És habitual confondre el que és un mapa antic amb un mapa històric. Sembla clar que el mot "històric" té més carisma, confereix una pàtina de venerabilitat que genera una respectuosa curiositat i certa reverència. En canvi, el terme "antic" es relaciona emocionalment amb allò passat de moda, desfasat o simplement que ja no serveix.

L'objecte d'estudi de la història de la cartografia és la cartografia antiga o, de forma més genèrica, el patrimoni cartogràfic, un terme que en alguns àmbits està tenint èxit (Capdevila, 2012). Part d'aquesta cartografia se la pot adjectivar com a històrica, és a dir, que té per principal objecte la representació de fets que són històrics en el moment de la seva creació.

Evidentment, hi ha força cartografia històrica que és antiga, com és el cas del retall de [John Blair] (1770) Iberia sive Hispania vetus in tres praecipuas partes reconds in populos Divisa que il·lustra aquest comentari (referència de la cartoteca del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

Algun dia caldrà escriure una història de la cartografia històrica. Sobre aquesta qüestió se'n parla més a Crespo i Fernández (2011).