1) Base genètica de trastorns episòdics: migranya i atàxia
Les malalties neurològiques episòdiques, com ara l’atàxia i la migranya, segueixen el paradigma de les malalties complexes comunes, amb algunes formes monogèniques més rares. S’han classificat com a canalopaties sobre la base de la seva etiologia molecular. Aquest terme agrupa tots aquells trastorns causats per defectes en canals iònics, que inclouen una gran varietat de fenotips, des de cardiopaties fins a malalties del sistema nerviós central (SNC). La identificació de mutacions en una subunitat d’un d’aquests canals iònics responsables de migranya i atàxia en homes i ratolins, el CACNA1A, subratlla l’estreta relació que hi ha entre aquests dos trastorns a nivell molecular. El nostre objectiu és estudiar la base genètica de les canalopaties neurològiques episòdiques, seguint estratègies de clonació posicional i funcional en casos mendelians, i mitjançant estudis d’associació en les formes multifactorials. També es duen a terme estudis funcionals dels canals iònics mutats en línies cel·lulars.
Col·laboradors
Dr. José Manuel Fernández (Universitat Pompeu Fabra) Dr. Alfons Macaya (Hospital Universitari Vall d’Hebron)
Dr. Bernat Narberhaus (Hospital Sant Joan de Déu, Manresa) Dr. Miguel Valverde (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona) Dr. Víctor Volpini (Institut de Recerca Oncològica, IRO)
2) Predisposició genètica a trastorns neuropsiquiàtrics: addiccions a drogues i TDAH
El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) i les addiccions a drogues són trastorns neuropsiquiàtrics prevalents. Tot i que els factors ambientals tenen un paper molt important en ambdós casos, hi ha fortes evidències d’una contribució genètica complexa. Les nostres investigacions tenen com a objectiu avaluar la participació de gens en el desenvolupament de la dependència a la cocaïna i a l'heroïna, incloent-hi gens implicats en alteracions psicològiques i de comportament, gens relacionats amb trastorns psicopatològics i de personalitat comòrbids, i gens que codifiquen proteïnes implicades en el transport i el metabolisme de les drogues. També estem interessats en gens potencialment implicats en la susceptibilitat a desenvolupar TDAH, seleccionats sobre la base de dades farmacològiques, bioquímiques i neuropatològiques, i en models animals i estudis de lligament / associació previs. L’enfocament metodològic es basa en la genotipificació d’SNP a gran escala amb dissenys del tipus cas-control o familiars, i en l’anàlisi funcional de les variants genètiques que mostrin associació significativa al fenotip estudiat.
Col·laboradors Dra. Mònica Bayés (Centre de Regulació Genòmica, Barcelona) Dr. Xavier Estivill (Centre de Regulació Genòmica, Barcelona) Dr. Miquel Casas (Servei de Psiquiatria, Hospital Vall d’Hebron, Barcelona) Carlos Roncero (Servei de Psiquiatria, Hospital Vall d’Hebron, Barcelona) Dr. Rafael Artuch (Hospital Sant Joan de Déu, Barcelona)
Dr. Rafael Maldonado (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona)
3) Base genètica de malalties d’acumulació lisosòmica: síndrome de Maroteaux-Lamy
La mucopolisacaridosi VI o síndrome de Maroteaux-Lamy és un trastorn autosòmic recessiu rar, d’acumulació lisosòmica, causat per la deficiència de N-acetilgalactosamina-4-sulfatasa (ARSB), un enzim lisosòmic implicat en la degradació de sulfat de dermatan i de sulfat de
condroïtina. L’acumulació intralisosòmica d’aquests glucosaminoglicans provoca un deteriorament progressiu dels teixits musculars i esquelètics. Els pacients tenen normalment nanisme, disostosi múltiple i diversos defectes esquelètics, disfunció aòrtica, hepatoesplenomegàlia i anomalies corneals. La nostra recerca se centra en la identificació de defectes moleculars en el gen responsable de la malaltia,
l’ARSB, en pacients espanyols i argentins. Pretenem també caracteritzar funcionalment els al·lels mutats a nivell d’RNA i de proteïna, tot analitzant anomalies en el procés d’empalmament (splicing), possibles mecanismes de degradació d’RNA dependents de codons de parada de la traducció, alteracions del trànsit intracel·lular de la proteïna i defectes en l’activitat enzimàtica.
complexes comunes, amb algunes formes monogèniques més rares. S’han classificat com a canalopaties sobre la base de la seva etiologia molecular. Aquest terme agrupa tots aquells trastorns causats per defectes en canals iònics, que inclouen una gran varietat de fenotips, des de cardiopaties fins a malalties del sistema nerviós central (SNC). La identificació de mutacions en una subunitat d’un d’aquests canals iònics responsables de migranya i atàxia en homes i ratolins, el CACNA1A, subratlla l’estreta relació que hi ha entre aquests dos trastorns a nivell molecular. El nostre objectiu és estudiar la base genètica de les canalopaties neurològiques episòdiques, seguint estratègies de clonació posicional i funcional en casos mendelians, i mitjançant estudis d’associació en les formes multifactorials. També es duen a terme estudis funcionals dels canals iònics mutats en línies cel·lulars.
genètica complexa. Les nostres investigacions tenen com a objectiu avaluar la participació de gens en el desenvolupament de la dependència a la cocaïna i a l'heroïna, incloent-hi gens implicats en alteracions psicològiques i de comportament, gens relacionats amb trastorns psicopatològics i de personalitat comòrbids, i gens que codifiquen proteïnes implicades en el transport i el metabolisme de les drogues. També estem interessats en gens potencialment implicats en la susceptibilitat a desenvolupar TDAH, seleccionats sobre la base de dades farmacològiques, bioquímiques i neuropatològiques, i en models animals i estudis de lligament / associació previs. L’enfocament metodològic es basa en la genotipificació d’SNP a gran escala amb dissenys del tipus cas-control o familiars, i en l’anàlisi funcional de les variants genètiques que mostrin associació significativa al fenotip estudiat. 
de Maroteaux-Lamy és un trastorn autosòmic recessiu rar, d’acumulació lisosòmica, causat per la deficiència de N-acetilgalactosamina-4-sulfatasa (ARSB), un enzim lisosòmic implicat en la degradació de sulfat de dermatan i de sulfat de
condroïtina. L’acumulació intralisosòmica d’aquests glucosaminoglicans provoca un deteriorament progressiu dels teixits musculars i esquelètics. Els pacients tenen normalment nanisme, disostosi múltiple i diversos defectes esquelètics, disfunció aòrtica, hepatoesplenomegàlia i anomalies corneals. La nostra recerca se centra en la identificació de defectes moleculars en el gen responsable de la malaltia,
l’ARSB, en pacients espanyols i argentins. Pretenem també caracteritzar funcionalment els al·lels mutats a nivell d’RNA i de proteïna, tot analitzant anomalies en el procés d’empalmament (splicing), possibles mecanismes de degradació d’RNA dependents de codons de parada de la traducció, alteracions del trànsit intracel·lular de la proteïna i defectes en l’activitat enzimàtica.