És habitual confondre el que és un mapa antic amb un mapa històric. Sembla clar que el mot "històric" té més carisma, confereix una pàtina de venerabilitat que genera una respectuosa curiositat i certa reverència. En canvi, el terme "antic" es relaciona emocionalment amb allò passat de moda, desfasat o simplement que ja no serveix.

L'objecte d'estudi de la història de la cartografia és la cartografia antiga o, de forma més genèrica, el patrimoni cartogràfic, un terme que en alguns àmbits està tenint èxit (Capdevila, 2012). Part d'aquesta cartografia se la pot adjectivar com a històrica, és a dir, que té per principal objecte la representació de fets que són històrics en el moment de la seva creació.

Evidentment, hi ha força cartografia històrica que és antiga, com és el cas del retall de [John Blair] (1770) Iberia sive Hispania vetus in tres praecipuas partes reconds in populos Divisa que il·lustra aquest comentari (referència de la cartoteca del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

Algun dia caldrà escriure una història de la cartografia històrica. Sobre aquesta qüestió se'n parla més a Crespo i Fernández (2011).

Els dies 6 i 7 de juny de 2016 es celebrarà el Primer Workshop Internacional "On the Origin and Evolution of Portolan Charts" al Museu de Marinha de Lisboa.

La trobada està organitzada pel Centro Interuniversitário de História das Ciências e da Tecnologia (CIUHCT) i es centrarà en diferents aspectes de la recerca sobre portolans medievals: estat actual dels coneixements sobre l'elaboració dels primers portolans, sobre la seva evolució i la seva funció com ajuda per a la navegació. També es plantejaran qüestions com l'ús de tècniques cartomètriques d'anàlisi i altres que ajudin en l'estudi d'aquest tipus de cartografia.

El programa ja està disponible a la pàgina web de l'event, on cal destacar la presència de Ramon Pujades, especialista en la matèria i membre del GEHC.

L'accés és lliure i cal inscriure's aquí.

 

El Laboratori geocartogràfic “Giuseppe Caraci” del Departament de Studio Humanístico dell´Università Roma Tre, en col·laboració amb el Centro Italiano para el Studi Storico-Geografici, organitza entre el 7 i el 8 d'abril de 2016 la dècima edició del Seminari d'estudi històrico-cartogràfic "Dalla mappa al GIS".

El tema central de la trobada serà el projecte del territori a les fonts d'arxiu, és a dir, la importància de la recerca i les fonts que es troben als arxius i que serveixen per a l'estudi i la comprensió de dinàmiques territorials, així com la individualització, anàlisi i solució dels problemes que es presenten avui en dia.

Les temàtiques, molt variades, abastaran diversos factors com l'enfoc diacrònic de cartografia antig; la contribució dels SIG a l'àmbit històric-geogràfic, on intervendrà Meritxell Gisbert Traveria; la protecció i millora del medi ambient; el desenvolupament  socio-econòmic i els laboratoris universitaris geocartogràfics com a recolzament a l'ensenyament y a la recerca.

El proper dimarts 15, entre 16:30 i 20 h, al Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) es celebrarà el seminari "La construcció de la carta històrica de Barcelona" per explicar i discutir una nova eina digital que vol posar en marxa el Museu.

És una web de mapes d'història de Barcelona, des d'època ibèrica fins al segle XX, majoritàriament elaborats i georeferenciats a partir de cartografia antiga de la ciutat. Ha rebut el nom de Carta Històrica de Barcelona.

L'event tindrà lloc a la sala Carreras Candi (MUHBA Plaça del Rei).

Es recomana reserva prèvia al telèfon 93 256 21 22 o via Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

En podeu saber més al flyer.

 

Fins al proper 2 de maig es pot visitar l'exposició "Made in Algeria, généalogie d'un territoire" al MuCEM (Musée des Civilisations de l'Europe et de la Méditerranée) de Marsella.

L'exposició està organitzada en col·laboració amb l’Institut National d’Histoire de l’Art i la Bibliothèque Nationale de France. Està formada per més de dues-centes peces entre mapes, pintures, fotografies, pel·lícules i documents antics.

La cartografia, però, n'és la principal protagonista com a testimoni de l'aventura colonial francesa, iniciada amb el desembarc a Sidi Ferruch el 1830. Els mapes van ser necessaris per a descobrir un territori desconegut, però també per a inventar un nou espai i per donar-lo a conèixer. Tal com diuen els organitzadors, per a la fabricació colonial d'un territori.

