NOVETAT - JA EN VENDA

Convivint amb transgènics

Finalista al X certamen Ciencia en Acción (Granada, 2009)

FULLEJAR LA PUBLICACIÓ

El segle XX ha estat un segle de contrastos durant el qual s’ha produït la més gran contribució de la ciència a la solució de problemes de tota la història de la humanitat, fet que ha permès incrementar la nostra qualitat de vida fins a nivells impensables fa tot just unes dècades. Aquest gran avenç de les ciències biològiques ha comportat l’adopció d’un nou vocabulari, que usem quotidianament. Paraules com biotecnologia, enginyeria genètica, organisme modificat genèticament i transgènic, entre d’altres, s’han introduït a la nostra vida i apareixen regularment als mitjans de comunicació. Però per a molts ciutadans aquesta terminologia és plena de conceptes obscurs, desconeguts, amb connotacions potser fins i tot de perill, i a voltes mereixen poca confiança com a conseqüència de la manca d’informació.

Què és la biotecnologia, i per què serveix? Quins són els seus precedents històrics? És quelcom realment nou, o és senzillament un graó més en la història del desenvolupament cientificotècnic de la humanitat, sempre a la recerca d’una millor qualitat de vida? Com contribueixen els organismes transgènics a buscar, desenvolupar i produir nous tractaments mèdics? Els podem utilitzar fins i tot per obtenir noves fonts d’energia i com a elements bioreparadors del medi ambient? O el seu efecte és just el contrari? És segur consumir organismes transgènics? Quines conseqüències mediambientals té conrear-los? Els aliments transgènics són substancialment diferents dels seus equivalents no transgènics? Cap a on evoluciona la recerca biotecnològica i les aplicacions comercials d’aquesta? Quines implicacions econòmiques i socials té? Quina normativa la regeix?

Aquest llibre ofereix respostes exposades de forma amena i entenedora, amb dibuixos explicatius i un
llenguatge planer i proper al lector no especialitzat.

Índex:

Pròleg

Capítol 1. Les revolucions cientificotècniques: dels caçadorsrecol·lectors i dels bruixots- xamans als biotecnòlegs

Capítol 2. La biotecnologia avui

Capítol 3. Les bases de les modificacions genètiques: DNA, proteïnes i cèl·lules

Capítol 4. Els microorganismes genèticament modificats

Capítol 5. Els animals transgènics i la teràpia gènica en humans

Capítol 6. Les plantes transgèniques

Capítol 7. La percepció social i la legislació dels organismes genèticament modificats

Epíleg

Bibliografia

Glossari

NOVETAT - Òrgans a la carta (2a edició revisada i ampliada)

Menció d'Honor al VII certamen Ciencia en Acción (Alcobendas -Madrid, 2006)

FULLEJAR LA PUBLICACIÓ

Ressenya:

Què són les cèl·lules mare? Podríem curar la diabetis o les malalties neurodegeneratives com
el Parkinson i l'Alzheimer amb la seva aplicació terapèutica? Quines són les aplicacions mèdiques reals
del clonatge? Podem crear òrgans de forma personalitzada per substituir-ne de malmesos?

Aquest llibre ofereix respostes exposades de forma amena i entenedora, amb dibuixos explicatius i un
llenguatge planer i proper al lector no especialitzat.

Premis i distincions:

Menció d'Honor al VII certamen Ciencia en Acción (Alcobendas -Madrid-, 2006) dins la modalitat de
 treballs de divulgació científica, en reconeixement al «rigor en els continguts i l’habilitat de l’autor per
acostar als lectors temes tant actuals i difícils de tractar com el de les cèl·lules mare i el clonatge
terapèutic», segons consta a l’acte emesa pel jurat. Finançat per la Fundación Española para la Ciencia
y Tecnología (FECYT).

1- Quan els òrgans deixen de funcionar
Moltes malalties són degudes al funcionament anòmal dels nostres òrgans o teixits.
El trasplantament d’òrgans i teixits permet guarir algunes malalties no infeccioses, però presenta diversos problemes.
El sistema immunitari detecta i rebutja els òrgans trasplantats.
El naixement d’una nova teràpia que permetrà solucionar els problemes dels trasplantaments: la medicina regenerativa.

2- Persones, cèl·lules i DNA
Les persones estem formades de cèl·lules, que s’agrupen en teixits i òrgans.
Les cèl·lules mare de teixit són una de les bases de la medicina regenerativa.
El funcionament de les cèl·lules diferenciades i de les cèl·lules mare de teixit està regulat pels programes gènics.
El genoma humà és molt complex i encara en desconeixem moltes coses.

