NOVETAT - JA EN VENDA
100 controvèrsies de la biologia
Cada cop més forts, més guapos i més intel·ligents

El coneixement, a mi, m’interessa quan et permet d’atacar les
 certeses, quan obre interrogants més que quan els tanca.
Vull avançar sense deixar de qüestionar-me les coses.
Malament si tenim la certesa que ho sabem tot;
serem fanàtics.
Màrius Serra, escriptor

El contrari de la veritat no és la mentida, és la raó.
Jean-Claude Carrière, guinista i escriptor

David Bueno i Torrens
Cossetania Edicions. Valls 2012
ISBN: 978-84-15456-02-5
 

FULLEJAR LA PUBLICACIÓ

El segle XXI ve marcat per l’aplicació dels coneixements biològics en temes tan diversos i sovint controvertits com els organismes transgènics, les cèl·lules mare, el clonatge, el genoma humà, la biomedicina o el canvi climàtic. Unes controvèrsies que neixen de la nostra capacitat de reflexió, i que troben el seu camp d’estudi en la bioètica. Tanmateix, reflexionar no és una tasca fàcil, malgrat que per a la nostra espècie sigui estrictament necessària, atesa la consciència que tenim de nosaltres mateixos i la gran capacitat creativa de què gaudim. Aquest és l’exercici estimulant que proposa el llibre: reflexionar.

ÍNDEX

Pròleg

Per començar
1. Les persones pensem i conversem amb nosaltres mateixes

I. Sobre la ciència en general i la biologia en particular
2. Treure profit de les intimitats de la vida
3. La subversió social de la biologia
4. La (in)fal·libilitat del mètode científic
5. Teories que no ho són
6. El vestit de la pseudociència
7. Naturalment artificial —o l’artificialitat de la natura
8. Cobais al laboratori
9. “Cobais” humans
10. Què s’investiga i qui ho paga
11. El factor humà
12. Els àrbitres de la ciència
13. Ho vull per ahir!

II. Sobre el nostre entorn vital
14. Tots per a un i un per a tots
15. En perill d’extinció
16. Salvem les balenes
17. L’ós bru menja bens, i l’àliga cuabarrada, rates i llangardaixos
18. Fem fora les meduses i les balenes
19. Salvem els bacteris
20. Guardians de la biodiversitat i de la sostenibilitat
21. Espècies globals
22. Vint quilos de CO2
23. La casa de l’ET

III. Sobre d’on venim i on anem —en definitiva, sobre qui som
24. Sóc el més fort
25. La ruleta russa dels canvis evolutius
26. Supervivents!
27. La naturalitat de la selecció artificial
28. No et volem, i als teus fills encara menys!
29. Els fills predilectes
30. El risc de voler lligar
31. Homes agressius i dones seductores
32. Dones fidels i homes adúlteres
33. Atracció sexual
34. L’estigma de la pedofília
35. El secret dels avis
36. Felicitat i amor etern
37. El plaer de pensar
38. El desenvolupament tècnic i cultural: una nova selecció natural?

IV. Sobre la biologia i els gens de les persones
39. Un complet manual de funcionament
40. Instruint les nostres instruccions
41. Iguals, però diferents
42. El dia de la raça
43. Castes i migracions humanes
44. Gens bons i gens dolents
45. Quins gens tinc i quins passaré als meus fills?
46. Tria la teva parella
47. Que llestos que som
48. L’enigma de la creativitat
49. Formigues i xarxes neurals
50. Veritat o mentida?
51. El gen de Déu
52. Els gens de la política
53. Els gens i els drets humans
54. Els gens del llenguatge
55. Altres humanitats
56. El fantasma de la màquina

V. Sobre la salut i la malaltia —i altres possibilitats de la biomedicina
57. El somni de la salut
58. Xips d’ADN a l’hospital i al supermercat
59. De qui és el teu genoma?
60. L’origen dels mals
61. Culpable o malalt?
62. Amaguem-nos, que ve la grip!
63. Malalties classistes
64. La por del desconeixement —i el desconeixement per por
65. Em vacuno?
66. Drogues, una simple qüestió de quantitat?
67. Eraser, l’eliminador dels mals records
68. Pare o mare?
69. Mascles embarassats
70. No tots els embrions són iguals —ni les persones que formarien
71. Nens a la carta
72. L’elixir de l’eterna joventut

