 |
Departament de Genètica |  |
 |
||
GENÈTICA MOLECULAR HUMANA Susana Balcells Neus Cols Bru Cormand Roser Gonzàlez Daniel Grinberg Gemma Marfany Lluïsa Vilageliu |
BRU CORMAND |
contacte historial recerca publicacions |
|||
 |
||||
|
||||
|
||||
complexes comunes, amb algunes formes monogèniques més rares. S’han classificat com a canalopaties en base a la seva etiologia molecular. Aquest terme agrupa tots aquells trastorns causats majoritàriament per defectes en canals iònics, que inclouen una gran varietat de fenotips, des de cardiopaties fins a malalties del sistema nerviós central. La identificació de mutacions en una subunitat d'un d’aquests canals iònics (CACNA1A) responsables de migranya i atàxia en homes i ratolins, subratlla l’estreta relació que hi ha entre aquests dos trastorns a nivell molecular. El nostre objectiu és estudiar la base genètica de les canalopaties neurològiques episòdiques, seguint estratègies de clonació posicional+cribratge mutacional i seqüenciació masiva d’exomes o genomes en casos mendelians, i mitjançant estudis d’associació amb gens candidats, de tipus GWAS o ExomeChip en les formes multifactorials. També es duen a terme estudis funcionals dels canals iònics mutats en línies cel·lulars, així com anàlisis transcriptòmiques en models animals.
Les nostres investigacions tenen com a objectiu avaluar la contribució dels gens al desenvolupament del TDAH, la dependència a cocaïna i altres substàncies d'abús, i els trastorns de l'espectre autista, mitjançant estudis d'associació de tipus cas-control poblacionals o familiars (a nivell de gens candidats, sistemes gènics, GWAS o ExomeChip) i a través d'estratègies de seqüenciació massiva d'exomes o genomes. A més, estem treballant en l'anàlisi transcriptòmica de models animals i cel.lulars d'algunes d'aquestes patologies. 
Hi ha evidències a favor d’una herència autosòmica recessiva: cromosomes normals a la majoria dels pacients, pares no afectats amb descendència afectada múltiple, proporcions iguals dels dos sexes en individus afectats i aparellaments consanguinis. No obstant, poden haver-hi formes dominants. S’han identificat alteracions moleculars al gen CD96 en uns pocs casos, tot indicant que hi ha heterogeneïtat genètica. Aquest projecte té per objectiu buscar nous gens Optiz C mitjançant la seqüenciació de l’exoma de 10 pacients no emparentats. La seqüenciació d’exomes és una nova opció per a la identificació de gens responsables de trastorns mendelians quan no hi ha pistes sobre la funció gènica i quan no es disposa de famílies grans per fer anàlisi de lligament. La seqüenciació dirigida de l’exoma implica la captura i inspecció de totes les subseqüències del genoma que codifiquen proteïnes. Diverses publicacions recents demostren la seva utilitat en la identificació de mutacions responsables de trastorns monogènics.