El proper 24 de maig tindrà lloc la xerrada De l’expérimentation visuelle à la réalisation graphique : les archives du laboratoire de cartographie de Jacques Bertin, 1954-2000, que serà impartida per les conservadores Nadine Gastaldi i Emmanuelle Giry (Archives nationales) i la investigadora Anne-Lyse Renon (LIAS - IMM) (EHESS/CNRS UMR 8178).

Serà a les 18:00 a l’Institut national du Patrimoine (auditorium de la Galerie Colbert – 2 rue Vivienne, 75002 Paris).

Es parlarà sobre les principals aportacions de Jacques Bertin a la ciència i a la producció cartrogràfica a la segona meitat del segle XX i es tindrà l'oportunitat de conèixer de primera mà els fons que es conserven del laboratori de cartografia que va dirigir i que va estar operatiu de 1957 fins al 2000.

Més informació a l'INP.

Del 16 de maig al 3 de setembre de 2018 s'exhibirà, al Musée national des arts asiatiques – Guimet (París), l'exposició Le monde vu d’Asie.

Es tracta d'una exposició de cartografia que relata la visió que es té del món i la seva història des del punt de vista asiàtic.

Malgrat les diferents tradicions existents, hi han trets comuns que conflueixen en construccions cosmogràfiques, rutes de peregrinació, itineraris de descoberta, grans gestes imperials, projectes urbans i expansions colonials. Tots els fenòmens culturals i les pràctiques socials que defineixen una Àsia situada, ahir com avui, al centre del món.

Se n'ha fet la publicació Pierre Singaravélou i Fabrice Argounès (2018): Le monde vu d'Asie. Une histoire cartographique (enllaç).

Més informació aquí.

Tuitejat per Fabrice Argounès @fabricea.

Enrique d’Almonte (1858 – 1917) va ser un reconegut cartògraf i geògraf civil.

Va elaborar alguns dels millors mapes de les colònies espanyoles gràcies a la seva capacitat per a la mesura i el dibuix cartogràfic en situacions adverses i amb pocs medis, i a les seves qualitats com a explorador, interessat en aspectes tan diversos com la lingüística, la geologia, la botànica, l'etnografia, etc. La seva obra abasta cartografia sobre les Filipines, la Guinea Equatorial i el Sàhara espanyol.

Ara el podem conèixer millor gràcies a l'article publicat a Scripta Nova per José Antonio Rodríguez Esteban i Alicia Campos Serrano, ambdós de la Universidad Autónoma de Madrid.

Trobareu un petit resum al blog GeocritiQ, on ho hem descobert.

També és interessant regirar la seva obra al portal de dades bibliogràfiques de la Biblioteca Nacional de España (enllaç).

Bárbara Polo Martín, membre del GEHC, acaba de presentar el seu nou llibre Juan Ponce de León a través de las fuentes a la jornada sobre novetats editorials que el 18 d'abril es va fer a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

En aquesta visita al cèlebre explorador del segle XVI, primer governador de Puerto Rico i descobridor de la Florida, s'aprofondeix en la seva vida a partir de diferents fonts documentals, incloent-hi la cartografia de l'època.

Magnífic, divertit i didàctic exemple d'objecte cartogràfic que esdevé mapa animat: la divisió del regne d'Hungria després dels Tractat del Trianon de 1920.

Via @crouchrarebooks

Els mapes són, entre altres coses, un medi d'expressió que supera tot sovint la mera comunicació d'informació geogràfica. S'han emprat com a medi de propaganda, de crítica, amb finalitats sarcàstiques o, fins i tot, per descriure conceptes tan poc geogràfics com l'amor. A la imatge superior es representa simbòlicament, a mode de setge d'una plaça fortificada, la resistència a un festeig amorós (enllaç al mapa de Matthaeus Seutter, 1730 dins la col·lecció Persuasive Maps).

Una magnífica font d'aquests tipus de cartografia és la col·lecció de l'advocat americà PJ Mode, que conté uns 800 mapes del que s'ha anomenat Cartografia Persuasiva, però que també es podria qualificar com a Cartografia Retòrica, Cartografia Suggestiva, etc. La col·lecció es conserva a la Universitat de Cornell i està del tot disponible vía Internet (enllaç).