De l'exposició se n'ha fet un catàleg amb texts inèdits per part de Nacéra Benseddik, Hélène Blais, Daho Djerbal, François Dumasy, Nadira Laggoune, Zahia Rahmani, Jean-Yves Sarazin, Nicolas Schaub, Todd Shepard, Fouad Soufi i Sylvie Thénault.

A la pàgina web també hi podeu fer una ullada virtual pels diferents àmbits temàtics i descarregar un dossier pedagògic.

La Càtedra gvSIG continua amb les seves activitats amb la intenció de consolidar un punt de trobada de totes les persones interessades en les tecnologies geoespacials lliures, tant als àmbits universitaris com a l'ensenyament secundari i a la formació professional.

Una part fonamental de la càtedra és la difusió de les tecnologies geoespacials lliures mitjançant el web i les xarxes socials, amb l'objecte de crear un entorn de coneixement compartit.

Per aquesta raó es convoquen aquests premis, per a fomentar l'ús de les tecnologies geoespacials lliures i per animar a tots els usuaris de gvSIG i Sistemes d'Informació Geogràfica lliures que comparteixin i donin visibilitat als seus treballs.

És una magnifica ocasió per demostrar l'aplicació dels SIG a l'estudi de la història de la cartografia i a l'ús de la cartografia antiga.

La data límit és el proper 1 de novembre.

Per a més informació, visiteu la pàgina de la convocatòria.

La Washington Map Society convoca l'edició 2016 del premi Dr. Walter W. Ristow per a treballs acadèmics relacionats amb la història de la cartografia. 

El premi va dirigit a universitaris (estudiants de llicenciatura, estudiants de doctorat i un any de post-doc) de qualsevol part del món.

Cal presentar un article sobre història de la cartografia que no hagi estat publicat,  en anglès i que no superi les 7500 paraules (peus de nota inclosos, figures i taules excloses).

La data límit per a la presentació de treballs és el 1 de juny de 2016.

El premi consta de 1.000$, la publicació del treball al The Portolan - Journal of the Washington Map Society i un any de pertinença a la Washington Map Society.

Més informació a la pàgina web Ristow Prize.

El laboratori GEODE (UMR 5602 CNRS) organitza del 12 al 14 d'octubre de 2016 un col·loqui internacional a Toulouse (Université de Toulouse Jean Jaurès, Maison de la Recherche) que té com a eix temàtic «geohistòria del medi ambient i del paisatge».

Es farà especial esment en les contribucions relacionades amb els enfocs geohistòrics aplicats als àmbits dels riscos naturals (inundacions, allaus, crescudes torrencials...) i també a qüestions vinculades a la vulnerabilitat. La geohistòria fluvial podrà ser abordada a partir de la seva contribució a la paleohidrologia i a l'evolució dels usos. La contribució de la geohistòria al coneixement i funcionament dels espais urbans en relació amb les dinàmiques medi ambientals també és esperada. El binomi ciutat/riu tindrà un lloc destacat.  També es valoraran les contribucions en temàtiques com la geohistòria dels boscos, del litoral o de les montanyes.

Les propostes de ponències (en anglès, en francès o en espanyol) han se ser presentades abans del 31 de març de 2016.

Mes informació a la seva pàgina web.

La Societat Catalana de Geografia et convida a jugar al trivial geogràfic (Geoquiz).

Demostra els teus coneixements en l'àmbit de la geografia i emporta't el nostre premi.

Dia: 23 de febrer de 2016

Hora: 16:00

Lloc: Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona.

Activitat gratuïta.

Informació i inscripcions: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

La Fundación Juan Negrín hostatjarà el material cartogràfic del qui va ser Ministre de Defensa Nacional durant els anys de la Guerra Civil Espanyola. Aquest material està conformat per centenars de mapes de guerra i campanya, principament de la Batalla de l'Ebre. Són mapes i plànols elaborats per la Sección de Operaciones del Ejército Republicana que mostren la distribució de tropes i la posició dels diferents fronts. Dibuixats a tinta, els formats són diversos.

Ara per ara s'està portant a terme la restauració i la digitalització dels fons per part del Cabildo de Gran Canaria. Aquesta entitat ha estat la que, juntament amb la neta de Negrín, Carmen Negrín, ha treballat per recuperar un fons d'uns 150.000 documents, la gran majoria inèdits pels investigadors.

Més informació a la notícia publicada per la Fundación Juan Negrín (link), per Europa Press (link) i per Noticanarias (link).