L’origen de la colonització d’Amèrica per D. subobscura és un tema interessant que actualment té dues hipòtesis plantejades. L’origen d’aquesta colonització o bé podria ser a partir d’una població de la regió mediterrània occidental o bé a partir d’una de la regió oriental. Per tal d’esbrinar quina de les dues possibilitats és més probable s’estan analitzant dues poblacions, una de cada regió, respecte als gens letals, a les seqüències del gen Odh i a les inversions cromosòmiques que contenen. Es compararan mitjançant tests d’al·lelisme aquells letals associats a inversions que també es trobin a Amèrica, i s’analitzarà també si comparteixen haplotips en el gen Odh. Aquesta informació podrà aportar llum nova sobre l’origen de la colonització d’Amèrica i sobre les diferències entre poblacions dels dos vessants de la Mediterrània.

Esquema de la regió seqüenciada del gen Odh, que inclou part de l’exó 2, l’intró 2, l’exó 3,
l’intró 3 i part de l’exó 4. El fragment del gen seqüenciat té 793 pb (línia negra). També
s’indiquen les localitzacions del primers utilitzats per a l’amplificació i seqüenciació del fragment.


Plantilla
Dr. F. Mestres
Dr. L. Serra


Doctorands
Pedro Arauz


Col·laboradors
Dr. Joan Balanyà
Dra. Amparo Latorre (Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, València)
Héctor Ruiz
Cinta Pegueroles




2) Colonització d’Amèrica per Drosophila subobscura

D. subobscura va ser introduïda a Amèrica del Nord i a Amèrica del Sud fa uns vint anys, i es va estendre molt ràpidament. Pocs anys després es van detectar clines de les freqüències de moltes inversions cromosòmiques a les zones colonitzades, les quals tenien el mateix signe respecte a la latitud que en el Vell Món, cosa que demostra el caràcter adaptatiu d’aquest polimorfisme. Vint anys després es van detectar també clines per a la grandària de l’ala, convergents amb la de les poblacions paleàrtiques d’origen, la qual cosa demostra que la taxa d’evolució morfològica a escala continental és molt ràpida. A les poblacions colonitzadores, els gens letals recessius no es distribueixen a l’atzar en els ordenaments cromosòmics. La persistència de l’al·lelisme suggereix que alguns cromosomes letals poden tenir un efecte heteròtic. Les dades dels loci microsatèl·lits són consistents amb l’existència d’un fort efecte fundador i amb el model mutacional de dues fases.

Els loci microsatèl·lits es poden utilitzar com a marcadors per estudiar els processos de reorganització genòmica, la freqüència de recombinació en diferents regions del genoma, i detectar zones que poden estar sent seleccionades en processos d’adaptació tant al laboratori com a la natura. Per tal de poder dur a terme aquests estudis hem localitzat citològicament per hibridacions in-situ amb fluorescència els loci microsatèl·lits aïllats d’una genoteca de Drosophila subobscura. S’han comparat les localitzacions a D. subobscura amb la seqüència disponible en el GenBank de dues espècies més de drosofílids, D. pseudoobscura i D. melanogaster. La localització ha permès que determinats loci s’estiguin utilitzant en estudis d’adaptació en el laboratori analitzant el paper de la deriva i de la selecció en el canvi en les freqüències al llarg del temps. S’està elaborant un mapa genètic que es compararà amb el mapa citològic i que ens permetrà detectar empíricament zones de baixa i alta recombinació. Els loci cartografiats també s’estan utilitzant per estudiar l’efecte de les inversions en la recombinació i per analitzar les associacions entre aquests loci i els ordenaments cromosòmics que ens permeti estudiar l’acció de la selecció.