1) Aproximació multigènica i filogenòmica a l’origen i diversificació del superclade dels bilaterals lofotrocozous

Obtenir una filogènia robusta és essencial per entendre l’origen i la radiació de qualsevol clade animal. El nostre objectiu són els lofotrocozous, un conjunt de 15 fílums de bilaterals que van des dels coneguts anèl·lids, moluscos i platihelmints fins a un grapat de fílums menors poc coneguts. Després de deu anys d’esforç seqüenciant gens (principalment el gen ribosòmic 18S), l’origen, la radiació i les interrelacions entre els fílums de lofotrocozous són encara molt incerts. Cal destacar la posició incerta de platihelmints, gastròtrics, gnatostomúlids i de la Xenoturbella.

La nostra aproximació molecular és doble: 1) seqüenciar gens que són bons marcadors filogenètics (p. ex. 18S i 28S rDNA, miosina II, ATPasa, tropomiosina, etc.) emprant una àmplia mostra taxonòmica, i 2) fer una aproximació filogenòmica basada en col·leccions d’EST dels taxons més basals de cada fílum. Emprem diferents mètodes de reconstrucció filogenètica. Els resultats actuals dibuixen ja agrupacions significatives de fílums definides també per sinapomorfies morfològiques.


Plantilla
Dr. Jaume Baguñà
Dra. Marta Riutort


Doctorands
Jordi Paps


Col·laboradors
Dr. Carles Ribera (Dept. de Biologia Animal, Universitat de Barcelona)
Dr. Gonzalo Giribet (Dept. of Organismic and Evolutionary Biology, Harvard University, Cambridge, MS, EUA)
Dr. Ulf Jondelius (Dept. of Systematic Zoology, University of Uppsala, Uppsala, Suècia)
Dr. Mark. Q. Martindale (Kewalo Marine Lab, University of Hawaii, Honolulu, HI, EUA)
Dr. Hervé Philippe (Dépt. de Biochimie, Université de Montréal, Quebec, Canadà)




2) Taxonomia i filogeografia molecular de planàries d’aigües dolces i terrestres

Les planàries d’aigües dolces i terrestres (Platyhelminthes, Tricladida) es consideren grups monofilètics separats. Anàlisis moleculars recents, però, indiquen que són grups parafilètics. Així, les planàries terrestres s’agrupen amb la família d’aigües dolces Dugesiidae mentre que les famílies Planariidae i Dendrocoelidae formen un clade a part. Per corroborar-ho, estem analitzant una extensa mostra mundial emprant gens nuclears i mitocondrials. A partir d’aquests estudis esperem també esbrinar si el pas d’aigües dolces a terra fou únic o múltiple.

Emprant un conjunt semblant de gens estem estudiant si les poblacions asexuals (fissípares) dels gèneres d’aigües dolces Dugesia i Schmidtea a la Mediterrània, geogràficament més esteses que les formes sexuals, tenen un origen antic o recent, i únic o múltiple. En primer lloc, establirem les relacions filogenètiques entre les diferents poblacions i espècies d’ambdós gèneres. A continuació, analitzarem la variabilitat genètica intrapoblacional. D’ací esperem determinar quan i com s’originaren les formes asexuals, i per què estan més esteses.

Plantilla
Dra. Marta Riutort
Dr. Jaume Baguñà


Doctorands
Eva Lázaro
Marta Álvarez


Col·laboradors
Dr. Ronald Sluys (Zoological Museum, Amsterdam University, Holanda)
Dra. Maria Pala i Dr. Salvatore Cassu (Università di Sassari, Sardenya, Itàlia)