Bárbara Polo Martín, membre del GEHC, acaba de presentar el seu nou llibre Juan Ponce de León a través de las fuentes a la jornada sobre novetats editorials que el 18 d'abril es va fer a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

En aquesta visita al cèlebre explorador del segle XVI, primer governador de Puerto Rico i descobridor de la Florida, s'aprofondeix en la seva vida a partir de diferents fonts documentals, incloent-hi la cartografia de l'època.

Magnífic, divertit i didàctic exemple d'objecte cartogràfic que esdevé mapa animat: la divisió del regne d'Hungria després dels Tractat del Trianon de 1920.

Via @crouchrarebooks

Els mapes són, entre altres coses, un medi d'expressió que supera tot sovint la mera comunicació d'informació geogràfica. S'han emprat com a medi de propaganda, de crítica, amb finalitats sarcàstiques o, fins i tot, per descriure conceptes tan poc geogràfics com l'amor. A la imatge superior es representa simbòlicament, a mode de setge d'una plaça fortificada, la resistència a un festeig amorós (enllaç al mapa de Matthaeus Seutter, 1730 dins la col·lecció Persuasive Maps).

Una magnífica font d'aquests tipus de cartografia és la col·lecció de l'advocat americà PJ Mode, que conté uns 800 mapes del que s'ha anomenat Cartografia Persuasiva, però que també es podria qualificar com a Cartografia Retòrica, Cartografia Suggestiva, etc. La col·lecció es conserva a la Universitat de Cornell i està del tot disponible vía Internet (enllaç).

Aquest tema està més desenvolupat al suplement Verne de El País.

És ben sabut que les matemàtiques són essencials per a la cartografia. Menys conegudes són les aportacions dels mapes al desenvolupament matemàtic.

Un exemple interessant és el de la postulació de la teoria dels grafs que va fer Leonhard Euler al 1735, quan es va encarar amb el problema dels set ponts de Königsberg (actualment Kaliningrad): com visitar tots els districtes de la ciutat amb una passejada sense creuar més d’un cop cap dels ponts i tornant al punt inicial.

Els habitants de la ciutat prussiana ho discutien com un entreteniment durant les seves passejades dominicals. Euler, però, s'hi va interesar perquè hi va veure certes similituds amb la teoria anomenada geometria situs introduïda per Leibnitz. A partir de discutir el problema concret en va desenvolupar la teoria general. Va ser la primera aplicació práctica del que avui es coneix com la topologia: demostrar que no es podien creuar tots els ponts tan sols passant-hi una sola vegada.

Vist a My Mappy Place. Està ben desenvolupat al blog de la Mathematical Association of America.

La il·lustració és del treball original d'Euler: Solutio problematis ad geometriam situs pertinentis (1735).

El Grup de treball de les cartoteques públiques hispano-luses (Ibercarto) és reunirà a la Faculdade de Ciências de l'Universidade do Porto del 15 al 17 de novembre de 2018.

El lema de la trobada és Cartografia: font de saber i instrument de coneixement.

S'estructura en els següents blocs temàtics:

  • Tractament tècnic dels recursos cartogràfics
  • Pràctiques i instruments d'accés en arxius i cartoteques universitàries
  • Preservació i conservació dels recursos cartogràfics
  • Difusió de la informació des de la perspectiva dels productors
  • La cartografia com a ciència: el paper de les cartoteques
  • Tractament de la cartografia temàtica a les cartoteques: el cas dels mapes geològics
  • Cartografia digital
  • Cartografia històrica
  • Altres aspectes tècnics, socials i històrics de la cartografia i de la gestió dels fons cartogràfics

Hi ha una crida a la participació per a presentar treballs fins al 30 de juny de 2018.

Per a més informació, consulteu el portal web de l'event.

Ja está disponible el programa del Segon Workshop Internacional On the Origin and Evolution of Portolan Charts que es portarà a terme al Instituto Hidrográfico de Lisboa els dies 7 i 8 de juny.

La trobada està organitzada pel Centro Interuniversitário de História das Ciências e da Tecnologia (CIUHCT) i es centrarà en diferents aspectes de la recerca sobre portolans medievals: estat actual dels coneixements sobre l'elaboració dels primers portolans, sobre la seva evolució i la seva funció com ajuda per a la navegació. També es plantejaran qüestions com l'ús de tècniques cartomètriques d'anàlisi i altres que ajudin en l'estudi d'aquest tipus de cartografia.