VI. Sobre el clonatge i la teràpia cel·lular
73. Les costelles de Dolly
74. D’animals envellits a biofactories de medicaments
75. Mascota versió 2.0
76. Zoos clònics i prediluvians
77. Bon dia, germà neandertal
78. Cloneu la Marilyn o l’Elvis Presley —o cloneu-me a mi
79. Cèl·lules mare —o la mare de totes les cèl·lules
80. Les dues vides dels embrions
81. Nucli va, cèl·lula ve
82. Òvuls de vaca, cèl·lules de persona
83. Recuperar la cara —o tota la vida
84. La vida dins un cordó umbilical
85. Innovació mèdica o turisme cel·lular?

VII. Sobre la manipulació genètica
86. Que ve la biotecnologia!
87. Uns animals amb malalties molt humanes
88. Una ració de gens
89. Formatges vegetarians, bledes porcines i canibalisme gènic
90. Pinsos transgènics, vaques tradicionals
91. Granges de medicaments transgènics
92. Rots de vaca i excrements de porc
93. Porcs humans
94. Construïm un ésser viu
95. Maldats biotecnològiques
96. Poseu-me un gen …
97. … però poseu-me’l bé
98. Cada cop més forts, més guapos i més intel·ligents
99. Puc patentar-me?

Per no acabar mai
100. Som lliures?
 

 L'enigma de la llibertat
Una perspectiva biològica i evolutiva de la llibertat humana

OBRA GUANYADORA DEL           

XVI PREMI EUROPEU DE DIVULGACIÓ CIENTÍFICA ESTUDI GENERAL

• Anàlisi del llibre al Suplement de Cultura de El Punt Avui (GENÈTICA HUMANÍSTICA, 2-02-2012)
• Comunicats i notícies publicats arran de la concesió del Premi
• Entrevista a La Vanguardia
• Entrevista a Ràdio 4 (24-11-2010)
• Entrevista a Ràdio 4 (8-06-2011)
• Notícia a l'Avui
• Ressenya al Suplement de Cultura de l'Avui
• Entrevista al diari ARA
• Ressenya a la revista Presència (15/01/2012)

Lluís Martínez. Avui
Maig de 2011

David Bueno i Torrens
Editorial Bromera. Alzira 2011
ISBN:978-84-370-8060-4
 

FULLEJAR LA PUBLICACIÓ

Fa temps que se sap que els gens determinen moltes característiques del cos humà, com ara el color de la pell, el grup sanguini o el sexe. Tanmateix, ara s’està començant a descobrir que també influeixen, fins i tot determinen, qüestions realment complexes del nostre comportament, les quals es pensava que procedien de la nostra ment i de la nostra experiència, com la tendència sexual o la fidelitat vers la parella. Com s’entén, doncs, la llibertat de l’ésser humà? Som realment lliures o estem condicionats per les reaccions neuroquímiques que es produeixen al nostre cervell?
En un viatge fascinant a les intimitats de la nostra espècie i als sentiments que considerem més nostres, L’enigma de la llibertat ens acosta a la base biològica i evolutiva d’una de les característiques que ens és més preuada, la nostra llibertat, i proposa que aquesta és la millor adaptació que l’evolució ens ha oferit per a garantir la nostra supervivència.
 

ÍNDEX

Pròleg

Introducció. Per què la biologia també ha de parlar de la llibertat
      La llibertat personal i la llibertat social: dues llibertats i un destí
      La biologia de la llibertat

Primera part. L’evolució, el llarg camí de la llibertat

1. La cuina de la vida
      L’origen de la matèria
      Les molècules de la vida
      L’evolució abans de la vida

2. Comença la reproducció –i per sort ja no s’aturarà
      Què és la vida?
      Cèl·lules, DNA i proteïnes
      Rebesàvia luca
      Rebesnéta Shyntia
      La reproducció és la porta cap a l’evolució

3. Tots som mutants
      Com canvien els gens
      Què passa quan canvien els gens?
      Les mutacions han generat tota la diversitat de proteïnes i característiques biològiques que trobem a la natura

