llums.

Juan Vergara és l'autor de la novel·la Meridiano Maldito (2011), finalista, a l'apartat de narrativa en castellà, a la XV edició dels premis literaris Ciutat de València.

El diàleg serà moderat pel membre del GEHC Joan Capdevila.

La sessió tindrà lloc el proper dimecres, 13 de novembre, a les 19:00, a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (Palau del Lloctinent; Carrer dels Comtes, 2; Barcelona).

L'entrada és lliure amb inscripció prèvia a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

A la 1a sessió del 1r cicle Diàlegs entre literatura i ciència: la mesura i la representació del món, Lluís Reales, periodista científic, entrevista Ramon J. Pujades, expert en cartes portolanes i membre del GEHC, de qui hem extret alguns apunts interessants:

La carta portolana o "carta de navegar" havia estat concebuda per servir com a instrument de navegació, però acabaria revolucionant tota la manera de percebre, representar i gestionar l'espai de les societats...

...la cultura catalana els va transformar (els models de l'Itàlia nord-occidental) en un producte propi...

Les cartes catalanes van arribar a ser venudes en llocs tan distants com Alexandria o Flandes... 

... mapamundis monumentals, fastuosament decorats amb gran abundància d'or i de miniatura...el famós Atles Català del 1375, elaborat pel jueu mallorquí Cresques Abraham, va ser regalat per l'infant Joan (futur Joan I) al rei de França.

...notícies extractades de la narració de Marco Polo

Gabriel de Vallseca (1449) va introduir la torre de senyals (torre del farrell) sobre la muntanya de Montjuïc com a element distintiu. 

La sessió tindrà lloc el proper dijous, 7 de novembre, a les 19:00, a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (Palau del Lloctinent; Carrer dels Comtes, 2; Barcelona).

L’entrada és lliure amb inscripció prèvia a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

El programa de beques American Geographical Society (AGS) Library Research està dissenyat per oferir a estudiosos d'arreu una oportunitat per continuar el seu treball ajudant-los a accedir a una col·lecció de fonts primàries d'alt nivell. Cada any es concedeixen entre quatre i vuit beques per períodes de temps que generalment van des de dues a quatre setmanes. Hi pot accedir qualsevol investigador qualificat i els principals criteris per a ser elegit són el mèrit i la importància de la proposta de recerca, les qualificacions del candidat i la rellevància del projecte en relació als continguts de la Biblioteca de l'AGS, localitzada a la University of Wisconsin Milwaukee (UWM).

La data límit per a les sol·licituds és el proper 15 de desembre.

Una descripció completa del contingut de la beca i del procediment de sol·licitud el trobareu a https://uwm.edu/libraries/agsl/fellowshipdescriptions/

El País colecciones acaba de posar en marxa una nou col·leccionable anomenat Grandes Mapas de la Historia centrat en els mapes i en explicar la història de la humanitat a través de la cartografia.

La col·lecció està assessorada tècnicament per la membre del GEHC Bárbara Polo.

Hi han planificades 40 entregues setmanals (un fascicle de tapa dura i un mapa en format gran) fins al juliol de 2020.

En aquesta pàgina web teniu el llistat sencer de les entregues i podeu adquirir els exemplars ja distribuïts.

Els Archives Nationales francesos organitzen, a la seva seu a Paris, l'exposició Quand les artistes dessinaient les cartes: vues et figures de possible espace français, Moyen Âge et Renaissance.

La mostra es centra en un recull de mapes locals i regionals produïts a França entre el 1300 i el 1600 amb un marcat caràcter pràctic: delimitar fronteres o drets legals, resoldre disputes territorials, documentar obres públiques, donar suport a operacions militars, descriure esdeveniments històrics, catalogar possessions i destacar la identitat d’un lloc o territori.

Es tracta d'una cartografia que prefereix l'observació empírica a la precisió en les mesures. Moltes d’aquestes “figures” (com s’anomenaven en aquell moment) van ser realitzades per pintors tot combinant el dibuix i efectes en perspectiva. El resultat són unes imatges espectaculars que bé es poden considerar una intersecció entre l'art i la cartografia.

L'exposició estarà oberta fins al 26 de gener de 2020.

Podeu trobar més informació a la pàgina web de l'exposició o al dossier de premsa.