El GEHC participa a les Quartes Jornades d'història de la cartografia de Barcelona

Dates: 17 i 18 d'octubre de 2018

Lloc: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

   Carrer de Santa Llúcia, 1

   08002 Barcelona

Organitza: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i Institut Catogràfic i Geològic de Catalunya

Col·labora: Grup d'Estudis d'Història de la Cartografia (GEHC)

A la darrera resolució de concessió d'ajuts per a projectes de recerca per part del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, el GEHC ha obtingut fons per a desenvolupar, entre 2018 i 2021, el projecte CSO2017-87080-P Ciudad y territorio en la cartografía española: una perspectiva histórica.

Aquest serà el vuité projecte subvencionat al grup des dels seus inicis al 1997.

Per a més informació podeu consultar la nostra pàgina de projectes.

Aquest any, l'International Conference on the History of Cartography (ICHC) està organitzat i allotjat pel Special Collections department of the University of Amsterdam i el Explokart Research Group, en col·laboració amb Imago Mundi Ltd i amb diverses institucions acadèmiques, museus i biblioteques holandeses. 

La conferència es titula Old Maps, New Perspect­ives. Studying the History of Cartography in the 21st Century.

S'ha obert el període per presentar propostes per a treballs individuals, sessions especials, tallers participatius i presentacions de pòsters. Enguany, els temes de la conferència són:

  1. La producció i la circulació de mapes en el passat
  2. Mapes multifuncionals i multimèdia 
  3. Mapes en el Món digital
  4. Cartografia i aigua
  5. Qualsevol altra aspecte de la història de la cartografia

El termini de presentació de propostes és el dilluns 15 d'octubre de 2018. Es notificarà als sol·licitants l'acceptació o el rebuig de la seva proposta abans del divendres 18 de gener de 2019

Per a més informació, us podeu descarregar el Call for Papers en PDF o visitar www.ichc2019.amsterdam.

Els dies 20 i 21 de juny tindrà lloc el col·loqui TERRITOIRES, RÉGIONS, ROYAUMES : Le développement d’une cartographie locale et régionale dans l’Occident latin et le monde arabe (Xe-XVe siècle) a Tours (França).

Està organitzat pel Centre d’Études Supérieures de la Renaissance (CERS) i dirigit per Nathalie Bouloux (CESR), Jean-Charles Ducène (EPHE) i Stéphane Boissellier (CESCM).

El simposi es dedicarà a la representació cartogràfica del territori i, en termes més generals, a la cartografia dels espais regionals i locals que sorgeix a partir del segle X al món àrab-musulmà i a partir del segle XII a l'oest llatí. Aquest tipus de cartografia tindrà un notable desenvolupament en els dos últims segles de l'Edat Mitjana.

El propòsit de la conferència serà l'estudi d'aquesta cartografia, el seu sorgiment, les seves formes i els seus usos tant en el món llatí com en el món arabo-musulmà. 

Aquí us podeu descarregar el programa i aquí el cartell de l'event.

El web Atlas de Barcelona és un interessant exemple de com portar un catàleg pensat per ser mostrat en paper al món digital.

En concret, l'obra és el recull de gravats cartogràfics antics de la ciutat de Barcelona elaborat i editat per Ramon Soley i distribuit per Editorial Mediterrània en dos volums el 1998:

Soley, Ramon (1998): Atles de Barcelona, 2 vol. Barcelona, Editorial Mediterrània

L'edició web és molt completa, te un disseny agradable, ben cuidat, i aprofita el potencial del medi. Als plànols s'hi pot arribar des de tres índexs diferents: el numèric, l'onomàstic i el tipològic. També s'ofereix una estructura de dotze sèries de mapes que permet il·lustrar tant moments històrics viscuts per la ciutat i reflectits en els gravats, com tipus de representacions o elements característics de la ciutat.

A més, els autos del lloc web estan oberts, conviden, a afegir contribucions externes que permetin la millora i la compleció de la representació cartogràfica impresa de Barcelona fins al 1900.

