1) Estructura genètica de les poblacions d’organismes marins, filogeografia, filogènia i conservació

L’estudi de l’estructura genètica de les poblacions és fonamental per tal de poder aplicar mesures adequades de conservació. En el medi marí, un dels principals problemes de gestió és la presència d’espècies críptiques, ja siguin endèmiques o d’invasió recent, que gràcies a les filogènies moleculars amb múltiples gens poden ser detectades, utilitzant un enfoc filogeogràfic. Hem observat espècies críptiques associades a hàbitats diferents o a morfotips diferents (Ascidis: Clavelina sp i Pseudodistoma sp) o amb diferents àrees de distribució (peixos: Tripterygion tartessicum). L’ús de microsatèl.lits (aïllats en el nostre grup) ens permet fer anàlisis tant inter- (diferenciació i aïllament per distància) com intrapoblacionals (clonalitat, subestructuració, autoreclutament) en esponges (Crambe, Scopalina), ascidis (Microcosmus), crustacis (Palinurus, Liocarcinus) i peixos (Tripterygion, Serranus). L’estudi combinat de gens mitocondrials i loci microsatèl.lits ha demostrat ser una bona eina per l’estudi poblacional tant de l’esponja Crambe crambe com de la tortuga marina Caretta caretta. L’estudi s’està ampliant a altres organismes d’invertebrats i vertebrats marins amb diferents habilitats dispersives com pot ser la llagosta europea Palinurus elephas o l’ascidi invasor Microcosmus squamiger.


Plantilla
Dra. Marta Pascual


Postdoctors
Dr. Carles Carreras


Doctorands
Ferran Palero
Marc Rius
Victor Hugo García


Col·laboradors
Dr. Xavier Turon (Dept. de Biologia Animal, Universitat de Barcelona)
Dr. Enrique Macpherson (Centre d’Estudis Avançats de Blanes, CSIC)
Dr. Pere Abelló (Institut de Ciències del Mar, CSIC)
Dr. Iosune Uriz (Centre d’Estudis Avançats de Blanes, CSIC)
Dr. Alex Aguilar (Dept. de Biologia Animal, Universitat de Barcelona)
Dr. Lluís Cardona (Dept. de Biologia Animal, Universitat de Barcelona)
Dr. Arnaud Estoup (Centre de Biologie et de Gestion des Populations, INRA, França)
Dr. David Posada (Dept. de Bioquímica, Genética e Inmunología, Universidad de Vigo)
Dr. Keith Crandall (Integrative Biology, Brigham Young University)




2) Estructura genòmica a Drosophila subobscura

Els loci microsatèl.lits es poden utilitzar com a marcadors per a estudiar els processos de reorganització genòmica, la freqüència de recombinació en diferents regions del genoma, i detectar zones que poden estar sent seleccionades en processos d’adaptació tant al laboratori com a la natura. Per tal de poder dur a terme aquests estudis hem localitzat citològicament per hibridacions in-situ amb fluorescència els loci microsatèl.lits aillats d’una genoteca de Drosophila subobscura. S’han comparat les localitzacions a D. subobscura amb la seqüència disponible en el GenBank de dues espècies més de drosofílids, D. pseudoobscura i D. melanogaster. La localització ha permès que determinats loci s’estiguin utilitzant en estudis d’adaptació en el laboratori analitzant el paper de la deriva i de la selecció en el canvi en les freqüències al llarg del temps. S’està elaborant un mapa genètic que es compararà amb el mapa citològic i que ens permetrà detectar empíricament zones de baixa i alta recombinació. Els loci cartografiats també s’estan utilitzant per a estudiar l’efecte de les inversions en la recombinació i per a analitzar les associacions entre aquests loci i els ordenaments cromosòmics que ens permeti estudiar l’acció de la selecció.

D. subobscura va ser introduïda a Amèrica del Nord i Amèrica del Sud fa uns vint anys, i es va estendre molt ràpidament. Pocs anys després es van detectar clines de les freqüències de moltes inversions cromosòmiques en les zones colonitzades, les quals tenien el mateix signe respecte a la latitud que en el Vell Món, cosa que demostra el caràcter adaptatiu d’aquest polimorfisme. Vint anys després es van detectar també clines per a la grandària de l’ala, convergents amb la de les poblacions paleàrtiques d’origen, la qual cosa demostra que la taxa d’evolució morfològica a escala continental és molt ràpida. A les poblacions colonitzadores, els gens letals recessius no es distribueixen a l’atzar en els ordenaments cromosòmics. La persistència de l’al·lelisme suggereix que alguns cromosomes letals poden tenir un efecte heteròtic. Les dades dels loci microsatèl·lits són consistents amb l’existència d’un fort efecte fundador i amb el model mutacional de dues fases.


Plantilla
Dr. Lluís Serra
Dr. Francesc Mestres
Dra. Marta Pascual
Dr. Joan Balanyà


Doctorands
Pedro Arauz
Héctor Ruiz


Col·laboradors
Dr. Raymond  B. Huey (University of Washington, Seattle, EUA)
Dr. George W. Gilchrist (College of William and Mary, EUA)
Dr. Concepció Arenas (Dept. d’Estadística, Universitat de Barcelona)
Dr. Arnaud Estoup (Centre de Biologie et de Gestion des Populations, INRA, França)
Pedro Fernández Iriarte (Universidad Nacional de Mar del Plata, Argentina)