4. Per què les girafes tenen el coll llarg i nosaltres tenim cinc dits a cada mà
      La vida evoluciona
      La selecció natural
      La selecció sexual
      Hi ha atzar en la selecció?
      El ‘reciclatge’ de característiques
      El naixement d’una nova espècie

5. Cèl·lules que s’engoleixen, gens que es multipliquen i infants que no es fan grans
      Més enllà de les mutacions
      Cèl·lules que n’engoleixen d’altres –però que no se les mengen
      Gens que s’uneixen i cèl·lules que es relacionen
      Els gens es multipliquen i els organismes es fan més complexos
      Peter Pan

6. Els embrions es construeixen amb peces de mecano
      La increïble conservació i diversificació dels processos de desenvolupament
      Flexibilitat, robustesa i capacitat evolutiva
      L’ambient pot afectar de forma estable l’expressió dels gens

Segona part. El cervell i la ment humans, un bressol de la llibertat

7. Una història emergent –o l’emergència de la nostra història
      Micos, mones i persones: un afer de família
      La nostra embolicada història recent
      Per què podem tenir –i tenim– un cervell tan gros?
      El primer foc de camp i les primeres àvies: comença la cursa de la ciència, la tècnica i la cultura
      El desenvolupament tècnic i cultural ha esdevingut part de la selecció natural per a la nostra mateixa espècie

8. Per què les formigues fan llargues fileres i nosaltres inventem coses
    El cervell i la conducta: el cas de Phineas Gage i de les abelles higièniques
    Com és el cervell humà?
    Formigues i neurones: la incertesa dels camins de la ment

9. Gens, neurones i comportament: tres casos per a reflexionar
    Cas 1. Per què diem amor quan volem dir sexe, i per què practiquem el sexe quan volem mantenir l’amor
      La biologia del sexe
      L’amor és una addicció vinculada al sexe,i contribueix a l’estabilitat social
      Tots som addictes
      Amor paternofilial i dominància social
    Cas 2. Agressivitat, violència i altruisme
      Cara i creu de la mateixa moneda?.
      Violència i agressivitat: el lligam entre les conductes instintives i la cultura
      Guerra!
      Quan la cultura esdevé conducta instintiva
      L’altruisme, l’altra cara de la moneda
      La moneda sencera: la violència i l’altruisme, cara a cara
    Cas 3. Espiritualitat, política i, si és possible, optimisme
      Religió i espiritualitat, un altre cop la dualitat entre conductes apreses i instintives
      Biologia i política

10. Del rap al rock-and-roll, i de les ganyotes a la poesia.
     La comunicació és un fenomen universal
     La xerrameca de les balenes, els dofins i els ximpanzés
     El rap va ser el primer llenguatge dels homínids
     La base neural del llenguatge
     La base genètica del llenguatge
     L’aparell fonador, aliat del cervell
     El llenguatge en la selecció natural

11. Ostres, l’he espifiada, i ara què puc fer?
    Qui pensa, la persona o el seu cervell?
    De les dades discretes a l’autoconsciència
    Consciència i física quàntica
    Són immediates les respostes conscients?
    Els gens de la creativitat
    La creativitat i el llenguatge, els companys de viatge de la llibertat
    El plaer de ser creatius

12. Som realment lliures?
    El lliure albir
    La sensació subjectiva de llibertat

13. Per què fa por la llibertat, especialment la dels altres?
    El cervell és un gran mirall
    La complexa vida social i tecnològica comporta la relativa necessitat de restringir la llibertat

Epíleg. Presoners de la llibertat

Bibliografia

Glossari

Índex alfabètic

Convivint amb transgènics

Finalista al X certamen Ciencia en Acción (Granada, 2009)

FULLEJAR LA PUBLICACIÓ

El segle XX ha estat un segle de contrastos durant el qual s’ha produït la més gran contribució de la ciència a la solució de problemes de tota la història de la humanitat, fet que ha permès incrementar la nostra qualitat de vida fins a nivells impensables fa tot just unes dècades. Aquest gran avenç de les ciències biològiques ha comportat l’adopció d’un nou vocabulari, que usem quotidianament. Paraules com biotecnologia, enginyeria genètica, organisme modificat genèticament i transgènic, entre d’altres, s’han introduït a la nostra vida i apareixen regularment als mitjans de comunicació. Però per a molts ciutadans aquesta terminologia és plena de conceptes obscurs, desconeguts, amb connotacions potser fins i tot de perill, i a voltes mereixen poca confiança com a conseqüència de la manca d’informació.

