L'exercici pretén avaluar continguts propis d'ecologia tròfica, així com de genètica mendeliana. També inclou aspectes relacionats amb la selecció natural.

1. Hi ha les llavors de blat magatzemades que provenen del productors primaris. Els ratolins són els consumidors primaris (herbívors) i les òlibes els consumidors secundaris (carnívors).

En un sistema natural rarament s'estableixen cadenes com la del graner. Les relacions alimentàries s'estableixen constituint xarxes tròfiques. De manera que els herbívors solen alimentar-se de diversos productors primaris i els carnívors tenen diverses preses, etc.

2. La producció neta del nivell tròfic superior (òlibes) haurà d'estar entre el 10% i el 20% de la producció neta del nivell anterior (ratolins). Part de l'energia es perd en excrements, mudes, etc , així com en activitats vitals. Prenent el 10 %, llavors la població d'òlibes tindria una producció neta al graner de 25g/any, que, en el cas de ser òlibes adultes, s'invertirien en reproducció (cries).

3. Prenent F com al·lel dominant  i f com recessiu:

4. Resulta útil sumar el nombre total de ratolins cada any (veure taula)

La tendència en la població de ratolins és d'augmentar el nombre fins que arriben les òlibes (1994), on s'observa una davallada en el nombre d'individus. En els dos anys successius la població tendeix a estabilitzar-se.

Pel que fa als canvis en el nombre de ratolins clars i foscos és d'esperar que l'alumnat identifiqui que hi ha hagut selecció sobre el caràcter "color del pèl",  probablement perquè l'òliba al graner distingeix millor els ratolins de pèl clar.