Departament de Genètica 


GENÈTICA MOLECULAR
 HUMANA


Susana Balcells
Neus Cols
Bru Cormand
Roser Gonzàlez
Daniel Grinberg
Gemma Marfany
Lluïsa Vilageliu

SUSANA BALCELLS


contacte
historial
recerca
publicacions


LÍNIES DE RECERCA



1) Bases genètiques de l'osteoporosi

La pèrdua de densitat mineral òssia (DMO), així com els defectes de la microarquitectura de l'os són el preàmbul de la fractura osteoporòtica. Treballs fets amb bessons i amb famílies han demostrat que una part important de la variabilitat en la DMO és deguda a factors genètics. S'ha establert una cohort de 1098 dones postmenopàusiques espa­nyoles (anomenada cohort BARCOS) i es disposa de DNA, mesures de DMO i dades sobre fractures de totes les participants. Inicialment es van fer estudis dels gens candidats COL1A1 i CYP19, que codifiquen la cadena Α1 del col.lagen de tipus I i l'enzim aromatasa, respectivament, tant funcionals com d'associació amb la DMO i es van estudiar altres polimorfismes dels candidats clàssics - VDR, ESR1 i TGFB, - com part del projecte Europeu GENOMOS. Pos­teriorment es va fer l’anàlisi global de quatre gens (LRP5, OPG, RANK i RANKL) a base de genotipar un nombre elevat de SNPs rellevants de la seva seqüència i a continuació vem fer estudis funcionals de polimorfismes associats a la patologia. Recentment hem participat en una meta-anàlisi de dades de GWAs (Genome Wide Association Analyses) de DMO i fractura osteoporòtica realitzada pel consorci Europeu GEFOS-GENOMOS. Actualment seguim desenvolupant estudis funcionals i també estem duent a terme projectes de reseqüenciació. Concretament, fem estudis funcionals de la regulació per part del factor de transcripció Runx2 del gen LRP5, en osteoblasts humans en diferenciació. També estudiem la relació entre el factor de transcripció CIZ/NMP4 i el gen COL1A1 en el mateix context. Per altra banda, estem duent a terme la reseqüenciació (en dos grups de dones amb fentips extrems d’alta o baixa massa òssea) de dos loci genomics que s’han trobat relacionats amb la fractura osteoporòtica.


Plantilla
Dr. Daniel Grinberg
Dra. Susana Balcells


Postdoctors
Dra. Roser Urreizti


Doctorands
Behjat Gholami


Personal tècnic
Mònica Cozar


Col·laboradors
Dr. Adolfo Díez-Pérez (Servei de Medicina Interna, Hospital del Mar, Barcelona)
Dr. Leonardo Mellivobski (Servei de Medicina Interna, Hospital del Mar, Barcelona)
Dr. Xavier Nogués Solan (Servei de Medicina Interna, Hospital del Mar, Barcelona)
Dr. Roberto Elosúa (Institut Municipal d'Investigacions Mèdiques)
Dr. Stuart Ralston (University of Edimburgh, Regne Unit)
Dr. André Uitterlinden (Erasmus University Rotterdam, Holanda)
Dr. Sergi Vives Civit (Departament de Estadística, Facultat Biologia, Universitat de Barcelona)




2) Bases genètiques de fenotips òssis monogènics: “high bone mass”, “atypical fracture” i osteocondromatosi múltiple

Alguns fenotips ossis (patològics o no) mostren una base monogènica (o Mendeliana) o se sospita que la tenen. És el cas de l'alta massa òssia (HBM, per high bone mass), de l’osteocondromatosi múltiple (MO de multiple osteochondromas) i de la“fractura atípica”. En el cas de HMB i de MO, estudiem la base genètica d’aquests fenotips emprant pacients espanyols i argentins i analitzant els gens coneguts fins ara com a responsables (LRP5 en un cas, i EXT1 i EXT2 en l’altre). Pel que fa a la “fractura atípica”, n’estem buscant el/s factor/s genètic/s responsable mitjançant la seqüenciació dels exomes d’un petit grup de dones afectades.


