L'Ateneu i Barcelona. 1 segle i 1/2 d'acció cultural

Coordinador: Jordi Casassas Ymbert
Pàgines: 575
Editorial : RBA-La Magrana
Data d'edició: 2006

RESSENYA

'L'Ateneu i Barcelona' és molt més que una simple història de l’Ateneu Barcelonès, la institució que des de 1906 ocupa el Palau Savassona del carrer Canuda. El 1928, l’escriptor i polític republicà Pere Coromines la descrivia com la “Casa Pairal de les Lletres”, en majúscules, per ressaltar el seu paper destacadíssim en la vida cultural catalana. A les seves Memòries, J.M. de Sagarra no dubta a parlar de l’Ateneu de la seva joventut com del “meu segon domicili”. Més tard, l’octubre del 1936, en el preàmbul d’un decret de la Generalitat que buscava preservar l’entitat dels efectes de la revolució, el conseller primer Josep Tarradellas retreia que “té una significació altíssima en la cultura catalana. La seva Biblioteca ha estat, durant molts anys, l’única que oferia possibilitats d’informació actual i moderna als nostres estudiosos. Els nostres escriptors i publicistes hi han trobat no sols la informació llibresca i periodística necessària, sinó també un ambient espiritual favorable al treball”.
Des dels seus orígens al 1860, l’Ateneu ha acompanyat la vida urbana com una tribuna de primeríssima significació i magnitud, agrupant l’elit econòmica, el millor de les professions liberals i de la intel·lectualitat i, en general, la classe mitjana de la ciutat.
Com és lògic, amb aquest recorregut temporal tan llarg, la institució s’ha hagut d’adaptar als canvis generals, i ha arribat a convertir-se en una de les entitats plurals més antigues de Barcelona. Amb la seva agudesa habitual, Josep Pla ens en dóna una definició quan descriu el que ell denomina la “docta institució” com “Biblioteca important. Servei acurat. Llibertat accentuada. Sociabilitat agradable”.
El lector trobarà en aquestes pàgines una història complexa que l'ajudarà a comprendre la dinàmica social i institucional de Barcelona, la seva vida econòmica, política, cultural i artística. Cal destacar que l'Ateneu va contribuir a la construcció, a Barcelona, d’una cultura moderna i oberta al món; una cultura que va possibilitar la politització del catalanisme i que creà, entre altres coses, les condicions que varen fer possible l’aparició d’una premsa moderna i de qualitat feta des d’aquí. Les persones que apareixen citades al llibre, vinculades directament o indirectament amb l'Ateneu, són part del bo i millor dels diferents camps i disciplines del nostre país, i ajuden a mostrar la vitalitat de la societat civil catalana; a més de ser l'expressió d'una necessitat col·lectiva de mantenir obert un espai culte de sociabilitat al servei de la ciutadania.

ÍNDEX:

Pòrtic, Oriol Bohigas

Introducció, Jordi Casassas

I. L’Ateneu Català i el món associatiu a Barcelona fins a la fundació de l’Ateneu Barcelonès, Albert Ghanime

• Societats i acadèmies a la Barcelona del Vuit-cents
• L’empenta liberal i moderada
• Els projectes de l’Ateneu dels anys trenta
• Antecedents directes de l’Ateneu Barcelonès

- Els socis en el segle XIX, Fèlix Villagrasa i Elisenda Cartañá

• El Casino Barcelonès
• El Cercle Mercantil Barcelonès
• El Centre Mercantil
• Els socis de l’Ateneu Català
• El creixement social de l’Ateneu Barcelonès en els primers anys
• Sota el signe de la Restauració
• Els anys de final de segle

