Ja us podeu inscriure al col·loqui Ciutat i territori a la cartografia espanyola: una perspectiva històrica que es celebrarà els dies 9 i 10 de juny de 2022 a l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Barcelona.

La inscripció és gratuïta.

PROGRAMA

Dijous, 9 de juny de 2022

09.00 - 09.15

Acreditació

09.15 - 09.30

Inauguració

09.30 - 10.30

Conferència inaugural a càrrec de Susanne Rau (Universität Erfurt)
La ciudad y el territorio en los mapas: sobre la historia de una diferenciación espacial

10.30 - 11.00

Pausa

 

Sessió 1
LA CARTOGRAFIA DE LES CIUTATS

11.00 - 11.30

José Javier Pi-Chevrot (arquitecte)
De la importancia del examen exhaustivo de la cartografía antigua para investigar la génesis y morfología de la Ciudad con el método de su reconstitución en 3D: el caso de Donostia San Sebastián en el siglo XVIII

11.30 - 12.00

José Antonio Nieto Calamaestra (Instituto de Estadística y Cartografía de Andalucía)
El plano geométrico de Alcalá la Real (Jaén)

12.00 - 12.30

Carme Montaner; Francesc Nadal (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya; Universitat de Barcelona)
El mapa de Vic de 1847: entre els entrebancs administratius i les reclamacions gremials

12.30 - 13.00

Miquel Corominas; Joan Moreno; Júlia Corominas (Universitat Politècnica de Catalunya)
Els dos Eixamples de Barcelona

13.00 - 13.30

Debat

13.30 - 14.00

Visita a la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)

Divendres, 10 de juny de 2022

 

Sessió 2
LA PROJECCIÓ DE LA CIUTAT EN EL TERRITORI

09.30 - 10.00

Jesús Burgueño (Universitat de Lleida)
Cartografia diocesana d’Espanya (1570-1900)

10.00 - 10.30

Laura García Juan, Miguel Borja Bernabé, Concepción Camarero Bullón (Universidad Autónoma de Madrid)
Los levantamientos cartográficos de Antonio Gaver en la Raya salmantina: ejército, catastro y frontera

10.30 - 11.00

Meritxell Gisbert (Universitat Autònoma de Barcelona)
La representació de la xarxa hídrica en el mapa francès de Barcelona (1823-1827)

11.00 - 11.30

Pausa

11.30 - 12.00

Madalen González Bereziartua (Universitat Politècnica de Catalunya)
Reconocimiento del territorio urbano en la cartografía de la primera industrialización en Gipuzkoa

12.00 - 12.30

José Ignacio Muro (Universitat Rovira i Virgili)
La cartografía militar de la ciudad de Girona y su campo atrincherado (1869-1915)

12.30 - 13.00

Bárbara Polo (Universitat de Lleida)
La evolución de la Guía Michelin en Europa a través de sus mapas

13.00 - 13.30

Debat

Dissabte, 11 de juny

Visita al fons cartogràfic de la Biblioteca del Castell de Peralada (Alt Empordà)

Al Grup d’Estudis d’Història de la Cartografia (GEHC) estem preparant, en col·laboració amb l'Insititut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, un nou col·loqui que porta el lema Ciutat i territori a la cartografia espanyola: una perspectiva històrica. L'event es celebrarà els dies 9 i 10 de juny de 2022.

El Grup d’Estudis d’Història de la Cartografia ha abordat en col·loquis anteriors el tema central de la història de la cartografia urbana. El present col·loqui el dediquem a un aspecte d’aquesta cartografia: la que vincula la ciutat amb el seu territori proper, de tal manera que s’amplia el camp d’estudi cap a la cartografia d’àmbit regional. Es tractaria d’analitzar la producció cartogràfica fruit de les relacions entre la ciutat i el seu entorn territorial. Exemples d’aquest tipus de cartografia serien els mapes de comunicacions (ferrocarrils, carreteres...), d’abastament d’aigua, de sanejament, de planificació ambiental (prevenció de riscos naturals, espais protegits...), d’espais portuaris i aeroportuaris, de circumscripcions administratives de tot ordre derivades de l’autoritat urbana, estrategicomilitars d’abast territorial ampli...

A l’igual que en col·loquis precedents s’intentarà conèixer millor l’abast d’aquest tipus de cartografia, les causes que la motivaren, els cartògrafs i les institucions implicades en la seva elaboració, així com les tècniques i el llenguatge cartogràfic emprats. Un coneixement que entenem constitueix una eina de gran interès per aquells geògrafs, arquitectes, urbanistes i historiadors interessats tant en el coneixement de la història de la cartografia com en el de les transformacions del paisatge de les ciutats i el seu entorn.

Reserveu les dates! Us mantindrem informats.

El 30 de setembre de 2021, la ICA Commission on the History of Cartography portarà terme el taller en línia Coordinating Cartographic Collections, de forma conjunta amb la 12th Virginia Garrett Lectures sobre Història de la Cartografia (University of Texas a Arlington) i la reunió de tardor de la Texas Map Society.