Plantilla
Dr. Daniel Grinberg
Dra. Susana Balcells


Postdoctors
Dra. Roser Urreizti


Doctorands
Behjat Gholami


Personal tècnic
Mònica Cozar


Col·laboradors
Dr. Adolfo Díez-Pérez (Servei de Medicina Interna, Hospital del Mar, Barcelona)
Dr. Leonardo Mellivobski (Servei de Medicina Interna, Hospital del Mar, Barcelona)
Dr. Xavier Nogués Solan (Servei de Medicina Interna, Hospital del Mar, Barcelona)
Dr. Rafael Artuch (Hospital Sant Joan de Déu, Barcelona)
Dr. Pablo Lapunzina (INGEMM, Madrid, Espanya)
Dra. Carla Asteggiano (CEMECO, Córdoba, Argentina)
Dr. Manuel Quesada (Hospital Universitario Reina Sofía, Córdoba, Espanya)




3) Seqüenciació d’exomes en la Síndrome “Opitz C-trigonocefàlia” (OCTS)

La síndrome d’Opitz C-trigonocefàlia (OCTS) és una anomalia congènita múltiple caracteritzada per trigonocefàlia, retard mental, aparença facial característica, pell redundant, anormalitats a les extremitats i articulacions i alteracions viscerals. Hi ha evidències a favor d’una herència autosòmica reces­siva: cromosomes normals a la majoria dels pacients, pares no afectats amb descendència afectada múltiple, proporcions iguals dels dos sexes en individus afectats i aparellaments consanguinis. No obstant, poden haver-hi formes dominants. S’han identificat alte­racions moleculars al gen CD96 en uns pocs casos, tot indicant que hi ha heterogeneïtat genètica. Aquest projecte té per objectiu buscar nous gens Optiz C mitjançant la seqüenciació de l’exoma de 10 pacients no emparentats. La seqüenciació d’exomes és una nova opció per a la identificació de gens responsables de trastorns mendelians quan no hi ha pistes sobre la funció gènica i quan no es disposa de famílies grans per fer anàlisi de lligament. La seqüenciació dirigida de l’exoma implica la captura i inspecció de totes les subseqüències del genoma que codifiquen proteïnes. Diverses publicacions recents demostren la seva utilitat en la identificació de mutacions responsables de trastorns monogènics.


Plantilla
Dra. Susana Balcells
Dr. Bru Cormand
Dr. Daniel Grinberg
Dra. Lluïsa Vilageliu


Postdoctors
Dra. Roser Urreizti


Personal tècnic
Mònica Cozar


Col·laboradors
Dr. John M Opitz (University of Utah School of Medicine, Salt Lake City, EUA)
Dr. Giovanni Neri (Universitá Cattolica del Sacro Cuore, Roma, Itàlia)
Carles Godall (Associació Síndrome Opitz C)





4) Homocisteïna i malaltia: aspectes genètics de l'homocistinúria i de la hiperhomocisteïnèmia

L’homocisteïna és un aminoàcid no-proteïnogènic, producte de la desmetilació de la metionina. Els nivells elevats d’homocisteïna en el plasma s’associen a estats patològics. La hiperhomocisteïnèmia greu, amb homocistinúria, és una malaltia rara, autosòmica recessiva, causada princi­palment per mutacions en el gen CBS. Hem cercat mutacions d’aquest gen en uns 60 pacients homocist­núrics espanyols, portugue­sos, argentins i colombians. Hem identificat una mutació prevalent —T191M— que representa més del 50% dels al·lels mutats, i hem investigat el seu possible origen únic. També hem identificat mutacions noves i hem fet proves funcionals de la seva patogenicitat. La hiperhomocisteïnèmia moderada és un factor de risc independent per a la patologia vascular i té un fort component genètic. Hem investigat la possible associació de deu polimorfismes de cinc gens candidats (CBS, MTHFR, MTRR, MTR i GCPII) amb la patologia cardiovascular. D’altra banda, hem realitzat l'anàlisi de cinc pacients de homocistinúria por mutacions en el gen MTHFR, una forma molt menys freqüent de la patologia. Actualment seguim estudiant l’activitat de les mutacions de canvi d’aminoàcid que identifiquem com a noves en fer els diagnostics de pacients amb homocistinúria clàssica.


Plantilla
Dr. Daniel Grinberg
Dra. Susana Balcells


Postdoctors
Dra. Roser Urreizti


Personal tècnic
Mònica Cozar


Col·laboradors
Dr. Rafael Artuch (Hospital St. Joan de Déu, Esplugues de Llobregat, Barcelona)
Dr. Xavier Pintó (Unitat d'Arteriosclerosi, Centre Sanitari Universitari de Bellvitge, Barcelona)
Dra. Laura Vilarinho (Porto, Portugal)
Dra. María Luz. Couce (Santiago de Compostel·la)
Dra. Raquel Kremer (Córdoba, Argentina)
Dr. Jan P. Kraus (University of Colorado, Denver, CO, EUA)
Dra. Sílvia Atrian (Dept. de Genètica, Universitat de Barcelona)
Dra. Magdalena Ugarte (Universidad Autónoma de Madrid)
Dra. Francisca Sánchez (Universidad de Málaga)
Dr. Cécile Ged (Bordeaux, França)