Fins al 19 de maig de 2019 es podrà visitar a la New York Public Library l'exposició Mapping Contagion: Representing Infectious Disease in New York City.

La mostra abasta més de cent anys d'esforços per representar cartogràficament la distribució i evolució de les malalties infeccioses a Nova York, començant pels mapes de Valentine Seaman del brot de febre groga de 1795 i passant per diferents propostes de visualització de dades sobre epidèmies de còlera, pneumònia, malalties de transmissió sexual, tuberculosi, etc.

La col·lecció de mapes es complementa amb diferent material gràfic de cada època per contextualitzar l'impacte cultural i social de les malalties.

L'historiador neozelandès Jean-Baptiste Piggin proposa al projecte Tabula Peutingeriana Animated Edition una nova visualització interactiva en forma de diagrama de la Tabula Peutingeriana, un itinerari de la xarxa de vies romanes fet al segle IV i que coneixem a partir de còpies medievals. Al blog de Piggin Macro-Typography n'explica les raons.

Es tracta d'un esforç destacable per analitzar de forma visual diferents aspectes d'interès del mapa i, alhora, concentrar tot el coneixement que se'n té.

Vist a The Map Room.

Acaba de publicar-se el llibre Historia de la cartografía urbana en España: Modelos y realizaciones.

Recull totes les aportacions que es van presentar al col·loqui Models a la cartografia urbana espanyola: una anàlisi històrica que es va celebrar a Barcelona el febrer de 2017 i que va ser organitzat pel GEHC i el Museu d'Història de Barcelona.

En aquest treball s'ha volgut fer un repàs dels diferents models o tradicions de representació de la ciutat a Espanya entre els segles XVI i XIX. Són vint capítols estructurats en quatre grans eixos:

  • les vistes de ciutats,
  • la topografia militar urbana,
  • la planimetria cadastral urbana
  • i la cartografia urbanística.

El llibre ha estat editat per l'Insituto Geográfico Nacional (IGN)/Centro Nacional de Información Geográfica (CNIG) i està disponible tant en versió digital (descàrrega gratuïta) com en versió paper (botiga CNIG).

La propera International Cartographic Conference (ICC) tindrà lloc a Tòquio entre el 15 i el 20 de juliol de 2019 i ha obert una crida a la participació (veure la segona circular de l'ICC).

Aquesta serà l'edició 29 de l'ICC, el principal esdeveniment del món de la cartografia que organitza cada dos anys la International Cartographic Association (ICA).

Entre els diferents temes que es tracten hi ha un apartat específic per a la història de la cartografia. Totes les contribucions acceptades seran publicades per l'ICA (com a Advance, Proceeding o Abstract) i una selecció d'elles apareixerà al International Journal of Cartography.

Dates importants per les contribucions:

  • Enviament de manuscrits complets per Advances: 5 de desembre de 2018
  • Enviament de resums per Abstracts i Proceedings: 19 de desembre de 2018
  • Notificació d'acceptació: 20 de febrer de 2019
  • Enviament de manuscrits finals per Proceedings i Advances: 3 d'abril de 2019

Més detalls per a contribuir-hi a la pàgina icc2019.org/papers.html.

Fins al 20 d'abril de 2019 es pot visitar l'exposició De Iberia a España a través de los mapas a la seu del Instituto Geográfico Nacional (IGN) a Madrid.

L'exposició mostra un recorregut històric de les representacions cartogràfiques d'Espanya i consta d'unes 80 peces entre mapes, vistes i llibres o atles, la majoria originals.

L'horari és de dilluns a divendres de 12:00 a 14:00.

L'entrada és gratuïta.

Està disponible per a descàrrega el catàleg de l'exposició i un calendari per 2019 amb imatges de mapes antics.

 

El programa de beques American Geographical Society (AGS) Library Research està dissenyat per oferir a estudiosos d'arreu una oportunitat per continuar el seu treball ajudant-los a accedir a una col·lecció de fonts primàries d'alt nivell. Cada any es concedeixen entre quatre i vuit beques per períodes de temps que generalment van des de dues a quatre setmanes. Hi pot accedir qualsevol investigador qualificat i els principals criteris per a ser elegit són el mèrit i la importància de la proposta de recerca, les qualificacions del candidat i la rellevància del projecte en relació als continguts de la Biblioteca de l'AGS, localitzada a la University of Wisconsin Milwaukee (UWM).

La data límit per a les sol·licituds és el proper 16 de desembre.

Una descripció completa del contingut de la beca i del procediment de sol·licitud el trobareu a https://uwm.edu/libraries/agsl/fellowshipdescriptions/

El 12 de juliol de 2019 tindrà lloc a la Universitat d'Utrecht el workshop Controlling the Waters: Seas, Lakes and Rivers on Historic Maps and Charts.

La temàtica es centra en la representació de l'aigua en el patrimoni cartogràfic, des de les masses marines fins a la xarxa fluvial, sigui per a gestionar-les com a recurs o com a risc, per navegar-hi, per explorar, etc. Amb el temps han sorgit  nombroses categories relacionades amb aquests aspectes: les cartes portolanes, la cartografia marítima i fluvial, etc. El workshop serà una bona oportunitat per parlar-ne.

Els interessats poden presentar ressums de com a màxim 400 paraules fins al 30 de novembre de 2018 aquí.

Més informació a la pàgina web de l'event.

Les beques Harley consisteixen en un ajut per treballar en l'àmbit de la història de la cartografia a partir de les col·leccions de mapes antics existents all Regne Unit.

L'ajut pot arribar fins a un màxim de 2.000,00 €. La data límit per a presentar les sol·licituds és el proper 1 de novembre.

A més, pel període 2018-2020 anuncien una beca addicional patrocinada pel Historical Geography Research Group de la Royal Geographical Society. Els candidats han de ser estudiants de doctorat o doctors recents (màxim de cinc anys desprès de doctorar-se).

Per a més informació, visiteu la pàgina web de la beca.

Fins al 5 d'octubre es pot visitar l'exposició Aragón en el mapa: la imagen de Aragón a través de la cartografía (Siglos XV-XXI) al Museo de Zaragoza.

Està organitzada per l'Instituto Geográfico de Aragón (IGEAR) i es tracta d'un recull d'uns 70 mapes de diferents èpoques de l'actual Comunitat Autònoma d'Aragó. La idea és apreciar l'evolució de la representació del territori aragonés des del segle XV fins l'actualitat.

Entre les principals obres, cal destacar el Mapa del Reino de Aragón, de Juan Bautista Labaña, un encàrrec per part de la Diputación del Reino de Aragón que va ser confeccionat entre 1610 i 1615 i gravat a Madrid a finals de 1619 en sis planxes de coure.