El taller, degut a la inestabilitat provocada pel Covid19 i les restriccions de viatge, serà un EVENT EN LÍNIA. Tot i això, la 12th Virginia Garrett Lectures i la reunió de tardor de la Texas Map Society estan planificades com unes JORNADES HÍBRIDES de l'1 al 3 d'octubre de 2021 (asistència en persona i transmisió en línia). Els participants registrats al taller de la ICA també obtindran accés GRATUÏT en línia a aquestes jornades.

Els tres events exploraran el cosmos increïblement divers de les col·leccions de mapes. El taller de la ICA convida a estudis de casos personals i institucionals, i/o exemples de millors pràctiques sobre els següents temes (també es consideraran altres contribucions):

  • col·leccionisme (comerç i col·leccionistes)
  • catalogació
  • conservació
  • presentació (física i digital)
  • perspectives d'accé / usuari
  • gestió (back office)

Data límit per enviar resums: 30 de juliol de 2021

Notificació d'aceptació: 13 d'agost de 2021

Orientació sobre resums: mínim 200 paraules - màxim 500 paraules, afegir una nota biogràfica breu

Les consultes i presentacions han de dirigir-se a:

Prof.Dr. Imre Josef Demhardt (President de la ICA Commission on the History of Cartography)

Correu electrònic: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya es complauen a convidar-vos a la presentació de la publicació Vistes panoràmiques, cartes militars i plànols urbanístics a Barcelona del segle XVI al XIX, coordinada per Ramon Grau i Carme Montaner.

La presentació anirà a càrrec de Ramon Grau, historiador i coeditor de la publicació.

A l'acte es mostraran una representació dels fons cartogràfics d'ambdues institucions.

Tindrà lloc el 18 de febrer a les 18 h i es podrà seguir per la plataforma Microsoft Teams: link de connexió

Meritxell Gisbert Traveria, membre del GEHC, explica la seva tesi, titulada Cartografia i transformació del territori a Catalunya entre l’Antic Règim i la Revolució liberal (ss. XVIII-XIX): el paper de la família Soler., en aquesta xerrada del passat 28 de gener de 2021 organitzada per la Societat Catalana de Geografia.

La tesi es va llegir el 20 de juny de 2017. Té l’objectiu de demostrar com, a partir de mitjan segle XVIII, la cartografia esdevingué un instrument cada cop més important en el creixent procés de transformació que estava experimentant el territori català (aprofitament dels recursos naturals, reformes del mapa administratiu i judicial, reforma del sistema fiscal i ordenació de l’espai urbà). Això ho aconsegueix a partir de l'estudi de l'obra cartogràfica de la  família Soler, una nissaga barcelonina de mestres de cases i arquitectes, des de mitjans del segle XVIII fins a mitjans del segle següent.

El projecte de recerca Medea-chart anuncia la publicació d'una sèrie d'articles setmanals de divulgació amb el títol Chart of the Week.

Tots els dijous, al lloc web i a les xarxes socials de Medea-Chart, es presentarà una nova carta, atles o actor rellevant relacionats amb la història de la cartografia nàutica, des de l'Edat Mitjana fins l'Edat Moderna.

L'equip del projecte de recerca de Medea-chart convida a tots els que puguin estar interessats a fer-los arribar articles, comentaris, suggeriments i propostes de participació d'acord amb les seves especialitats. Si algú vol contribuir, l'equip està a la seva disposició per discutir com fer-ho. L'equip considera que aquesta és una oportunitat per compartir amb el públic en general la increïble col·lecció de cartes i atles que són objecte del projecte.

Medea-Chart: The Medieval and Early Modern Nautical Chart: Birth, Evolution and Use és un projecte de recerca sobre la història de la cartografia nàutica, finançat pel Consell Europeu de Recerca. Va ser atorgat al Dr. Joaquim Alves Gaspar el setembre de 2016 i es desenvoluparà entre juny de 2017 i maig de 2022 al Centre Interuniversitari d'Història de la Ciència i la Tecnologia (CIUHCT) ubicat a la Facultat de Ciències de la Universitat de Lisboa.

L'objectiu principal d'aquest projecte és el de resoldre una sèrie de qüestions crucials que han eludit als historiadors de la cartografia durant molt temps, relacionades amb l'origen, l'evolució tècnica i l'ús de les cartes nàutiques durant l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna. Aquest objectiu es vol aconseguir emprant tècniques innovadores -anàlisi cartomètrica, modelat numèric i l'examen de les cartes manuscrites amb anàlisi multiespectral- que complementaran els mètodes tradicionals de recerca històrica.

Presència a les xarxes socials: Proyecto Medea-Chart en Facebook

L'Oxford Seminars in Cartography (TOSCA) convida a presentar propostes per a la seves jornades en línia sobre dones i mapes del 2021.

