Les planàries d’aigua dolça (Platelmints) tenen una gran capacitat regenerativa: si tallem una planària en, per exemple, 20 trossos, cadascun d’ells pot regenerar un animal complet en molts pocs dies. Des que l’any 1766 Pallas va deixar constància d’aquestes habilitats, molts científics s’han sentit atrets cap a l’estudi d’aquests animals, que van ser definits com a “immortals sota la fulla del ganivet” per Dalyell, l’any 1814. La regeneració a les planàries depèn de l’existència d’una població de cèl·lules mare totipotents, anomenades neoblasts. La meva recerca es centra a estudiar:

La influència del sistema nerviós en la regeneració de les planàries
Una de les qüestions clau a entendre dins del camp de la regeneració de les planàries és com els neoblasts són instruïts a diferenciar-se en les estructures que manquen. Un cop amputem una planària, els neoblasts proliferen, es diferencien en qualsevol tipus cel·lular i restitueixen el patró original de la part amputada. Diversos estudis han suggerit que el sistema nerviós pot jugar un paper important en el procés regeneratiu. Malgrat tot, la major part de les evidències són indirectes i encara no sabem quines senyals provinents del sistema nerviós poden estar controlant aspectes importants com la proliferació, migració i la diferenciació cel·lulars, així com  la formació del patró. L’objectiu principal d’aquest projecte és caracteritzar aquestes senyals i la seves funcions durant la regeneració.

El silenciament, mitjançant experiments d’interferència del RNA (RNAi), del gen Smed-roboA (un homòleg de la família de receptors Robo implicats en el guiatge dels axons) dóna lloc a defectes en la morfogènesi tals com la diferenciació de faringes ectòpiques i nous caps. Aquests defectes estan associats amb una regeneració anormal del sistema nerviós central (SNC) dels animals tractats. Mitjançant proteòmica hauria de ser possible identificar les senyals provinents del SNC truncat dels animals tractats amb RNAi del gen Smed-roboA, que serien les responsables de la diferenciació d’aquestes estructures. Una segona aproximació a l’estudi de la influència del sistema nerviós en la regeneració es basa en l’aïllament dels homòlegs a planària d’un nombre elevat de neurotransmissors, neuropèptids i factors de creixement, i la seva posterior caracterització funcional. L’existència d’un projecte de seqüenciació genòmica de la planària Schmidtea mediterranea ha permès la caracterització “in silico” de molts d’aquests gens, cosa que representa el punt de partida d’aquesta part del projecte.