Què és la biotecnologia, i per què serveix? Quins són els seus precedents històrics? És quelcom realment nou, o és senzillament un graó més en la història del desenvolupament cientificotècnic de la humanitat, sempre a la recerca d’una millor qualitat de vida? Com contribueixen els organismes transgènics a buscar, desenvolupar i produir nous tractaments mèdics? Els podem utilitzar fins i tot per obtenir noves fonts d’energia i com a elements bioreparadors del medi ambient? O el seu efecte és just el contrari? És segur consumir organismes transgènics? Quines conseqüències mediambientals té conrear-los? Els aliments transgènics són substancialment diferents dels seus equivalents no transgènics? Cap a on evoluciona la recerca biotecnològica i les aplicacions comercials d’aquesta? Quines implicacions econòmiques i socials té? Quina normativa la regeix?

Aquest llibre ofereix respostes exposades de forma amena i entenedora, amb dibuixos explicatius i un
llenguatge planer i proper al lector no especialitzat.

Índex:

Pròleg

Capítol 1. Les revolucions cientificotècniques: dels caçadorsrecol·lectors i dels bruixots- xamans als biotecnòlegs

Capítol 2. La biotecnologia avui

Capítol 3. Les bases de les modificacions genètiques: DNA, proteïnes i cèl·lules

Capítol 4. Els microorganismes genèticament modificats

Capítol 5. Els animals transgènics i la teràpia gènica en humans

Capítol 6. Les plantes transgèniques

Capítol 7. La percepció social i la legislació dels organismes genèticament modificats

Epíleg

Bibliografia

Glossari

Òrgans a la carta (2a edició revisada i ampliada)

Menció d'Honor al VII certamen Ciencia en Acción (Alcobendas -Madrid, 2006)

FULLEJAR LA PUBLICACIÓ

Ressenya:

Què són les cèl·lules mare? Podríem curar la diabetis o les malalties neurodegeneratives com
el Parkinson i l'Alzheimer amb la seva aplicació terapèutica? Quines són les aplicacions mèdiques reals
del clonatge? Podem crear òrgans de forma personalitzada per substituir-ne de malmesos?

Aquest llibre ofereix respostes exposades de forma amena i entenedora, amb dibuixos explicatius i un
llenguatge planer i proper al lector no especialitzat.

Premis i distincions:

Menció d'Honor al VII certamen Ciencia en Acción (Alcobendas -Madrid-, 2006) dins la modalitat de
 treballs de divulgació científica, en reconeixement al «rigor en els continguts i l’habilitat de l’autor per
acostar als lectors temes tant actuals i difícils de tractar com el de les cèl·lules mare i el clonatge
terapèutic», segons consta a l’acte emesa pel jurat. Finançat per la Fundación Española para la Ciencia
y Tecnología (FECYT).

1- Quan els òrgans deixen de funcionar
Moltes malalties són degudes al funcionament anòmal dels nostres òrgans o teixits.
El trasplantament d’òrgans i teixits permet guarir algunes malalties no infeccioses, però presenta diversos problemes.
El sistema immunitari detecta i rebutja els òrgans trasplantats.
El naixement d’una nova teràpia que permetrà solucionar els problemes dels trasplantaments: la medicina regenerativa.

2- Persones, cèl·lules i DNA
Les persones estem formades de cèl·lules, que s’agrupen en teixits i òrgans.
Les cèl·lules mare de teixit són una de les bases de la medicina regenerativa.
El funcionament de les cèl·lules diferenciades i de les cèl·lules mare de teixit està regulat pels programes gènics.
El genoma humà és molt complex i encara en desconeixem moltes coses.

3- Els embrions humans
El desenvolupament de les persones és igual al de la resta de mamífers.
La fecundació marca l’inici del desenvolupament.
Les cèl·lules mare embrionàries es formen abans de la implantació de l’embrió a l’úter matern.
El desenvolupament embrionari presenta diversos punts d’inflexió.