II. De la constitució a les darreries del segle XIX, Jordi Casassas i Giovanni Cattini

• La constitució de l’Ateneu Barcelonès
• La complexa adaptació a la realitat política canviant
• La consolidació de l’esplendor institucional
• Aires de crisis i d’escissió (Text de Jordi Casassas i Joaquim Coll)
• La formació de l’Ateneu Lliure (Text de Jordi Casassas i Joaquim Coll)
• Una activa col·laboració interinstitucional
• La complexa acció corporativa a principis dels anys vuitanta
• Sota el signe de les polèmiques catalanistes (1886-1888)
• L’Exposició Universal de 1888 i la revifalla institucional
• De l’eufòria de l’Exposició a la crisi de la vida ateneística
• Un any sota el signe de les controvèrsies: 1892-1893
• La crisi de la societat barcelonina: bombes i modernitat

-Els discursos presidencials entre el 1872 i el 1895, Paquita Gómez i Manel Pérez.

-Cap a una gran biblioteca (1872-1900), Manel Pérez

III. L’Ateneu Barcelonès en la cruïlla del canvi de segle, Joaquim Coll i Jordi Llorens

• La presidència d’Almirall i l’acció de Prat de la Riba
• Vitalitat ateneística i tensió de la fi de segle
• Sota l’empenta de Lluís Domènech i Montaner
• Una conjuntura política canviant

-De la Rambla dels Caputxins al Palau de Savassona, Joaquim Coll

• El nou Ateneu a la Rambla
• De llogaters a propietaris. Un tortuós camí
• La compra definitiva

-Guimerà i la qüestió de la llengua, Jordi Llorens

• Un discurs polèmic
• Una llengua proscrita
• Escriptors i polítics
• Guimerà i Almirall, dues visions contraposades
• La llengua catalana i les corporacions acadèmiques

IV. La brillant arrencada del segle XX, Òscar Costa

• Una estratègia per al nou segle
• Sota l’eufòria de la Solidaritat: entre el confort del club britànic i la gran politització
• El curs 1907-1908: els primers símptomes de crisis
• Un canvi de rumb: sota l’hegemonia de les penyes (1908-1914)
• De la Setmana Tràgica a la Gran Guerra: l’intel·lectual com a referent públic davant la crisis
• Desenvolupar la personalitat de Catalunya: una intensa activitat cultural per contrarestar la crisis
• La irrupció de la dona en l’activitat ateneística
• L’Ateneu durant la Gran Guerra: una conjuntura de tensions i canvis
• La irrupció d’una nova generació: la Penya Gran i el debat entorn de la llengua
• L’evolució administrativa i financera: treballadors, socis, obres i Biblioteca fins al 1923
• Els canvis i les dificultats en els tensos anys de la postguerra

-L’Ateneu i la qüestió obrera (1860-1939), Teresa Abelló.

• Relació amb els ateneus obrers
• Les mobilitzacions obreres
• Obrers i obreristes a l’Ateneu
• República i predomini revolucionari

V. L’Ateneu “gestionat” i resistent durant la dictadura de Primo de Rivera, Santiago Izquierdo

• Comença la intervenció: la creació de la Comissió Gestora
• La significativa dimissió del president Rahola
• Dues presidències simbòliques: la llengua vertebra la resistència
• La vida ateneística: els socis
• L’enriquiment de la Biblioteca: les donacions i les subscripcions
• Pere Coromines i l’eclecticisme catalanista com a norma: 1928-1930
• L’estirabot d’en Dalí, “una crònica anunciada”
• Vers la fi d’un període d’excepció

-Els discursos inaugurals entre el 1906 i el 1936, Gerard Pedret

• La mobilització de la Solidaritat Catalana i l’esclat del Noucentisme (1906-1908)
• De la “Penya dels Vells” a la crisi de la Gran Guerra (1908-1917)
• De la Gran Guerra a la Dictadura (1917-1923)
• La Dictadura i la “nissaga de L’Avenç” (1923-1930)
• Els anys de la II República (1931-1936)

