Departament de Genètica 


BIOLOGIA I GENÈTICA
 DEL DESENVOLUPAMENT


Josep Francesc Abril
David Bueno
Francesc Cebrià
Montserrat Corominas
Rafael Romero
Emili Saló
Florenci Serras

FRANCESC CEBRIÀ


contacte
historial
recerca
publicacions


LÍNIES DE RECERCA


Les planaries d’aigua dolça (Platelmints) tenen una gran capacitat regenerativa: si tallem una planaria en, per exemple, 20 trossos, cadascun d’ells pot regenerar una animal complert en molts pocs dies. Des de que l’any 1766 Pallas va deixar constància d’aquestes habilitats molts científics s’han sentit atrets cap a l’estudi d’aquests animals, que van ser definits com a “immortals sota la fulla del ganivet” per Dalyell l’any 1814. La regeneració de les planaries depèn de l’existència d’una població de cèl·lules mare totipotents anomenades neoblasts. Una de les qüestions clau a entendre dins del camp de la regeneració de les planàries és com els neoblasts són instruïts a proliferar i diferenciar-se en les estructures que manquen. Quan tallem una planaria al llarg de qualsevol dels seus eixos, els neoblasts propers a la ferida proliferen, es diferencien en qualsevol tipus cel·lular i restitueixen el patró original de la part amputada en molts pocs dies. La meva recerca es centra en estudiar la influència del sistema nerviós en la regeneració de les planaries.

En altres espècies amb capacitat regenerativa com són els amfibis i els anèlids diversos experiments indiquen que el sistema nerviós pot jugar un paper important en el procés de la regeneració. De la mateixa manera, diversos estudis han suggerit que el sistema nerviós també tindria un paper important en la regeneració de les planaries. Malgrat tot, la major part de les evidències són indirectes i encara no sabem quins factors o senyals de naturalesa neuronal poden estar controlant aspectes importants com la proliferació, migració i la diferenciació dels neoblasts. L’objectiu principal d’aquest projecte és caracteritzar aquestes senyals i la seves funcions durant la regeneració. La seqüenciació del genoma de la planaria Schmidtea mediterranea ha representat un avenç fonamental en l’estudi d’aquests animals. L’estratègia que seguim en el nostre laboratori consisteix en caracteritzar factors de creixement i neurotransmissors per tal d’estudiar la seva funció, mitjançant RNAi, durant la regeneració.


Plantilla
Francesc Cebrià

Doctorands
Susanna Fraguas
Sara Barberán

Estudiants de pràcticum
Carol Zapater
Marc Van Der Hofstadt

Col·laboradors
Prof. Emili Saló (Universitat de Barcelona)
Dr. Kerstin Bartscherer (Max Planck Institute, Muenster)