1) Bases genètiques de les malalties lisosòmiques

Les malalties lisosòmiques són un grup de malalties hereditàries degudes a mutacions en gens que codifiquen proteïnes lisosòmiques, que causen l’acúmul de diferents substrats en els lisosomes. La major part d’aquests trastorns impliquen organomegàlia, anormalitats esquelètiques i disfunció del sistema nerviós central. El nostre treball s’ha centrat en la identificació i caracterització dels defectes moleculars en els gens responsables d’aquestes malalties i, més recentment, en el desenvolupament d’aproximacions terapèutiques. L’estudi inclou l’expressió i la caracterització in vitro d’al·lels mutats, l’anàlisi de mutacions que afecten l’empalmament (splicing), el trànsit, l’estructura de la proteïna i el nonsense mediated decay, l’establiment de correlacions genotip-fenotip i l’anàlisi de l’origen de mutacions. Actualment estem desenvolupant models cel.lulars mitjançant RNAs d’interferència i la generación de cèl.lules iPS. Les estratègies terapèutiques aplicades es basen en la utilització de siRNAs i shRNAS, xaperones, antibiòtics aminoglicòsids o l’ús d’oligonucleòtids antisentit, segons el tipus de mutació a tractar. El nostre treball va començar a l’any 1992 amb l’anàlisi molecular de la malaltia de Gaucher i posteriorment el vam expandir a altres malalties, tals com: Sanfilippo A, B i C, gangliosidosi GM1/Morquio B, Maroteaux-Lamy, deficiència múltiple en sulfatases, Niemann-Pick de tipus A/B i C, i malaltia de Krabbe.


Plantilla
Dr. Daniel Grinberg
Dra. Lluïsa Vilageliu


Doctorands
Isaac Canals
Marta Gómez
Jenny Serra


Estudiants de màster
Alexandre Hoffmann


Personal tècnic
Mònica Cozar


Col·laboradors
Dra. Helen Michelakakis (Institute of Child Health, Atenes, Grècia)
Dr. Gregory Pastores (NYU Medical Center, Nova York, EUA)
Dra. Mariana Blanco (Laboratorio Dr. N.A. Chamoles, Buenos Aires, Argentina)
Dra. Sílvia Atrian (Dept. de Genètica, Universitat de Barcelona)
Dra. Maria Josep Coll (Institut de Bioquímica Clínica, Barcelona)
Dra. Mercè Pineda (Hospital Sant Joan de Déu, Barcelona)
Dra. Josefina Casas (CSIC, Barcelona)
Dra. Magdalena Ugarte (Universidad Autónoma de Madrid)
Dra. Francisca Sánchez (Universidad de Málaga)

2) Seqüenciació d’exomes en la Síndrome “Opitz C-trigonocefàlia” (OCTS)

La síndrome d’Opitz C-trigonocefàlia (OCTS) és una anomalia congènita múltiple caracteritzada per trigonocefàlia, retard mental, aparença facial característica, pell redundant, anormalitats a les extremitats i articulacions i alteracions viscerals. Hi ha evidències a favor d’una herència autosòmica recessiva: cromosomes normals a la majoria dels pacients, pares no afectats amb descendència afectada múltiple, proporcions iguals dels dos sexes en individus afectats i aparellaments consanguinis. No obstant, poden haver-hi formes dominants. S’han identificat alteracions moleculars al gen CD96 en uns pocs casos, tot indicant que hi ha heterogeneïtat genètica. Aquest projecte té per objectiu buscar nous gens Optiz C mitjançant la seqüenciació de l’exoma de 10 pacients no emparentats. La seqüenciació d’exomes és una nova opció per a la identificació de gens responsables de trastorns mendelians quan no hi ha pistes sobre la funció gènica i quan no es disposa de famílies grans per fer anàlisi de lligament. La seqüenciació dirigida de l’exoma implica la captura i inspecció de totes les subseqüències del genoma que codifiquen proteïnes. Diverses publicacions recents demostren la seva utilitat en la identificació de mutacions responsables de trastorns monogènics.