L'accés és lliure i cal inscriure's aquí.

El David Rumsey Map Center, de la Stanford University, està preparant la reunió titulada Mapping and the Global Imaginary, 1500-1900 que es portarà a terme els dies 14 i 15 de febrer del 2019.

Es convida a participar amb presentacions que es centrin en els autors i els mapes que proposen representacions alternatives de la realitat, basades en imaginaris socials o personals, tant a nivell local com a nivell global.

Les presentacions han de destacar mapes concrets, realitzats entre 1500 i 1900. Els possibles temes d'exploració inclouen la cartografia de utopies i distopies, les projeccions de poder i reclamacions territorials, mapes de futurs o passats alternatius, territoris no cartografiats, monstres i llocs fantàstics, etc. 

Les propostes s'han de presentar abans de l'1 de juny de 2018 i han de constar d'un resum de 300 paraules, imatges en alta resolució del mapes sobre els quals es parlarà i un curriculum vitae.

Més informació aquí o al Call for Papers (PDF).

El simposi anual de la International Society for the History of the Map (ISHMap) enguany porta per títol Survey, State, Map.

Tindrà lloc del 21 al 23 de juny hostatjat per la Osher Map Library and Smith Center for Cartographic Education, a la University of Southern Maine.

La temàtica abasta qualsevol aspecte de la història de la cartografia. Aquest any, però, els organitzadors han demanat que les contribucions es centrin en almenys dos dels tres termes del títol del simposi. Els temes principals estaran, doncs, relacionats amb la cartografia temàtica, la cartografia censal, la cartografia topogràfica o de referència, la cartografia de límits, la cartografia cadastral, etc.

Ja hi ha un esbós del programa a la pàgina web de del simposi.

Del 14 al 16 de juny de 2018 es celebrarà al Centro El Teular (seu universitària de Cocentaina de la Universidad de Alicante), el IX Col·loqui d'Història del Pensament Geogràfic organitzat pel Grup de Treball d'Història del Pensament Geogràfic de la Asociación de Geógrafos Españoles (AGE).

En aquesta ocasió el lema és De la Geohistoria a la Geopolítica. La organización del territorio como reto geográfico, que vol reivindicar el paper de la Geografia com a disciplina en el debat del model territorial a Espanya en el marc de 40 anys d'Estat autonòmic i l'actual crisi democràtica.

El col·loqui s'estructura en tres eixos:

  1. Territorialitat i frontera: Territoris reals - territoris imaginats; territoris creats - territoris oblidats
  2. Opcions per a una nova solidaritat posmaterial: cohesió i cultura del pacte
  3. Opcions per a un model territorial espanyol: metodologies possibles

Dates importants:

  • Obertura del plaç d'inscripció: 8 de gener
  • Límit de recepció de propostes de comunicacions: 23 d'abril
  • Acceptació de les comunicacions: 7 de maig
  • Límit per inscripcions reduïdes: 11 de maig
  • Tancament d'inscripcions: 1 de juny

 Està disponible per a descàrrega la primera circular i el formulari d'inscripció a la notícia publicada per l'AGE.

L'organització del simposi internacional Mapping Empires – Colonial Cartographies of Land and Sea fa una nova petició (veure pdf aquí) per participar-hi amb contribucions (papers i posters) centrades en la recerca sobre cartografia d'Àfrica, Àsia, Oceania i les Amèriques, relacionada amb l'exploració i l'activitat imperialista durant, però no únicament, al "llarg del segle XIX" (és a dir, de mitjans del segle XVIII a mitjans del segle XX).

Recordem: el simposi tindrà lloc a la Weston Library d'Oxford del 13 al 15 de setembre de 2018 i està organitzat per la Comissió sobre Història de la Cartografia de l'Associació Internacional de la Cartografia (ICA), la Comissió sobre Cartografia Topogràfica, també de la ICA, i les Bodleian Libraries de la Universitat d'Oxford.

Dates importants:

  • 1 de març de 2018: límit per presentar contribucions
  • 31 de març de 2018: notificació dels acceptats

Més informació sobre el event i la forma de presentació de les contribucions a la pàgina web http://mappingempires.icaci.org/.