La Bibliothèque Nationale de France (BnF) ofereix amb l'exposició Le monde en Spheres un recorregut des dels orígens antics del model cosmològic i astronòmic de les esferes concèntriques fins esdevenir un objecte familiar en l'actualitat.

La narració passa per la recepció i l'evolució d'aquestes teories i representacions en el període medieval, tan al món àrab-musulmà com a l'occident cristià. Finalment, el globus terraqui es consolida gràcies a les exploracions europees, al renaixement de les arts i les ciències a l'Europa dels segles XV i XVI, a les revolucions científiques de Copèrnic a Newton i el naixement de l'astrofísica moderna.

L’exposició presenta uns quaranta globus i esferes juntament amb obres de gran diversitat que aporten llum sobre la seva producció, usos i simbolisme: restes arqueològiques, monedes, manuscrits o documents impresos, mapes, gravats i pintures, obres contemporànies, etc.

Es pot visitar del 16 d'abril fins al 21 de juliol a la Bibliothèque François-Mitterrand. Més informació aquí.

Fins al 29 de setembre de 2019 es pot visitar, al Saló del Tinell de Barcelona, l'exposició La metamorfosi medieval, segles XIII-XV, del projecte Barcelona Capital Mediterrània del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).

Entre els materials de l'exposició hi han diverses peces cartogràfiques d'interès:

  • El dibuix de 1389 que representa la pedra gravada que hi havia a la plaça del Blat amb la distribució administrativa de Barcelona en quatre quarters. 
  • Fragments d’un mapa d’Itàlia recentment trobat que mostra el regne de Nàpols sota la dominació catalanoaragonesa, atribuit a Bartolomeo Pareto (1457).
  • Carta portolana amb la representació de la Mediterrània, mar Negra inclosa, i l’Atlàntic nord-oriental (Pietro Russo, 1508).

El llibret de sala es pot consultar aquí.

Fins al 9 de juny de 2019 es pot visitar, a la sala Naos del Museo Marítimo del Cantábrico (MMC) de Santander, l'exposiciò La mar de cartas: fondos cartográficos del MMC.

Es tracta d'una col·lecció d'unes 40 peces provinent del fons de reserva del MMC. Conté obres originals de Francisco Coello, Gerardus Mercator, Georg Braun i Tofiño, entre altres autors, que abasta l'entorn marítim de la ciutat des del segle XVI fins l'actualitat.

El 8 Simposio Iberoamericano de Historia de la Cartografía (SIAHC) es celebrarà a Barcelona del 21 al 24 d'abril de 2020. Serà organitzat per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) amb la col·laboració del Grup d'Estudis d'Història de la Cartografia (GEHC).

El lema escollit per aquesta ocasió és El mapa como elemento de conexión cultural entre América y Europa. Es pensa debatre sobre els mapes colonials, els mapes de les expedicions científiques o els mapes dels territoris indepents com a fils que vinculen el desenvolupament i producció d'imatges cartogràfiques a banda i banda de l'Atlàntic.

Ja està disponible la primera circular (descàrrega de PDF). Hi ha temps per a presentar resums de comunicacions fins al 30 de setembre. Més detalls a la pàgina web per presentar comunicacions.

El dijous 4 d'abril, a les 18 h., a la Sala Gran de la Faculltat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, es celebrarà un acte en memòria del nostre company Tomàs Vidal Benito. Intervendran amics i col·legues que ens ajudaran a repassar la figura, vida i obra del nostre amic.

El VIII Simposio Colombo-Mexicano de Investigación Geográfica: Saberes geográficos del Sur Global (VIII-SCMIG) tindrà lloc a Bogotá, Colombia, del 10 al 12 d'octubre de 2019.

En aquesta edició es proposen tres eixos temàtics de discusió:

  1. Retrats del territori: Perspectives contemporànies del pensament cartogràfic
  2. Invertir la mirada: sabers geogràfics des de les perifèries latinoamericanes 
  3. Geografia i risc

A l'eix temàtic I es plantejaran les relacions entre territori, coneixement i documents cartogràfics des d'una dimensió geogràfica, històrica, política, cultural i patrimonial.

El termini per a l'aceptació de presentacions és el proper 1 d'abril. La forma de participar-hi i més detalls els trobareu a la primera circular (PDF).

La Biblioteca Virtual de Defensa acaba de posar en marxa el lloc web Cartografia de Cuba, que conté més de 5300 mapes, plànols i documents d'interés conservats, la major part, al Archivo General Militar de Madrid. També hi han aportacions extretes del Archivo Cartográfico y de Estudios Geográficos del Centro Geográfico del Ejército i del Archivo del Museo Naval.

La major part de la cartografia va ser elaborada pel cos d'Enginyers Militars als segles XVIII i XIX.

Tota la cartografia es pot descarregar amb bona resolució i les fitxes catalogràfiques contenen descripcions del contingut i recursos per navegar per autors i matèries.

El diumenge, 24 de febrer de 2019, va morir a Palma de Mallorca el geògraf i membre del Grup d’Estudis d’Història de la Cartografia (GEHC) Tomàs Vidal Bendito (Maó, 1941).

Deixeble dels geògrafs Jean Bisson i Joan Vilà-Valentí, va realitzar la seva tesis de llicenciatura sobre l'evolució de l'agricultura i la propietat rural a l'illa de Menorca i la tesi doctoral sobre la despoblació del camp de Catalunya. Es va doctorar l’any 1974 a la Universitat de Barcelona.

Fou catedràtic de geografia humana de la Universitat Rovira i Virgili i de la Universitat de Barcelona. Va ser membre fundador del Institut Menorquí d’Estudis, membre del Patronat de la Fundació Enciclopèdia de Menorca i membre de la Societat Catalana de Geografia. Especialista en geografia de la població, va publicar nombroses treballs sobre moviments migratoris, transició demogràfica i tècniques d'anàlisi demogràfic. Va conrear, també, el camp de la cartografia temàtica creant i dirigint l'Atlas Socioeconòmic de Catalunya (Barcelona, 1980-1981).

Durant els darrers anys va participar, com a membre del GEHC, en diversos projectes d'investigació sobre història de la cartografia, centrant les seves recerques en l'evolució territorial de l'illa de Menorca i, molt especialment, la història de la seva imatge cartogràfica. Una història sobre la qual ens ha deixat una obra pòstuma, que esperem poder veure publicada el més aviat possible.

L'American Philosophical Society (APS) convida a acadèmics en tots els camps a presentar propostes de presentacions per a una conferència internacional i interdisciplinària que investigarà el poder dels mapes i de les polítiques d'establiment de fronteres.

L'event porta el títol de The Power of Maps and the Politics of Borders i tindrà lloc a Filadèlfia del 10 al 12 d'octubre.

El termini per presentar propostes de presentacions és el proper 15 de març (veure l'anunci aquí i descarregar el CFP aquí). Els escollits seran anunciats al maig i rebran ajuts per assistir a la conferència.

La conferència coincidirà amb l'exposició Mapping a Nation: Shaping the Early American Republic, que es centrarà en la cartografia nord-americana d'entre mitjans del XVIII i 1816 i el seu impacte en la primera construcció dels Estats Units.