La cartografia i professions similars com ara la topografia, l'exploració, la navegació, la hidrografia i la impressió s’han associat convencionalment amb els homes: com a creadors, mecenes, usuaris i intèrprets. De vegades, aquests supòsits reflecteixen la realitat, però de vegades no. Aquestes jornades volen explorar el lloc de les dones i allò femení en els mapes i la cartografia, sense límits cronològics ni geogràfics, tot considerant "mapes" en un sentit ampli.

Els temes inclouen, entre d'altres, els següents:

  • Mapes de dones: inclouen creadores amb signatura, que fan treball de camp i al taller, a més de les ajudants no reconegudes dels homes que signen i normalment estan associats als mapes.
  • Mapes que representen dones reals: poden ser dones patrocinadores que estan representades pels seus noms o o les seves armes, o potser absents i relegades al "silenci" cartogràfic, per utilitzar el terme de Brian Harley.
  • Mapes que representen les dones com a icones o emblemes: les dones es representen com a muses, virtuts, éssers monstruosos, persones 'exòtiques' o nacions, com Britannia. Tots transmeten missatges sobre gènere.
  • Mapes que representen el terra i el mar com a gènere: els mapes de caricatures representen el paisatge, les nacions, els pobles o els mars segons el gènere, mentre que els topònims escollits per a la inclusió revelen una empremta de gènere al territori.
  • Mapes per a dones: mapes especials per a l’àmbit domèstic o per a l’educació de nens petits, i mapes dirigits a dones com a consumidores d’oci o de productes bàsics poden revelar el lloc de les dones i les construccions canviants de allò  femení i allò domèstic.
  • Dones i paratextos dels mapes: es poden trobar dones a les portades dels mapes, a les cobertes, a les zones marginals, als noms dels fabricants. El seu lloc marginal a la pàgina reforça la seva posició social o permet la subversió?
  • Imatges gènere de mapes: obres d’art que utilitzen mapes, gràfics de plans i globus per reforçar o subvertir els estereotips de gènere.

Es conviden propostes per a treballs de recerca de 20 minuts. S'anima a participar especialment als investigadores independents o iniciats a la investigació de fa poc, juntament amb acadèmics consolidats de totes les disciplines.

Envieu un resum de 200 paraules juntament amb una biografia de 50 paraules a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. abans del 18 de gener de 2020.

Una selecció d’articles del 2017 de TOSCA es publicarà en un número especial del Cartographic Journal (2020). TOSCA està negociant amb l'editor del Journal Cartographic sobre un número especial similar de les jornades sobre dones a la cartografia.

Elizabeth Baigent i Nick Millea, coordinadors de la TOSCA, School of Geography / Bodleian Library, University of Oxford.

La propera edició del Congrés Internacional de Geografia, el 34th International Geographical Congress, està previst fer-lo a Istanbul, del 16 al 20 d'agost de 2021, amb el lema "Geografia: un pont entre els continents".

Els principals temes per aquesta edició són:

  • Globalització vs localització
  • Canvi climàtic
  • Migracions i conflictes
  • Planeta Terra i desastres
  • Estudis sobre Euràsia i l'Orient Mitjà
  • Antropocè

Hi ha temps per presentar treballs fins al 11 de gener de 2021. Han de ser en anglès i es demana un resum de no més de 300 paraules. Està previst notificar les acceptacions com a màxim el 8 de febrer. Mes informació aquí.

Més informació a la pàgina web del congrés. També us podeu descarregar el segon flyer aquí.

El seminiari Représentation de l’espace : Moyen Âge – Époque moderne coordinat per George Tolias, de l’Ecole Pratique des Hautes Etudes (EPHE), aquest any es dedicarà a la cartografia de la Grècia insurgent i a la creació de l'Estat grec modern, del que enguany se'n celebra el bicentenari (1821-2021).

El seminari es farà per videoconferència cada dos dijous, a partir del proper 19 de novembre de 2020, entre les 11h00 i les 14h00, hora de Paris.

Us podeu descarregar el programa aquí.

Més informació en aquesta pàgina web.

La Sociedad Geográfica Española (SGE) amb la col·laboració de la Asociación Española de Geografía (AGE) convoquen el Primer Premi LiteraTerra d'assaig literari geogràfic, que neix amb el propòsit d'estimular i reconèixer la creació literària de no ficció inspirada en el territori i en el paisatge, a través de la distinció i publicació d'obres originals inèdites. Amb elles es vol promoure el coneixement de la Terra en totes les seves facetes possibles, sensibilitzar sobre els processos que hi tenen lloc i sobre la necessitat de conservar-la i respectar-la, així com reconèixer la vàlua de la geografia com a dispciplina científica responsable del seu estudi.

L'obra guanyadora serà premiada amb 2.000 € i serà publicada per geoPlaneta, segell especialitzat en geografia i viatges del Grupo Planeta.

El premi és per obres inèdites, escrites originalment en llengua castellana, amb una extensió d'un mínim de 250 000 caràcters amb espais i un màxim de 350 000, aproximadament.

El termini presentació dels treballs acaba el 25 d'abril de 2021.

Més detalls a la pàgina web de la SGE.