En el nostre grup estudiem l’amfiox (cefalocordat) i gens del desenvolupament (Hox, ParaHox, BHLH, factors neurotròfics i receptors, entre d’altres) per investigar els fonaments de l’evolució morfològica a la transició d’invertebrats a vertebrats. Si l’evolució és canvi en la morfologia, la morfologia depèn del desenvolupament embrionari, el desenvolupament embrionari depèn dels gens i les xarxes gèniques del desenvolupament. Aleshores, l’estudi dels canvis evolutius en els gens del desenvolupament és la clau per entendre l’evolució. Tan simple com sona, això és el que busca la nova disciplina de l’Evolució i el Desenvolupament, o Evo-Devo: entendre els mecanismes de l’evolució morfològica a través dels canvis en els programes del desenvolupament. Ens centrem principalment (però no de manera exclusiva) en una de les més importants transicions de l’evolució dels metazous, l’origen dels vertebrats. En aquesta transició van tenir lloc esdeveniments fonamentals, com ara l’origen de les vèrtebres, les extremitats i els òrgans sensorials parells, i l’elaboració de cervells complexos. L’amfiox (cefalocordats) és el parent viu més proper als vertebrats, amb un patró corporal simple, típic de vertebrats, i un genoma senzill, preduplicatiu, sense la redundància genètica típica dels vertebrats. Estudiem gens i xarxes gèniques en l’amfiox, els canvis en els quals poden haver tingut un paper important en les innovacions esmentades. Aquests inclouen els gens Hox, ParaHox, Mox, i altres gens amb seqüència homeòtica (homeobox), i gens implicats en la complexitat del sistema nerviós, com ara els factors neurotròfics i els seus receptors. Actualment estem entrant a l’era postgenòmica, amb el genoma de l’amfiox seqüenciat totalment, i en l’excitant i misteriosa «tercera onada» de l’Evo-Devo, l’Evo-Devo «experimental»; la modificació genètica d’animals situats en posicions filogenètiques clau per testar funcionalment els canvis genètics que la genètica comparada apunta com a possibles responsables dels canvis morfològics. Ens agradaria testar, entre d’altres, l’origen de les crestes neurals, l’origen dels somites i l’esquelet, i la complexitat del sistema nerviós. Insegur, arriscat i (per a nosaltres!) molt excitant.