La nostra aproximació molecular és doble: 1) seqüenciar gens que són bons marcadors filogenètics (p. ex. 18S i 28S rDNA, miosina II, ATPasa, tropomiosina, etc.) emprant una àmplia mostra taxonòmica, i 2) fer una aproximació filogenòmica basada en col·leccions d’EST dels taxons més basals de cada fílum. Emprem diferents mètodes de reconstrucció filogenètica. Els resultats actuals dibuixen ja agrupacions significatives de fílums definides també per sinapomorfies morfològiques.


Plantilla
Prof. Jaume Baguñà
Dra. Marta Riutort


Doctorands
Jordi Paps


Col·laboradors
Prof. Gonzalo Giribet (Dept. of Organismic and Evolutionary Biology, Harvard University, Cambridge, MS, EUA)
Dr. Ulf Jondelius (Dept. of Systematic Zoology, University of Uppsala, Uppsala, Suècia)
Prof. Mark. Q. Martindale (Kewalo Marine Lab, University of Hawaii, Honolulu, HI, EUA)
Dr. Kevin J. Peterson (Darmouth College, Medical School; Hannover, USA)
Prof. Hervé Philippe (Dpt. de Biochimie, Université deMontréal, Montréal, Quebec, Canadà)




2) L’origen dels organismes bilaterals. Una aproximació multigènica i funcional

El pas d’organismes amb simetria radial, un eix corporal i dos fulls embrionaris a organismes bilaterals amb dos eixos corporals i tres fulls embrionaris, és l’enigma més gran de l’evolució animal. L’obstacle més gran és no saber com era l’ancestre dels bilaterals: morfològicament senzill o complex. En els darrers sis o vuit anys, s’han acumulat proves que assenyalen els platihelmints acels com el clade vivent més proper a l’esmentat ancestre.

Per aclarir aquesta transició clau utilitzem els acels Convoluta pulchra i Symsagitiffera roscoffensis seguint dues estratègies: 1) aïllar i caracteritzar els clústers gènics Hox i ParaHox per cribratge homòleg i testar, tot seguit, emprant genoteques BAC, el seu agrupament i col·linearitat genòmiques, i 2) a partir del cribratge per homologia i col·leccions d’EST, escollir gens clau implicats en la formació dels eixos corporals i el mesoderm, analitzant-ne l’expressió embrionària per hibridació in situ i la seva funció per interferència d’RNA.

Plantilla
Dr. Pere Martínez (Investigador Senior ICREA)
Prof. Jaume Baguñà

Doctorands
Eduardo Moreno
Marta Chiodin
Amandine Bery (Marie-Curie)
Alexander Alsen (Marie-Curie)

Col·laboradors
Dr. Xavier Bailly i Dr. Patrick Cormier (Station Biologique Roscoff, França)
Prof. Mark. Q. Martindale (Kewalo Marine Lab, University of Hawaii, Honolulu, HI, EUA)




3) Taxonomia i filogeografia molecular de planàries d’aigües dolces i terrestres

Les planàries d’aigües dolces i terrestres (Platyhelminthes, Tricladida) es consideren grups monofilètics separats. Anàlisis moleculars recents, però, indiquen que són grups parafilètics. Així, les planàries terrestres s’agrupen amb la família d’aigües dolces Dugesiidae mentre que les famílies Planariidae i Dendrocoelidae formen un clade a part. Per corroborar-ho, estem analitzant una extensa mostra mundial emprant gens nuclears i mitocondrials. D’aquests estudis esperem també esbrinar si el pas d’aigües dolces a terra fou únic o múltiple.

Emprant un conjunt semblant de gens estem també esbrinant si les poblacions asexuals (fissípares) dels gèneres d’aigües dolces Dugesia i Schmidtea a la Mediterrània, geogràficament més esteses que les formes sexuals, tenen un origen antic o recent, i únic o múltiple. En primer lloc, establirem les relacions filogenètiques entre les diferents poblacions i espècies d’ambdós gèneres. Seguidament, analitzarem la variabilitat genètica intrapoblacional. D’ací esperem determinar quan i com s’originaren les formes asexuals, i per què estan més esteses.

Plantilla
Dra. Marta Riutort
Prof. Jaume Baguñà

Doctorands
Eva Lázaro
Marta Àlvarez

Col·laboradors
Dr. Ronald Sluys (Zoological Museum, Amsterdam University, Holanda)
Dra. Maria Pala i Dr. Salvatore Cassu (Università di Sassari, Sardenya, Itàlia)