PRESENTACIÓ

A l’exemplar de Trends in Genetics d’abril de 1993 es demanava a cinc eminents especialistes en Genètica com creien que evolucionaria aquesta disciplina durant el segle XXI. Tots els comentaris eren extremadament interessants, si bé el de Sydney Brenner (premi Nobel de Fisiologia o Medicina 2002) era alhora el més curt, agut i de més abast. El seu missatge incidia sobre dos punts. En primer lloc, el clonatge i la seqüenciació permeten posar en pràctica una Genètica experimental que no necessita encreuaments, i en conseqüència la Genètica basada en la inducció de mutants, seguida de complementació i mapatge, tot i ser important encara, s'extingirà al llarg del segle. En segon lloc, el protagonisme serà per a la Genètica basada en la transgènesi i en la interacció; és a dir, una genètica funcional, basada en la síntesi i no en l’anàlisi, com fins ara. I acabava dient: "Ah, me n’oblidava: al llarg del segle XXI la Genètica desapareixerà com a ciència individual perquè tot en Biologia estarà basat en els gens, i tot biòleg serà un geneticista".

És evident que som encara lluny, i més al nostre país, de les prediccions de Brenner. Però no és menys cert que la publicació recent dels genomes complets dels organismes-model Caenorhabditis elegans, Drosophila melanogaster i Arabidopsis thaliana i sobretot, el de l’Homo sapiens, per les seves implicacions socials i econòmiques, han obert camins immensos a la Genètica. Els beneficis derivats de l’aplicació d’aquests coneixements seran enormes i afectaran a tota la humanitat. Això dóna una gran responsabilitat a tots els geneticistes i, si atenem a Brenner, a tots els biòlegs. Acceptem aquesta responsabilitat, el 'deure' ineludible de desxifrar la informació genètica necessària per construir els organismes, i entendre com les variacions d'aquesta informació són alhora el substrat de l'evolució de totes les espècies, i l'origen de la majoria de les disfuncions i patologies humanes.

Barcelona, juny de 2001