Els Story Maps són un nou recurs web que combina mapes amb informació diversa, de manera que permeten compondre una narració clàssica, ordenada cronològicament, amb recolzament cartogràfic.

En aquest cas, l'hem emprat per a un gènere narratiu amb un alt contingut geogràfic: els diaris, llibres o cròniques de viatges.

Dos membres del GEHC, Luis Urteaga i Joan Capdevila, amb el guiatge expert de João Garcia, han recorregut la frontera de Portugal amb Espanya a la zona gallega tot interessant-se tant pel vesant militar, les fortaleses de frontera, com pel vesant civil, el traçat fronterer. Podeu consultar l'StoryMap en aquest enllaç.

Com podreu comprovar a la darrera diapositiva, també s'hi pot incorporar fàcilment cartografia antiga.

S'han emprat les eines StoryMap i Instamaps desenvolupades per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. La base cartogràfica és la que ofereix OpenStreetMap. Tots aquests recursos són gratuïts i de lliure accés.

El proper 24 de maig tindrà lloc la xerrada De l’expérimentation visuelle à la réalisation graphique : les archives du laboratoire de cartographie de Jacques Bertin, 1954-2000, que serà impartida per les conservadores Nadine Gastaldi i Emmanuelle Giry (Archives nationales) i la investigadora Anne-Lyse Renon (LIAS - IMM) (EHESS/CNRS UMR 8178).

Serà a les 18:00 a l’Institut national du Patrimoine (auditorium de la Galerie Colbert – 2 rue Vivienne, 75002 Paris).

Es parlarà sobre les principals aportacions de Jacques Bertin a la ciència i a la producció cartrogràfica a la segona meitat del segle XX i es tindrà l'oportunitat de conèixer de primera mà els fons que es conserven del laboratori de cartografia que va dirigir i que va estar operatiu de 1957 fins al 2000.

Més informació a l'INP.

Del 16 de maig al 3 de setembre de 2018 s'exhibirà, al Musée national des arts asiatiques – Guimet (París), l'exposició Le monde vu d’Asie.

Es tracta d'una exposició de cartografia que relata la visió que es té del món i la seva història des del punt de vista asiàtic.

Malgrat les diferents tradicions existents, hi han trets comuns que conflueixen en construccions cosmogràfiques, rutes de peregrinació, itineraris de descoberta, grans gestes imperials, projectes urbans i expansions colonials. Tots els fenòmens culturals i les pràctiques socials que defineixen una Àsia situada, ahir com avui, al centre del món.

Se n'ha fet la publicació Pierre Singaravélou i Fabrice Argounès (2018): Le monde vu d'Asie. Une histoire cartographique (enllaç).

Més informació aquí.

Tuitejat per Fabrice Argounès @fabricea.

Enrique d’Almonte (1858 – 1917) va ser un reconegut cartògraf i geògraf civil.

Va elaborar alguns dels millors mapes de les colònies espanyoles gràcies a la seva capacitat per a la mesura i el dibuix cartogràfic en situacions adverses i amb pocs medis, i a les seves qualitats com a explorador, interessat en aspectes tan diversos com la lingüística, la geologia, la botànica, l'etnografia, etc. La seva obra abasta cartografia sobre les Filipines, la Guinea Equatorial i el Sàhara espanyol.

Ara el podem conèixer millor gràcies a l'article publicat a Scripta Nova per José Antonio Rodríguez Esteban i Alicia Campos Serrano, ambdós de la Universidad Autónoma de Madrid.

Trobareu un petit resum al blog GeocritiQ, on ho hem descobert.

També és interessant regirar la seva obra al portal de dades bibliogràfiques de la Biblioteca Nacional de España (enllaç).

Bárbara Polo Martín, membre del GEHC, acaba de presentar el seu nou llibre Juan Ponce de León a través de las fuentes a la jornada sobre novetats editorials que el 18 d'abril es va fer a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

En aquesta visita al cèlebre explorador del segle XVI, primer governador de Puerto Rico i descobridor de la Florida, s'aprofondeix en la seva vida a partir de diferents fonts documentals, incloent-hi la cartografia de l'època.