4- El clonatge natural en els éssers vius
El clonatge és el procés mitjançant el qual s’obté una còpia idèntica des del punt de vista genètic de qualsevol entitat biològica.
Totes les cèl·lules del nostre cos són clòniques.
Hi ha plantes que es reprodueixen per clonatge.
Hi ha animals que també es reprodueixen per clonatge.
ls bessons idèntics són clons naturals.

5- El clonatge reproductiu
El clonatge reproductiu pretén obtenir còpies genèticament idèntiques d’organismes amb finalitats reproductores.
Els humans hem intentat fer clonatge reproductiu animal des de finals del segle XIX
Molts dels animals clonats presenten problemes de supervivència.
El clonatge reproductiu animal no humà és útil en ramaderia, medicina, farmàcia i per a la preservació d’espècies en perill d’extinció.
El clonatge reproductiu humà és teòricament possible però poc pràctic i actualment inviable.

6- El clonatge terapèutic (La transferència nuclear terapèutica)
El clonatge terapèutic permet obtenir cèl·lules genèticament i immunològicament compatibles per a trasplantaments.
Els èxits obtinguts mitjançant la transferència nuclear en animals no humans són molt esperançadors, però encara queda molta feina per fer.
Els primers resultats de transferència nuclear a oòcits humans indiquen que és possible aplicar la tècnica a humans si bé també hi ha problemes per resoldre.

7- Alternatives a la utilització d’embrions humans
La utilització de cèl·lules mare de teixit o de cèl·lules adultes ja diferenciades podria evitar, en determinades ocasions, la generació d’embrions humans.
La generació d’embrions utilitzant oòcits de primats i la transferència nuclear a cèl·lules mare embrionàries en cultiu solucionaria la manca d’oòcits i evitaria la destrucció d’embrions.

8- Cèl·lules mare, teràpia gènica i enginyeria tissular
La modificació dels gens causants del funcionament anòmal dels teixits o òrgans incrementa la potència i la versatilitat de la medicina regenerativa.
L’enginyeria tissular permet la generació al laboratori de teixits i òrgans funcionals aptes per a trasplantaments.

9- Aspectes ètics i legals de la utilització d’embrions humans i de les seves cèl·lules per a la medicina regenerativa
En general, les autoritats morals budistes, islamistes i jueves accepten la utilització d’embrions humans primerencs per guarir malalties, mentre la doctrina oficial cristiana catòlica s’hi oposa.
Els comitès de bioètica opinen que l’experimentació amb embrions produïts in vitro no és rebutjable i que la utilització de cèl·lules mare embrionàries és clarament acceptable.
Per continuar aquesta recerca s’ha de revisar la normativa legal sobre la utilització d’embrions humans i cèl·lules mare embrionàries

Índex alfabètic

Ressenya:

Què són les cèl·lules mare? Podríem curar la diabetis o les malalties neurodegeneratives com
el Parkinson i l'Alzheimer amb la seva aplicació terapèutica? Quines són les aplicacions mèdiques reals
del clonatge? Podem crear òrgans de forma personalitzada per substituir-ne de malmesos?

Aquest llibre ofereix respostes exposades de forma amena i entenedora, amb dibuixos explicatius i un
llenguatge planer i proper al lector no especialitzat.

Ressenya:

Què són els gens i quina funció tenen? Com intervenen els gens en l'evolució dels éssers vius?
Què en sabem ara, del genoma humà? Per què es parla tant de clonació i d’organismes transgènics? Pot la
teràpia gènica guarir les malalties hereditàries humanes?

La genètica és avui una disciplina científica plena d’interrogants que ofereix solucions fascinants. Som qui
som i som com som, en bona part, a causa dels postres gens, del nostre genoma. De fet, els gens són el
programa de la vida.

Gens i genoma. El programa de la vida és un llibre que abraça tots els aspectes de la genètica actual.
N’explica els coneixements bàsics i n’exposa els conceptes avançats. I el seu gran mèrit és que ho fa amb
un llenguatge rigorós, però alhora planer i entenedor per a tothom.