Departament de Genètica 


BIOLOGIA I GENÈTICA
 DEL DESENVOLUPAMENT


Josep Francesc Abril
David Bueno
Francesc Cebrià
Montserrat Corominas
Marta Morey
Rafael Romero
Emili Saló
Florenci Serras

DAVID BUENO


contacte
historial
recerca
publicacions


LÍNIES DE RECERCA



1) Composició, funció i control homeostàtic del fluid cerebrespinal embrionari en el desenvolupament del sistema nerviós central (SNC) dels vertebrats

En els estadis inicials del desenvolupament embrio­nari, la cavitat cefàlica és plena del fluid cerebros­pinal embrionari (E-CSF), un fluid complex implicat en la regulació de la su­pervivència, proliferació i neurogènesi de les cèl·lu­les progenitores neurals. L’objectiu d’aquesta línia de recerca és analitzar la composició, la funció i el control homeostàtic dels diversos productes gènics del proteoma de l’E-CSF durant el desenvolupa­ment del SNC en dues espècies de vertebrats emprades habitualment en estudis de biologia del desenvolupament, com són pollastre i rata. La identificació de la funció concreta de cadascun dels productes gènics de l’E-CSF i l’anàlisi del control de llur homeòstasi repre­senta una contribució clau per entendre de manera global el desenvolupament del SNC. A més, pot contribuir a entendre mi­llor algunes malalties humanes i podria tenir importants implicacions farmacològiques.

Plantilla
Dr. David Bueno


Postdoctors
Maryam Parvas


Col·laboradors
Dr. Àngel Gato (Dept. de Anatomía, Universidad de Valladolid)
Dr. José Antonio Moro (Dept. de Anatomía, Universidad de Valladolid)
Dra. Maria Isabel Alonso (Dept. de Anatomía, Universidad de Valladolid)
Dra. Eliandre de Oliveria (Plataforma de Proteòmica, Serveis Cientificotècnics, Parc Científic de Barcelona)
Dr. Isidre Casals (Plataforma de Proteòmica, Serveis Cientificotècnics, Parc Científic de Barcelona)
Dr. Jaleel Miyan (Faculty of Life Sciences, University of Manchester, Regne Unit)




2) Estudi genètic i neurobiològic de l’origen, el desenvolupament, la gestió i la resolució de conflictes humans

Els conflictes són inherents a la condició humana, com ho són també per a tots els éssers vius. Les causes més freqüents de conflicte es troben en les diputes pels recursos o per l’accés a les reproductores. El conflicte, definit com una lluita o competició entre individus o grups d’individus, pot implicar diversos tipus de comportaments agressius. En aquest context, la conflictologia és la ciència que estudia de forma interdisciplinària l’origen, el desenvolupament, la gestió i la resolució dels conflictes, i es basa en els principis de la no-violència, com un paradigma que s'oposa a la convicció de què la violència és la manera de resoldre els conflictes. És, per tant, una ciència pluridisciplinar. Tradicionalment s’ha dit que, en els humans, l’agressivitat, la violència i els conflictes, inclosa la predisposició individual per la a la sociabilitat i la resolució no violenta dels conflictes, parteix d’unes arrels culturals profundes, però recerques recents tant en neurociència com en genètica han demostrat la influència de diversos gens sobre determinats trets complexos de la conducta. L’objectiu de la nostra recerca, que es realitza de forma integrada a través del Opinion Group for Integrated Neurosciences on Psychopathology and Human Conflicts (OGIN), és contribuir a la comprensió interdisciplinària dels orígens, el desenvolupament i la resolució de conflictes, i inclou tant les ciències socials com les naturals.



Plantilla
Dr. David Bueno (membre també del Opinion Group for Integrated Neurosciences on Psychopathology and Human Conflicts -OGIN)

Col·laboradors
Dra. Xaro Sánchez Martínez (Departament de Psiquiatria urgent, GGZ Friesland, Holanda)
Dr. Eduard Vieta (Dept. Psiquiatria i Psicobiologia Clínica, Facultat de Medicina, UB)
Dr. Francesc Colom (Dept. Psiquiatria i Psicobiologia Clínica, Facultat de Medicina, UB)
Dr. Diego Redolar (Grup de Neurologia Cognitiva, UOC)
Dr. Enric Bufill (Institut català de Paleoecologia Humana i Evolució Social)




3) Divulgació i socialització de la ciència

La ciència i la tècnica tenen un impacte cabdal en tots els aspectes de la nostra vida, i hi confiem bona part del nostre futur. Paradoxalment, però, per a moltes persones la ciència és una gran desconeguda, la qual cosa genera incomptables contradiccions. Tradicional s’ha establert una dicotomia artificial entre cultura i ciència. Així, quan es parla de cultura generalment es fa referència a literatura, història, art, filosofia, música, cinema, poesia o teatre, però no a ciència. Però la ciència també és cultura, atès que com totes les altres manifestacions culturals condiciona la nostra manera de pensar, de viure, de veure el món i d’organitzar-lo. Si la cultura eixampla el nostre pensament i ens ajuda a ser més lliures, el coneixement i la difusió cultural de la ciència són clarament imprescindibles per garantir la nostra llibertat d’opinió i elecció en un món regit per la ciència i la tècnica. L’objectiu d’aquesta línia de treball és contribuir a la difusió de la cultura científica, amb articles, llibres i programes a diversos mèdia, tant en qualitat d’autor com d’editor. La descripció complerta d’aquesta línia de treball es pot trobar a: http://www.ub.es/geneticaclasses/davidbueno









































Plantilla
Dr. David Bueno