VI. De la crisi de la monarquia alfonsina a la Guerra Civil, Susanna Tavera

• La transició vers la República: de nou la discussió sobre un Ateneu polititzat?
• Ferran de Sagarra: un president de transició?
• La vida societària a l’Ateneu republicà
• La presidència d’en Lluís Nicolau d’Olwer
• Sojorn de tertúlies polítiques i periodístiques
• El Be Negre i l’Ateneu
• L’Ateneu i les dones
• El Club Femení d’Esports de Barcelona
• El Bienni Negre
• La Guerra Civil: l’Ateneu incautat per la Generalitat i ocupat pels anarquistes (Amb la col·laboració d’Antoni Guirao)
• L’Ateneu, una institució privada esdevinguda pública
• L’Agrupació dels Ateneistes de Barcelona
• Ateneistes com a model de continuïtat

-Penyes i tertúlies (1906-1939), Òscar Costa

• La penya: una llarga i consolidada tradició de sociabilitat barcelonina
• La Penya dels Vells: la persistència del seny vuitcentista
• La Penya Gran: un mite de la sociabilitat intel·lectual del Nou-cents
• Més enllà de la Penya Gran: altres tertúlies d’aquest període

VII. L’Ateneu Barcelonès durant el franquisme, Carles Santacana

• Un Ateneu tenyit de blau falangista
• Primer, la repressió (reprimir i depurar)
• Nova etapa, nous estatuts
• Arguments per a una època
• La vida interna
• L’impuls de Gual Villalbí
• Les contradiccions surten a la superfície: L’etapa Agustí
• Nous temps? Nous estatuts
• Una vida ateneística polèmica
• 1971: eleccions de compromissaris
• El difícil mandat d’Andreu Brugués

-Els socis en el segle XX, David Devesa i Albert Palà

• Del tombant de segle a la Guerra Civil (1900-1939)
• El franquisme: de la depuració a la democratització (1939-1978)
• L’etapa democràtica: de l’efervescència a l’estancament (1978-2003)

-L’Ateneu com a impulsor de la vida literària, Daniel Venteo

• L’activitat periodística a l’entorn de l’Ateneu
• La creació del Premi Joan Crexells
• La primera època del Premi Joan Crexells
• L’impuls de la Generalitat republicana
• L’exorcisme franquista del premi
• La restauració moderna del premi
• Les dificultats per a l’impuls del premi
• De l’apatia al ressorgiment
• Obres guardonades amb el premi Joan Crexell

VIII. L’Ateneu i el recobrament democràtic, Paola Lo Cascio i Carles Santacana

• El conflicte a l’Ateneu: un signe dels temps?
• Un Ateneu català i democràtic.
• L’Ateneu en el recobrament democràtic
• La polèmica de la renovació

-Tres-cents anys d’evolució arquitectònica del Palau Savassona, Mateu Barba i Manuel Brullet

• El moment fundacional
• L’acomodament de l’Ateneu el 1906
• Circulacions
• Planta entresol
• La Biblioteca
• Adequacions de la nau
• Funcionament de l’edifici el 1906. Distribució dels espais
• Les grans transformacions, 1940-1977
• Noves intervencions, 1999-2006
• La reforma de la biblioteca, 2006-2007
• Un projecte de restauració
• Recuperació del patrimoni arquitectònic, pictòric i mobiliari de les sales de la Biblioteca Jujoliana.
• I després del centenari al carrer Canuda

Bibliografia

	Conegueu Cercles, la revista que edita el Grup d'Estudis d'Història de la Cultura i els Intel.lectuals. Tots els números i els darrers exemplars.  informació [+]			La Xarxa Mediterrània d'Història Cultural ha celebrat diverses sessions celebrades des de l'any 1998. Conegueu quines han estat aquestes sessions.  informació [+]			Sapigueu quines són les persones que treballen al Grup d'Estudis d'Història de la Cultura i dels Intel.lectuals. Els seus perfils i els seus camps d'investigació.  informació [+]