La pèrdua de densitat mineral òssia (DMO), així com els defectes de la microarquitectura de l’os són el preàmbul de la fractura osteoporòtica. Treballs fets amb bessons i amb famílies han demostrat que una part important de la variabilitat en la DMO és deguda a factors genètics. S’ha establert una cohort de 900 dones postmenopàusiques espanyoles de les quals es disposa de DNA i mesures de DMO. S’han fet estudis dels gens candidats COL1A1 i CYP19, que codifiquen la cadena a1 del col·lagen de tipus I i l’enzim aromatasa respectivament, tant funcionals com d’associació amb la DMO. També s’han estudiat altres polimorfismes dels següents gens —VDR, ESR1, TGFb, LRP5 i LRP6 — com a part del projecte Europeu GENOMOS. Recentment, hem fet l’anàlisi global de dos gens (LRP5 i OPG) a base de genotipar un nombre elevat de SNPs rellevants de la seva seqüència. Actualment estem analitzant polimorfismes d’ altres gens candidats i fent estudis funcionals de polimorfismes associats a la patologia. Recentment hem començat l'anàlisi de les bases genètiques de fenotips ossis monogènics (patològics o no) com ara l'alta massa òssia i les exostosis múltiples hereditàries.

L’homocisteïna és un aminoàcid no-proteïnogènic, producte de la desmetilació de la metionina. Els nivells elevats d’homocisteïna en el plasma s’associen a estats patològics. La hiperhomocisteïnèmia greu, amb homocistinúria, és una malaltia rara, autosòmica recessiva, causada principalment per mutacions en el gen CBS. Hem cercat mutacions d’aquest gen en uns 60 pacients homocistnúrics espanyols, portuguesos, argentins i colombians. Hem identificat una mutació prevalent —T191M— que representa més del 50% dels al·lels mutats, i hem investigat el seu possible origen únic. També hem identificat mutacions noves i hem fet proves funcionals de la seva patogenicitat. La hiperhomocisteïnèmia moderada és un factor de risc independent per a la patologia vascular i té un fort component genètic. Hem investigat la possible associació de deu polimorfismes de cinc gens candidats (CBS, MTHFR, MTRR, MTR i GCPII) amb la patologia cardiovascular. Actualment estem continuant els estudis de la homocistinúria clàssica, per mutacions en el gen CBS i hem realitzat l'anàlisi de cinc pacients de homocistinúria por mutacions en el gen MTHFR, una forma molt menys freqüent de la patologia.

La síndrome d’Opitz C-trigonocefàlia (OCTS) és una anomalia congènita múltiple caracteritzada per trigonocefàlia, retard mental, aparença facial característica, pell redundant, anormalitats a les extremitats i articulacions i alteracions viscerals. Hi ha evidències a favor d’una herència autosòmica recessiva: cromosomes normals a la majoria dels pacients, pares no afectats amb descendència afectada múltiple, proporcions iguals dels dos sexes en individus afectats i aparellaments consanguinis. No obstant, poden haver-hi formes dominants. S’han identificat alteracions moleculars al gen CD96 en uns pocs casos, tot indicant que hi ha heterogeneïtat genètica. Aquest projecte té per objectiu buscar nous gens Optiz C mitjançant la seqüenciació de l’exoma de 10 pacients no emparentats. La seqüenciació d’exomes és una nova opció per a la identificació de gens responsables de trastorns mendelians quan no hi ha pistes sobre la funció gènica i quan no es disposa de famílies grans per fer anàlisi de lligament. La seqüenciació dirigida de l’exoma implica la captura i inspecció de totes les subseqüències del genoma que codifiquen proteïnes. Diverses publicacions recents demostren la seva utilitat en la identificació de mutacions responsables de trastorns monogènics.