Les duplicacions gèniques han permès l’adquisició de noves funcions, contribuint així a la diversificació i a la creació d’innovacions morfològiques en els llinatges animals. Així per exemple, l’adquisició i evolució dels gens i de les proteïnes que controlen l’acció de l’àcid retinoic (AR) ha estat relacionada amb l’aparició de trets específics dels cordats i dels vertebrats, com la formació de l’eix anterior-posterior o la diferenciació i el patró neuronal.

És sabut que l’acció de l’AR és regulada a dos nivells: metabolisme i senyalització. Nosaltres hem centrat la nostra recerca en diverses famílies d’enzims implicats en el metabolisme dels retinoides. Hem estudiat la família de les alcohol deshidrogenases (ADH) de cadena mitja i, amb les dades de les seqüències dels gens i proteïnes, de l’estructura d’exons i introns d’aquests gens, dels patrons d’expressió durant el desenvolupament i de les bases genòmiques i d'ESTs per a diversos organismes, hem reconstruït la història evolutiva de la família ADH en el regne animal. Tanmateix, hem estudiat l’evolució de les famílies de les retinol deshidrogenases (RDH) i les retinaldehid deshidrogenases (ALDH1) dels animals. Hem descrit noves RDH i ALDH1 en els deuteròstoms més basals, hem proposat una nova filogènia de les RDH i hem formulat un model de la seva expansió en els vertebrats. A més, l’anàlisi de les ALDH i d’altres components de la maquinària genètica de l’àcid retinoic ens ha permès deduir-ne la presència en l’evolució primerenca dels deuteròstoms, qüestionant la seva relació causal amb l’origen dels cordats. Actualment, estem ampliant aquestes anàlisis a altres grups d’animals i per a altres proteïnes relacionades en processos fisiològics i de desenvolupament rellevants per tal de seguir investigant els vincles entre l’evolució de famílies gèniques i l’aparició d’innovacions funcionals en els organismes. Finalment, també analitzem l’estructura, freqüència, relacions filogenètiques i habilitat per transposar d’un tipus de seqüències de DNA repetitives -els retrotransposó non-LTR- en amfioxos, ascidis i mixines per esbrinar la seva contribució a l’estructura actual dels genomes dels cordats.