Les identitats a la Catalunya contemporània

Coordinador: Jordi Casassas Ymbert
Pàgines: 691
Editorial: Galerada
Data d'edició: 2009

RESSENYA

Catalunya és un cas particular d'una 'pàtria sense estat' enmig de l'occident europeu, i en una posició geopolítica compromesa entre dos estats grans, forts i estables com són França i Espanya. Però al mateix temps es tracta d'un cas singular i representatiu perquè maté viva la consciència particular des del mateix origen de l'estructuració de l'Estat modern, al segle XVII, i l'ha mantinguda fins als nostres dies acompanyant totes les etapes de la transformació de l'Estat, de la conquesta liberal de tots els espais públics i de la construcció dels discursos nacionalistes amb vocació explícita nacionalitzadora de les masses.
Les identitats a la Catalunya contemporània intenta analitzar des de diverses perspectives, per quina raó és tan intens el debat identitari nacionalista a Catalunya. L'objectiu és entendre les intensitats, els ritmes o els camps en què s'ha produït en la Catalunya contemporània la fixació d'uns trets identitaris col·lectius que han acabat contribuint a la fixació del que podríem denominar la moderna identitat nacional catalana.
Entre d'altres, han col·laborat en aquest volum Jordi Casassas (coordinador), Marta Rovira, Montserrat Guibernau, Albert Balcells, Albert Ghanime, Jordi Roca, Vicente Maestre, Jaume Carbonell, Joan Palomas, Paquita Gómez, Manuel Pérez, Teresa Abelló, Giovanni C. Cattini, Gemma Rubí, Xavier Foraster, David Cao, Òscar Costa, Susanna Tavera, Santiago Izquierdo, Enric Pujol, Carles Santacana, Tomàs Suau, Clara Carme Parramon, Raquel Zardoya i Òscar Jané.

ÍNDEX:

Introducció, Jordi Casassas i Ymbert

La institucionalització de la identitat: el cas català i els seus reptes, Marta Rovira i Martínez, p. 17

Què és la identitat nacional?, Montserrat Guibernau, p. 47

Els llocs de memòria, Albert Balcells, p. 83

Els fonaments del discurs identitati a la Catalunya contemporània, Jordi Casassas, p. 115

La identitat en la història i en la historiografia moderna: transversalitat i cultura política, Òscar Jané, p. 155

Reflexions al voltant de la Guerra del Francès i la identitat catalana, Albert Ghanime, p. 183

La identitat catalana en la construcció de la nació liberal espanyola durant el Trienni (1820-1823), Jordi Roca i Vernet, p. 201

Un aparador de la història: el cementiri Vell del Poblenou, Vicente Mestre, p. 239

El cant coral. De la consciència de classe a la identitat nacional, Jaume Carbonell i Guberna, p. 265

Víctor Balaguer i la toponímia identitària: la formació del primer nomenclàtor de l'Eixample de Barcelona, Joan Palomas i Moncholí, p. 293

Acadèmies, societats i col·legis professionals. La identitat nacional a la Catalunya de final del Vuit-cents, Paquita Gómez i Manuel Pérez Nespereira, p. 317

La identitat obrera en la historiografia: representacions i autopresentacions del moviment anarquista català al segle XIX, Teresa Abelló i Güell, p. 343

Entre la recerca de les essències i el patriotisme constitucional:els historiadors de la restauració i la identitat catalana, Giovanni C. Cattini, p. 371

La construcció d'una identitat legitimadora: les cambres d'indústria i comerç a principi del segle XIX, Gemma Rubí i Casals, p. 401

Els sectors catalanistes de l'Església catalana i la identitat nacional (1878-1916), Xavier Foraster i Basagaña, p. 433

La identitat en temps de crisi. La ciutat de Vic a mitjan segle XIX, David Cao i Costoya, p. 459

La contribució de l'economia a la construcció de la moderna identitat catalana, Òscar Costa, p. 479

Els orígens del discurs identitari de gènere a Catalunya (1881-1939), Susanna Tavera i Garcia, p. 497

L'esport i la construcció del discurs identitari català (1870-1939), Santiago Izquierdo i Ballester, p. 529

L'exili: ruptura, continuïtat i renovació identitària, Enric Pujol, p. 565

Catalanisme i antifranquisme. La reconstrucció d'una nova identitat catalana democràtica (1939-1960), Carles Santacana, p. 593

Arquitectes a les acaballes del franquisme: reconstructors d'identitats, Tomàs Suau i Mayol, p. 617

La contribució de la immigració en la construcció identitària: interpretacions i fets, Clara Carme Parramon, p. 635

La commemoració de l'Onze de Setembre a través de la premsa de Barcelona (1976-1982), Raquel Zardoya i Iglesias, p. 669

	Conegueu Cercles, la revista que edita el Grup d'Estudis d'Història de la Cultura i els Intel.lectuals. Tots els números i els darrers exemplars.  informació [+]			La Xarxa Mediterrània d'Història Cultural ha celebrat diverses sessions celebrades des de l'any 1998. Conegueu quines han estat aquestes sessions.  informació [+]			Sapigueu quines són les persones que treballen al Grup d'Estudis d'Història de la Cultura i dels Intel.lectuals. Els seus perfils i els seus camps d'investigació.  informació [+]