Aquest tema està més desenvolupat al suplement Verne de El País.

És ben sabut que les matemàtiques són essencials per a la cartografia. Menys conegudes són les aportacions dels mapes al desenvolupament matemàtic.

Un exemple interessant és el de la postulació de la teoria dels grafs que va fer Leonhard Euler al 1735, quan es va encarar amb el problema dels set ponts de Königsberg (actualment Kaliningrad): com visitar tots els districtes de la ciutat amb una passejada sense creuar més d’un cop cap dels ponts i tornant al punt inicial.

Els habitants de la ciutat prussiana ho discutien com un entreteniment durant les seves passejades dominicals. Euler, però, s'hi va interesar perquè hi va veure certes similituds amb la teoria anomenada geometria situs introduïda per Leibnitz. A partir de discutir el problema concret en va desenvolupar la teoria general. Va ser la primera aplicació práctica del que avui es coneix com la topologia: demostrar que no es podien creuar tots els ponts tan sols passant-hi una sola vegada.

Vist a My Mappy Place. Està ben desenvolupat al blog de la Mathematical Association of America.

La il·lustració és del treball original d'Euler: Solutio problematis ad geometriam situs pertinentis (1735).

El Grup de treball de les cartoteques públiques hispano-luses (Ibercarto) és reunirà a la Faculdade de Ciências de l'Universidade do Porto del 15 al 17 de novembre de 2018.

El lema de la trobada és Cartografia: font de saber i instrument de coneixement.

S'estructura en els següents blocs temàtics:

  • Tractament tècnic dels recursos cartogràfics
  • Pràctiques i instruments d'accés en arxius i cartoteques universitàries
  • Preservació i conservació dels recursos cartogràfics
  • Difusió de la informació des de la perspectiva dels productors
  • La cartografia com a ciència: el paper de les cartoteques
  • Tractament de la cartografia temàtica a les cartoteques: el cas dels mapes geològics
  • Cartografia digital
  • Cartografia històrica
  • Altres aspectes tècnics, socials i històrics de la cartografia i de la gestió dels fons cartogràfics

Hi ha una crida a la participació per a presentar treballs fins al 30 de juny de 2018.

Per a més informació, consulteu el portal web de l'event.

Ja está disponible el programa del Segon Workshop Internacional On the Origin and Evolution of Portolan Charts que es portarà a terme al Instituto Hidrográfico de Lisboa els dies 7 i 8 de juny.

La trobada està organitzada pel Centro Interuniversitário de História das Ciências e da Tecnologia (CIUHCT) i es centrarà en diferents aspectes de la recerca sobre portolans medievals: estat actual dels coneixements sobre l'elaboració dels primers portolans, sobre la seva evolució i la seva funció com ajuda per a la navegació. També es plantejaran qüestions com l'ús de tècniques cartomètriques d'anàlisi i altres que ajudin en l'estudi d'aquest tipus de cartografia.

L'accés és lliure i cal inscriure's aquí.

El David Rumsey Map Center, de la Stanford University, està preparant la reunió titulada Mapping and the Global Imaginary, 1500-1900 que es portarà a terme els dies 14 i 15 de febrer del 2019.

Es convida a participar amb presentacions que es centrin en els autors i els mapes que proposen representacions alternatives de la realitat, basades en imaginaris socials o personals, tant a nivell local com a nivell global.

Les presentacions han de destacar mapes concrets, realitzats entre 1500 i 1900. Els possibles temes d'exploració inclouen la cartografia de utopies i distopies, les projeccions de poder i reclamacions territorials, mapes de futurs o passats alternatius, territoris no cartografiats, monstres i llocs fantàstics, etc. 

Les propostes s'han de presentar abans de l'1 de juny de 2018 i han de constar d'un resum de 300 paraules, imatges en alta resolució del mapes sobre els quals es parlarà i un curriculum vitae.

Més informació aquí o al Call for Papers (PDF).