Les distròfies de retina (DR) formen part d’un grup de malalties hereditàries que presenten herència mendeliana, causen la degeneració de la retina i són molt heterogènies a nivell clínic i genètic. Entre elles, la més prevalent és la retinosi pigmentaria (RP) (1:4000). Es coneixen més de 50 gens causants d’RP, i més de 100 responsables de les DR, que en conjunt, només expliquen el 65% dels casos estudiats. Actualment, el diagnòstic genètic convencional és inviable per l’elevat nombre de gens candidats i els costos de la seqüenciació directe de tots els exons. En aquest context, una aportació recent rellevant de l’equip ha estat el disseny i optimització d’un xip de diagnòstic genètic per a l’estudi de casos familiars de DR, basat en l’estudi de cosegregaciuó de 700 SNPs. Aquesta nova eina es caracteritza per la seva precisió, flexibilitat i alt rendiment i serveix per prioritzar els gens candidats a analitzar

Un segon objectiu de la nostra recerca és la identificació de nous gens DR i el seu estudi funcional. Fins el moment hem caracteritzat tres gens RP: ABCA4, CERKL i PROM1 i, darrerament, hem iniciat una nova cerca en famílies RD amb un nombre elevat d’afectes emprant el nostre chip de cosegregació i metodologies d’alt rendiment de seqüenciació massiva de DNA.

Finalmente, el tercer objectivo es el estudio funcional de CERKL aplicando un conjunto de metodologías bioquímicas, bioinformáticas, moleculares y celulares. Hem demostrat que en l’home i el ratolí es generen un nombre molt elevat de trànscrits de CERKL a diferents a teixits i, particularment, a la retina. Aquesta inesperada diversitat és fruit de l’existència de diferents promotors interns de CERKL i de processos d’splicing diferencial. Aquesta variabilitat transcripcional obre noves vies d’estudi sobre les relacions genotip/fenotip de CERKL. Per completar l’estudi funcional de CERKL hem construït un ratolí model (knockdown CERKL-/-) i hem realitzat un estudi detallat a nivell electrofisiològic, cel.lular i tissular. Actualment, hem iniciat la construcció de nous models animals que mimetitzin la neurodegeneració de les distròfies de retina per identificar les causes de la patogenicitat de CERKL i definir-ne les dianes terapèutiques essencials.