3- Els embrions humans
El desenvolupament de les persones és igual al de la resta de mamífers.
La fecundació marca l’inici del desenvolupament.
Les cèl·lules mare embrionàries es formen abans de la implantació de l’embrió a l’úter matern.
El desenvolupament embrionari presenta diversos punts d’inflexió.

4- El clonatge natural en els éssers vius
El clonatge és el procés mitjançant el qual s’obté una còpia idèntica des del punt de vista genètic de qualsevol entitat biològica.
Totes les cèl·lules del nostre cos són clòniques.
Hi ha plantes que es reprodueixen per clonatge.
Hi ha animals que també es reprodueixen per clonatge.
ls bessons idèntics són clons naturals.

5- El clonatge reproductiu
El clonatge reproductiu pretén obtenir còpies genèticament idèntiques d’organismes amb finalitats reproductores.
Els humans hem intentat fer clonatge reproductiu animal des de finals del segle XIX
Molts dels animals clonats presenten problemes de supervivència.
El clonatge reproductiu animal no humà és útil en ramaderia, medicina, farmàcia i per a la preservació d’espècies en perill d’extinció.
El clonatge reproductiu humà és teòricament possible però poc pràctic i actualment inviable.

6- El clonatge terapèutic (La transferència nuclear terapèutica)
El clonatge terapèutic permet obtenir cèl·lules genèticament i immunològicament compatibles per a trasplantaments.
Els èxits obtinguts mitjançant la transferència nuclear en animals no humans són molt esperançadors, però encara queda molta feina per fer.
Els primers resultats de transferència nuclear a oòcits humans indiquen que és possible aplicar la tècnica a humans si bé també hi ha problemes per resoldre.

7- Alternatives a la utilització d’embrions humans
La utilització de cèl·lules mare de teixit o de cèl·lules adultes ja diferenciades podria evitar, en determinades ocasions, la generació d’embrions humans.
La generació d’embrions utilitzant oòcits de primats i la transferència nuclear a cèl·lules mare embrionàries en cultiu solucionaria la manca d’oòcits i evitaria la destrucció d’embrions.

8- Cèl·lules mare, teràpia gènica i enginyeria tissular
La modificació dels gens causants del funcionament anòmal dels teixits o òrgans incrementa la potència i la versatilitat de la medicina regenerativa.
L’enginyeria tissular permet la generació al laboratori de teixits i òrgans funcionals aptes per a trasplantaments.

9- Aspectes ètics i legals de la utilització d’embrions humans i de les seves cèl·lules per a la medicina regenerativa
En general, les autoritats morals budistes, islamistes i jueves accepten la utilització d’embrions humans primerencs per guarir malalties, mentre la doctrina oficial cristiana catòlica s’hi oposa.
Els comitès de bioètica opinen que l’experimentació amb embrions produïts in vitro no és rebutjable i que la utilització de cèl·lules mare embrionàries és clarament acceptable.
Per continuar aquesta recerca s’ha de revisar la normativa legal sobre la utilització d’embrions humans i cèl·lules mare embrionàries

Índex alfabètic

Ressenya:

Què són les cèl·lules mare? Podríem curar la diabetis o les malalties neurodegeneratives com
el Parkinson i l'Alzheimer amb la seva aplicació terapèutica? Quines són les aplicacions mèdiques reals
del clonatge? Podem crear òrgans de forma personalitzada per substituir-ne de malmesos?

Aquest llibre ofereix respostes exposades de forma amena i entenedora, amb dibuixos explicatius i un
llenguatge planer i proper al lector no especialitzat.

Ressenya:

Què són els gens i quina funció tenen? Com intervenen els gens en l'evolució dels éssers vius?
Què en sabem ara, del genoma humà? Per què es parla tant de clonació i d’organismes transgènics? Pot la
teràpia gènica guarir les malalties hereditàries humanes?

La genètica és avui una disciplina científica plena d’interrogants que ofereix solucions fascinants. Som qui
som i som com som, en bona part, a causa dels postres gens, del nostre genoma. De fet, els gens són el
programa de la vida.

Gens i genoma. El programa de la vida és un llibre que abraça tots els aspectes de la genètica actual.
N’explica els coneixements bàsics i n’exposa els conceptes avançats. I el seu gran mèrit és que ho fa amb
un llenguatge rigorós, però alhora planer i entenedor per a tothom.